IFLA. Guidelines for professional library/information educational programs [en línia]. IFLA, August 2012. 10 p. <https://repository.ifla.org/handle/123456789/772>. [Consulta: 15 jul. 2022].Dic que potser no és un document vital perquè, com sabem, l’IFLA ha de prescriure directrius que siguin vàlides i aplicables per al conjunt del planeta. I és clar, les diferències econòmiques, culturals, ètniques i altres entre uns països i uns altres són molt –massa– grans. No pot plantejar-se igual la formació que reben els futurs bibliotecaris en una universitat privada d’Estats Units que a la Universitat de Botswana, per exemple.
Així doncs, les directrius de l’IFLA (no només aquesta, sinó totes, en general) podríem dir que són uns documents de requisits mínims; una declaració de bones intencions que han de ser assolibles per totes les nacions del concert mundial... És de suposar, doncs, que la formació de bibliotecari que es dispensa al nostre país complirà amb escreix les demandes de l’IFLA. Per exemple, una qüestió en què aquestes directrius insisteixen i que a casa nostra tenim assolida des de fa dècades: que els ensenyaments per ser bibliotecari tinguin el mateix estatus i reuneixin les mateixes condicions que altres ensenyaments universitaris (pel que fa a la qualificació del professorat, a la possibilitat d’accedir a un tercer cicle en aquest camp, etc.).
D’entrada ens podem preguntar: de quina professió tracten, aquestes directrius? És a dir, quin és el perímetre, l'abast conceptual del que s’entén per la nostra professió? El text no aborda amb detall aquest tema (pensem que el document té un total de només 10 pàgines); tanmateix, a la introducció hi ha una frase que hi fa referència tangencial: «Collaboration with partners within the sector –archives, museums and records management– is increasingly evident, so inclusion in programmes of an awareness of common issues is appropriate.» (p. 2). I una mica més avall: «Additionally, it has become apparent that many of the instructional and knowledge bases that education in librarianship needs to also cover the boundaries of other kindred professions, for example in archival, museum and records management studies.» (p. 2).
Una altra qüestio col·lateral i no resolta és la de la denominació de la professió. Aquest document ha optat per «Library/information programmes» (la barra inclinada m’ha recordat el guionet usat pel nostre Col·legi en l’expressió «bibliotecari-documentalista»). A l’interior del text hi ha variants: «library and information programmes» (set vegades), «library information programmes» (una vegada: error?), «library programmes» i també «the profession of librarianship». Però deixem les nimieses i anem a la substància.
(Digueu-me «tiquis miquis», però no ens agrada que en un text de 10 pàgines s'usin variants ortogràfiques britàniques i nord-americanes: «programs», 2 cops (una d'elles, al títol); «programmes», 22 cops. Tampoc ens agrada que hi hagi una discrepància en el nom d'un apartat entre el sumari i la presentació.)
Aquestes directrius «set the framework for the necessary objectives for library and information educational programmes: the requirements of core and useful curriculum elements to be included in teaching programmes, the faculty, staff and student requirements for these programmes and the need for the programmes to be well supported by information and other resources.» (p. 1).
Els apartats en què s'estructura el text són:
- El marc general
- Elements del pla d’estudis
- El pla d’estudis
- El professorat i la resta de personal
- L’alumnat
- El suport institucional
- Els recursos i les instal·lacions per a la docència
Extrec algunes frases del text:
«Today library information educational programmes extend beyond the physical collections and buildings to the virtual world of the Internet.» (p. 2). Tant de bo poguéssim fer arribar aquesta idea als estudiants de batxillerat: tindríem més alumnat!
Quan s'especifiquen els temes que haurien de constar als plans d’estudis, n’esmenta uns quants que coincideixen amb assignatures que s’han incorporat a la formació de grau que oferim a la UB (i que no eren inclosos, o no amb tanta profunditat, en la diplomatura):
«The core elements of the LIS [library and information studies/science] curriculum will include: [...] the History of the Field.» (p. 4). (Aquest proper semestre s’impartirà per primer cop l’assignatura optativa «Biblioteques i professió bibliotecària a la Catalunya contemporània», de 3 crèdits, a càrrec de Teresa Mañà.
Un altre element que s'ha d'ensenyar: «Assessing information needs» (p. 4) deu correspondre a una assignatura nova al grau: «Anàlisi de necessitats d'informació», de 6 crèdits.
Com és normal esmenta la necessitat de la revisió regular del pla d’estudis: «Regular review of curriculum. A process of formal curriculum review should take place on a regular basis [...]. This review should be informed by input from employers, practitioners and professional associations, as well as students and faculty and will be overseen by the IFLA Standards Committee.» (p. 6).
Sobre el professorat estableix uns principis generals: «The qualification of each full-time faculty member should include research-based competence in the designated teaching areas, technological proficiency, effectiveness in teaching, a sustained record of scholarship, and active participation in appropriate professional associations.» (p. 7).
Un punt en què a la Facultat de la UB es fa una feina excel·lent (no sempre aprofitada per l’alumnat): la tutoria: «Students should have advisory assistance in constructing a coherent programme of study to meet career aspirations consistent with the educational programme's mission, goals and objectives.» (p. 8).
D’altres punts ni els comento, perquè els complim amb escreix: poder disposar d’una bona biblioteca de suport a l’estudi, d’infraestructura tecnològica amb accés a Internet, etc.
Que complim aquests mínims no vol dir que ens puguem sentir satisfets... Sempre es pot millorar!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada