Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SIOF. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SIOF. Mostrar tots els missatges

dimecres, 14 de maig del 2014

La UB es preocupa per la integració laboral dels seus titulats

Segurament que totes les universitats esmercen recursos per procurar que els seus estudiants i titulats trobin una bona feina quan acabin la carrera. Aquesta és una de les principals funcions de la universitat: formar adequadament els professionals que han de desenvolupar una feina qualificada en benefici seu i de la societat.


Jo puc parlar del que conec: a la nostra Facultat, de sempre, hem tingut molta cura en la formació professional dels estudiants. Un dels elements clau són les pràctiques obligatòries que es porten a terme al final dels estudis, com a mitjà per completar la formació del grau. Molt abans de la implantació del Pla de Bolonya, ja teníem molt clar que a les aules calia portar a terme activitats variades i pràctiques per assegurar un aprenentatge correcte dels coneixements, les habilitats i els valors.

I més enllà del pla d'estudis, podem presumir de la quantitat de convenis de cooperació educativa que ens arriben de part d'empreses i institucions que permeten als alumnes tenir una primera integració laboral real ‒amb una petita remuneració econòmica‒ (fa uns mesos que he començat a fer-ne un seguiment en aquest blog).

Per no parlar del programa de Pràctiques d'Estiu a l'Estranger, que cada any envia una colla d'estudiants de la Facultat a diferents arxius i biblioteques d'arreu del món durant un o dos mesos, en època de vacances. Enguany, marxaran un total de 16 estudiants a llocs tan interessants com la Queens Library, la Hispanic Society of America, l'ACNUR, l'OMS, l'ETH de Zurich o el Colegio de España de París, entre d'altres.

Així mateix, és un motiu de fonda satisfacció constatar el bon funcionament del SIOF (Servei d'Informació d'Ofertes de Feina), que distribueix cada setmana al voltant d'una dotzena d'anuncis de feina adreçades als exalumnes de la Facultat que s'hi subscriuen gratuïtament.

Altres facultats també organitzen activitats fora del normal per tal de fomentar la trobada de feina. Per exemple, diverses facultats de ciències de la Universitat de Barcelona (UB) organitzen cada any ‒la darrera edició va ser el passat 7 de maig‒ una Fira d'Empreses. En aquesta darrera edició hi van participar més de 50 empreses. La diada serveix perquè els alumnes i titulats entrin en contacte amb el món de l'empresa, puguin deixar els seus currículums, tinguin una primera entrevista, etc.

A una escala superior, la UB compta amb el SAE (Servei d'Atenció a l'Estudiant), que dedica una part molt important de la seva activitat a organitzar sessions formatives gratuïtes per a estudiants, de cara a orientar-los en la seva integració en el mercat laboral. La UB, també, compta des de fa temps amb el Comissionat per a Participació, Ocupabilitat i Emprenedoria Social, actualment dirigit per Virginia Ferrer. Aquest òrgan porta a terme diferents activitats adreçades a alumnes i exalumnes, per tal de facilitar-los l'ocupació.

Fa unes setmanes vàrem referir-nos a la segona edició del Social Startup Meeting Barcelona, que va organitzar aquest Comissionat. Una altra iniciativa impulsada pel mateix Comissionat ha estat el programa FeinAngels UB, amb l’objectiu de posar en contacte titulats o estudiants de l'últim curs que hagin tingut èxit en processos de contractació laboral, amb estudiants o titulats que no hagin tingut mai una experiència laboral com a contractats. Els primers fan d'assessors dels segons, i els acompanyen mentre duri el procés d’aprenentatge i de cerca de la primera feina.

I, ja per acabar, ens fem ressò d'una activitat que encara és vigent. En aquest cas organitzada per un altre òrgan de la UB dedicat també al foment de l'ocupabilitat: el Barcelona Institut d’Emprenedoria (BIE-UB). Es tracta dels premis Emprèn!UB, que es convoquen ara per primera vegada «per impulsar la innovació i estimular l’esperit col·laboratiu i emprenedor dels estudiants de la UB, premiant els projectes que per la seva qualitat siguin una proposta de futura empresa d’impacte a la societat».

Es concediran dos premis, de 5.000 i 3.000 euros, que s'hauran de gastar en el desenvolupament dels projectes guanyadors. El termini de presentació de les candidatures acaba el 2 de juny de 2014. En la pàgina web següent es poden veure les bases completes del concurs, els formularis que cal omplir per participar-hi, i els criteris de valoració dels projectes candidats.
http://www.ub.edu/emprenedoria/premi_emprenub.html

Us recomano que hi feu una ullada i que us ho penseu...

dimecres, 12 de setembre del 2012

Sembla que de feina, n’hi ha

Els titulats de la Facultat gaudeixen d’un servei gratuït que els pot resultar força útil a l’hora de trobar feina. Es tracta del SIOF (Servei d’Informació d’Ofertes de Feina). Consisteix en un butlletí electrònic de distribució setmanal que elabora amb molt d’encert en Rafel Serra, estudiant de màster i becari de suport de la Facultat, sota la direcció de la secretària, l’Anna Rubió.

No! No estem tan desesperats!
Fotografia: Mike Licht

En parlo avui perquè divendres passat es va distribuir el primer número del butlletí del SIOF d’aquest curs, amb les ofertes de feina actualment vigents. I en parlo perquè la quantitat i varietat d’ofertes localitzades em sembla prou destacable.

El total d’anuncis és de 14. Tots ells per treballar a Catalunya, excepte un per a Itàlia (una oportunitat per a exalumnes de la Facultat de gaudir d’una estada en pràctiques d’un any a l’Istituto Universitario Europeo) i una feina per a Mallorca. Dels de Catalunya, tots a l’àrea metropolitana, excepte un per a les terres de Lleida, un per al Vallès Occidental i un altre per a l’Oriental.

Del sector públic hi ha quatre anuncis (inclòs el de Florència), que busquen en total nou persones. Els deu anuncis que resten són, per tant, de l’àmbit de l’empresa privada. Entre aquests trobem peticions dels sectors següents: sanitat, informàtica (2), treball amb discapacitats (2), confecció, alimentació, editorial, mobiliari, agència de viatges.

Les funcions per a les quals es demana personal són: direcció de biblioteca pública, suport a la gestió documental (2), auxiliar de biblioteca, tractament tècnic de documentació, analista-community manager (3), bibliotecari en centre especialitzat, analista funcional, edició de material educatiu musical, responsable del web, responsable del contingut del web, becari en biblioteca de recerca.

Pel que fa a la quantia dels salaris oferts, aquesta dada només consta en quatre anuncis:

–12.000 euros bruts anuals
–De 6.000 a 12.000 euros bruts anuals (per mitja jornada)
–1.200 euros mensuals
–De 12.000 a 30.000 euros bruts anuals.

En fi, ja sé que aquesta breu anàlisi no té cap rellevància especial, però us puc assegurar que la tònica, setmana rere setmana, és la mateixa.

La meva impressió sobre la situació: hi ha feines abundants, són variades, predominantment procedeixen del sector privat, la majoria no estan lligades a les tasques bibliotecàries tradicionals, ofereixen una remuneració «segons vàlua», i per aconseguir-les, cal competir amb informàtics, filòlegs, periodistes... Ells també es busquen la vida!

dimarts, 8 de novembre del 2011

Relacions amb el món editorial


Des de sempre els bibliotecaris hem trobat feina en les editorials. Tant a les especialitzades en obres enciclopèdiques, on han de manejar un volum d'informació molt elevat que ha d'estar ben organitzat, com en d'altres dedicades a llibres de coneixements o de ficció: en totes cal un professional que ajudi en la gestió de drets d'autor, en la cerca d'imatges, en la documentació bibliogràfica, etc.

Sense anar més lluny, a la darrera tramesa d’ofertes de feina del SIOF, de divendres passat, hi ha dos anuncis que provenen del món de l'edició:

«Grupo SM desea incorporar a su plantilla para la sede de Barcelona un editor de literatura infantil y juvenil.»

Les funcions potser s'escapen una mica de les típiques en què un bibliotecari sol intervenir: «Coordinación del proceso editorial de los libros asignados; edición de textos; gestión de textos, traducción, corrección externa e ilustración; seguimiento de la oferta anglosajona de narrativa infantil y juvenil...» Però sens dubte un bibliotecari pot portar-ho a terme si hi té una certa experiència.

En els requisits no es demana concretament un titulat nostre; però tampoc no es descarta: «Estudios superiores, preferiblemente en Filología Catalana o Inglesa o en Traducción e Interpretación...»

L'altre anunci prové d'una editorial especialitzada en arquitectura i disseny, fundada a Barcelona el 1997: Loft Publications. Busquen un editor gràfic. Les seves funcions: «Documentación, búsqueda, selección, negociación y contratación de imágenes para ilustrar el próximo programa de novedades editoriales.» En aquest cas l'oferta ens ha arribat directament a la Facultat per part de l'empresa (on ja hi treballa una titulada nostra).

En relació al món de l'edició, fa pocs dies s'ha donat a conèixer un estudi que considero de molt d'interès:

El tema de l'informe queda prou clar pel títotl i el subtítol: el llibre electrònic. S'aborda des del punt de vista empresarial, però també es fan algunes referències a aspectes tecnològics. Una frase del començament sintetitza molt bé les conclusions: «L’edició en digital porta implícit un canvi en la manera de pensar el negoci.»

Com qualsevol persona intel·lectualment activa, els bibliotecaris estem encuriosits per l'evolució d'aquest fenomen. Però per la nostra professió en particular hi estem especialment interessats.

Si treballem en una biblioteca, hem de veure com ho hem de fer per incorporar aquest nou producte –que ha vingut a quedar-se– entre els altres. D'altra banda, des d'un punt de vista laboral, hem de considerar el fenomen del llibre digital com una possibilitat de noves oportunitats de feina.

La implicació és clara. En el llibre electrònic hi intervé un component alt de tecnologia d'informació i comunicació, àmbit en què nosaltres som competents. En relació a això, a l'informe es diu (p. 10):

«Els nous processos de treball, que permetran a l’hora produir i promocionar un llibre en paper i en format digital, impliquen l’adquisició de noves habilitats per part dels equips editorials per afrontar el repte digital; habilitats en formats digitals, l’aprenentatge en SEO (Search Engine Optimization, posicionament en buscadors), l’ús de les xarxes socials, el desenvolupament de la web 2.0 o web social, la interpretació d’estadístiques de consums i/o vendes en xarxa, l’ús del màrqueting en línia, entre moltes d’altres.»

Alguns apartats de l'informe que m'han agafat ganes de llegir:

1.2  Tendències en dispositius de lectura de llibres digitals
2.4  Formats de digitalització
2.6  Gestió de les metadades del llibre digital
2.7  Metadades específiques per als llibres digitals
3.9  Creació de comunitats
3.11  Continguts per a mòbils
3.12  Venda a biblioteques
3.13  Models de negoci en continguts educatius
3.14  Model de continguts en núvol
4.1  Llibres enriquits
4.2  Copia, lectura en núvol amb enfocament social
4.3  Publicitat en els llibres digitals
4.4  El préstec de llibres digitals per fomentar la compra
4.5  Tendències en l’àmbit educatiu
5  Conclusions: full de ruta de l’edició digital

Faríem bé, si tenim algun interès pel món editorial, d'introduir-nos en els coneixements del llibre digital. Aquest informe pot ser un molt bon punt de partida.