Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris IFLA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris IFLA. Mostrar tots els missatges

dimecres, 23 d’agost del 2023

Presència catalana al congrés de l’IFLA de 2023


Des de sempre hi ha hagut una certa presència de bibliotecaris catalans al congrés internacional més important del nostre sector, el de l’IFLA, que aquest any s’ha celebrat a Rotterdam (Països Baixos) entre el 19 i el 25 d’agost de 2023. És l’edició 88 d’aquest congrés.

Enguany hi han pres la paraula, segons veiem al programa d’actes, dos representants de Catalunya:

Ferran Burguillos, gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona, que hi anava com a representant de la Biblioteca Gabriel García Márquez.

Ester Omella, de la Gerència de Serveis Bibliotecaris de la Diputació de Barcelona, que va presentar l’ajuda per a la implementació del nou Manifest de la biblioteca pública de l’IFLA-Unesco.

També la Núria Altarriba, de la Biblioteca de Catalunya, hi va presentar un pòster sobre la col·lecció de llibres electrònics de la Biblioteca.

A més, hi van assistir, segons veiem en algunes fonts: Francesc Xavier González, president de Fesabid i del Col·legi Oficial dels Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya; Carme Galve, vicepresidenta del Col·legi; Glòria Pérez Salmeron, antiga presidenta de l’IFLA; Neus Castellano, directora de la Biblioteca Gabriel García Márquez; Sergi Montes, director de la biblioteca, arxiu i TIC de l'Ateneu Barcelonès; Santi Romero, antic cap de la Unitat d'Arquitectura Bibliotecària de la Diputació de Barcelona, i David Ramírez-Ordóñez, estudiant de doctorat de la UOC. I també Alicia Sellés, valenciana, expresidenta de Fesabid.

Com és prou sabut, en l’edició d’enguany, la Biblioteca Gabriel García Márquez, de Barcelona, dirigida per Neus Castellano, ha guanyat el guardó a la millor biblioteca pública de nova construcció, que s’ha atorgat per vuitena vegada. És remarcable l’edifici, projectat per Suma Arquitectura i inaugurat el 28 de maig de 2022, però també és destacable el servei que la biblioteca presta al districte de Sant Martí de Provençals de Barcelona. Aquesta és la nota de premsa de l’empresa Systematic que patrocina aquest premi, dotat amb 5.000 dòlars.

Les biblioteques candidates s’avaluen a partir de sis criteris: qualitat arquitectònica, interacció amb l'entorn i la cultura local, flexibilitat, sostenibilitat, espais destinats a l'aprenentatge, i digitalització.

D’altra banda, també cal mencionar un altre «petit èxit» internacional de les biblioteques catalanes: la Unesco ha adoptat els materials que la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona han desenvolupat per ajudar a la implementació del nou Manifest de la biblioteca pública de l’IFLA-Unesco, publicat el 2022.

Enhorabona a tots!

dilluns, 22 de febrer del 2016

Convocatòries de premis per a estudiants d'Informació i Documentació

Els lectors habituals d'aquest blog saben que m'agrada donar a conèixer oportunitats per als joves que estan estudiant per ser bibliotecaris. En algunes convocatòries admeten també diplomats recents. Participar en un concurs no és pas garantia de guanyar-lo, però encara que no s'obtingui cap premi, l'elaboració mateixa del treball o projecte de què es tracti ja comporta beneficis.



Moltes vegades passa que ens aficionem a un tema per circumstàncies inopinades, com quan ens presentem a un premi sense haver-nos-ho pensat gaire. A mesura que aprofundim en una temàtica, encara que d'entrada podia resultar desconeguda, ens hi trobem més còmodes i pot passar que ens agafin ganes de continuar la recollida de dades i la recerca en aquesta línia.

Les dues primeres notícies que comentaré són per a treballs de recerca portats a terme per estudiants; són dues convocatòries que apareixen anualment.

Premi de l'IFLA per a treballs d'estudiants. L’estudiant que presenta el millor treball rep com a recompensa un ajut econòmic per a l’assistència gratuïta al congrés anual de l’IFLA, amb totes les despeses pagades (viatge, allotjament i inscripció). Aquest congrés té lloc a mitjan agost, cada any en una ciutat diferent, arreu del món. Concretament, enguany tindrà lloc del 13 al 19 d'agost de 2016 a Columbus (Ohio, Estats Units).

Per participar en aquest premi cal fer-ho en dues fases. En primer de lloc, l'estudiant ha d'enviar una proposta de treball a alguna de les seccions de l'IFLA –respectant les seves condicions i calendari, que es pot trobar en aquest enllaç–. En el cas que la proposta sigui acceptada, llavors és quan s'ha de preparar el treball i enviar-ne la versió definitiva per participar en el concurs. El termini per a aquesta tramesa final és el 15 d'abril de 2016. Per a més detalls, consulteu aquesta pàgina.

Premi de la revista Libri. Aquesta convocatòria també es convoca anualment. Ho fa la revista especialitzada Libri, que es troba disponible en línia des de l'entorn de la UB. Les bases del Best Student Paper Award 2016 es troben al número de desembre de 2015 (volume 65, issue 4). En resum, cal enviar un treball d'unes 5.000 paraules, en anglès, dins de l'àmbit de la Informació i la Documentació (s'accepta qualsevol tema concret). El termini per fer arribar els treballs és el 30 de juny de 2016. El premi per al millor concursant són 500 euros (més una subscripció anual a la revista). Ànims!

Un parell més de convocatòries en l'àmbit de l'emprenedoria. Per un cantó, el Global Student Entrepreneur Awards (GSEA), convocats per l'Entrepreneur’s Organitzation. Es tracta d'un premi per a estudiants que siguin propietaris o accionistes principals d'una empresa amb afany de lucre, amb un mínim de sis mesos de vida. Si es reuneixen aquestes condicions, cal inscriure's fins a l'1 de març de 2016. En una primera fase es competeix en l'àmbit de l'Estat; d'aquí sortiran sis finalistes –el primer, amb un premi en metàl·lic de 3.000 euros–. La fase següent és a escala mundial i tindrà lloc a Bangkok, el maig de 2016, amb 18.000 euros en disputa. Vegeu-ne més detalls en aquesta pàgina.

JOBarcelona'16. Aquesta convocatòria és un xic diferent. No es tracta de cap concurs o premi, sinó d'una fira d'ocupació i orientació professional per a universitaris. Tindrà lloc a Barcelona els pròxims 2 i 3 de març de 2016, i hi poden assistir gratuïtament els estudiants dels darrers cursos de qualsevol carrera universitària i titulats de fa menys de cinc anys. A més dels estands que empreses mitjanes i grans tindran obertes per rebre currículums dels estudiants i realitzar breus entrevistes, hi ha una sèrie de xerrades de temes generals i de noves tendències a l'hora de trobar feina.

Crec que coincidirem a pensar que amb els nostres estudis de bibliotecari podem actuar en qualsevol empresa, ja que qualsevol organització mínimament important necessita gestionar la seva informació i documentació, la seva presència a Internet i a les xarxes socials, millorar l'aspecte de la seva pàgina web, auditar els fluxos d'informació interna, etcètera. Així doncs, recomano molt assistir a oportunitats com aquestes, tant per veure si hi ha ofertes específiques per a nosaltres com –sobretot!– per explicar a les empreses les nostres competències i fer-los veure l'interès que els representaria comptar amb un professional com nosaltres. Vegeu més detalls de l'esdeveniment en aquest enllaç.

Per acabar, una convocatòria de pràctiques per a bibliotecaris que ja hagin acabat els estudis. Són 28 beques per treballar durant un any a la Biblioteca Nacional d'Espanya, set hores cada dia, per una remuneració (bruta) de 1.085 euros al mes. L'1 de març és el darrer dia per presentar la sol·licitud.


dimecres, 25 de novembre del 2015

Beques i premis per assistir al congrés de l’IFLA del 2016

En aquesta entrada em faig ressò d'unes convocatòries per poder assistir gratuïtament a la pròxima edició del congrés de l'IFLA, que tindrà lloc a Columbus (Ohio, els Estats Units) del 13 al 19 d'agost de 2016. El lema d'aquesta edició del congrés és «Connections, collaboration, community», conceptes que estan molt en voga avui en dia. Aquí podreu veure el lloc web del congrés: http://2016.ifla.org/


Jo crec que resulta innecessari presentar l'IFLA als lectors d'aquest blog. La Federació Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecàries és l'entitat professional del nostre àmbit de més alt nivell, que ens representa a escala mundial, que promou directrius i normatives tècniques de caràcter internacional, que impulsa polítiques d'accés a la informació, que estimula la cooperació, etc. El seu lloc web: http://www.ifla.org/

El congrés anual de l'IFLA constitueix la trobada de responsables de política bibliotecària més concorreguda, amb assistents dels cinc continents: polítics i tècnics de l’Administració amb competència en aquests temes, representants de les associacions professionals, directors de grans biblioteques, docents i investigadors, bibliotecaris, estudiants... Cada any té lloc en una ciutat diferent, a mitjan agost. I el preu d'inscripció és bastant elevat (sense comptar les despeses de viatge i allotjament), tot i que hi ha diferents modalitats segons el dia d'inscripció i la categoria de cadascú. Per exemple, segons les tarifes per al congrés del 2015, que va tenir lloc a Ciutat del Cap (República de Sud-àfrica), un estudiant havia de pagar 230 euros (si feia el pagament en el primer període).

Els avantatges d'acudir a un congrés com aquest inclou l'assistència a la presentació de les ponències i comunicacions que un desitgi (solen haver-hi sessions paral·leles), la visita a la fira comercial, amb el coneixement d'empreses diverses que donen servei al nostre sector, i el contacte personal amb col·legues d'arreu del món. En aquesta entrada de l’Observatori professional, del Col·legi, hi ha un resum de la darrera edició.

 

50 beques per a joves bibliotecaris

Si us fa il·lusió assistir a aquest congrés, us animo vivament que participeu a la convocatòria de 50 beques que l'IFLA ofereix per a joves bibliotecaris (el concepte «jove» no està concretat a les bases) de fora dels Estats Units i Canadà. Les sol·licituds, que es tramiten en línia, es poden fer arribar en espanyol. Es diu que es donarà prioritat a joves bibliotecaris amb un mínim de cinc anys d'experiència. La quantia de la beca cobreix la inscripció, viatge, allotjament i manutenció!

Des d'aquest enllaç podreu accedir a més informació i al formulari per enviar la sol·licitud. El termini per fer-ho acaba el 31 de desembre de 2015

 

Premi de màrqueting

L'IFLA (concretament, la seva Secció de Gestió i Màrqueting) anuncia la convocatòria del 13è Premi Internacional de Màrqueting a Biblioteques. Es distingiran les tres biblioteques que hagin dut a terme els millors projectes de màrqueting que s'hagin portat a terme durant l'any 2015.

Els dos primers guanyadors rebran un ajut que cobrirà el desplaçament, l'allotjament i la inscripció al congrés, més un premi de 2.000 i 1.000 euros, respectivament. El tercer classificat rebrà 500 euros. Els premis en metàl·lic s'han de destinar a promoure tasques de difusió de les biblioteques. Les biblioteques interessades trobaran més informació en aquest enllaç: http://www.ifla.org/node/9888 El termini per presentar-s'hi acaba el 10 de gener de 2016.

Crec que les biblioteques de Catalunya compten amb múltiples exemples de promoció que són ben mereixedors d'aconseguir un reconeixement públic. Una mostra d'això la tenim cada any, amb les propostes presentades a la convocatòria del Premi Teresa Rovira i Comas a la innovació a les biblioteques públiques organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat amb el suport del Col·legi Oficial.


Que no faltin els ànims!

dimecres, 13 de maig del 2015

De premis i concursos per a estudiants i bibliotecaris

De tant en tant em plau fer difusió per mitjà d'aquest blog d'oportunitats aprofitables per estudiants de bibliotecari (o professionals ja titulats) consistents en concursos o premis. No tant de sorteigs purament aleatoris, sinó de recompenses a treballs fruit del treball i de l'esforç dels que es presenten.


Ara fa pocs dies s'ha convocat una nova edició del més que centenari Premi de Bibliografia de la Biblioteca Nacional d'Espanya. La dotació del premi, 6.000 euros, s'adjudicarà al millor treball «en el campo de la bibliografía hispánica en cualquiera de sus aspectos y bajo todo tipo de objetivos». El termini per lliurar els originals acaba el 15 de setembre de 2015. Les bases completes es van publicar al BOE el 7 de maig de 2015.

Ja vaig parlar d'aquest premi l'any passat. En aquella ocasió, la guanyadora va ser Consuelo Gonzalo García, una professora de la Universitat de Valladolid. Aquí podreu veure detalls del seu treball.

Una altra convocatòria de la qual acostumo a fer-me ressò és la Borsa d’Estudi Ramon d’Alòs-Moner, que cada any convoca l'Institut d'Estudis Catalans. L'edició d'enguany ja s'ha resolt, i la guanyadora ha estat Noemí Barrera Gómez, pel projecte «La circulació del saber durant la baixa edat mitjana: un estudi bibliogràfic comparatiu sobre la recepció i la producció d’obres enciclopèdiques als territoris catalans entre els segles XII i XV».

La Noemí és investigadora al Departament d’Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura de la Universitat de Barcelona i actualment està desenvolupant la seva tesi doctoral sobre aquest tema. (Actualització: Actualment [2026], treballa com a tutora d’aula d’acollida a un institut del Prat.) El 2013 ja va rebre un premi per a una recerca relacionada.

En els premis concedits enguany per l'Institut d'Estudis Catalans hi ha un altre treball relacionat amb el nostre àmbit professional, al qual se li va adjudicar una de les Borses d’Estudi Països Catalans. Es tracta del que va proposar Núria Téllez i Rodero, titulat «Tractament arxivístic integral del fons documental de l’estudi de la masia catalana».

I ja per acabar, una altra oportunitat per a estudiants, encara vigent (per pocs dies). El 16 de maig de 2015 acaba el termini perquè un estudiant de l'àmbit de Biblioteconomia i Documentació presenti un treball al concurs que periòdicament convoca l'IFLA en relació al seu congrés anual.

Es tracta de l'IFLA/ekz LIS Student Paper Award. També en vaig parlant cada any. La informació per a l'edició vigent la trobareu en aquest enllaç.

A veure si algú s'hi anima!


dimecres, 26 de novembre del 2014

Premis per a biblioteques, bibliotecaris i estudiants

En aquest blog sovint ens fem ressò de premis i concursos destinats al nostre col·lectiu: són oportunitats per aconseguir un reconeixement públic o una compensació econòmica per un bon treball o una bona actuació... Preparar un treball per a un concurs pot comportar l'inici d'una dedicació que potser el dia de demà es pot convertir en tota una àrea d'especialització. Els treballs que es estudiants han de preparar per a algunes assignatures ‒i especialment els treballs de fi de grau i de màster‒ poden ser un molt bon punt de partida per preparar articles d'interès.

 
L'associació britànica School Library Association (SLA) convoca anualment diferents distincions. La de més renom i tradició és la que s'anomena School Librarian of the Year Award, que reconeix la tasca excepcional portada a terme per un bibliotecari escolar. Ara mateix és obert el període per fer arribar les nominacions (fins el 20 de gener de 2015). Aquí trobareu més informació: http://www.sla.org.uk/slya.php

La mateixa associació promou altres premis, tots ells relacionats amb les biblioteques escolars: el premi a un llibre de coneixements per a infants o joves, l'Inspiration Award (anteriorment anomenat Library Design Award), que premia l'excel·lència en el disseny dels espais de biblioteques escolars, i també un premi per a un estudiant que ajudi en una biblioteca escolar.

Però hi ha altres premis que mereixen ser posats de relleu en aquest blog, ja que van adreçats a estudiants d'Informació i Documentació, futurs bibliotecaris. D'alguns d'ells ja hem parlat en ocasions anteriors.

Per un cantó, el premi de l'IFLA per a treballs d'estudiants, que s'ha convocat fa poques setmanes en la seva setena edició. La participació en aquest premi es fa en dues fases. Primer de tot l'estudiant ha d'enviar una proposta de treball a qualsevol de les seccions de l'IFLA ‒seguint les seves condicions i calendari‒, amb destinació al proper congrés d'aquesta federació internacional, que tindrà lloc del 15 al 21 d'agost de 2015 a Ciutat del Cap (Sud-àfrica). En el cas que la proposta sigui acceptada, llavors és quan s'ha d'enviar el text sencer per al concurs. El termini màxim per a aquesta tramesa final és el 15 d'abril de 2015. El guanyador podrà assistir al congrés amb totes les despeses pagades (viatge, allotjament i inscripció). Per a més detalls, no deixeu de visitar aquesta pàgina: http://www.ifla.org/set/student-paper-award

La mateixa IFLA convoca un altre premi, en aquest cas adreçat a joves bibliotecaris, que no comptin amb més de vuit anys d'experiència: De Gruyter Saur / IFLA Research Paper Award. Els treballs s'han de fer arribar abans del 15 de febrer de 2015, han de ser inèdits, escrits en anglès i d'una extensió aproximada de 5.000 paraules. El premi són 1.000 euros. La temàtica d'aquesta edició són les biblioteques digitals, el seu paper en la creació i ús compartit de coneixements. Com a suggeriment, els treballs poden centrar-se en alguns dels subtemes següents:
  • Les relacions entres les biblioteques digitals i les humanitats digitals
  • Els Linked Open Data en Biblioteques Digitals
  • Open Data i la reutilització de les dades
  • La participació de l'usuari i crowdsourcing
  • L'accés obert
  • L'ús de les Biblioteques Digitals en els serveis d'informació
  • L'impacte de les biblioteques digitals entre els usuaris i la creació de coneixement
  • La gestió de les dades
  • El paper de les biblioteques digitals en el manteniment de l'accés a la informació
El nom del guanyador serà donat a conèixer en el transcurs del proper congrés de l'IFLA, a Ciutat del Cap, l'agost de 2015. Podreu veure'n més detalls en aquest enllaç: http://www.ifla.org/node/9210

Una altra convocatòria específica per a estudiants d'Informació i Documentació és el Best Student Paper Award, que des de 1950 convoca anualment la revista Libri. Ara s'acaben de publicar les bases de cara al 2015. Les podreu llegir en aquest enllaç (cal tenir el navegador configurat per accedir als recursos de pagament del CRAI de la UB). El termini per enviar els treballs en aquest concurs acaba el 30 de juny de 2015. Han de ser en anglès i tenir una extensió aproximada de 5.000 paraules. El premi, 500 euros i la publicació del treball dins de la revista, a més de la subscripció a la revista per un any.

Per acabar, tot i que estem fora de termini, convé que els estudiants de la Facultat recordin la convocatòria anual que el nostre centre proposa per participar al congrés de BOBCATSSS, que se celebra cada any en un país diferent. Com en el cas del premi per a estudiants de l'IFLA, els candidats han d'enviar la seva proposta als organitzadors del congrés. En cas que el treball sigui acceptat, la Facultat els ajuda econòmicament en les despeses del viatge. Vegeu la informació de la darrera convocatòria en aquest enllaç, i tingueu present que aquesta oportunitat s'acostuma a presentar cada any.

dimecres, 20 d’agost del 2014

Humor bibliotecari

El temps d'estiu és de relax per a molta gent: lectures lleugeres, passeigs per renovar forces, aplecs, fontades, celebracions i alguns àpats fora de casa són activitats pròpies d'aquesta època. En consonància amb aquest ambient distès i festiu, avui proposem als nostres amables lectors una entradeta de caire humorístic.

I és que l'estereotip de la professió bibliotecària –bastant allunyat del que és en realitat la feina d'aquests nobles i esforçats professionals– dona bastant de joc. D'humor bibliotecari ja en vam parlar fa temps, en una altra entrada d'aquest blog. I fa pocs dies vam fer una referència a la imatge social dels bibliotecaris.

Afegim avui algunes mostres més. Comencem per la institució professional de més alt nivell: l'IFLA. A banda de directrius i manifestos, aquesta federació internacional d'associacions de bibliotecaris manté una pàgina (sense actualitzar des del 2009) amb diversos acudits que tenen com a protagonistes els bibliotecaris: Library humor.

Si passem al torn dels blogs dedicats a fer riure, en destaquem un parell. Bibliotekaro, a càrrec de Karito Karito, pseudònim que correspon a Maria Carolina Basualdo, bibliotecària escolar xilena. El seu blog és farcit de reproduccions de tires còmiques i fotografies humorístiques sobre biblioteques.

I un clàssic català: Frikitecaris. El seu primer apunt, datat del 2 de maig de 2006, signat per Enric Pineda. Ben aviat s'hi sumaria Cristina López. I amb el temps la nòmina de col·laboradors d'aquest blog col·lectiu ha arribat a 16 col·legues.

Va camí de convertir-se en un clàssic de l'humor bibliotecari català el còmic Bibliotecaris de paper, fundat i dirigit per Eli Ramírez (actual tresorera del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya), que ben aviat assolirà la rodona xifra de 100 números publicats. Una feina esforçada que molts agraïm amb un somriure cada quinzena. Disposa d'una pàgina de Facebook, que permet la interacció amb els lectors.

Un altre espai que ens agrada molt també és el compte de Facebook titulat Libreras resoplantes, amb un subtítol que deixa entreveure de què va: "La paciencia, como la provincia de Cuenca, tiene sus límites". Va començar el maig de 2013 i cada entrada consisteix tan sols en un fotograma en blanc i negre que és subtitulat amb molta gràcia amb alguna frase del món de la llibreria. Molts dels comentaris els podríem aplicar també al món de les biblioteques! No hem pogut esbrinar qui en són les responsables. Disponible també en una altra plataforma.

I ja per acabar, una petita col·lecció d'imatges relacionades amb les biblioteques i el seu personal, plenes de picardia, divulgades via Twitter per Ferran Burguillos:
https://twitter.com/burguillosmf/status/501449305723785216/photo/1
https://twitter.com/burguillosmf/status/501450186842210305/photo/1
https://twitter.com/burguillosmf/status/501450298796544002/photo/1
https://twitter.com/burguillosmf/status/501450399673745408/photo/1
https://twitter.com/burguillosmf/status/501450672341282816/photo/1
https://twitter.com/burguillosmf/status/501449045379141632/photo/1
https://twitter.com/burguillosmf/status/501448412748054528/photo/1

En podem trobar més d'aquest estil a Professional literature for librarians. No ens ho podem perdre!




dilluns, 18 d’agost del 2014

1.000 biblioteques per visitar abans de morir

En època de vacances és més fàcil que la gent viatgi. Quan viatgem, a alguns bibliotecaris ens agrada visitar biblioteques que normalment no tenim a l'abast de la mà. Bé sigui per Catalunya mateix, o per Espanya, o arreu del món. Hi ha col·legues que ho fan públic als seus blogs, com Rosa Molina i el seu exemplar Libraries of the world, actiu des de gener de 2009. I també en Daniel Gil (actual president del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya), amb el seu prestigiós Bauen dedicat a edificis bibliotecaris, que va fundar i coordina des de desembre de 2004, amb unes 2.000 entrades sobre el tema.
 


Biblioteca pública de Seattle (EUA). Fotografia de Kakisky

 

Potser alguna vegada és la biblioteca la que ens crida a sortir de viatge. Per exemple, si ens deixem seduir per les estupendes fotos de llibres dedicats a les biblioteques més boniques del món, com els que vam esmentar en una entrada de l'abril passat.

Actualment, la Secció de Biblioteques Públiques de l’IFLA està portant endavant una iniciativa semblant. Es tracta d'elaborar una selecció de 1.001 biblioteques d'arreu del món que mereixen ser vistes abans de morir: «1001 libraries to see before you die». Es poden enviar les propostes que es creguin convenients, i seran seleccionades aquelles que comptin amb un edifici digne de ser visitat i que portin a terme una bona gestió dels espais.

És de suposar que els responsables de les biblioteques catalanes que són mereixedores de formar part d'aquest projecte ja hauran fet arribar la seva candidatura. Tanmateix, si algú creu que pot fer-hi alguna aportació, que no deixi d'enviar la informació a l'IFLA. Per fer-ho, hi ha un formulari en línia, juntament amb més informació del projecte, en aquesta pàgina web: https://1001libraries.wordpress.com/

Sense pensar-hi gaire, se m'acudeixen unes quantes biblioteques catalanes que espero que no manquin a la selecció final: Abadia de Montserrat, Ateneu Barcelonès, Biblioteca de Catalunya, Biblioteca Pública Arús, Col·legi d'Advocats de Barcelona, Jaume Fuster de Barcelona, Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat, Pompeu Fabra de Mataró, Universitat de Barcelona (seu de Lletres), Universitat Pompeu Fabra (seu del Dipòsit de les Aigües) i moltes més que ara no em venen al cap.

Recordem per acabar que l'IFLA celebra aquests dies el seu congrés anual. Enguany, a Lió.
   


dimecres, 7 de maig del 2014

Un any més, els premis de l'Institut

Fa pocs dies (la vigília de Sant Jordi) es va celebrar a Barcelona l'acte de concessió dels premis i borses d'estudi que cada any convoca l'Institut d'Estudis Catalans per a una sèrie de treballs científics. L'any passat ja vaig comentar el tema.
Imatge de la coberta d'una publicació biogràfica sobre Ramon d'Alòs

Entre tota l'oferta, n'hi ha una que penso que és força adequada per a un bibliotecari o estudiant de bibliotecari: la borsa d’estudi Ramon d’Alòs-Moner. Està dotada amb 3.000 euros, i es concedeix «per a l’elaboració d’un treball bibliogràfic de tema català (d’un autor, d’un període, d’un territori, d’una publicació científica)». Un tret positiu és que no cal completar el treball per presentar-se, ja que l'import es concedeix a un projecte.

El premiat aquest any no ha estat un bibliotecari ni un estudiant de bibliotecari, sinó a un llicenciat en Filologia, actualment professor associat del Departament de Filologia Romànica de la UB: Joan Mahiques Climent. I el seu projecte: «La ‘Peregrinació del Venturós Pelegrí’ i les ‘Cobles de la mort’: edicions i gravats».

Si consulteu la relació de tots els premis convocats de cara al 2015, que ja està disponible en aquest enllaç, veureu que hi ha uns quants premis de disciplines diverses que accepten treballs de caire bibliogràfic.

Animeu-vos!

Aprofito aquesta entrada, que va de premis, per comunicar que el premi de l'IFLA per a un treball d'estudiant d'Informació i Documentació, que permetrà al guanyador assistir al congrés d'enguany, que tindrà lloc el proper agost a Lió (França), ha ajornat el termini de presentació de candidatures. Ara s'acaba el 18 de maig!

Vaig parlar d'aquest premi en una entrada anterior. I ara em plau insistir-hi, aprofitant aquesta prolongació del termini d'admissió d'originals. En l'enllaç següent trobareu els detalls: http://www.ifla.org/set/student-paper-award

Poder assistir a un congrés de l'IFLA és tota una experiència professional; única, es podria dir.

A veure si tenim sort...



dilluns, 20 de gener del 2014

Premi de l'IFLA per a estudiants

Des de fa sis anys, la secció de formació professional de l'IFLA (Federació Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecàries) convoca un premi per a un treball d'un estudiant de l'àrea d'Informació i Documentació.
El guanyador rebrà com a premi la inscripció gratuïta per assistir al congrés de l'IFLA del proper agost, més el cost del viatge d'avió i de l'allotjament. També tindrà un any de quota gratuïta de l'IFLA i el seu treball serà publicat a la revista IFLA journal. Els dos altres treballs classificats en segon i tercer lloc rebran un certificat i un any de quota gratuïta.

El congrés d'enguany de l'IFLA, que assoleix la 80a edició, tindrà lloc del 16 al 22 d'agost, a Lió (França). El preu d'inscripció varia segons diferents modalitats. Per exemple, els estudiants que s'inscriguin per a tots els dies i que facin el pagament abans del 15 de maig hauran de pagar 225 euros. En canvi, un professional que no pertanyi a cap entitat membre de l'IFLA haurà de pagar 615 euros (si ho fa abans del 15 de maig). (El transport i l'allotjament no estan inclosos en aquests preus.)

La manera de participar en aquest concurs és un pèl complexa: primer cal enviar una proposta de comunicació per mitjà d'alguna de les seccions de l'IFLA, seguint les seves instruccions. El termini per fer arribar el resum del treball acaba, segons les seccions, entre el 20 de gener i el 10 de març; la majoria, cap al 10 de febrer. Si la comunicació és acceptada, és llavors que s'ha d'optar al premi. El termini per presentar-se al premi acaba l'1 de maig de 2014. L'editorial ekz.bibliotheksservice GmbH col·labora en la dotació d'aquest guardó.

Enllaços relacionats:

Informació sobre el premi per a estudiants: http://www.ifla.org/set/student-paper-award
Informació sobre les seccions on enviar les propostes de treballs i les seves convocatòries: http://conference.ifla.org/ifla80/calls-for-papers
Informació general sobre el congrés de l'IFLA de 2014: http://conference.ifla.org/ifla80
Tarifes d'inscripció al congrés: http://conference.ifla.org/ifla80/registration-fees
Empresa patrocinadora del premi: http://www.ekz.de/


dijous, 7 de febrer del 2013

Estratègies de captació d’alumnes, segons l’IFLA

El baix nombre d’alumnat que patim a la Facultat no és fenomen exclusivament nostre. Al contrari: mentre en d’altres contrades ja feia força anys que es constatava una minva en el nou accés d’estudiants, a Barcelona anàvem mantenint un ritme de nous ingressos prou bo. Però ara ja ens ha arribat també a nosaltres aquesta  tendència negativa.

Com no podria ser d’una altra manera, el màxim òrgan professional dels bibliotecaris a escala mundial, l’IFLA, també està preocupat per l’assumpte. El 2002 va crear al seu si una secció dedicada a la formació permanent, però que de tant en tant es preocupa també per la captació de nou alumnat a la professió. Es tracta de la Continuing Professional Development and Workplace Learning Section (CPDWL). «The CPDWL Section embraces all aspects of professional development and learning in the workplace in the period post-qualification to the end of a career.» Abans de la seva creació ja existia un grup de treball amb el mateix interès. I des de fa més de 20 anys, l’IFLA organitza, de tant en tant i coincidint amb la celebració del seu congrés general, una trobada específica per debatre sobre el desenvolupament de la professió.

La darrera edició, de 2009, va ser prou remarcable: el volum que recull els treballs que s’hi varen presentar, publicat aquell mateix any, supera les 400 pàgines:

Coberta de la publicació
World Conference on Continuing Professional Development and Workplace Learning for the Library and Information Professions (8è: 2009: Bolonya). Strategies for regenerating the library and information professions: eighth World Conference on Continuing Professional Development and Workplace Learning for the Library and Information Professions, 18-20 August 2009, Bologna, Italy. Ed., Jana Varlejs, Graham Walton. München : K.G. Saur, 2009. 415 p. (IFLA publications; 139). ISBN 978-3-5982-2044-9. Disponible a la BC, UB i UPF: http://ccuc.cbuc.cat/record=b4255391~S23*cat

I des de fa un any i escaig es troba també disponible en línia, a partir d’aquest enllaç:
http://www.degruyter.com/viewbooktoc/product/41985

Aprofitant aquesta còmoda disponibilitat, em plau deixar algun comentari sobre alguns dels treballs presentats. Les parts en què s’organitzen les 31 contribucions publicades són aquestes:
  • Recruiting a new generation
  • Socializing, mentoring, and coaching
  • Four generations in one workplace
  • Wanted: new managers, new leaders
  • Keeping up with changing demands
  • Evolving career trajectories
  • Education for the profession – critiques from the field
Alguns dels treballs que he trobat interessants han estat:

«Issues impacting recruitment of secondary school graduates», de Tania Barry i Gillian Hallam (p. 32-45). http://www.degruyter.com/view/books/9783598441776/9783598441776.1.32/9783598441776.1.32.xml

Les autores, d’Austràlia, situen el seu estudi en el context d’aquell país. A l’altra banda del planeta els nostres estudis tampoc són percebuts com una bona sortida pels estudiants que entren a la universitat, després del batxillerat. El treball explica algunes bones pràctiques portades a terme per les associacions professionals, per les universitats i per algunes biblioteques per atreure estudiants cap a la nostra carrera. Entre aquestes, es remarca una consistent a oferir a estudiants de secundària la possibilitat de portar a terme unes curtes pràctiques en biblioteques, per tal que coneguin directament en què consisteix la nostra professió.

«What impressions do young people have of Librarianship as a career?», de Sarah Newbutt i Barbara Sen (p. 46-60). http://www.degruyter.com/view/books/9783598441776/9783598441776.1.46/9783598441776.1.46.xml

En aquest cas les autores són britàniques, i tracten de recollir evidències de l’opinió que els joves del Regne Unit tenen sobre la nostra professió com a futur professional per a ells mateixos. Es varen enquestar (només!) 19 joves entre 18 i 24 anys que no havien escollit els nostres estudis com a carrera universitària. Es va constatar que la majoria no coneixien prou bé la feina que fem els bibliotecaris i que no percebien la nostra professió com una opció gaire atractiva. D’altra banda es varen enquestar els 42 estudiants que estaven cursant un màster d’Informació i Documentació que s’imparteix a la universitat de Sheffield (dels quals van contestar 15). Aquests van suggerir algunes accions per tal de millorar la situació. Bàsicament, proposen que el col·lectiu professional promocioni la feina que fa: un coneixement general més acurat de la seva feina afavoriria que els joves candidats potencials percebissin aquesta professió com una opció vàlida per a ells. Una traducció a l’espanyol d’aquest treball es troba aquí: http://www.ifla.org/files/assets/cpdwl/Impresiones%20sobre%20bibliotecologia_0.pdf

«Roles of coaching and mentoring in attracting recruits and socializing entrants to the profession», per Margaret B. Edwards i Lisa Janicke Hinchliffe (p. 96-108). http://www.degruyter.com/view/books/9783598441776/9783598441776.2.96/9783598441776.2.96.xml

Les dues autores d’aquesta contribució pertanyen a la University of Illinois at Urbana-Champaign, als Estats Units. Parteixen de la constatació que en els propers anys caldrà una gran quantitat de bibliotecaris per reemplaçar els que es jubilaran, i també per l’increment de llocs de treball en el nostre sector a causa de la importància de la informació i la documentació al món actual. Afirmen, com sabem, que la formació rebuda a la universitat no és suficient per estar al dia de totes les novetats. L’aprenentatge al lloc de treball gràcies als col·legues amb més experiència és imprescindible: «Coaching and mentoring new and prospective professionals provides an opportunity for both new and seasoned professionals to develop and refine the necessary skills to be successful in the diverse and rapidly evolving library and information profession.»

«Library and Information Science graduates from Spain: professional training and workforce entry», per Blanca Rodríguez Bravo (p. 355-369). http://www.degruyter.com/view/books/9783598441776/9783598441776.6.355/9783598441776.6.355.xml

També trobem una col·laboració d’Espanya! Blanca Rodríguez és professora del nostre camp a la Universidad de León, i en aquest estudi (elaborat el 2008) dóna a conèixer les dades obtingudes a partir del seguiment fet als 105 exalumnes d’aquella universitat, diplomats en Biblioteconomia i Documentació entre 1993 i 2007 (van contestar l’enquesta 90 persones). N’estudia la formació permanent que han seguit, els perfils professionals i l’evolució de llur currículum professional, amb l’objectiu d’obtenir idees per millorar el seu pla d’estudis.

«Towards a new library professional: reflections on the Quality Leaders Project - Youth», per David Percival  (p. 382-390). http://www.degruyter.com/view/books/9783598441776/9783598441776.7.382/9783598441776.7.382.xml

Segons aquest autor, bibliotecari britànic, el nivell de qualitat de les biblioteques públiques del Regne Unit ha anat baixant darrerament, al mateix temps que l’edat mitjana del personal que les gestiona ha anat pujant. Tot plegat fa que la imatge que les biblioteques públiques projecten de cara als joves –possibles futurs bibliotecaris– no sigui gaire atractiva, i pocs trien aquesta carrera com a via per arribar a la nostra professió. «In a profession that clearly needs new ideas, initiatives are required that have the vision necessary to ensure that public libraries remain a relevant and necessary force for social change.» Una d’aquestes iniciatives és l’endegada per la London Metropolitan University, anomenada Quality Leaders Project - Youth, que dóna entrada a les biblioteques públiques a joves treballadors perquè en millorin la imatge general.

En conclusió, la manca d’estudiants de la nostra carrera és un fenomen detectat en diversos llocs del món. I aquest fenomen no només sembla un problema de sostenibilitat de les facultats que imparteixen els estudis, sinó una amenaça per al cobriment adequat de les baixes per jubilació que dintre d’uns anys començaran a produir-se. Per millorar aquesta situació convé projectar entre els joves –futurs possibles estudiants del grau– la feina que fem els bibliotecaris de manera real, però atractiva.

dijous, 17 de gener del 2013

Noves directrius de l’IFLA sobre la formació dels bibliotecaris

«Noves, noves» potser no: són de l’agost passat, i la versió que ara es presenta és el quart esborrany revisat. De fet no sé si és un document molt important per a nosaltres; però tanmateix m’ha semblat oportú deixar-ne un comentari, ja que teòricament –si més no– afecta directament la formació dels futurs bibliotecaris.


IFLA. Guidelines for professional library/information educational programs [en línia]. IFLA, August 2012. 10 p. <https://repository.ifla.org/handle/123456789/772>. [Consulta: 15 jul. 2022].
Dic que potser no és un document vital perquè, com sabem, l’IFLA ha de prescriure directrius que siguin vàlides i aplicables per al conjunt del planeta. I és clar, les diferències econòmiques, culturals, ètniques i altres entre uns països i uns altres són molt –massa– grans. No pot plantejar-se igual la formació que reben els futurs bibliotecaris en una universitat privada d’Estats Units que a la Universitat de Botswana, per exemple.

Així doncs, les directrius de l’IFLA (no només aquesta, sinó totes, en general) podríem dir que són uns documents de requisits mínims; una declaració de bones intencions que han de ser assolibles per totes les nacions del concert mundial... És de suposar, doncs, que la formació de bibliotecari que es dispensa al nostre país complirà amb escreix les demandes de l’IFLA. Per exemple, una qüestió en què aquestes directrius insisteixen i que a casa nostra tenim assolida des de fa dècades: que els ensenyaments per ser bibliotecari tinguin el mateix estatus i reuneixin les mateixes condicions que altres ensenyaments universitaris (pel que fa a la qualificació del professorat, a la possibilitat d’accedir a un tercer cicle en aquest camp, etc.).

D’entrada ens podem preguntar: de quina professió tracten, aquestes directrius? És a dir, quin és el perímetre, l'abast conceptual del que s’entén per la nostra professió? El text no aborda amb detall aquest tema (pensem que el document té un total de només 10 pàgines); tanmateix, a la introducció hi ha una frase que hi fa referència tangencial: «Collaboration with partners within the sector –archives, museums and records management– is increasingly evident, so inclusion in programmes of an awareness of common issues is appropriate.» (p. 2). I una mica més avall: «Additionally, it has become apparent that many of the instructional and knowledge bases that education in librarianship needs to also cover the boundaries of other kindred professions, for example in archival, museum and records management studies.» (p. 2).

Una altra qüestio col·lateral  i no resolta és la de la denominació de la professió. Aquest document ha optat per «Library/information programmes» (la barra inclinada m’ha recordat el guionet usat pel nostre Col·legi en l’expressió «bibliotecari-documentalista»). A l’interior del text hi ha variants: «library and information programmes» (set vegades), «library information programmes» (una vegada: error?), «library programmes» i també «the profession of librarianship». Però deixem les nimieses i anem a la substància.

(Digueu-me «tiquis miquis», però no ens agrada que en un text de 10 pàgines s'usin variants ortogràfiques britàniques i nord-americanes: «programs», 2 cops (una d'elles, al títol); «programmes», 22 cops. Tampoc ens agrada que hi hagi una discrepància en el nom d'un apartat entre el sumari i la presentació.)

Aquestes directrius «set the framework for the necessary objectives for library and information educational programmes: the requirements of core and useful curriculum elements to be included in teaching programmes, the faculty, staff and student requirements for these programmes and the need for the programmes to be well supported by information and other resources.» (p. 1).

Els apartats en què s'estructura el text són:
  • El marc general
  • Elements del pla d’estudis
  • El pla d’estudis
  • El professorat i la resta de personal
  • L’alumnat
  • El suport institucional
  • Els recursos i les instal·lacions per a la docència

Extrec algunes frases del text:

«Today library information educational programmes extend beyond the physical collections and buildings to the virtual world of the Internet.» (p. 2). Tant de bo poguéssim fer arribar aquesta idea als estudiants de batxillerat: tindríem més alumnat!

Quan s'especifiquen els temes que haurien de constar als plans d’estudis, n’esmenta uns quants que coincideixen amb assignatures que s’han incorporat a la formació de grau que oferim a la UB (i que no eren inclosos, o no amb tanta profunditat, en la diplomatura):

«The core elements of the LIS [library and information studies/science] curriculum will include: [...] the History of the Field.» (p. 4). (Aquest proper semestre s’impartirà per primer cop l’assignatura optativa «Biblioteques i professió bibliotecària a la Catalunya contemporània», de 3 crèdits, a càrrec de Teresa Mañà.

Un altre element que s'ha d'ensenyar: «Assessing information needs» (p. 4) deu correspondre a una assignatura nova al grau: «Anàlisi de necessitats d'informació», de 6 crèdits.

Com és normal esmenta la necessitat de la revisió regular del pla d’estudis: «Regular review of curriculum. A process of formal curriculum review should take place on a regular basis [...]. This review should be informed by input from employers, practitioners and professional associations, as well as students and faculty and will be overseen by the IFLA Standards Committee.» (p. 6).

Sobre el professorat estableix uns principis generals: «The qualification of each full-time faculty member should include research-based competence in the designated teaching areas, technological proficiency, effectiveness in teaching, a sustained record of scholarship, and active participation in appropriate professional associations.» (p. 7).

Un punt en què a la Facultat de la UB es fa una feina excel·lent (no sempre aprofitada per l’alumnat): la tutoria: «Students should have advisory assistance in constructing a coherent programme of study to meet career aspirations consistent with the educational programme's mission, goals and objectives.» (p. 8).

D’altres punts ni els comento, perquè els complim amb escreix: poder disposar d’una bona biblioteca de suport a l’estudi, d’infraestructura tecnològica amb accés a Internet, etc.

Que complim aquests mínims no vol dir que ens puguem sentir satisfets... Sempre es pot millorar!

dijous, 30 d’agost del 2012

Codi deontològic de l’IFLA

Aquest mes d’agost que ja s'acaba l’IFLA ha publicat –crec que per primera vegada– un codi deontològic. Es titula IFLA code of ethics for librarians and other information workers, i el trobareu aquí.


Ja sabeu què són els codis deontològics: documents que volen regular la pràctica laboral de determinades professions, en aspectes relacionats amb l’ètica o la moral. No tenen caràcter de llei, però són pautes de conducta que els professionals accepten tàcitament i que els col·legis professionals vetllen perquè es compleixin.

Els bibliotecaris catalans ja fa anys que disposem del nostre codi: va ser preparat el 2004 per un grup de treball del Col·legi format per Concepción Rodríguez, Sílvia Sunyer, Nora Vela i Josep Vives, que va rebre després suggeriments de la resta de col·legiats. Finalment, va ser aprovat per l’Assemblea General del Col·legi el 26 de maig de 2006. Aquí el podreu llegir: https://cobdc.org/la-professio/codi-deontologic/

Encara que als joves bibliotecaris els l’han ensenyat a la carrera, crec que tots l’hem de tenir ben interioritzat. El nostre codi està compost de 31 articles. Amb relació a aquest blog, en voldria destacar un parell:

Article 17. Els bibliotecaris-documentalistes col·laboren amb col·legues i amb professionals d'altres àrees i es donen suport recíproc mitjançant l'intercanvi de les seves opinions, coneixements i experiències.
(Molt important per als bibliotecaris emprenedors: sovint haurem de comptar amb col·legues d’altres disciplines per tirar endavant un projecte que tingui èxit.)

Article 28. Els bibliotecaris-documentalistes han de posar al dia els seus coneixements i les seves habilitats professionals.
(Imprescindible el reciclatge permanent per estar a l’última en temes tecnològics, per exemple.)

Crec que els col·legues espanyols no disposen d’un text d’aquestes característiques, tot i que en diversos fòrums s’ha expressat la voluntat de tenir-ne un. Existeix un fullet de final del segle XIX que pel títol podria prendre’s com un antecedent; però en realitat veurem que no és tal. Tot sembla apuntar que l’autor era català, tot i que no he pogut acreditar aquesta dada:

Sastachs y Costas, José. La responsabilidad del bibliotecario. Tarragona: Estab. Tip. Viuda é H. de Tort, 1898. 47 p. Localitzable a: https://ccuc.csuc.cat/permalink/34CSUC_NETWORK/1ocvfv9/alma991006562599706706
L’obra es troba disponible en línia a la Biblioteca digital de Castilla y León: http://bibliotecadigital.jcyl.es/i18n/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=10003822

En Sastachs era sacerdot i havia superat les difícils oposicions del cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs. Aquesta publicació seva no és un codi deontològic. Recorda més aviat un petit compendi de biblioteconomia, però amb una visió molt diferent de l’actual. Posa molt en relleu l’obligació que té el bibliotecari de custodiar i tenir ben endreçat el fons, amb un accés molt limitat als usuaris.

Reprodueixo un paràgraf en què es veu la idea de bibliotecari com a erudit que es tenia des d’aquest cos de funcionaris estatals, encarregats de les biblioteques provincials i altres grans establiments:
Del buen bibliotecario, si llega á ser consumado, puede asegurarse que es todo un hombre de erudición porque sabe cuales son las fuentes de materias en los diferentes ramos del saber humano, digno de ser consultado no ya por meros escolares y aficionados al estudio, sino por catedráticos y sábios de gran nota como quiera que, ni de entre ellos hay quien sepa cuando se lleva escrito sobre una especialidad por no haber tenido á mano registrar un grupo de los de nuestras galerías, cuanto menos una sección entera. (p. 25)
Efectivament, el món ha canviat molt... A la p. 36, però, ens trobem amb una alegria: «Los libros no son tanto para guardar, como para consultar.» Però el goig dura poc, perquè tot seguit recorda diversos articles del Reglamento general vigent a l’època que limiten la consulta a un llibre per dia i usuari. Evidentment, els llibres no es trobaven a disposició dels lectors, que els havien de demanar al bibliotecari. Eren altres èpoques.

Però tornem al codi de l’IFLA promulgat fa pocs dies. Té un total de 30 paràgrafs (sense numerar). D’entrada, un comentari sobre el títol mateix, en referència a allò que dèiem fa pocs dies, de la manca d’un nom curt que identifiqui el conjunt de la nostra professió. L’IFLA ens anomena, en aquest document, amb la paraula típica més una perífrasi: «librarians and other information workers».

Amb relació a la temàtica d’aquest blog, voldria destacar l’article que fa el número 25:

Librarians and other information workers strive for excellence in the profession by maintaining and enhancing their knowledge and skills. They aim at the highest standards of service quality and thus promote the positive reputation of the profession.
Això és bàsic perquè la nostra professió tingui un bon reconeixement social: que el nostre servei sigui donat amb la màxima qualitat possible. D’aquesta manera el prestigi social de la nostra professió es mantindrà i tot rutllarà com Déu mana. Penso que de moment anem bé: els resultats dels estudis de satisfacció dels usuaris de biblioteques fets a Catalunya ens diuen que estem fent la feina correctament.

Ja per acabar, ve a tomb que fem una referència en aquesta entrada al codi deontològic dels arxivers, que fou adoptat per l'ICA (International Council on Archives) ja fa molts anys, a l'Assemblea General d'aquest organisme internacional del 6 de setembre de 1996 a Pequín. Porta per títol ICA code of ethics, i està disponible en 24 llengües (també en català) a: http://www.ica.org/?lid=5555&bid=225

L'article que vull remarcar és el número 9, molt semblant al destacat de l'IFLA:

Els arxivers aspiren a assolir el millor nivell professional renovant sistemàticament i contínuament els seus coneixements arxivístics i compartint els resultats de les seves recerques i de la seva experiència.
Els arxivers s'esforcen a desenvolupar el seu saber professional i els seus coneixements tècnics, a contribuir als progressos de l'arxivística i a vetllar perquè les persones a les quals els pertoca formar i enquadrar exerceixin les seves tasques amb competència.


L'Associació d'Arxivers - Gestors de Documents de Catalunya (AAC) també té el seu propi codi, titulat Codi deontològic dels arxivers catalans, i va ser elaborat per un grup de treball format per Mariona Corominas, Alfred Garcia, David Lobato, Josep Matas, Ramon Planes, Jordi Serchs i Susanna Vela. El text definitiu va ser aprovat a l'assemblea general de l'entitat catalana, celebrada el 27 de juny de 2002. El podem llegir aquí: https://arxivers.com/wp-content/uploads/2018/07/Textos-01-Codi-deontol%C3%B2gic-dels-arxivers-catalans.pdf.

L'article 2 d'aquest codi diu:

Els arxivers desenvolupen l’activitat professional d’acord amb la seva consciència i la seva competència professional, garantint així un exercici responsable i de qualitat de la professió.

(Després segueixen una sèrie de subapartats). I l'article 5 diu:

Els arxivers desenvolupen el seu tracte amb els col·legues i altres professionals sota els principis de solidaritat, respecte i col·laboració. En aquest sentit, els arxivers en el seu exercici professional han de:
5.1. Treballar pel reconeixement social de la professió, defensant i fent respectar els drets inherents a la professió.


(I segueixen més subapartats).

Continuarem!

dimarts, 14 d’agost del 2012

Presència catalana al congrés de l’IFLA 2012

Aquests dies se celebra a Hèlsinki el congrés anual de l’IFLA. Concretament, entre l’11 i el 17 d’agost. Aquesta trobada reuneix una bona colla de responsables de les polítiques bibliotecàries de molts països d’arreu del món, representants de les principals associacions bibliotecàries i estudiosos i altres personalitats de la nostra professió.

El congrés té lloc cada any en una ciutat diferent. Vegeu l’entrada d’aquest bloc referida al congrés que va tenir lloc a Puerto Rico, el 2011.

El congrés de l’IFLA és una reunió molt important pel que fa a les polítiques bibliotecàries, ja que els òrgans de govern i els grups de treball especialitzats de l’IFLA aprofiten aquesta trobada per fer les seves reunions anuals més importants, que acabaran produint, al llarg de l’any, documents diversos (directrius, manifestos, etcètera) amb els quals s'intenta influir en les polítiques concretes dels governs de cada país i en la població en general.

I com a congrés professional que és, molts bibliotecaris d’arreu del món hi aporten comunicacions amb les seves experiències d’èxit, o amb treballs de caràcter assagístic i també amb resultats de projectes de recerca. Al congrés d’enguany es presenten unes 360 comunicacions aproximadament. La llista sencera la podreu veure en aquest enllaç, des d'on es dona pas a molts textos sencers dels treballs.


D’entre totes aquestes comunicacions només n’hi ha una signada per bibliotecaris catalans (i cap per part de col·legues espanyols). Es tracta d’aquest treball:

Millán, Mercè; Omella, Ester; Viladrich, Assun. «When used, library buildings shows up, take profit of it!» [en línia]. IFLA Council and General Conference (78a: 2012: Helsinki). Libraries now!: inspiring, surprising, empowering. Helsinki: IFLA, 2012, 26 p. <http://conference.ifla.org/sites/default/files/files/papers/wlic2012/190-millan-en.pdf>. [Consulta: 7 agost 2012].

Les tres col·legues ocupen llocs de responsabilitat a la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, i a la seva comunicació expliquen la feina feta en l’avaluació dels nous equipaments bibliotecaris, després que es van inaugurar. Aquest procés s’ha fet conjuntament entre totes les persones implicades: els responsables bibliotecaris, els tècnics de la Diputació i els polítics de cultura dels ajuntaments. S’avaluen, entre d’altres, l’organització dels espais, la ubicació dels taulells, la il·luminació, el mobiliari, etcètera. La finalitat d’aquesta avaluació és millorar en el possible les deficiències detectades.

Ens agrada que les biblioteques i els bibliotecaris catalans estiguin presents en els fòrums internacionals del més alt nivell. És més: diria que pel nostre nivell de qualitat en diversos àmbits professionals, com ara les biblioteques públiques i les universitàries (inclosos els consorcis existents), la biblioteca nacional i la formació professional, Catalunya mereixeria estar molt més representada que ho ha estat enguany. Deu ser la crisi...


dijous, 17 de novembre del 2011

A què ens dediquem els bibliotecaris?

En una entrada anterior (de dilluns passat) vèiem la diversitat de designacions que hi ha als Estats Units per als ensenyaments universitaris de la nostra professió. Concretament, entre els 55 programes acreditats per l'ALA en aquell país, es troben 9 variants, des de «Library and Information Science», fins a «Information Science» o «Information Resources and Library Science».
  

Ara aprofito una altra vegada la guia on consten els programes acreditats per l'ALA per fixar l'atenció en un altre aspecte: el de les especialitats o camps concrets en què els bibliotecaris podem desenvolupar la nostra feina.

A la guia esmentada, de cada programa acreditat per l'ALA se citen les especialitzacions o possibilitats de col·locació. Si fem una llista amb totes elles, apareixen 21 camps diferents (prefereixo deixar les denominacions en l'idioma original):
  • Academic Librarianship
  • Archival Studies
  • Book Arts
  • Children's Services
  • Cultural Heritage Information Management
  • Digital Libraries
  • Health Sciences Librarianship/Health Informatics
  • Information Systems Design/Analysis
  • Knowledge Management
  • Law Librarianship/Legal Information Services
  • Management and Administration
  • Music Librarianship
  • Organization of Information
  • Public Librarianship
  • Records Management
  • Reference and User Services
  • School Librarianship
  • Science Librarianship
  • Special Collections
  • Special/Corporate Librarianship
  • Young Adult Services
Una llista semblant, amb un altre catàleg de dedicacions professionals, és la que divulga el nostre Col·legi des del seu web, i a la qual ja vaig dedicar un apunt en aquest bloc fa temps (el 22 d'agost: http://bib-doc.blogspot.com/2011/08/que-som-que-podem-ser-de-perfils.html).
  • Administrador de serveis electrònics d’informació
  • Administrador-director d’una xarxa documental
  • Analista d’informació – Information analyst
  • Arquitecte de continguts
  • Dissenyador conceptual multimèdia
  • Expert en usabilitat - Dissenyador d’interfícies d’usuaris
  • Gestor de bases de dades documentals
  • Gestor d’informació - Chief Information Officer - Information broker
  • Webmaster
  • Arquitecte del coneixement - Chief Knowledge Officer - Gestor del coneixement
  • Agent d’informació
  • Expert en vigilància empresarial - Expert en Vigilància competitiva - Especialista en Informació Empresarial - Business Information Specialist - Expert en intel·ligència econòmica
  • Expert en documentació tècnica - Documentalista tècnic
  • Expert en estudis documentals
  • Consultor de sistemes de gestió documental
  • Consultor-formador en informació i documentació
  • Formador d’usuaris
  • Professor-investigador en ciències de la informació
  • Analista-indexador - catalogador
  • Arxiver d’empresa - documentalista-arxiver
  • Bibliògraf
  • Bibliotecari
  • Documentalista
  • Especialista en productes documentals
  • Expert en llenguatges documentals - Ontologista - Expert en taxonomies
  • Referencista - Expert en la recerca d’informació
També ens podríem fixar, a l'hora d'elaborar una nòmina d'especialitzacions, en les diverses seccions de l'IFLA: http://www.ifla.org/en/activities-and-groups#list4
  • Academic and Research Libraries
  • Acquisition and Collection Development
  • Africa
  • Art Libraries
  • Asia and Oceania
  • Audiovisual and Multimedia
  • Bibliography
  • Cataloguing
  • Classification and Indexing
  • Continuing Professional Development and Workplace Learning
  • Document Delivery and Resource Sharing
  • Education and Training
  • Genealogy and Local History
  • Government Information and Official Publications
  • Government Libraries
  • Health and Biosciences Libraries
  • Information Literacy
  • Information Technology
  • Knowledge Management
  • Latin America and the Caribbean
  • Law Libraries
  • Libraries for Children and Young Adults
  • Libraries Serving Persons with Print Disabilities
  • Library and Research Services for Parliaments
  • Library Buildings and Equipment
  • Library Services to Multicultural Populations
  • Library Services to People with Special Needs
  • Library Theory and Research
  • Literacy and Reading
  • Management and Marketing
  • Management of Library Associations
  • Metropolitan Libraries
  • National Libraries
  • Newspapers
  • Preservation and Conservation
  • Public Libraries
  • Rare Books and Manuscripts
  • Reference and Information Services
  • School Libraries and Resource Centers
  • Science and Technology Libraries
  • Serials and Other Continuing Resources
  • Social Science Libraries
  • Statistics and Evaluation
Són 43 seccions diferents, si bé en aquest cas no totes les seccions corresponen a llocs de treball o entorns diferents; també hi ha temes d'interès comuns a tots els llocs, com ara la darrera secció: «Statistics and Evaluation».

Per descomptat que, si volem conèixer llocs de treball o especialitzacions reals, res millor que acudir al directori de bibliotecaris més complet existent avui en dia (un altre lloable projecte que té al darrere la iniciativa de Tomàs Baiget): Exit, on hi ha actualment uns 2.500 professionals inscrits.

Les especialitats dels que hi figuren formen una llista no tancada, que inclou les següents:
  • Adquisiciones
  • Análisis y diseño de sistemas de información
  • Archivos administrativos
  • Archivos de empresa
  • Archivos históricos
  • Arquitectura de la información
  • Asociaciones, profesión y comunidades de trabajo
  • Bases de datos (contenidos)
  • Bibliometría y cibermetría
  • Biblioteca digital
  • Biblioteca escolar
  • Biblioteca especializada / Centro de documentación
  • Biblioteca nacional
  • Biblioteca pública
  • Biblioteca universitaria
  • Calidad y auditoría de información
  • Catalogación, clasificación e indexación
  • Comunicación
  • Diseño de webs
  • Documentación en general
  • Educación, formación, alfin
  • Evaluación de recursos y calidad
  • Gestión de contenidos
  • Gestión de la información y del conocimiento
  • Industria y mercado de la información
  • Información biomédica
  • Información científico-técnica
  • Información ciudadana
  • Información económico-financiera
  • Información estadística
  • Información humanística
  • Información jurídica
  • Información periodística
  • Inteligencia competitiva
  • Legislación, copyright, etc.
  • Márqueting y promoción
  • Motores de búsqueda y posicionamiento
  • Multimedia y documentación audiovisual
  • Ontologías, metadatos, taxonomías y tesauros
  • Open access
  • Patentes y vigilancia tecnológica
  • Periodismo
  • Planificación y gestión
  • Recuperación de información y búsquedas
  • Relaciones internacionales
  • Revistas electrónicas
  • Servicios de Internet en general
  • Servicios para colectivos especiales
  • Software documental
  • Soportes ópticos
  • Usabilidad, interfaces e interacción
  • Web 2.0 y redes sociales

Per acabar, vull fer referència a una iniciativa de la Facultat anomenada «Canal professional»: http://www.ub.edu/biblio/canal-professional/. En aquest cas no es tracta d'una llista que vulgui ser completa; tan sols una sèrie de breus perfils professionals (alguns amb vídeo) de titulats de la Facultat. El seu objectiu, posar de relleu el mateix: la varietat de llocs de treball.


En definitiva podem constatar a partir de documents diversos, però provinents d'organismes de caire professional, la diversitat de llocs de treball que podem ocupar els bibliotecaris, i la varietat de tasques que podem desenvolupar.

Aquest panorama hauria de ser un estímul per als estudiants que han començat el grau (per agafar idees del camí professional a què dedicar els seus esforços acadèmics) i també per als ja titulats (per tenir idees en cas d'haver de reorientar el currículum).


Enllaços relacionats:

La guia dels ensenyaments acreditats per l'ALA:
Directory of ALA-accredited master's programs in Library and Information Studies [en línia]. Chicago: American Library Association, 2011. La informació es troba disponible en diferents formats: pdf, base de dades, etc. <http://www.ala.org/ala/accreditedprograms/directory/index.cfm>. [Consulta: 12 nov. 2011].

La llista del Col·legi:
Perfils professionals [en línia]. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, darrera modificació, 20/10/2010. <http://www.cobdc.org/quesom/index.html>.

Les seccions de l'IFLA:
http://www.ifla.org/en/activities-and-groups#list4

Directori Exit:

Exit [en línia]: directori d'experts en el tractament de la informació. Per Tomàs Baiget i Josep-Manuel Rodríguez-Gairín. Barcelona, 2005-2011. <http://www.directorioexit.info/>.

El «Canal professional» de la Facultat:
http://www.ub.edu/biblio/canal-professional/.



dijous, 27 d’octubre del 2011

Convergència entre biblioteques, arxius i museus

Avui una entrada breu, en la línia de la «delimitació de la nostra professió», al costat o enfront de l'arxivística. Aquest és un tema que fa molt de temps que genera bibliografia especialitzada, i de moment no s'atura.

El darrer número de l'IFLA journal (vol. 37, no. 3, Oct. 2011) conté una part monogràfica amb diversos treballs que tracten dels punts de contacte entre els tres tipus d'infraestructures i de professions (bibliotecaris, arxivers i museòlegs). Inclou una selecció dels treballs presentats a un congrés que tingué lloc al febrer a l'Índia: International Conference on the Convergence of Libraries, Archives and Museums, ICLAM 2011.

El web del congrés és aquest: http://www.nift.ac.in/ICLAM_2011/index.htm. Hi podem veure el programa amb els títols de les (aproximadament) 130 comunicacions que s'hi presentaren. Malauradament, no hi ha accés als textos complets.

A la revista de l'IFLA només podem llegir cinc dels treballs presentats que, com és d'esperar, posen de relleu els aspectes comuns o en relació entre els tres camps de treball. Un dels aspectes en què les tres especialitats coincideixen és en la necessitat de preservar els materials. Un altre, en els esforços necessaris per cooperar entre els tres per tal d'oferir un millor servei al públic.

Des del campus de la UB (i des de casa, si teniu l'ordinador preparat per accedir a Internet via proxy de la biblioteca) podreu llegir la revista: http://ifl.sagepub.com/content/37/3.toc?etoc.


divendres, 23 de setembre del 2011

Del congrés de l’IFLA d’enguany (2/2)

Com deia en un missatge anterior, i és prou conegut de tothom, al congrés de l'IFLA de cada any s'hi presenten desenes de treballs de la nostra especialitat escrits per estudiosos o per representants d'associacions bibliotecàries d'arreu del món.

Avui faré referència a un parell més de comunicacions que, com les del missatge anterior, tenen a veure directament amb la temàtica d'aquest bloc: la professió d'avui i del futur.

En primer lloc em refereixo a un treball d'una estudiant de MLIS (master of Library and Information Science) de Minnesota, als Estats Units:
    LaPlante, Candice Melinda. «Job search 2.0 [en línia]: where Web 2.0, libraries & the great job search collide: issues and opportunities for MLIS graduates». IFLA Council and General Conference (77a: 2011: Puerto Rico). Libraries beyond libraries: integration, innovation and information for all. Puerto Rico: IFLA, 2011, 20 p. http://conference.ifla.org/past/ifla77/97-laplante-en.pdf‎. [Consulta: 17 set. 2013].
La comunicació es va presentar a la sessió 97: «New professionals beyond new professionals: skills, needs and strategies of a new generation of LIS professionals», organitzada pel New Professionals Special Interest Group.

La trobo d'interès especialment per a la gent que busca feina: es refereix a les possibilitats que les xarxes socials ofereixen en aquest sentit. El treball acaba amb tres apèndixs que considero força útils:

-Consells per participar a les xarxes socials.
-Consells per crear una bona imatge d'un mateix a la xarxa.
-Consells per buscar feina per mitjà de les xarxes socials.


I ja per acabar, un treball que descriu els tipus de llocs de treball que ocupen els bibliotecaris finlandesos titulats en els darrers anys.
    Rauhala, Teemu. «The essence of modern LIS professionals» [en línia]. IFLA Council and General Conference (77a: 2011: Puerto Rico). Libraries beyond libraries: integration, innovation and information for all. Puerto Rico: IFLA, 2011, 6 p. http://conference.ifla.org/past/ifla77/97-rauhala-en.pdf. [Consulta: 17 set. 2011].
En Teemu treballa a la School of Information Sciences de la University of Tampere (Finlàndia). La seva comunicació es va presentar a la mateixa sessió que l'anterior. Com dic, el seu treball analitza les feines que han trobat els graduats per la seva escola entre 2000 i 2008.

La població estudiada és de 199 titulats. D'aquests, el 84 % estan ocupats (el 8 % són a l'atur i un altre 8 % es troben en altres situacions). Aquest percentatge d'ocupació és molt semblant a les xifres que l'AQU (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya), oferia en referència als titulats en Biblioteconomia i Documentació, al qual vam fer referència en una entrada d'aquest bloc: http://bib-doc.blogspot.com/2011/08/insercio-laboral-dels-bibliotecaris.html.

Els tipus de feina que els companys finlandesos ocupen són variats. Per ordre de quantitat:

-serveis a usuaris
-administració
-mitjans de comunicació
-gestió
-educació
-recerca

Pel que fa a la tipologia de l'empresa contractant, hi veiem un pes gran del sector públic:

-administració local, 38 %
-administració estatal, 33 %
-altres entitats públiques, 8 %
-empreses privades, 18 %
-altres, 4 %

(El total suma 101; però a mi no em demaneu comptes...)

Per veure la llista sencera dels treballs presentats al congrés d'enguany de l'IFLA podeu accedir a aquest enllaç: http://conference.ifla.org/ifla77/programme-and-proceedings-full-printable

L'any que ve serà precisament a Hèlsinki on tindrà lloc el congrés de l'IFLA, i el 2013, a Singapur.

dijous, 22 de setembre del 2011

Del congrés de l’IFLA d’enguany (1/2)

L’IFLA (International Federation of Library Associations and Institutions) és l’organisme professional bibliotecari de més alt nivell, que té com a finalitats la promoció dels serveis bibliotecaris de qualitat, la difusió arreu de la importància de les biblioteques, i la representació dels interessos dels bibliotecaris a escala mundial. Per això s'encarrega d'estudiar el fenomen bibliotecari en totes les seves dimensions i proposa normes i directrius perquè els poders públics les portin a terme.


Cada any organitza, en un país diferent, un congrés a mitjan agost, on es troben milers de bibliotecaris arribats de tot arreu. Enguany la reunió s'ha celebrat a Puerto Rico.

La Facultat hi ha tingut una representant: Constança Espelt, que hi ha presentat una comunicació elaborada conjuntament amb Teresa Mañà: «El valor añadido de las prácticas externas para los estudiantes y las instituciones: la experiencia de la Facultad de Biblioteconomía y Documentación de Barcelona». El treball està disponible en línia: https://www.ifla.org/past-wlic/2011/120-espelt-es.pdf.

Entre les desenes de comunicacions presentades, voldria destacar-ne avui un parell, puix tenen relació amb el futur de la professió. La primera és obra de Maija Berndtson, directora de la biblioteca pública de Hèlsinki. Fou presentada a la sessió 123 del congrés, anomenada «Rethinking the role of public libraries», i era organitzada conjuntament per la Public Libraries Section i la Metropolitan Libraries Section:
    Berndtson, Maija. «"What and why libraries?" [en línia]: looking at what libraries might look like and why we still need them now and into the future». IFLA Council and General Conference (77a: 2011: Puerto Rico). Libraries beyond libraries: integration, innovation and information for all. Puerto Rico: IFLA, 2011, 6 p. https://www.ifla.org/past-wlic/2011/123-berndtson-en.pdf. [Consulta: 17 set. 2011].
Us en copio el resum:
    «Public libraries are threatened. At least we can feel so when we look at the changing surrounding in which more and more information is available on the net and people can download music, films and even books. In this paper I do not concentrate on the threats, however. With some new library models which I see as progressive I try to find out some more general conclusions for the future of libraries. My conclusions are among other things: look at people´s lives not at your services, be customer-oriented instead of being system-oriented, realize that the focus of library service is moving from transactions to relations, emphasize that libraries are social places and living organisms.
    Realize that we are facing a paradigm shift which confuses both our staff and our users. But if we as librarians are able to rethink, remodel and renew the libraries, so believe it or not I would even say that libraries can head for The Golden Age in theirm history».
Al treball es fa referència a tres exemples de biblioteques públiques «avançades» al seu temps: les Idea Stores, de Londres, l'estratègia de la biblioteca de Malmö (Suècia), «The Darling Library», i la «Library 10» de la biblioteca pública de Hèlsinki. Un treball breu, però inspirador.

El segon treball que vull destacar és d'origen espanyol. El signen Juan José Prieto Gutiérrez (http://www.directorioexit.info/ficha1180), Alicia Moreno Cámara (https://www.linkedin.com/in/aliciamoreno1/) i Julián Marquina (http://www.directorioexit.info/ficha1064). Hi tracten d'un nou perfil professional, el community manager, que ells creuen (i jo també) que pot ser desenvolupat per bibliotecaris. (Ja vam parlar d'aquest tema en aquest bloc: http://bib-doc.blogspot.com/search/label/community%20manager.)
    Prieto Gutiérrez, Juan José; Moreno Cámara, Alicia; Marquina, Julián. «El community manager en bibliotecas» [en línia]. IFLA Council and General Conference (77a: 2011: Puerto Rico). Libraries beyond libraries: integration, innovation and information for all. Puerto Rico: IFLA, 2011, 11 p. https://www.ifla.org/past-wlic/2011/97-gutierrez-es.pdf. [Consulta: 17 set. 2011].
El primer paràgraf del seu resum és prometedor:
    «En estos últimos años, gracias a las tecnologías de la información, las bibliotecas, la ciencia de la información y la documentación ha experimentado avances y cambios. Por medio de ellos se han generado nuevas funciones capaces de ofrecer servicios de información que los usuarios demandan de una forma más rápida, colaborativa y abierta.»
Expliquen les noves funcions que els bibliotecaris podem assumir gràcies a les tecnologies i se centren en la figura del community manager, però aplicat a la biblioteca; és a dir, treballant per a una biblioteca.

Es comenten les seves funcions i responsabilitats, les habilitats socials i aptituds, els roles que hauria d'assumir, i els recursos 2.0 que un community manager hauria de saber utilitzar.


Per fer una ullada al conjunt de treballs presentats al congrés d'enguany de Puerto Rico podeu anar ací: https://www.ifla.org/past-wlic/2011/programme-and-proceedings-full-printable.htm.

Vegeu la continuació d'aquesta entrada: http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/09/del-congres-de-lifla-denguany-22.html.

dimecres, 7 de setembre del 2011

Presència de Catalunya en el panorama bibliotecari internacional

L'altre dia consultava el directori de l'IFLA en línia:

IFLA. IFLA directory. 2009-2011. The Hague, IFLA, 2010. 161 p. Disponible també en línia a: http://www.ifla.org/files/hq/membership/ifla-directory-2009-2011.pdf. ISSN 0074-6002.



Sobta agradablement veure la quantitat de col·legues catalans que col·laboren activament en seccions diverses d'aquest organisme internacional, el màxim òrgan professional que ens representa a tots i que vetlla per la difusió de les biblioteques arreu del món:
  • Maite Cuende, membre corresponent de la Government Libraries Section
  • Antoni Feliu, membre de la Statistics and Evaluation Section
  • Àngels Massísimo i Sánchez de Boado, membre de la Management and Marketing Section
  • Mònica Medina Blanes, membre de la Public Libraries Section
  • Miguel Navas Fernández, president de la Government Libraries Section (al directori que citem encara hi figura com a coordinador d'informació de la secció)
  • Glòria Pérez Salmerón, membre de la Public Libraries Section
  • Judit Terma, membre de la Metropolitan Libraries Section
  • Maria Carme Torras i Calvo, presidenta de la Information Literacy Section
  • Maria del Tura Molas Alberich, membre de la Serials and Other Continuing Resources Section
  • Santi Romero Garuz, membre de la Library Buildings and Equipment Section.
  • Cristóbal Urbano, membre de l'Education and Training Section
D'altra banda, també em plau esmentar un altre col·lega que ocupa un càrrec important a escala internacional: en Lluís Anglada és membre del Comitè Executiu de l'Europe, Middle East and Africa Regional Council (EMEA) de l'OCLC, i membre delegat al Consell Global de l'OCLC. https://www.oclc.org/en/membership/councils/directory/emea.html.

També a EUCLID (European Association for Library and Information Education and Research, https://bobcatsss.info/) hi ha representació catalana. Aquesta entitat agrupa una setantena de centres universitaris europeus que s’ocupen de la docència i la recerca en el camp de la Informació i la Documentació. En Cristóbal Urbano forma part de la Junta Directiva. El proper desembre serà substituït per Ángel Borrego.

En l'àmbit de l'arxivística, hi ha uns quants professionals catalans que exerceixen un càrrec en diverses seccions de l'ICA (International Council on Archives, https://www.ica.org/en):
  • Joan Boadas i Raset és comissari dels arxius fotogràfics i audiovisuals, i membre executiu d'EURBICA (European Regional Branch) i de la Section of Professional Associations.
  • Andreu Carrascal i Simon i Montserrat Cervera i Vidal són membres executives de la Section on Architectural Records.
  • David Iglésias i Franch és coordinador del Working Group in Photographic and Audiovisual Archives.
  • Remei Perpinyà Morera és membre executiva de la Section on Archival Education and Training.
  • Pere Puig i Ustrell és membre executiu de la Section for the Notarial Archives.
  • Fina Solà i Gasset és vicepresidenta de la Section on Sport Archives (SPO), de l'ICA.
Què me'n dieu? Podem estar orgullosos de la nostra representació internacional o no?

Cal agrair l'esforç de totes aquestes persones en temps i en diners, i també a les institucions on treballen, per les facilitats i suport que els presten per portar a terme la seva activitat internacional. Gràcies a elles, Catalunya té presència en el concert bibliotecari internacional.