Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anuario ThinkEPI. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anuario ThinkEPI. Mostrar tots els missatges

dijous, 26 de juliol del 2012

Anuario ThinkEPI, una publicació sempre esperada

Fa pocs dies s’ha posat a la venda la sisena aparició de l’Anuario ThinkEpi, al qual ja hem fet referència en aquest blog en ocasions anteriors.


Anuario ThinkEpi: análisis de tendencias en información y documentación. Vol. 6 (2012). Tomàs Baiget, Javier Guallar y Enrique Orduña-Malea (eds.). Barcelona: EPI: Editorial UOC, 2012. 340 p. ISSN 1886-6344. ISBN 978-84-97889858. 97 euros. També disponible en línia.
 
Com molts dels lectors deuen saber, aquesta publicació és una recopilació de treballs breus (54 en total, aquest any), escrits per experts, que sintetitzen el món de la informació i la documentació a Espanya i al món. El contingut es troba estructurat en aquestes seccions:

A. Formación
B. Profesión
C. Bibliotecas
D. Archivos
E. Gestión de información en la empresa
F. Comunicación científica
G. Medios
H. Web semántica y bibliotecas virtuales
I. Mercado, industria y sector informacion
J. Sistemas de informacion
K. Tecnologías

Aquí veureu els treballs que conformen cada capítol:
https://thinkepi.scimagoepi.com/index.php/ThinkEPI/issue/view/1737

El seu fundador i director és l’inesgotable Tomàs Baiget, que en aquesta edició ha comptat la col·laboració de Javier Guallar i d'Enrique Orduña-Malea.

De l’edició de 2012 m’agradaria destacar unes quantes contribucions que tenen una relació directa amb la temàtica d’aquest blog, tot i que el conjunt de l'anuari és molt recomanable de fullejar!

Per començar, a l’apartat de formació, «Las cifras de la enseñanza universitaria en Documentación en España: 2010», de Mercedes de la Moneda-Corrochano. Es tracta d'un tema clau. Com ja he dit en altres ocasions en aquest bloc, a la Facultat fa anys que no ens sobren els alumnes, més aviat al contrari. Analitzar les dades ofertes per aquest treball ens hauria d'ajudar a prendre decisions al respecte. Malauradament, la recopilació de les estadístiques oficials porta el seu temps: per això les dades d'aquest treball fan referència al 2010, que són les darreres disponibles a hores d'ara.

En l’àmbit de la professió, destaquem «Profesión y profesionales de la información en 2011», per Carlos-Miguel Tejada-Artigas. Aquest professor de la Universidad Complutense de Madrid és el coordinador del grup de treball sobre perfils professionals del Consejo de Cooperación Bibliotecaria, i per tant està molt qualificat per emetre les seves opinions al respecte.

Fa unes setmanes ja vàrem citar de passada una contribució d'aquest mateix apartat de l'anuari: «Community managers, content curators y otros perfiles profesionales para la web social», de Sandra Sanz-Martos. Ben documentada, explica les diferents funcions d'aquests nous perfils que Internet i les xarxes socials han posat al mercat.

A l’apartat C de l'Anuario, sobre les biblioteques, totes les contribucions són meritòries; però destaquem la de Lluís Anglada «Qué harán las bibliotecas dentro de 15 años» per la seva visió de futur. Els seus aguts comentaris els encadena a partir de les funcions principals que –segons ell– faran les biblioteques: ser un lloc on la gent s'hi estigui, pagar pels recursos informatius (impresos i electrònics) i guardar la informació que generem avui en dia (digital o en paper).

Cal no oblidar l’àmbit dels arxius: «Archivos en España 2011», per Ramon Alberch-Fugueras, que resumeix els principals esdeveniments del 2011 d'aquest sector.

En l’apartat E, de Gestió d’informació a l'empresa, hi ha cinc treballs, tots ben recomanables. Per destacar-ne un, posarem el de Carlota Bustelo-Ruesta «Gestión y uso de la información en la empresa en 2011», que posa en relleu algunes tendències en aquest àmbit: la intel·ligència competitiva i l'ús de les xarxes socials, entre d'altres.

No vull deixar de mencionar a l'apartat I (Mercat, indústria i sector informació) el treball titulat «Reutilización de datos culturales», a càrrec d'Antonia Ferrer-Sapena i Fernanda Peset. És un tema del qual també ens hem fet ressò en més d'una ocasió en aquest bloc. Presenten la legislació relacionada, comenten les dificultats que impedeixen un desenvolupament òptim d'aquesta activitat, i desitgen que aquestes traves desapareguin perquè el motor econòmic que representa aquesta oportunitat es pugui desenvolupar totalment.

En resum, una publicació imprescindible per estar al dia del que passa en el conjunt dels àmbits relacionats amb les ciències de la informació: des de la formació dels professionals, fins a les biblioteques públiques i els arxius, amb una atenció especial a temes tecnològics.

dilluns, 13 de febrer del 2012

Informació i Documentació: de ciències o de lletres?

Hi ha estudiants que comencen la carrera amb la noble il·lusió d’acabar treballant com a responsables d’una biblioteca convencional. Fa anys demanava als alumnes de primer curs, el primer dia de classe, els motius pels quals havien escollit aquests estudis. Recordo que molts deien una cosa com ara «M’agrada molt llegir». Està clar que venien amb una idea una mica desvirtuada del que és la feina quotidiana.

Il·lustració: dullhunk
En quin àmbit del coneixement s’haurien d’inscriure els nostres estudis? Crec que pel conjunt de la població estem ubicats entre les humanitats. Però si mirem les assignatures del grau actual ben poques es podrien classificar en aquesta branca; potser Història social del coneixement? (Quan jo estudiava hi havia matèries com Literatura universal, Terminologia científica o Català.) Sí que és cert que una part de la nostra tasca té relació amb la lingüística aplicada o computacional: quan hem de representar (amb paraules) les matèries de què tracta un document.

La ubicació entre les ciències socials crec que és la més habitual, si consultem classificacions de l'entorn acadèmic. I és lògic: treballem per oferir un servei a persones, així que hem de conèixer les seves característiques, interpretar les seves necessitats, administrar unitats i serveis, planificar activitats, elaborar productes... Activitats ben pròximes a la sociologia, la direcció i administració d'empreses...

Però donada la nostra necessitat de dominar eines i aplicacions tecnològiques, els nostres ensenyaments també es podrien considerar dins de la ciència i la tecnologia. A més de saber desenvolupar programari, hem de conèixer l'especialitat de la bibliometria (que utilitza bàsicament fonaments aritmètics i estadístics), la qual és ben pròpia de la nostra professió.

De fet, fa uns dies, Isidro Aguillo (http://www.directorioexit.info/ficha67) va publicar una nota a Thinkepi on, precisament, defensava aquesta posició: «El año de las ciencias sociales y humanas». Formarà part de l'Anuario ThinkEPI 2012. De moment es pot llegir a: http://www.thinkepi.net/el-ano-de-las-ciencias-sociales-y-humanas

No és només un article de caire epistemològic. S'hi aboquen opinions dures sobre la pobra preparació que –segons l'autor– tenen els professionals quan acaben la formació universitària. Dedica també uns paràgrafs a criticar l'allunyament de la formació professional de les necessitats reals del món laboral. Igualment posa en qüestió el nivell mitjà de la recerca en el nostre camp.

En conclusió: un interessant treball de reflexió (auto)crítica, ben recomanable de ser llegit!

dimarts, 10 de gener del 2012

Especialista en bibliometria: possible nou perfil laboral



Fa unes setmanes es va publicar a ThinkEPI (http://www.thinkepi.net) una nota de Daniel Torres-Salinas i Álvaro Cabezas Clavijo titulada «Herramientas para la evaluación de la ciencia en universidades y centros I+D: descripción y usos»: http://www.thinkepi.net/herramientas-para-la-evaluacion-de-la-ciencia-en-universidades-y-centros-id-descripcion-y-usos


Es presenta la importància que té l’avaluació de la producció científica en els contextos universitaris, que pot comportar una arribada de més o menys ajuts econòmics per part dels poders públics o d'altres patrocinadors, i la captació de més o menys estudiants (arran de la col·locació de la universitat en els rànquings que existeixen).

Els autors acaben l’article defensant la creació a les universitats d’un lloc de treball per a un especialista en bibliometria i polítiques científiques, que tingués la missió d’ajudar els investigadors, els grups de recerca, els departaments i les universitats com un tot a millorar la valoració de la recerca que porten a terme per tal d’aconseguir millors resultats.

Aquest és el paràgraf concret:

«Desde aquí abogamos claramente por la creación de unidades de bibliometría en las universidades, [formadas por] profesionales de la evaluación con conocimientos tanto en Documentación como en políticas científicas, y que conozcan bien el entramado de las convocatorias de I+D en la que tanto nos jugamos día a día.»

Aquests professionals hauran de dominar les tècniques bibliomètriques, però també han de ser competents en la identificació i ús de fonts d’informació i en les tècniques de comunicació dels resultats.

Sens dubte que un graduat en Informació i Documentació ha d’estar preparat per ocupar un lloc de treball com aquest que es proposa.

dimecres, 2 de novembre del 2011

La crisi i les biblioteques

Un equipament bibliotecari no és pas barat. A més de la forta inversió inicial en l'edifici, el mobiliari, l'equipament informàtic i la resta d'infraestructura, i el manteniment que tot això comporta, hi ha la despesa continuada de personal i la d’adquisició de materials.

Però és també un dels equipaments més rendibles: per l’ús que se’n fa (probablement el tipus d'equipament més freqüentat per la població) i pels beneficis que representa per a la societat (en tant que instrument d'accés a la informació, a la formació, al silenci, a documents per al lleure...).

En la situació de crisi econòmica actual, els governs es veuen obligats a reduir la despesa, i els serveis públics són els que reben la «tisorada». En el nostre àmbit professional s'han publicat diverses reflexions al respecte. Ara fa un mes es va publicar a la llista Iwetel un article de José-Antonio Gómez-Hernández (professor a la Facultat de Comunicació i Documentació de la Universitat de Múrcia) que abordava aquest tema tan pelut:

El mateix autor ja havia abordat el mateix tema en ocasions anteriors:

Gomez-Hernandez, Jose-Antonio. «La acción de las bibliotecas públicas en tiempos de crisis». Anuario ThinkEPI, vol. 4 (2010), p. 79-86. Disponible a: http://www.thinkepi.net/accion-bibliotecas-publicas-tiempos-crisis.

Gomez-Hernandez, Jose-Antonio. «Las bibliotecas públicas ante la recesión económica». Educación y biblioteca, vol. 178 (2010), p. 66-80.

Sense voluntat de ser pessimista o resignat –diu l'autor–  vol cridar l'atenció sobre les dificultats que s'acosten. Els serveis de tipus cultural poden ser percebuts com a no prioritaris, i poden veure's retallats o eliminats. Podria ser que els recursos disponibles es destinessin a esdeveniments d'una incidència més evident i directa en l'economia local (concerts, espectacles...) abans que en les biblioteques públiques.

La situació econòmica pot comportar la reducció de serveis que es prestaven amb personal contractat (no fix). Les adquisicions poden caure dràsticament. L'autor fa una crida perquè els bibliotecaris contribuïm a situar en el debat social la gravetat de les retallades a les biblioteques. Les biblioteques són necessàries per als 5 milions d'aturats, per a la meitat de la població que no disposa d'Internet a casa, per als escolars que no compten amb bones infraestructures bibliotecàries als seus centres...

L'autor posa de relleu que pocs serveis com les biblioteques han estat tan curosos amb la despesa. Apunta diverses solucions per fer front a l'època que s'aproxima i acaba amb unes reflexions finals: «No nos podemos quedar sin actuar, esperando que nos vengan los recortes; no podemos limitarnos a quejarnos, aunque haya que hacerlo con la máxima fuerza. Tenemos que actuar en todas las formas posibles: por una parte, luchar por nuestros presupuestos y por minimizar su bajada, lo que se tendrá que hacer en competencia con otros. También ofrecernos al máximo a nuestros ciudadanos, buscar su apoyo y colaborar con los que se implican en la defensa de los servicios públicos, la participación, la transparencia y la calidad democrática de nuestra sociedad. Y a su vez, tener la capacidad de adaptarnos al contexto, lo que nos obliga a enfoques flexibles de la gestión, a contar con todos los apoyos y colaboraciones que se nos ofrezcan, colaborar con otros servicios, y visibilizar muchísimo nuestra utilidad, pues si no la demostramos será fácil que otros capten la mayor parte de los recursos a nuestro alcance.»

Uns dies més tard, Lluís Anglada ens oferia a través del seu bloc unes interessants reflexions sobre la repercussió de la situació econòmica a les biblioteques:

Després de diverses consideracions, acaba: «Si els bibliotecaris no defensem la professió en temps de crisi (és a dir, no expliquem a la societat el que les biblioteques aporten i com treballem), estem assumint que les biblioteques són prescindibles. Mostrem poca confiança en els valors de la nostra feina i en la professionalitat amb què treballem. Això pot ser perquè estem anorreats davant tantes males notícies de la premsa però, en el fons, hi ha un component d’auto-odi.»

Molt aconsellable també fer una ullada a entrades anteriors al seu bloc sobre el tema de la crisi econòmica: http://bdig.blogspot.com/search/label/crisi%20econ%C3%B2mica.

Seguirem...