A tots ens deu sonar «la Cursa dels Bombers»: un espectacle esportiu que té lloc cada any a Barcelona un diumenge entre març i abril. La d’enguany, el 21 d’abril: http://www.cursabombers.com/. L’origen d’aquesta cursa a Barcelona se situa el 1999, quan va ser organitzada pel cos de bombers per reclamar unes condicions laborals millors a l’Ajuntament.
La participació a la cursa no és pas restringida als professionals apagafocs: tothom s’hi pot apuntar, ja que es tracta sobretot d’una jornada popular. Què s’aconsegueix amb aquesta activitat? Entre d’altres coses, que el nom de la noble professió ignífuga sigui present durant uns dies entre la població en general. Desperta això moltes vocacions per ser bomber o bombera? No tenim dades per contestar amb exactitud aquesta pregunta; però sens dubte que augmenta la bona imatge de la professió.
Doncs bé, des d’aquest humil blog, que va néixer per promocionar la professió de bibliotecari entre la població en general i així augmentar el nombre d’estudiants de la Facultat, llancem aquesta proposta, perquè sigui entomada per qui tingui capacitat per fer-ho. Organitzem la Cursa dels Bibliotecaris!
Lògicament, caldria potenciar la participació dels bibliotecaris (i estudiants de bibliotecari) a la cursa. Que bonic seria veure en calça curta els responsables i treballadors de les biblioteques públiques, universitàries i especialitzades corrent pels carrers de la ciutat i suant la cansalada... Podem imaginar l’Eugènia Serra (directora de la Biblioteca de Catalunya), l’Adelaida Ferrer (directora del CRAI de la UB), o la Mercè Muntada (presidenta del nostre estimat Col·legi professional) i, per què no, la Carme Fenoll (cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya). Sense oblidar alguna representació masculina, com el degà de la Facultat (Ernest Abadal), amb una samarreta ajustada al cos... Però sobretot seria un dia en què els directors i les directores de les biblioteques públiques dels diferents districtes i barris de la ciutat podrien fer una mica d’exercici, animats pels seus fidels usuaris.
Per fer-ne difusió comptem amb les biblioteques mateixes, lògicament. Crec que molts usuaris se senten agraïts i reconeguts per l’esforçada tasca diària dels bibliotecaris. Molts d’aquests lectors sense dubte s’apuntarien a la cursa per compartir una estona d’exercici físic i d’activitat lúdica amb aquell professional que sempre li té un somriure a punt, una recomanació bibliogràfica i una orientació tecnològica.
L’itinerari podria enllaçar diverses biblioteques i anar variant d’any en any. Per exemple, un any podria sortir del davant de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (on hi hauria una senyalització especial indicant que allà hi ha una de les biblioteques més importants del país), agafaria el carrer Balmes amunt i tombaria a l’esquerra pel carrer Diputació (a l’edifici del Seminari de Barcelona, un cartell estaria anunciant durant setmanes que allà es troba la biblioteca d’accés públic més antiga del país), seguiria fins a Vilamarí i giraria cap a la dreta (passant pel davant de la Biblioteca Joan Miró), i agafaria l’avinguda de Roma fins a la Facultat, on hi hauria la meta. Els 10 primers classificats tindrien un 10 % de descompte en la matrícula del curs següent.
És una idea...
Qualsevol idea que vulgueu deixar en un comentari a aquest missatge o que m’envieu particularment, serà estudiada i divulgada si s’escau.
______________________
Actualització: El 27 d’abril de 2013 es va celebrar la 4a Cursa Intercol·legial, organitzada per l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya, de la qual el nostre Col·legi forma part. A la llista de resultats hi figuren dos bibliotecaris! Joan Brull, amb el número 26, i Jaime Pedregosa, amb el 48. Aquí veureu la informació: http://www.cursaintercol.cat/.
dijous, 28 de febrer del 2013
Idees per promocionar la professió. 1: La Cursa dels Bibliotecaris
Etiquetes de comentaris:
Cursa dels Bibliotecaris
,
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
,
promoció
dimarts, 26 de febrer del 2013
Sinergia entre Informació i Documentació i Comunicació Audiovisual
Quan aquest curs 2012-2013 la Facultat acollí el grau de Comunicació Audiovisual (notícia de la qual ja vam informar en el seu moment) la sensació general per part del professorat va ser positiva.
La Facultat nostra –antiga Escola Universitària– havia «patit» des dels seus inicis, en la reculada data de 1915, d’una característica: s’havia trobat pràcticament en tots els moments de la seva història com a centre aïllat, sense compartir espais amb altres carreres o ensenyaments.
Tampoc la integració efectiva a la Universitat de Barcelona com a centre propi –fet que s’esdevingué el 1999– no significà la possibilitat d’instal·lar-nos en un campus compartit amb altres facultats... Fins ara, que –per sort o per desgràcia– i donat que no ocupem tot l’espai disponible a l’edifici, hem donat la benvinguda al grau de Comunicació Audiovisual.
I els fruits d’aquest contacte –amb tacte– ja van deixant-se notar, tant entre el professorat com entre l’alumnat.
Fa unes setmanes (el 23 de gener de 2013) va tenir lloc a la Facultat la jornada «Línies de Recerca en Informació i Comunicació» en la qual es presentaren els grups de recerca existents al centre (cinc dels «nostres» i un «d’ells»), i els projectes i línies de recerca de caire més individual (sis d’Informació i Documentació i sis de Comunicació Audiovisual). Tot i l’especificitat de cada presentació, l’interès mutu entre els assistents fou més que palpable, i en més d’un cas s’intuïren possibilitats de col·laboració futures entre els dos col·lectius.
Baixant al nivell de l’alumnat, a banda dels encontres fortuïts en els espais comuns, ja s’ha donat alguna col·laboració intensa entre els dos col·lectius.
Per un cantó, tres dels alumnes d’Informació i Documentació que estan organitzant la futura edició del congrés de BOBCATSSS a Barcelona el gener de 2014 han preparat un vídeo de convit, en anglès, que ha estat realitzat per col·legues de Comunicació Audiovisual. Aquí el podeu veure: http://vimeo.com/58249136#. Són els alumnes Vicent Gil, Laia Manuel i Anna Noguera, i el vídeo ha estat editat per Montse Capdevila, amb música de Marta Cascales, totes dues estudiants de Comunicació Audiovisual.
Per cert, que la participació dels nostres alumnes a la darrera edició d’aquest congrés, a Turquia, va ser força destacada: http://bd.ub.edu/noticies/els-estudiants-de-la-facultat-fan-un-bon-paper-bobcatsss-2013. I la presentació dels temes a tractar en la convocatòria que organitzarem a casa nostra és d’allò més atractiva: http://prezi.com/sgdaipcqjmf0/copy-of-theme-ideas-bobcatsss-barcelona-2014/
I en un nivell del tot informal, remarquem la realització conjunta dels dos col·lectius d’alumnes d’un «Harlem shake»: https://www.youtube.com/watch?v=jss7vIXvD_M, perpetrat per anunciar una festa organitzada pel conjunt de l’alumnat de la Facultat en una discoteca (el 7 de març de 2013).
Sabeu de què estic parlant? Un «Harlem shake» és un tipus d'espectacle realitzat en pla de broma, d’una durada de 40 segons, que consisteix en un ball esbojarrat dut a terme per un col·lectiu disfressat –que semblen atacats del mal de sant Víctor–. S’està posant de moda ara per la xarxa, a semblança del que fa un temps foren els «lipdubs». Aquí podeu veure alguns exemples d’aquest assoliment de la civilització occidental: http://www.youtube.com/playlist?list=PLjd9OT1rI6vQ5qPSPhIbKlg1U_Kxrpo1m
I per no parlar de l’«Informer» de la Facultat dins de Facebook, del qual també patim. Com veieu, per bé o per mal, no deixem d’estar à la page!
La Facultat nostra –antiga Escola Universitària– havia «patit» des dels seus inicis, en la reculada data de 1915, d’una característica: s’havia trobat pràcticament en tots els moments de la seva història com a centre aïllat, sense compartir espais amb altres carreres o ensenyaments.
Tampoc la integració efectiva a la Universitat de Barcelona com a centre propi –fet que s’esdevingué el 1999– no significà la possibilitat d’instal·lar-nos en un campus compartit amb altres facultats... Fins ara, que –per sort o per desgràcia– i donat que no ocupem tot l’espai disponible a l’edifici, hem donat la benvinguda al grau de Comunicació Audiovisual.
I els fruits d’aquest contacte –amb tacte– ja van deixant-se notar, tant entre el professorat com entre l’alumnat.
Fa unes setmanes (el 23 de gener de 2013) va tenir lloc a la Facultat la jornada «Línies de Recerca en Informació i Comunicació» en la qual es presentaren els grups de recerca existents al centre (cinc dels «nostres» i un «d’ells»), i els projectes i línies de recerca de caire més individual (sis d’Informació i Documentació i sis de Comunicació Audiovisual). Tot i l’especificitat de cada presentació, l’interès mutu entre els assistents fou més que palpable, i en més d’un cas s’intuïren possibilitats de col·laboració futures entre els dos col·lectius.
Baixant al nivell de l’alumnat, a banda dels encontres fortuïts en els espais comuns, ja s’ha donat alguna col·laboració intensa entre els dos col·lectius.
Per un cantó, tres dels alumnes d’Informació i Documentació que estan organitzant la futura edició del congrés de BOBCATSSS a Barcelona el gener de 2014 han preparat un vídeo de convit, en anglès, que ha estat realitzat per col·legues de Comunicació Audiovisual. Aquí el podeu veure: http://vimeo.com/58249136#. Són els alumnes Vicent Gil, Laia Manuel i Anna Noguera, i el vídeo ha estat editat per Montse Capdevila, amb música de Marta Cascales, totes dues estudiants de Comunicació Audiovisual.
Per cert, que la participació dels nostres alumnes a la darrera edició d’aquest congrés, a Turquia, va ser força destacada: http://bd.ub.edu/noticies/els-estudiants-de-la-facultat-fan-un-bon-paper-bobcatsss-2013. I la presentació dels temes a tractar en la convocatòria que organitzarem a casa nostra és d’allò més atractiva: http://prezi.com/sgdaipcqjmf0/copy-of-theme-ideas-bobcatsss-barcelona-2014/
I en un nivell del tot informal, remarquem la realització conjunta dels dos col·lectius d’alumnes d’un «Harlem shake»: https://www.youtube.com/watch?v=jss7vIXvD_M, perpetrat per anunciar una festa organitzada pel conjunt de l’alumnat de la Facultat en una discoteca (el 7 de març de 2013).
Sabeu de què estic parlant? Un «Harlem shake» és un tipus d'espectacle realitzat en pla de broma, d’una durada de 40 segons, que consisteix en un ball esbojarrat dut a terme per un col·lectiu disfressat –que semblen atacats del mal de sant Víctor–. S’està posant de moda ara per la xarxa, a semblança del que fa un temps foren els «lipdubs». Aquí podeu veure alguns exemples d’aquest assoliment de la civilització occidental: http://www.youtube.com/playlist?list=PLjd9OT1rI6vQ5qPSPhIbKlg1U_Kxrpo1m
I per no parlar de l’«Informer» de la Facultat dins de Facebook, del qual també patim. Com veieu, per bé o per mal, no deixem d’estar à la page!
Etiquetes de comentaris:
BOBCATSSS
,
grau de Comunicació Audiovisual
,
Harlem shake
dijous, 21 de febrer del 2013
Visibilitat de les bibliotecàries catalanes a la Viquipèdia
Ens agraden molt els projectes col·lectius, els de fer pinya, els que es basen en la filosofia de l’«entre tots ho farem tot». La idea de recollir informació sobre unes quantes bibliotecàries catalanes rellevants i publicar-la a la Viquipèdia, és un d’aquestes projectes. Ja en vam parlar en una altra entrada d’aquest blog i ara hi tornem, perquè es va treballant en la bona línia.
Es tracta d'una activitat 2.0 per antonomàsia: cooperant per sumar esforços i oferir un producte de qualitat i obert al món. Projecció internacional de Catalunya i dels bibliotecaris: què més es pot demanar?
Sorgit des del món de les biblioteques (Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, Biblioteca de Catalunya), s'inscriu en un conjunt de projectes similars a la Viquipèdia en l'entorn de la cultura: el GLAM (Galleries, Libraries, Archives, Museums with Wikipedia), i s'hi han implicant bibliotecaris i altres persones que van aportant un granet de sorra: esperit wiki a betzef.
Al vídeo següent, que correspon al Telenotícies vespre de TV3 del 21 de gener de 2013, podreu veure, entre el minut 35:15 i el 37:34 les declaracions de Carme Fenoll (cap del Servei de Biblioteques) i d’Eugènia Serra (directora de la Biblioteca de Catalunya), parlant del projecte: https://www.ccma.cat/3cat/tn-vespre-21012013/video/4429651/
Aquí la pàgina del projecte, que tot just comença:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquiprojecte:Biblioteques/Bibliotec%C3%A0ries
Hi veiem una llista inicial de 26 bibliotecàries catalanes «històriques» que progressivament aniran essent convertides en articles de l’enciclopèdia.
Hi ha un altre projecte similar en l’àmbit de l’arxivística: «Arxivística i TIC», impulsat des de l'ESAGED (Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents) de la UAB.
Per a un segon estadi, potser es podria pensar a incloure altres bibliotecaris i arxivers «encara més històrics», Ja té entrada a la Viquipèdia en Cosme de Montserrat, que va ser bibliotecari al Vaticà sota el pontificat de Calixt III (segle XV): http://ca.wikipedia.org/wiki/Cosme_de_Montserrat
Però hi podrien ser, per exemple, en Josep Sastachs i Costa, que el 1889 ingressà al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs i que el 1898 publicà La responsabilidad del bibliotecario. (Ja el vam esmentar en una altra entrada d’aquest blog: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/08/codi-deontologic-de-lifla.html.)
També hi falta en Pere Garcia, un altre bibliotecari català al Vaticà, en l’època del papa Alexandre VI (final del segle XV) i que fou estudiat per Anselm M. Albareda: https://ccuc.csuc.cat/permalink/34CSUC_NETWORK/1ocvfv9/alma991038207969706706
El mateix Albareda, també bibliotecari papal durant la primera meitat del segle XX, ja hi té una entrada:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Anselm_Maria_Albareda_i_Ramoneda
Qui no hi consta és en Sebastià Roger, (vers 1573-1623), arxiver de l'Hospital de la Santa Creu:
http://www.bnc.cat/El-Bloc-de-la-BC/Sebastia-Roger-arxiver-de-l-Hospital-de-la-Santa-Creu.
Entre tots, farem més poblades les categories «bibliotecaris catalans» i «arxivers catalans».
Es tracta d'una activitat 2.0 per antonomàsia: cooperant per sumar esforços i oferir un producte de qualitat i obert al món. Projecció internacional de Catalunya i dels bibliotecaris: què més es pot demanar?
Sorgit des del món de les biblioteques (Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, Biblioteca de Catalunya), s'inscriu en un conjunt de projectes similars a la Viquipèdia en l'entorn de la cultura: el GLAM (Galleries, Libraries, Archives, Museums with Wikipedia), i s'hi han implicant bibliotecaris i altres persones que van aportant un granet de sorra: esperit wiki a betzef.
Al vídeo següent, que correspon al Telenotícies vespre de TV3 del 21 de gener de 2013, podreu veure, entre el minut 35:15 i el 37:34 les declaracions de Carme Fenoll (cap del Servei de Biblioteques) i d’Eugènia Serra (directora de la Biblioteca de Catalunya), parlant del projecte: https://www.ccma.cat/3cat/tn-vespre-21012013/video/4429651/
Aquí la pàgina del projecte, que tot just comença:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquiprojecte:Biblioteques/Bibliotec%C3%A0ries
Hi veiem una llista inicial de 26 bibliotecàries catalanes «històriques» que progressivament aniran essent convertides en articles de l’enciclopèdia.
Hi ha un altre projecte similar en l’àmbit de l’arxivística: «Arxivística i TIC», impulsat des de l'ESAGED (Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents) de la UAB.
Per a un segon estadi, potser es podria pensar a incloure altres bibliotecaris i arxivers «encara més històrics», Ja té entrada a la Viquipèdia en Cosme de Montserrat, que va ser bibliotecari al Vaticà sota el pontificat de Calixt III (segle XV): http://ca.wikipedia.org/wiki/Cosme_de_Montserrat
Però hi podrien ser, per exemple, en Josep Sastachs i Costa, que el 1889 ingressà al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs i que el 1898 publicà La responsabilidad del bibliotecario. (Ja el vam esmentar en una altra entrada d’aquest blog: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/08/codi-deontologic-de-lifla.html.)
També hi falta en Pere Garcia, un altre bibliotecari català al Vaticà, en l’època del papa Alexandre VI (final del segle XV) i que fou estudiat per Anselm M. Albareda: https://ccuc.csuc.cat/permalink/34CSUC_NETWORK/1ocvfv9/alma991038207969706706
El mateix Albareda, també bibliotecari papal durant la primera meitat del segle XX, ja hi té una entrada:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Anselm_Maria_Albareda_i_Ramoneda
Qui no hi consta és en Sebastià Roger, (vers 1573-1623), arxiver de l'Hospital de la Santa Creu:
http://www.bnc.cat/El-Bloc-de-la-BC/Sebastia-Roger-arxiver-de-l-Hospital-de-la-Santa-Creu.
Entre tots, farem més poblades les categories «bibliotecaris catalans» i «arxivers catalans».
Etiquetes de comentaris:
Carme Fenoll
,
Eugènia Serra
,
Viquipèdia
dimarts, 19 de febrer del 2013
Nova eina europea d’estudi del mercat laboral
Fa uns mesos la Comissió Europea va fer pública una nova eina d’informació sobre les professions que generaran més llocs de treball a escala europea a curt i a mitjà termini, i les competències més demanades. Les dades són proporcionades per cada estat i també per organismes comunitaris, i es poden consultar per professió, sector, país i competència.
EU skills panorama [en línia]. European Commission, last update 03/01/2013. <http://euskillspanorama.ec.europa.eu/>. [Consulta: 9 febrer 2013].
El problema dels bibliotecaris és que la nostra professió no apareix identificada en la llista principal de professions (que consta de 26 entrades), de manera que no podem comptar amb dades que es refereixin específicament a nosaltres. Ens podem imaginar que som dins del grup més general d’«Other professionals». Per a aquest grup de professionals, la tendència futura (previsió per a 2010-2020) en nombre de persones ocupades amb estudis superiors és d’un increment del 14,8 % a escala europea (un 8,9 % si ens centrem a Espanya). Però no són dades que es refereixin exclusivament a la professió de bibliotecari.
A la pàgina principal hi ha una sèrie d’anàlisis destacades sobre determinades professions. En aquest cas sí que ens trobem explícitament mencionats en un dels estudis, dins del grup anomentat PES: Public Employment Services. Concretament els «Archivists, librarians and related information professionals» formem part de les 10 professions amb una major quota de mercat en el període 2007-2010: ocupem la posició número 6, amb un 16 %, i una tendència a pujar: http://euskillspanorama.ec.europa.eu/docs/EVVR2012Factsheets/10-PES.pdf
D’altra banda, i a tall d’anècdota, esmentarem també que a Polònia som una de les professions amb manca de treballadors: http://euskillspanorama.ec.europa.eu/UsefulResources/Default.aspx?lookupid=25&
EU skills panorama [en línia]. European Commission, last update 03/01/2013. <http://euskillspanorama.ec.europa.eu/>. [Consulta: 9 febrer 2013].
El problema dels bibliotecaris és que la nostra professió no apareix identificada en la llista principal de professions (que consta de 26 entrades), de manera que no podem comptar amb dades que es refereixin específicament a nosaltres. Ens podem imaginar que som dins del grup més general d’«Other professionals». Per a aquest grup de professionals, la tendència futura (previsió per a 2010-2020) en nombre de persones ocupades amb estudis superiors és d’un increment del 14,8 % a escala europea (un 8,9 % si ens centrem a Espanya). Però no són dades que es refereixin exclusivament a la professió de bibliotecari.
A la pàgina principal hi ha una sèrie d’anàlisis destacades sobre determinades professions. En aquest cas sí que ens trobem explícitament mencionats en un dels estudis, dins del grup anomentat PES: Public Employment Services. Concretament els «Archivists, librarians and related information professionals» formem part de les 10 professions amb una major quota de mercat en el període 2007-2010: ocupem la posició número 6, amb un 16 %, i una tendència a pujar: http://euskillspanorama.ec.europa.eu/docs/EVVR2012Factsheets/10-PES.pdf
D’altra banda, i a tall d’anècdota, esmentarem també que a Polònia som una de les professions amb manca de treballadors: http://euskillspanorama.ec.europa.eu/UsefulResources/Default.aspx?lookupid=25&
dijous, 14 de febrer del 2013
Les biblioteques han d’actuar com empreses emergents, segons Mathews
La crisi econòmica actual, profunda i duradora, probablement ens està fent canviar la manera de plantejar-nos algunes coses. Pel que fa als destinataris d’aquest bloc, estudiants i joves bibliotecaris, els canvis més significatius podrien ser aquests dos: les vies i condicions amb què arribarem a inserir-nos en el món laboral, i quines feines hi podrem fer. Lògicament aquests interrogants n’impliquen un altre: com ens hem de preparar ara per fer front a aquest panorama nou que s’està imposant.
Però no cal angoixar-se. En aquest paisatge una mica desolat no estem sols. Mai com ara la cooperació i la col·laboració entre iguals no havia assolit unes cotes tan altes i eficaces, facilitades pels mitjans tecnològics i impulsades per la generositat i la iniciativa que caracteritza la majoria del gènere humà. Vegeu, si més no, la victòria de la campanya contra els desnonaments aconseguida fa pocs dies a les Corts espanyoles, vencent la postura immobilista dels governants.
Si ens centrem al nostre col·lectiu, ens sentim acomboiats: la Junta del Col·legi Oficial va anunciar, quan va endegar el procés de renovació parcial de l’equip actual, unes intencions molt bones al respecte. Ho podem llegir al darrer Document, de gener de 2013, i confiem comprovar les corresponents concrecions com més aviat millor:
Doncs per acabar de reblar el clau, en relació al tema d’aquesta entrada, al darrer número de la revista Item (el 56, amb data de 2012) hi ha un article interessant:
Situa el context de l’article en la biblioteca universitària, però crec que l’enfocament es pot extrapolar al conjunt de la professió. La metodologia que proposa com a manera de treballar de l’innvovador: construir - mesurar - aprendre. Aquest ha de ser, segons l’autor, el parenostre del bibliotecari compromès amb el canvi permanent que demanen els temps actuals.
He reproduït les conclusions de l’article, que sintetitzen prou bé diferents objectius ben interessants de reflexionar.
En una entrada anterior d’aquest bloc ja vam comentar un altre escrit d’aquest autor, en la mateixa línia que el que acabem de comentar: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/06/el-present-demana-actuar-com.html
Però no cal angoixar-se. En aquest paisatge una mica desolat no estem sols. Mai com ara la cooperació i la col·laboració entre iguals no havia assolit unes cotes tan altes i eficaces, facilitades pels mitjans tecnològics i impulsades per la generositat i la iniciativa que caracteritza la majoria del gènere humà. Vegeu, si més no, la victòria de la campanya contra els desnonaments aconseguida fa pocs dies a les Corts espanyoles, vencent la postura immobilista dels governants.
Si ens centrem al nostre col·lectiu, ens sentim acomboiats: la Junta del Col·legi Oficial va anunciar, quan va endegar el procés de renovació parcial de l’equip actual, unes intencions molt bones al respecte. Ho podem llegir al darrer Document, de gener de 2013, i confiem comprovar les corresponents concrecions com més aviat millor:
«La Junta del Col·legi vol continuar impulsant la creació d’ocupació per als professionals, amb nous projectes per afavorir la carrera professional que complementarà la borsa de treball. Des del Col·legi es vol ajudar els emprenedors, els existents i els futurs, amb la creació d’un career center i proporcionant als professionals noves eines de suport per a la reformulació de les seves carreres, així com la cerca contínua de nous nínxols de mercat.»
Publicat al darrer Document.
Del darrer Item, p. 91 |
Doncs per acabar de reblar el clau, en relació al tema d’aquesta entrada, al darrer número de la revista Item (el 56, amb data de 2012) hi ha un article interessant:
Mathews, Brian. «Pensar com una empresa emergent: un llibre blanc per inspirar l’esperit empresarial a la biblioteca». Item, 56 (2012), p. 74-91. Disponible també en línia (per als membres del Col·legi) a partir de: http://www.cobdc.org/intranet/biblioteca/item/item56.phpLa primera frase del resum ens situa perfectament en la visió d’en Brian: «L’autor planteja que els bibliotecaris i les biblioteques acadèmiques, per tal de sobreviure, han de començar a pensar i actuar com les empreses emergents (startup), que són aquelles que es dediquen a crear quelcom nou en condicions d’extrema inseguretat.» (p. 74).
Situa el context de l’article en la biblioteca universitària, però crec que l’enfocament es pot extrapolar al conjunt de la professió. La metodologia que proposa com a manera de treballar de l’innvovador: construir - mesurar - aprendre. Aquest ha de ser, segons l’autor, el parenostre del bibliotecari compromès amb el canvi permanent que demanen els temps actuals.
He reproduït les conclusions de l’article, que sintetitzen prou bé diferents objectius ben interessants de reflexionar.
En una entrada anterior d’aquest bloc ja vam comentar un altre escrit d’aquest autor, en la mateixa línia que el que acabem de comentar: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/06/el-present-demana-actuar-com.html
dimarts, 12 de febrer del 2013
Les feines que seran més demanades
Pronosticar el futur és una pràctica que porten a terme alguns mitjans de comunicació i entitats diverses, sens dubte amb bona intenció. El pronòstic del temps i de l’horòscop són dos exemples quotidians que molta gent segueix fidelment. Hi ha alguns camps en què encertar el que passarà pot comportar beneficis econòmics (resultats esportius, fluctuacions borsàries...).
Avui ens referirem a dues prediccions sobre una mateixa temàtica aparegudes en mitjans de comunicació econòmics de renom: El economista i Cinco días. Es tracta de pronosticar les professions més demanades en el futur. El tema ens interessa, per comprovar si algun dels perfils que pot desenvolupar un dels nostres graduats és dels favorits.
Alfonso Simón signa un petit reportatge publicat a Cinco días el passat 11 de gener de 2013: «Los profesionales más buscados en 2013». Recull les opinions de representants de diverses empreses del sector de la col·locació laboral. Sintetitzant, aquestes serien les futures professions demanades (no tradueixo les denominacions originals):
Ingenieros, consultores, especialistas en el mundo digital dispuestos a salir al extranjero
Director de innovación
Responsables de recursos humanos
Responsables de desarrollo de negocio y de exportación
Directivo de marketing online
Gestores sanitarios
Ejecutivos que sean emprendedores
Responsable financiero de proyectos
Digital manager
Chief digital officer
Jefe de contenidos en línea
Directores de comercio electrónico
Programadores para iPhone y Android
Community manager, social media manager
Desarrolladores o consultores SAP
Consultores de business intelligence (que analizan datos sobre negocio y clientes).
A la font original trobareu més detalls: http://www.cincodias.com/articulo/directivos/profesionales-buscados-2013/20130111cdsdir_1/
Amb un títol molt semblant («Los 10 trabajos más demandados en el futuro») es va publicar ja fa uns mesos (el 17 d’octubre de 2012) a El economista una llista de perfils acompanyada d’uns comentaris molt breus. En aquest cas no sembla una informació gaire contrastada: no s’esmenten per a res les fonts ni la metodologia usades. Més aviat sembla un estirabot, una broma no gaire pròpia d’un periòdic que vol projectar una imatge seriosa.
Heus ací la llista (també respecto la llengua original):
Arquitecto espacial
Bioinformático
Periodistas de audiencias segmentadas
Abogado/asesor global
Nanomédico
Policía climático
Cirujano de memoria
Granjero de productos transgénicos
Especialista en avatares
Reciclador de uranio
Aquí la font original de la notícia: http://listas.eleconomista.es/emprendedores/1428-los-10-trabajos-mas-demandados-en-el-futuro
Crec que no es dóna ni una coincidència entre les dues llistes. No sé si aquesta mena de rànquings són gaire útils. Per descomptat, dubto del segon. Però si algú hi troba algun perfil del seu gust... Somiar és lliure!
Avui ens referirem a dues prediccions sobre una mateixa temàtica aparegudes en mitjans de comunicació econòmics de renom: El economista i Cinco días. Es tracta de pronosticar les professions més demanades en el futur. El tema ens interessa, per comprovar si algun dels perfils que pot desenvolupar un dels nostres graduats és dels favorits.
Alfonso Simón signa un petit reportatge publicat a Cinco días el passat 11 de gener de 2013: «Los profesionales más buscados en 2013». Recull les opinions de representants de diverses empreses del sector de la col·locació laboral. Sintetitzant, aquestes serien les futures professions demanades (no tradueixo les denominacions originals):
Ingenieros, consultores, especialistas en el mundo digital dispuestos a salir al extranjero
Director de innovación
Responsables de recursos humanos
Responsables de desarrollo de negocio y de exportación
Directivo de marketing online
Gestores sanitarios
Ejecutivos que sean emprendedores
Responsable financiero de proyectos
Digital manager
Chief digital officer
Jefe de contenidos en línea
Directores de comercio electrónico
Programadores para iPhone y Android
Community manager, social media manager
Desarrolladores o consultores SAP
Consultores de business intelligence (que analizan datos sobre negocio y clientes).
A la font original trobareu més detalls: http://www.cincodias.com/articulo/directivos/profesionales-buscados-2013/20130111cdsdir_1/
Amb un títol molt semblant («Los 10 trabajos más demandados en el futuro») es va publicar ja fa uns mesos (el 17 d’octubre de 2012) a El economista una llista de perfils acompanyada d’uns comentaris molt breus. En aquest cas no sembla una informació gaire contrastada: no s’esmenten per a res les fonts ni la metodologia usades. Més aviat sembla un estirabot, una broma no gaire pròpia d’un periòdic que vol projectar una imatge seriosa.
Heus ací la llista (també respecto la llengua original):
Arquitecto espacial
Bioinformático
Periodistas de audiencias segmentadas
Abogado/asesor global
Nanomédico
Policía climático
Cirujano de memoria
Granjero de productos transgénicos
Especialista en avatares
Reciclador de uranio
Aquí la font original de la notícia: http://listas.eleconomista.es/emprendedores/1428-los-10-trabajos-mas-demandados-en-el-futuro
Crec que no es dóna ni una coincidència entre les dues llistes. No sé si aquesta mena de rànquings són gaire útils. Per descomptat, dubto del segon. Però si algú hi troba algun perfil del seu gust... Somiar és lliure!
dijous, 7 de febrer del 2013
Estratègies de captació d’alumnes, segons l’IFLA
El baix nombre d’alumnat que patim a la Facultat no és fenomen exclusivament nostre. Al contrari: mentre en d’altres contrades ja feia força anys que es constatava una minva en el nou accés d’estudiants, a Barcelona anàvem mantenint un ritme de nous ingressos prou bo. Però ara ja ens ha arribat també a nosaltres aquesta tendència negativa.
Com no podria ser d’una altra manera, el màxim òrgan professional dels bibliotecaris a escala mundial, l’IFLA, també està preocupat per l’assumpte. El 2002 va crear al seu si una secció dedicada a la formació permanent, però que de tant en tant es preocupa també per la captació de nou alumnat a la professió. Es tracta de la Continuing Professional Development and Workplace Learning Section (CPDWL). «The CPDWL Section embraces all aspects of professional development and learning in the workplace in the period post-qualification to the end of a career.» Abans de la seva creació ja existia un grup de treball amb el mateix interès. I des de fa més de 20 anys, l’IFLA organitza, de tant en tant i coincidint amb la celebració del seu congrés general, una trobada específica per debatre sobre el desenvolupament de la professió.
La darrera edició, de 2009, va ser prou remarcable: el volum que recull els treballs que s’hi varen presentar, publicat aquell mateix any, supera les 400 pàgines:
World Conference on Continuing Professional Development and Workplace Learning for the Library and Information Professions (8è: 2009: Bolonya). Strategies for regenerating the library and information professions: eighth World Conference on Continuing Professional Development and Workplace Learning for the Library and Information Professions, 18-20 August 2009, Bologna, Italy. Ed., Jana Varlejs, Graham Walton. München : K.G. Saur, 2009. 415 p. (IFLA publications; 139). ISBN 978-3-5982-2044-9. Disponible a la BC, UB i UPF: http://ccuc.cbuc.cat/record=b4255391~S23*cat
I des de fa un any i escaig es troba també disponible en línia, a partir d’aquest enllaç:
http://www.degruyter.com/viewbooktoc/product/41985
Aprofitant aquesta còmoda disponibilitat, em plau deixar algun comentari sobre alguns dels treballs presentats. Les parts en què s’organitzen les 31 contribucions publicades són aquestes:
«Issues impacting recruitment of secondary school graduates», de Tania Barry i Gillian Hallam (p. 32-45). http://www.degruyter.com/view/books/9783598441776/9783598441776.1.32/9783598441776.1.32.xml
Les autores, d’Austràlia, situen el seu estudi en el context d’aquell país. A l’altra banda del planeta els nostres estudis tampoc són percebuts com una bona sortida pels estudiants que entren a la universitat, després del batxillerat. El treball explica algunes bones pràctiques portades a terme per les associacions professionals, per les universitats i per algunes biblioteques per atreure estudiants cap a la nostra carrera. Entre aquestes, es remarca una consistent a oferir a estudiants de secundària la possibilitat de portar a terme unes curtes pràctiques en biblioteques, per tal que coneguin directament en què consisteix la nostra professió.
«What impressions do young people have of Librarianship as a career?», de Sarah Newbutt i Barbara Sen (p. 46-60). http://www.degruyter.com/view/books/9783598441776/9783598441776.1.46/9783598441776.1.46.xml
En aquest cas les autores són britàniques, i tracten de recollir evidències de l’opinió que els joves del Regne Unit tenen sobre la nostra professió com a futur professional per a ells mateixos. Es varen enquestar (només!) 19 joves entre 18 i 24 anys que no havien escollit els nostres estudis com a carrera universitària. Es va constatar que la majoria no coneixien prou bé la feina que fem els bibliotecaris i que no percebien la nostra professió com una opció gaire atractiva. D’altra banda es varen enquestar els 42 estudiants que estaven cursant un màster d’Informació i Documentació que s’imparteix a la universitat de Sheffield (dels quals van contestar 15). Aquests van suggerir algunes accions per tal de millorar la situació. Bàsicament, proposen que el col·lectiu professional promocioni la feina que fa: un coneixement general més acurat de la seva feina afavoriria que els joves candidats potencials percebissin aquesta professió com una opció vàlida per a ells. Una traducció a l’espanyol d’aquest treball es troba aquí: http://www.ifla.org/files/assets/cpdwl/Impresiones%20sobre%20bibliotecologia_0.pdf
«Roles of coaching and mentoring in attracting recruits and socializing entrants to the profession», per Margaret B. Edwards i Lisa Janicke Hinchliffe (p. 96-108). http://www.degruyter.com/view/books/9783598441776/9783598441776.2.96/9783598441776.2.96.xml
Les dues autores d’aquesta contribució pertanyen a la University of Illinois at Urbana-Champaign, als Estats Units. Parteixen de la constatació que en els propers anys caldrà una gran quantitat de bibliotecaris per reemplaçar els que es jubilaran, i també per l’increment de llocs de treball en el nostre sector a causa de la importància de la informació i la documentació al món actual. Afirmen, com sabem, que la formació rebuda a la universitat no és suficient per estar al dia de totes les novetats. L’aprenentatge al lloc de treball gràcies als col·legues amb més experiència és imprescindible: «Coaching and mentoring new and prospective professionals provides an opportunity for both new and seasoned professionals to develop and refine the necessary skills to be successful in the diverse and rapidly evolving library and information profession.»
«Library and Information Science graduates from Spain: professional training and workforce entry», per Blanca Rodríguez Bravo (p. 355-369). http://www.degruyter.com/view/books/9783598441776/9783598441776.6.355/9783598441776.6.355.xml
També trobem una col·laboració d’Espanya! Blanca Rodríguez és professora del nostre camp a la Universidad de León, i en aquest estudi (elaborat el 2008) dóna a conèixer les dades obtingudes a partir del seguiment fet als 105 exalumnes d’aquella universitat, diplomats en Biblioteconomia i Documentació entre 1993 i 2007 (van contestar l’enquesta 90 persones). N’estudia la formació permanent que han seguit, els perfils professionals i l’evolució de llur currículum professional, amb l’objectiu d’obtenir idees per millorar el seu pla d’estudis.
«Towards a new library professional: reflections on the Quality Leaders Project - Youth», per David Percival (p. 382-390). http://www.degruyter.com/view/books/9783598441776/9783598441776.7.382/9783598441776.7.382.xml
Segons aquest autor, bibliotecari britànic, el nivell de qualitat de les biblioteques públiques del Regne Unit ha anat baixant darrerament, al mateix temps que l’edat mitjana del personal que les gestiona ha anat pujant. Tot plegat fa que la imatge que les biblioteques públiques projecten de cara als joves –possibles futurs bibliotecaris– no sigui gaire atractiva, i pocs trien aquesta carrera com a via per arribar a la nostra professió. «In a profession that clearly needs new ideas, initiatives are required that have the vision necessary to ensure that public libraries remain a relevant and necessary force for social change.» Una d’aquestes iniciatives és l’endegada per la London Metropolitan University, anomenada Quality Leaders Project - Youth, que dóna entrada a les biblioteques públiques a joves treballadors perquè en millorin la imatge general.
En conclusió, la manca d’estudiants de la nostra carrera és un fenomen detectat en diversos llocs del món. I aquest fenomen no només sembla un problema de sostenibilitat de les facultats que imparteixen els estudis, sinó una amenaça per al cobriment adequat de les baixes per jubilació que dintre d’uns anys començaran a produir-se. Per millorar aquesta situació convé projectar entre els joves –futurs possibles estudiants del grau– la feina que fem els bibliotecaris de manera real, però atractiva.
Com no podria ser d’una altra manera, el màxim òrgan professional dels bibliotecaris a escala mundial, l’IFLA, també està preocupat per l’assumpte. El 2002 va crear al seu si una secció dedicada a la formació permanent, però que de tant en tant es preocupa també per la captació de nou alumnat a la professió. Es tracta de la Continuing Professional Development and Workplace Learning Section (CPDWL). «The CPDWL Section embraces all aspects of professional development and learning in the workplace in the period post-qualification to the end of a career.» Abans de la seva creació ja existia un grup de treball amb el mateix interès. I des de fa més de 20 anys, l’IFLA organitza, de tant en tant i coincidint amb la celebració del seu congrés general, una trobada específica per debatre sobre el desenvolupament de la professió.
La darrera edició, de 2009, va ser prou remarcable: el volum que recull els treballs que s’hi varen presentar, publicat aquell mateix any, supera les 400 pàgines:
Coberta de la publicació |
I des de fa un any i escaig es troba també disponible en línia, a partir d’aquest enllaç:
http://www.degruyter.com/viewbooktoc/product/41985
Aprofitant aquesta còmoda disponibilitat, em plau deixar algun comentari sobre alguns dels treballs presentats. Les parts en què s’organitzen les 31 contribucions publicades són aquestes:
- Recruiting a new generation
- Socializing, mentoring, and coaching
- Four generations in one workplace
- Wanted: new managers, new leaders
- Keeping up with changing demands
- Evolving career trajectories
- Education for the profession – critiques from the field
«Issues impacting recruitment of secondary school graduates», de Tania Barry i Gillian Hallam (p. 32-45). http://www.degruyter.com/view/books/9783598441776/9783598441776.1.32/9783598441776.1.32.xml
Les autores, d’Austràlia, situen el seu estudi en el context d’aquell país. A l’altra banda del planeta els nostres estudis tampoc són percebuts com una bona sortida pels estudiants que entren a la universitat, després del batxillerat. El treball explica algunes bones pràctiques portades a terme per les associacions professionals, per les universitats i per algunes biblioteques per atreure estudiants cap a la nostra carrera. Entre aquestes, es remarca una consistent a oferir a estudiants de secundària la possibilitat de portar a terme unes curtes pràctiques en biblioteques, per tal que coneguin directament en què consisteix la nostra professió.
«What impressions do young people have of Librarianship as a career?», de Sarah Newbutt i Barbara Sen (p. 46-60). http://www.degruyter.com/view/books/9783598441776/9783598441776.1.46/9783598441776.1.46.xml
En aquest cas les autores són britàniques, i tracten de recollir evidències de l’opinió que els joves del Regne Unit tenen sobre la nostra professió com a futur professional per a ells mateixos. Es varen enquestar (només!) 19 joves entre 18 i 24 anys que no havien escollit els nostres estudis com a carrera universitària. Es va constatar que la majoria no coneixien prou bé la feina que fem els bibliotecaris i que no percebien la nostra professió com una opció gaire atractiva. D’altra banda es varen enquestar els 42 estudiants que estaven cursant un màster d’Informació i Documentació que s’imparteix a la universitat de Sheffield (dels quals van contestar 15). Aquests van suggerir algunes accions per tal de millorar la situació. Bàsicament, proposen que el col·lectiu professional promocioni la feina que fa: un coneixement general més acurat de la seva feina afavoriria que els joves candidats potencials percebissin aquesta professió com una opció vàlida per a ells. Una traducció a l’espanyol d’aquest treball es troba aquí: http://www.ifla.org/files/assets/cpdwl/Impresiones%20sobre%20bibliotecologia_0.pdf
«Roles of coaching and mentoring in attracting recruits and socializing entrants to the profession», per Margaret B. Edwards i Lisa Janicke Hinchliffe (p. 96-108). http://www.degruyter.com/view/books/9783598441776/9783598441776.2.96/9783598441776.2.96.xml
Les dues autores d’aquesta contribució pertanyen a la University of Illinois at Urbana-Champaign, als Estats Units. Parteixen de la constatació que en els propers anys caldrà una gran quantitat de bibliotecaris per reemplaçar els que es jubilaran, i també per l’increment de llocs de treball en el nostre sector a causa de la importància de la informació i la documentació al món actual. Afirmen, com sabem, que la formació rebuda a la universitat no és suficient per estar al dia de totes les novetats. L’aprenentatge al lloc de treball gràcies als col·legues amb més experiència és imprescindible: «Coaching and mentoring new and prospective professionals provides an opportunity for both new and seasoned professionals to develop and refine the necessary skills to be successful in the diverse and rapidly evolving library and information profession.»
«Library and Information Science graduates from Spain: professional training and workforce entry», per Blanca Rodríguez Bravo (p. 355-369). http://www.degruyter.com/view/books/9783598441776/9783598441776.6.355/9783598441776.6.355.xml
També trobem una col·laboració d’Espanya! Blanca Rodríguez és professora del nostre camp a la Universidad de León, i en aquest estudi (elaborat el 2008) dóna a conèixer les dades obtingudes a partir del seguiment fet als 105 exalumnes d’aquella universitat, diplomats en Biblioteconomia i Documentació entre 1993 i 2007 (van contestar l’enquesta 90 persones). N’estudia la formació permanent que han seguit, els perfils professionals i l’evolució de llur currículum professional, amb l’objectiu d’obtenir idees per millorar el seu pla d’estudis.
«Towards a new library professional: reflections on the Quality Leaders Project - Youth», per David Percival (p. 382-390). http://www.degruyter.com/view/books/9783598441776/9783598441776.7.382/9783598441776.7.382.xml
Segons aquest autor, bibliotecari britànic, el nivell de qualitat de les biblioteques públiques del Regne Unit ha anat baixant darrerament, al mateix temps que l’edat mitjana del personal que les gestiona ha anat pujant. Tot plegat fa que la imatge que les biblioteques públiques projecten de cara als joves –possibles futurs bibliotecaris– no sigui gaire atractiva, i pocs trien aquesta carrera com a via per arribar a la nostra professió. «In a profession that clearly needs new ideas, initiatives are required that have the vision necessary to ensure that public libraries remain a relevant and necessary force for social change.» Una d’aquestes iniciatives és l’endegada per la London Metropolitan University, anomenada Quality Leaders Project - Youth, que dóna entrada a les biblioteques públiques a joves treballadors perquè en millorin la imatge general.
En conclusió, la manca d’estudiants de la nostra carrera és un fenomen detectat en diversos llocs del món. I aquest fenomen no només sembla un problema de sostenibilitat de les facultats que imparteixen els estudis, sinó una amenaça per al cobriment adequat de les baixes per jubilació que dintre d’uns anys començaran a produir-se. Per millorar aquesta situació convé projectar entre els joves –futurs possibles estudiants del grau– la feina que fem els bibliotecaris de manera real, però atractiva.
Etiquetes de comentaris:
Austràlia
,
Estats Units
,
estudis
,
formació professional
,
IFLA
,
Regne Unit
dimarts, 5 de febrer del 2013
Beyoncé, gran artista!
Aquests dies estan apareixent als mitjans de comunicació algunes notícies relacionades amb l’excelsa, magnífica i meravellosa cantant Beyoncé.
«I ara? Què li ha passat a l’autor del bloc?», us podeu preguntar. «Desconeixíem aquesta afecció seva per la cantant, ballarina i actriu nascuda a Houston el 4 de setembre de 1981.» Efectivament, amics, ho confesso: he caigut del burro, he tingut una revelació. Fem-nos, bibliotecaris tots, seguidors d’aquesta excelsa, magnífica i meravellosa artista!
Ho hem de fer pel seu físic o per la seva personalitat? No! És per les seves dots musicals i coreogràfiques? Tampoc... Potser per les generoses aportacions fetes a campanyes solidàries i de cooperació? Doncs no...
Així doncs, per què els bibliotecaris hauríem d’adoptar Beyoncé com el nostre ídol musical del moment?
Doncs... no ho sabeu? Beyoncé ha decidit posar ordre a la gran quantitat de vídeos privats que guarda (aproximadament, 50.000 hores d’enregistraments). I com ho farà? Ella no té temps per anar catalogant i gestionant la preservació de tot aquest preciós material. Per això ha decidit... contractar un bibliotecari!
I per fer les coses bé, ha preparat una sala al seu domicili de Los Angeles amb totes les condicions ambientals per tal que el material estigui completament segur. Els qui han vist l’equipament diuen que té una retirada a la biblioteca de la cadena nord-americana NBC.
La font de la notícia és el prestigiós, rigorós i fantàstic periòdic britànic The Sun.
Arran d’aquesta notícia ens han sobrevingut molts dubtes: qui deu ser aquest afortunat col·lega que haurà de barallar-se amb imatges –potser– íntimes de l’excelsa, magnífica i meravellosa artista? Quina mena de contracte haurà signat? Per quin salari? Quin programari farà servir per recuperar les imatges? Ha creat un llenguatge controlat per indexar cada fotograma? Acceptaria algun estudiant en pràctiques català per donar un cop de mà en la indexació de les imatges relacionades amb Catalunya...?
(Agraïm la informació sobre aquesta notícia a Javier Guallar.)
Ho hem de fer pel seu físic o per la seva personalitat? No! És per les seves dots musicals i coreogràfiques? Tampoc... Potser per les generoses aportacions fetes a campanyes solidàries i de cooperació? Doncs no...
Així doncs, per què els bibliotecaris hauríem d’adoptar Beyoncé com el nostre ídol musical del moment?
Doncs... no ho sabeu? Beyoncé ha decidit posar ordre a la gran quantitat de vídeos privats que guarda (aproximadament, 50.000 hores d’enregistraments). I com ho farà? Ella no té temps per anar catalogant i gestionant la preservació de tot aquest preciós material. Per això ha decidit... contractar un bibliotecari!
I per fer les coses bé, ha preparat una sala al seu domicili de Los Angeles amb totes les condicions ambientals per tal que el material estigui completament segur. Els qui han vist l’equipament diuen que té una retirada a la biblioteca de la cadena nord-americana NBC.
La font de la notícia és el prestigiós, rigorós i fantàstic periòdic britànic The Sun.
Arran d’aquesta notícia ens han sobrevingut molts dubtes: qui deu ser aquest afortunat col·lega que haurà de barallar-se amb imatges –potser– íntimes de l’excelsa, magnífica i meravellosa artista? Quina mena de contracte haurà signat? Per quin salari? Quin programari farà servir per recuperar les imatges? Ha creat un llenguatge controlat per indexar cada fotograma? Acceptaria algun estudiant en pràctiques català per donar un cop de mà en la indexació de les imatges relacionades amb Catalunya...?
(Agraïm la informació sobre aquesta notícia a Javier Guallar.)
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)