Núria Ventura, jubilada!

Possiblement a la gran majoria d’estudiants d’Informació i Documentació i a uns quants dels joves bibliotecaris que segueixen aquest blog no els digui res el nom de Núria Ventura Bosch. Però el dia que es faci l’«Enciclopèdia de les biblioteques de Catalunya», la Núria hi tindrà una entrada ben merescuda!

Nascuda a Barcelona el 1950, diplomada en Biblioteconomia i Documentació, llicenciada en Pedagogia i amb formació complementària en Gestió de Biblioteques, la Núria va ocupar durant deu anys la direcció de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona, de 1986 a 1995. Va substituir en aquest càrrec Teresa Rovira. Prèviament, havia dirigit les biblioteques públiques de Rubí (1971-1974) i la infantil Lola Anglada de Barcelona (1975-1985).

Van ser uns anys decisius i de millora constant de les biblioteques públiques (avui alguns en dirien «disruptius»), biblioteques que fins aleshores anaven fent la viu-viu. Des de la Xarxa, amb el suport de la Diputació, s'hi va treballar de valent. Perquè ens fem una idea: la biblioteca més gran d'aquella època era la Biblioteca de Sant Pau amb 200 metres quadrats! En l'època del mandat de la Núria, es va fer un esforç important per a  la planificació de nous serveis, es tirà endavant la informatització de les biblioteques, es compraren mitjans audiovisuals, es va incrementar notablement el pressupost dedicat a l’adquisició de fons, i també s’amplià sensiblement la plantilla de personal.

Una de les iniciatives innovadores que es va dur a terme foren uns viatges d’estudi a ciutats del nord d’Europa amb regidors de cultura de municipis de la província i representants polítics de la mateixa Diputació, perquè els responsables últims de la política bibliotecària veiessin directament el paper tan rellevant que una biblioteca pública ben dotada pot representar per als ciutadans. El primer viatge va tenir lloc del 12 al 18 de novembre de 1988 a Copenhaguen, amb 15 regidors d'ajuntaments on s'havien previst projectes de creació o millora de biblioteques. (Vegeu l'Anuari de 1987-1988 de la Xarxa de Biblioteques Populars, p. 15.)

A banda de la seva dedicació entusiasta a la feina, la Núria Ventura ha participat «amb cos i ànima» al desenvolupament de l’associacionisme bibliotecari al nostre país, i al reconeixement universitari dels nostres estudis. Ella i un grup de bibliotecàries (entre les quals, Montserrat Roca Junyent, Rosa Ricart i Assumpta Bailac) van poder constituir l'Asociación de Antiguas Alumnas de la Escuela de Bibliotecarias de Barcelona, de la qual ella en fou secretària (1974-1975). El 1975 l'entitat canvià el nom pel d'Associació de Bibliotecàries, de la qual continuà ocupant la secretaria (1975-1982). Totes dues associacions són les precedents de l’actual Col·legi Oficial.

També és de remarcar la seva activitat com a experta en literatura infantil i juvenil, que s’ha constatat en nombroses ressenyes en diaris i revistes especialitzades, i en la participació com a jurat en diversos premis de literatura infantil i juvenil.

Dels treballs professionals de què és autora esmentem només una mostra:

• «Les guies de lectura i la difusió dels fons bibliogràfics». Butlletí de l'Associació de Bibliotecaris de Catalunya, núm. 6 (jul.-des. 1984), p. 73-77. Disponible en línia. 
• Guía práctica para bibliotecas infantiles y escolares. Barcelona: Laia, 1982 (reimp., 1985). 147 p. ISBN 84-7222-194-6. Exemplars al CCUC.
• «Els còmics a la biblioteca: un mar de dubtes». Item, 34 (maig-agost 2003), p. 65-69. Disponible en línia.

Fou membre també del consell de redacció de la revista Item del Col·legi entre 2001 i 2006.

Com a anècdota podem afegir que la vocació primera de la Núria no era ser bibliotecària, sinó cantant, cosa que pogué portar a la pràctica durant una temporada. Ella fou una de les fundadores del grup de cançó infantil Ara va de bo, com podem veure en aquesta pàgina web.

Després de més de 40 anys de treball, ha arribat el moment que la Núria digui adeu a l’activitat laboral. En el moment de la seva jubilació era cap de la Secció de Cooperació i Serveis Bibliotecaris de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. Però esperem continuar comptant amb la seva contribució a la causa durant moltes dècades encara!

La notícia de la seva jubilació es va publicar al butlletí Bibliosfera de la Diputació, núm. 66 (des. 2013).

Aquí, la seva fitxa del directori Exit: http://www.directorioexit.info/ficha595

Agraeixo a la Núria les dades que m'ha facilitat per completar aquesta entrada. Una abraçada!

Presència catalana al congrés de l’IFLA 2012

Aquests dies se celebra a Hèlsinki el congrés anual de l’IFLA. Concretament, entre l’11 i el 17 d’agost. Aquesta trobada reuneix una bona colla de responsables de les polítiques bibliotecàries de molts països d’arreu del món, representants de les principals associacions bibliotecàries i estudiosos i altres personalitats de la nostra professió.

El congrés té lloc cada any en una ciutat diferent. Vegeu l’entrada d’aquest bloc referida al congrés que va tenir lloc a Puerto Rico, el 2011.

El congrés de l’IFLA és una reunió molt important pel que fa a les polítiques bibliotecàries, ja que els òrgans de govern i els grups de treball especialitzats de l’IFLA aprofiten aquesta trobada per fer les seves reunions anuals més importants, que acabaran produint, al llarg de l’any, documents diversos (directrius, manifestos, etcètera) amb els quals s'intenta influir en les polítiques concretes dels governs de cada país i en la població en general.

I com a congrés professional que és, molts bibliotecaris d’arreu del món hi aporten comunicacions amb les seves experiències d’èxit, o amb treballs de caràcter assagístic i també amb resultats de projectes de recerca. Al congrés d’enguany es presenten unes 360 comunicacions aproximadament. La llista sencera la podreu veure en aquest enllaç, des d'on es dona pas a molts textos sencers dels treballs.


D’entre totes aquestes comunicacions només n’hi ha una signada per bibliotecaris catalans (i cap per part de col·legues espanyols). Es tracta d’aquest treball:

Millán, Mercè; Omella, Ester; Viladrich, Assun. «When used, library buildings shows up, take profit of it!» [en línia]. IFLA Council and General Conference (78a: 2012: Helsinki). Libraries now!: inspiring, surprising, empowering. Helsinki: IFLA, 2012, 26 p. <http://conference.ifla.org/sites/default/files/files/papers/wlic2012/190-millan-en.pdf>. [Consulta: 7 agost 2012].

Les tres col·legues ocupen llocs de responsabilitat a la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, i a la seva comunicació expliquen la feina feta en l’avaluació dels nous equipaments bibliotecaris, després que es van inaugurar. Aquest procés s’ha fet conjuntament entre totes les persones implicades: els responsables bibliotecaris, els tècnics de la Diputació i els polítics de cultura dels ajuntaments. S’avaluen, entre d’altres, l’organització dels espais, la ubicació dels taulells, la il·luminació, el mobiliari, etcètera. La finalitat d’aquesta avaluació és millorar en el possible les deficiències detectades.

Ens agrada que les biblioteques i els bibliotecaris catalans estiguin presents en els fòrums internacionals del més alt nivell. És més: diria que pel nostre nivell de qualitat en diversos àmbits professionals, com ara les biblioteques públiques i les universitàries (inclosos els consorcis existents), la biblioteca nacional i la formació professional, Catalunya mereixeria estar molt més representada que ho ha estat enguany. Deu ser la crisi...

L’hàbit d’anar a les biblioteques

Les biblioteques són usades pels ciutadans? Ho són cada vegada més... o cada vegada menys? Les tenen en un bon concepte? Les respostes a aquestes preguntes són importants per saber si la professió de bibliotecari té perspectives de futur... almenys pel que es refereix en l'entorn de les biblioteques, que proporcionen aproximadament el 50 % dels llocs de treball que ocupem.

Avui comento unes dades publicades pel Ministeri de Cultura d'Espanya, en un estudi donat a conèixer recentment:

Encuesta de hábitos y prácticas culturales en España  [en línia]: síntesis de resultados. 2010-2011. [Madrid]: Ministerio de Cultura, [2011]. 28 p. <http://www.mcu.es/estadisticas/docs/EHC/2010/Sintesis_2010-2011.pdf>. [Consulta: 23 oct. 2011].

L'estudi s'ha fet a partir d'una enquesta passada a 16.000 persones més grans de 15 anys i no es restringeix a les biblioteques, com bé diu el títol, sinó que abraça tot allò que es considera «pràctica cultural»: visitar museus, llegir llibres, assistir al teatre...

El Ministeri havia publicat anteriorment dues edicions d'aquest mateix estudi: el 2005 (amb dades referides als anys 2002-2003) i el 2007 (amb dades dels anys 2006-2007). L'obra que citem és, tal com diu el subtítol, un resum dels resultats. Les dades completes de les tres edicions (inclosa l'actual) es poden consultar en línia en una base de dades disponible a la seu web del Ministeri: http://www.mcu.es/culturabase/cgi/um?M=/t9/p9&O=culturabase&N=&L=0.

Més que les dades puntuals d'aquesta darrera edició, que no deixen de ser una fotografia de la realitat (interessant, sí; però estàtica), ens interessa més l'evolució que es pugui observar des que hi ha dades registrades. De manera que consulto la base de dades i n'ofereixo aquí només quatre pinzallades (per a més detalls, aneu directament a la font!).

Dades referides a 2002-2003

Percentatge de població que solen assistir a les biblioteques.

Conjunt d'Espanya: 24,5 %

Catalunya: 30 %

Concepte principal que tenen de la biblioteca:

Un lloc per buscar-hi informació (57,4 %); 

Un lloc per agafar llibres en préstec (46,2 %); 

Un lloc per estudiar-hi (32.6 %).

Quin grau de satisfacció té de la biblioteca? Mitjana: 7,4.


Dades referides a 2006-2007

Percentatge de població que solen assistir a les biblioteques.

Conjunt d'Espanya: presencialment, 17,6 %; via Internet, 4,6 %

Catalunya: presencialment, 19,4 %; via Internet, 3,6 %

Motius principals pels quals han anat a la biblioteca:

Buscar-hi informació (30,6 %)

Agafar en préstec algun document (21,5 %)

Estudiar-hi (18,6 %)

Quin grau de satisfacció té de la biblioteca? Mitjana: 7,7.



Dades referides a 2010-2011

Percentatge de població que solen assistir a les biblioteques.

Conjunt d'Espanya: presencialment, 20,5 %; via Internet, 9,6 %

Catalunya: presencialment, 26,7 %; via Internet, 10,5 %.

Motius principals pels quals han anat a la biblioteca:

Buscar-hi informació (25,1 %)

Agafar en préstec algun document (21 %)

Estudiar-hi (14,1 %)

Quin grau de satisfacció té de la biblioteca? Mitjana: 7,9


Fins aquí, les dades. Ara, uns comentaris. Sobre el percentatge d'assistència a les biblioteques, Catalunya queda sempre unes dècimes per sobre del conjunt estatal; això ja ens agrada, però no deixa de ser una simple anècdota. Notem la baixada d'assistència al 2006 respecte al 2003 (de 7 punts a escala estatal), i la lleugera recuperació al cap de cinc anys (de 3 punts).

Els tres motius principals per assistir a les biblioteques han estat sempre els mateixos, però amb uns percentatges cada vegada menors per a tots tres: això indica un augment de percetatge pel que fa a altres motius (que jo no he reproduït en aquests apunts).

Finalment, la valoració global mitjana de la població respecte dels serveis bibliotecaris ens agrada força: en un augment constant, i amb uns valors prou bons: 7,4 – 7,7 – 7,9.

Sobre ús de les biblioteques tenim a l'abast algunes altres dades estadístiques, més pròximes i amb més dades. Em refereixo a les que trobem al web del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, dins de la Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural, referides al Sistema de Lectura Pública de Catalunya: http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.9cf6e0ecb7825f175a2a63a7b0c0e1a0/?vgnextoid=68b6f3782c30b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=68b6f3782c30b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

I també per part de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona, que elabora i publica la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona: http://www.diba.cat/biblioteques/treballenxarxa/estadistiquesglobals/sumari.asp

Per últim, només recordar que fa un temps ens vam fer ressò d'un altre estudi sobre ús de biblioteques, si bé d'un altre àmbit. Es tractava d'un informe fet sobre biblioteques universitàries, i als Estats Units: http://bib-doc.blogspot.com/2011/10/les-biblioteques-universitaries-amb.html.

Pel que podem observar en tots els casos, l'optimisme que ens caracteritza continuarà essent present...

Formació per a auxiliars de bibliotecari

A primers d’agost es va publicar al BOE una disposició que estableix cinc qualificacions professionals en l’àmbit de la formació professional que fins ara no estaven regulades. Una d’elles és l’anomenada «Prestación de servicios bibliotecarios». Se suposa que aquesta és la formació que haurien de rebre els auxiliars de bibliotecari. Aquesta és la referència del decret:

Espanya. «Real Decreto 1035/2011, de 15 de julio, por el que se complementa el Catálogo Nacional de Cualificaciones Profesionales, mediante el establecimiento de cinco cualificaciones profesionales de la familia profesional Servicios Socioculturales y a la Comunidad» [en línia]. Boletín oficial del Estado, n.º 186 (4 agosto 2011), p. 88.798-88.959. <http://www.boe.es/boe/dias/2011/08/04/pdfs/BOE-A-2011-13392.pdf>. [Consulta: 17 agost 2011].

Com dic, el decret desenvolupa cinc qualificacions diferents. Les altres quatre podríem dir que són una mica pintoresques:

–Actividades funerarias y de mantenimiento en cementerios.
–Atención al cliente y organización de actos de protocolo en servicios funerarios.
–Operaciones en servicios funerarios.
–Instrucción de perros de asistencia.

La part que ens afecta comença a la p. 88.933, Annex DCXI.

El text és prou detallat (26 pàgines), i comença definint la competencia general: «Atender al usuario de una biblioteca realizando tareas de información y formación, préstamo y mantenimiento y conservación de los fondos de la colección y desarrollando actividades de extensión cultural y bibliotecaria, teniendo en cuenta criterios de calidad.»

El document preveu una formació associada de 540 hores, distribuïdes en aquests mòduls formatius:

–Información y formación de usuarios de la biblioteca. (180 horas)
–Gestión de la colección de la biblioteca. (180 horas)
–Servicio de préstamo bibliotecario. (90 horas)
–Extensión cultural y bibliotecaria. (90 horas)

Cadascun dels mòduls es troba prou desenvolupat, tant en «Realizaciones profesionales» com en «Criterios de realización», com també en «Capacidades» i «Criterios de evaluación».

Aquesta era una mancança que existia en el sistema educatiu espanyol: la formació específica per als auxiliars de biblioteca. La gent s’havia de preparar pel seu compte i on realment adquirien les competències era a la feina mateixa.

Durant molts anys la Diputació de Barcelona ha vingut organitzant uns cursos específics per a ells. I també a les Escoles d’Estiu i d’Hivern de la Biblioteca Pública (activitat formativa organitzada per la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, i coordinada per la Facultat) s’admetien com a estudiants tant bibliotecaris com auxiliars.

Ens agradi o no (això depèn dels ulls que ho mirin) força places d’auxiliar són ocupades per diplomats (i llicenciats?) en Biblioteconomia i Documentació que no han trobat una feina adequada a la seva preparació.

Tant de bo que en el futur la situació es vagi ordenant, que les funcions de cada lloc estiguin ben clares, que existeixi una formació bàsica per a cada nivell, i que la gent ocupi llocs de treball d’acord amb les competències per a les quals està preparada.

El futur està en la innovació!

Fa uns dies es va anunciar que la Unió Europea invertiria 7.000 milions d'euros (que ja són euros!) per impulsar la innovació mitjançant la recerca. Aquesta acció s'emmarca en el setè Programa Marc de Recerca, que preveu crear 174.000 llocs de treball a curt termini, 450.000 llocs i quasi 80.000 milions d'euros de creixement del PIB al llarg de quinze anys.

Es diu que Europa cal que faci un esforç per millorar la seva competitivat en l'ordre tecnològic per no quedar-se enrere respecte dels Estats Units i la Xina.

Aquí podeu veure la nota de premsa original de la Comissió:
http://europa.eu/rapid/pressReleasesAction.do?reference=IP/11/900&format=HTML&aged=0&language=ES&guiLanguage=en

Segons s'hi afirma, el principal propòsit d'aquest pla d'ajuts és fer front als reptes socials i generar ocupació. Es tracta de promoure l'ús de les noves tecnologies des d'un vessant comercial, amb voluntat de negoci. Una bona part dels recursos es destinaran a projectes de recerca mèdica i de tecnologies de la informació que tractin de fer front al repte de l'envelliment de la població. Una altra part anirà cap a projectes sobre desenvolupament de serveis i xarxes, continguts digitals i tecnologies del llenguatge, entre d'altres.

El setè Programa Marc de finançament de la recerca té un pressupost total de 53.000 milions d'euros per al període 2007-2013.

I em direu... «I a mi, què?» I jo us diré: està clar que la participació en aquests projectes no es fa a títol individual. Qui s’hi presenta són grups formats per organismes de recerca, empreses o altres institucions de diversos països.

Hem de ser conscients que els bibliotecaris podem jugar un paper important en els projectes de recerca de qualsevol àmbit del coneixement. La nostra expertesa amb la informació (a identificar-la, avaluar-la i processar-la) ens converteix en elements clau dins d’un grup de treball, i podem compartir responsabilitats al mateix nivell que els experts de la matèria que sigui. No cal dir que tenir un bon nivell d’anglès és un requisit imprescidible.

I... de quina mena de projectes estem parlant? Feu una volta pel web del setè Programa Marc: http://cordis.europa.eu/fp7/home_es.html. Mireu l’apartat «Encuentre un proyecto»: http://cordis.europa.eu/fp7/projects_es.html. Si posem «libraries» com a terme de cerca en la primera casella, i seleccionem com a «Tema» FP7-ICT [Framework Programme 7 – Information and Communication Technologies]. Apareixen 51 projectes! Fent-hi una ullada pel damunt veiem que molts dels projectes tracten de coses prou familiars.
http://cordis.europa.eu/fetch?CALLER=FP7_PROJ_ES&QZ_WEBSRCH=libraries&QM_PJA=&QM_EP_PGA_A=FP7-ICT&QM_EN_OC_A=&USR_SORT=EN_QVD+CHAR+DESC

A casa nostra, les grans biblioteques (nacional, universitàries...) i els organismes de suport a les biblioteques (consorcis, organismes de l’administració) participen com a membres d’equips de projectes internacionals. Les grans organitzacions tenen unitats de projectes. Per exemple, el CRAI de la UB: http://www.bib.ub.edu/?id=246. I existeixen exemples de participació per part d’entitats catalanes en projectes internacionals. Per exemple, la Diputació de Barcelona (la Gerència de Serveis de Biblioteques) ha participat i participa en uns quants!: http://www.diba.cat/biblioteques/treballenxarxa/quefem/xarxabiblioteques/projectesiprogrames.asp.

Ben recentment s’ha donat a conèixer un altre projecte internacional amb participació de biblioteques catalanes. Es tracta del projecte «Art & culture in prison» on prenen part les biblioteques dels centres penitenciaris de Catalunya.
http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/biblioteques/2011/07/22/les-biblioteques-de-centres-penitenciaris-de-catalunya-participen-en-un-projecte-europeu-anomenat-%E2%80%9Cart-culture-in-prison%E2%80%9D/

Hem d’aprofitar oportunitats com les de la Unió Europea (les del Programa Marc i altres) per portar a terme idees que repercuteixin en un benefici per a la nostra biblioteca i els seus usuaris. Per fer-ho, hem d’estar al corrent de les convocatòries, formar-nos en l’«art de la gestió de projectes» (identificar possibles socis, saber omplir els formularis, saber compilar la documentació...). Tot això és una inversió de temps i de persones necessària.

Conclusió: Estiguem oberts a participar en projectes de recerca d’abast internacional. Aquesta participació beneficiarà els nostres usuaris i ens donarà projecció. Aprendrem coses i les compartirem.