Nova eina europea d’estudi del mercat laboral

Fa uns mesos la Comissió Europea va fer pública una nova eina d’informació sobre les professions que generaran més llocs de treball a escala europea a curt i a mitjà termini, i les competències més demanades. Les dades són proporcionades per cada estat i també per organismes comunitaris, i es poden consultar per professió, sector, país i competència.

EU skills panorama [en línia]. European Commission, last update 03/01/2013. <http://euskillspanorama.ec.europa.eu/>. [Consulta: 9 febrer 2013].

El problema dels bibliotecaris és que la nostra professió no apareix identificada en la llista principal de professions (que consta de 26 entrades), de manera que no podem comptar amb dades que es refereixin específicament a nosaltres. Ens podem imaginar que som dins del grup més general d’«Other professionals». Per a aquest grup de professionals, la tendència futura (previsió per a 2010-2020) en nombre de persones ocupades amb estudis superiors és d’un increment del 14,8 % a escala europea (un 8,9 % si ens centrem a Espanya). Però no són dades que es refereixin exclusivament a la professió de bibliotecari.

A la pàgina principal hi ha una sèrie d’anàlisis destacades sobre determinades professions. En aquest cas sí que ens trobem explícitament mencionats en un dels estudis, dins del grup anomentat PES: Public Employment Services. Concretament els «Archivists, librarians and related information professionals» formem part de les 10 professions amb una major quota de mercat en el període 2007-2010: ocupem la posició número 6, amb un 16 %, i una tendència a pujar: http://euskillspanorama.ec.europa.eu/docs/EVVR2012Factsheets/10-PES.pdf

D’altra banda, i a tall d’anècdota, esmentarem també que a Polònia som una de les professions amb manca de treballadors: http://euskillspanorama.ec.europa.eu/UsefulResources/Default.aspx?lookupid=25&

Oportunitat de feina en el camp de les tecnologies

A final de desembre de 2012 la Comissió Europea va adoptar set prioritats per a l’economia i la societat digitals. Està comprovat que l’economia relacionada amb les tecnologies de la informació augmenta set vegades més de pressa que l’economia en general, però la fragmentació política de la Unió Europea (UE) dificulta aquest creixement.

El 2010 es va promulgar l’Agenda Digital per a Europa, que marcava tota una sèrie d’objectius i actuacions a desenvolupar, amb la finalitat última de millorar l’economia. Des de l'enllaç següent tindreu accés a la pàgina web d’aquest important pla polític: http://ec.europa.eu/digital-agenda/. Si els seus objectius s’assolissin al 2020, tal com es va planificar, el PIB europeu augmentaria un 5 %.

El que es presenta ara són unes prioritats per tirar endavant al 2013 i 2014, i es fonamenten en els aspectes que tenen més capacitat d’afavorir el progrés digital. A la llarga això implicaria un increment notable de llocs de treball.

Les set prioritats són les que apuntem tot seguit. Fixem-nos que en diverses d’elles els bibliotecaris hi podem tenir un paper a jugar important:

1. Creació d'un marc regulador de la banda ampla nou i estable.
2. Noves infraestructures públiques de serveis digitals a través dels préstecs del mecanisme «Connectar Europa»
3. Posada en marxa d'una gran coalició sobre les competències digitals i l'ocupació
4. Proposta d'una estratègia i una directiva de la UE sobre ciberseguretat
5. Actualització del marc de la UE en matèria de drets d'autor
6. Promoció de la informàtica en núvol mitjançant el poder de compra del sector públic
7. Posada en marxa d'una nova estratègia industrial per a l'electrònica

Podeu llegir els detalls en aquest enllaç: http://europa.eu/rapid/press-release_IP-12-1389_es.htm

Per a una introducció a l’Agenda Digital Europea podeu consultar aquest enllaç: http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/08/sens-gira-feina.html.

També se'n parla a Blok de BiD: http://www.ub.edu/blokdebid/ca/content/agenda-digital-europea-les-coses-que-shan-de-fer-millorar-en-tic-europa

Ofertes de feina per a investigadors

Tot i que la formació tradicional del bibliotecari el capacitava per a unes tasques tècniques, a mesura que els estudis del nostre àmbit professional han anat guanyant terreny dins de la universitat i s’han anat creant i normalitzant estructures de caire acadèmic, ja no són una excepció els col·legues que tenen la recerca com una de les seves activitats principals.

El jove graduat que acaba els estudis amb un bon rendiment acadèmic i que sent la vocació de la recerca té l’oportunitat avui en dia de començar una carrera universitària que el pot portar a guanyar-se la vida (no pas a fer-se ric) amb aquesta activitat. Els màsters orientats a la recerca, els programes de doctorat, els grups de recerca, els observatoris i altres estructures, forneixen la societat d’unes persones que amb la seva tasca quotidiana fan avançar el coneixement teòric o aplicat del camp científic d’Informació i Documentació.

Per tal de fomentar la mobilitat i l’accés a la feina dels investigadors en general, la Comissió Europea va crear el 2008 Euraxess, un portal que intenta recollir totes les ofertes de feina existents per als investigadors. A banda del servei d’ofertes de feina, dins d’Euraxess també es troba un seguit d’informacions sobre els drets i els deures dels investigadors, serveis que s’ofereixen per facilitar l’estada en un altre país, així com un recull d’enllaços a centres de recerca i a altres entitats similars.

La cerca d’ofertes de feina (prop de 5.500 en el moment de redactar aquestes línies) es pot efectuar, entre d’altres punts d’accés, per camps de recerca. I entre aquests camps de recerca es troba «Information science». De la nostra especialitat hi ha vigents 253 anuncis, distribuïts principalment en aquests països: Alemanya (61), Regne Unit (34), França (25), Itàlia (22) i Suècia (18).

Heus ací doncs, una altra font d’informació per a qui –tenint les qualificacions oportunes– desitgi passar una temporada a l’estranger. La trobareu a l'enllaç següent: http://ec.europa.eu/euraxess/.

ACTUALITZACIÓ: El Govern de Catalunya ha creat un lloc web amb la mateixa imatge que Euraxess, per tal de promocionar la vinguda a casa nostra d'investigadors estrangers. El seu nom: Euraxess Catalonia. Aquí el podreu veure: http://www.euraxess.cat/.

La Unió Europea ajuda les pimes

Sembla clar que si uns bibliotecaris decidissin muntar un negoci, la seva empresa no seria de grans dimensions –almenys d’entrada–. Per aquest motiu és convenient recordar que les administracions –a tots els nivells– ofereixen ajuts per a les empreses petites que comencen. Ja vam dedicar una entrada a un programa de finançament concret: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/05/prestecs-per-emprenedors.html

En l'entrada d'avui presento diferents recursos informatius que darrerament m'han arribat a les mans, on s'esmenten programes de suport de la Unió Europea adreçats a les petites i mitjanes empreses.

Fa uns mesos la UE va publicar una guia que presenta alguns programes europeus en els quals les pimes poden sol·licitar ajudes.

Programas de apoyo a las pyme de la Unión Europea [en línia]: epresentación gneral de los principales planes comunitarios de financiación para pyme. [Bruselas]: Comisión Europea, enero 2012. 25 p. <http://ec.europa.eu/enterprise/newsroom/cf/_getdocument.cfm?doc_id=7273>. [Consulta: 14 març 2012].

L’obra presenta els principals programes europeus d’ajuda a les pimes, la qual pot ser de caràcter financer o de suport tècnic. De cada programa s’ofereix un breu resum i els llocs web on aconseguir més informació. En total no arriben a trenta programes, que apareixen organitzats en quatre categories:

• Oportunitats temàtiques de finançament
• Fons estructurals
• Instruments financers
• Ajuda a la internacionalització de les pimes

La UE compta també amb dos altres programes (no esmentats a la guia anterior) per promocionar la recerca per part de les pimes: el programa Pimes i el programa People.

El programa Pimes promou la investigació i la col·laboració de les pimes amb els centres de recerca. Així s’intenta augmentar la competitivitat de les petites empreses amb necessitats tecnològiques: obtenen coneixement de tipus tecnològic, finançament i una tecnologia que resol els problemes sense haver de fer front al seu cost.

Aquí veureu una presentació del programa: http://www.slideshare.net/empresaenxarxa/programa-pimes?ref=http://inicia09.wordpress.com/2012/02/09/els-programes-pimes-i-people-son-la-solucio-que-ofereix-la-ue-per-fomentar-la-recerca-de-les-pimes/

El programa People proporciona a les pimes recursos humans per a la investigació. Es pretén fomentar la recerca mitjançant la contractació d’investigadors a projectes d’investigació. Així les empreses obtenen el finançament d’aquests projectes i poden augmentar la competitivitat.

Aquí en podreu veure una presentació: http://www.slideshare.net/empresaenxarxa/programa-people?ref=http://inicia09.wordpress.com/2012/02/09/els-programes-pimes-i-people-son-la-solucio-que-ofereix-la-ue-per-fomentar-la-recerca-de-les-pimes/

En aquest altre document veiem les bases d'un nou programa de la UE per a incentivar la competitivitat de les pimes europees: Programa para la Competitividad de las Empresas y para las Pequeñas y Medianas Empresas
http://www.guiafc.com/images/pdfs/2011-COM-834.pdf

Aquí, informació de la UE per tal que les pimes aprofitin les oportunitats del mercat global:
Pequeñas empresas en un mundo grande: una nueva asociación que ayude a las PYME a aprovechar oportunidades globales
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2011:0702:FIN:ES:PDF

Com es pot veure, no falten línies d'ajut per fomentar el desenvolupament de les petites i mitjanes empreses. Almenys, sobre el paper...

Ser emprenedor s’aprèn de petit

Recentment s’ha fet públic un treball elaborat per la Comissió Europea sobre les polítiques educatives dels països europeus en relació a la formació en emprenedoria.

Entrepreneurship education at school in Europe [en línia]: national strategies, curricula and learning outcomes. Managing editor, Arlette Delhaxhe. Brussels: Eurydice, March 2012. 92 p. Disponible també en paper (ISBN 978-92-9201-252-6). <http://eacea.ec.europa.eu/education/eurydice/documents/thematic_reports/135EN.pdf>. [Consulta: 23 abril 2012]

El treball consisteix en un estudi comparatiu de les estratègies que es porten a terme als diferents països de la Unió Europea per fomentar l’esperit emprenedor entre els escolars (fins a l’arribada a la universitat).

La gran majoria de països porten a terme algun programa al respecte. A l’educació primària, dos terços dels països europeus ja comencen a tocar el tema (no és el cas d’Espanya); mentre que a la secundària pràcticament tots els països integren aquests continguts als plans d’estudis, bé com una assignatura independent, bé integrats en altres assignatures obligatòries. De manera que la importància de l’educació de l’emprenedoria és un fet reconegut àmpliament.

La part principal de l’estudi (a partir de la p. 31) presenta l’estat de la qüestió país per país, amb referències i enllaços a directrius i materials docents quan estan disponibles, i informa de les iniciatives que estan en marxa actualment. Aquí podreu llegir-ne una nota de premsa àmplia.

Donada la situació econòmica actual, crec que les instàncies que poden tenir alguna influència en els futurs professionals faran bé de potenciar l’actitud emprenedora i facilitar l’adquisició de la competència per part dels estudiants i professionals.

Concretament a la Facultat, el grau d’Informació i Documentació ofereix una assignatura optativa titulada «Organització d'empreses de serveis documentals», impartida per Manel González Piñero, professor del Departament d’Economia Pública, Economia Política i Economia Espanyola. Es tracta d’una assignatura de 3 crèdits (la meitat del que és més habitual) que té com a objectius:

• Reflexionar sobre els motius per crear una empresa, les qualitats personals i la necessitat de disposar de coneixements multidisciplinaris bàsics.
• Analitzar els aspectes reals principals que cal tenir en compte per assegurar la posada en marxa d’una empresa: el producte, el mercat, la localització, els actius, l’organització i el personal.
• Dur a terme una anàlisi economicofinancera que permeti comprovar la coherència i viabilitat d’un projecte empresarial.
• Conèixer els aspectes jurídics, fiscals i legals que cal tenir en compte en el moment de crear una empresa.

(Podeu veure la resta del pla docent a Internet)

Una assignatura així ja s’oferia en l’anterior diplomatura de Biblioteconomia i Documentació, també com a optativa i, per cert, sense gaire èxit de matrícula. Fa uns anys l’alumnat no devia considerar l’emprenedoria una via gaire atractiva.

En relació a això de l’aprenentatge de l’emprenedoria, ve a tomb que em faci ressò d’un altre document extens, adreçat al públic en general però amb més incidència en la comunitat educativa, que si bé ja fa quatre anys que fou publicat, inclou un capítol relacionat amb l’aprenentatge de l’emprenedoria a la universitat:

Fomento del espíritu emprendedor en la escuela [en línia]. 3.ª ed. [Madrid]: Cámaras de Comercio: Ministerio de Educación y Ciencia, D.L. 2007. 99 p. <http://www.camaras.org/publicado/formacion/pdf/Espiritu_emprendedor.pdf>. [Consulta: 23 abril 2012].

Concretament a les p. 39-41 es fa una diagnosi de l’ensenyament de l’emprenedoria a les aules universitàries (la conclusió de la qual no és pas gaire bona), i a les p. 49-51 es descriuen breument vuit experiències i bones pràctiques de l’ensenyament de l’emprenedoria a la universitat. En resum: poca cosa...

Per acabar, només recordar que la Generalitat de Catalunya va anunciar fa uns mesos (al novembre de 2011), amb el bonic títol de «Catalunya, escola d’emprenedors», una sèrie d’accions per desenvolupar aquestes actituds, coneixements i habilitats emprenedores des de l’ESO:
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=127751&idioma=0
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2011/11/08/15/11/afc62723-663f-4075-a876-2dbd7567d2c0.ppt#256,1,Catalunya escola d’emprenedors Mesures per fomentar  l’esperit emprenedor 

Entre tots ho farem tot...

Programa europeu per afavorir l’emprenedoria entre els joves

Potser alguns ja sabreu que sóc molt partidari de la realització de pràctiques a l'estranger, bé sigui en el marc d'algun programa establert o bé per iniciativa pròpia, que també es possible. Avui us presento un programa finançat per la Unió Europea que promou les estades curtes a l'estranger de joves emprenedors (que ja tinguin una empresa creada de fa menys de tres anys) o bé de joves que sense haver constituït encara cap empresa tinguin una idea clara de negoci.

Les estades són per una durada d’entre un i sis mesos, a realitzar en un altre país de la Unió Europea, i es porten a terme en empreses petites però ja consolidades, per tal d'aprendre les tècniques empresarials a partir de la convivència amb empresaris ja experimentats. Amb l’intercanvi d’idees i d'experiències tothom hi pot guanyar.

Aquest programa ja fa temps que està en marxa: concretament, des de febrer de 2009. Durant l’any 2010 es van aprovar més de 1.100 sol·licituds (de les més de 2.500 que es van rebre). Les propostes que són acceptades reben un ajut que cobreix el desplaçament i la manutenció (tot i que és possible que el beneficiari hagi d'aportar una mica de fons propis per completar des despeses).

El procediment per optar a una d’aquestes oportunitats cal fer-lo per mitjà d’unes organitzacions intermediàries que s’encarreguen de constituir les «parelles» (buscant la idoneïtat entre l'emprenedor que vol desplaçar-se i l'empresa de destinació).

En el cas de Catalunya, les entitats que fan aquesta funció intermediària són tres:

Barcelona Activa
Llacuna, 162-164
08018 Barcelona
http://www.barcelonactiva.cat/barcelonactiva/cat/
http://www.barcelonactiva.cat/barcelonactiva/cat/que-es-barcelona-activa/cooperacio-internacional/index3.jsp

Cambra Oficial de Commerç i Industria de Terrassa
Blasco de Garay, 29-49
08224 Terrassa
http://www.cambraterrassa.es/
http://www.cambraterrassa.es/ct/institucional:Cos/actinstitucional:ProjectesInternacion:Erasmus

Promoció Econòmica de Sabadell
Carretera de Barcelona, 208bis
08205 Sabadell
http://www.vaporllonch.net/vaporllonc/
http://www.vaporllonch.net/vaporllonc/Erasmus2012.asp

Per tant, si fa poc que heu constituït una empresa, o bé si ja teniu madura una idea d’empresa, us podeu plantejar de fer una estada curta en alguna petita empresa europea.  Teniu de temps fins al 31 de maig!

La web oficial del programa amb molta més informació:
http://www.erasmus-entrepreneurs.eu/

Aquí teniu molts testimonis d'antics participants en el programa (per cert, bastants d'espanyols):
http://www.erasmus-entrepreneurs.eu/page.php?cid=9

I encara, més informació:
http://ec.europa.eu/spain/novedades/educacion/erasmus_emprendedores_es.htm

Qui s'hi anima?

ACTUALITZACIÓ (31 de maig de 2012)

Pàgina d'informació de la Generalitat de Catalunya sobre aquest programa:
http://www20.gencat.cat/portal/site/JoveCat/menuitem.112de917c18fccd274d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=2fb075a264c21110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=2fb075a264c21110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=b2dc3bd20dc07310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

Un portal informatiu per a la creació d'empreses

La creació d'una empresa comporta l'acompliment d'una sèrie de tràmits amb diferents administracions (central, autonòmica i local). El portal EUGO ha estat creat per la Unió Europea per facilitar la informació sobre aquests tràmits.

Des d'aquí hi tindreu accés: http://www.eugo.es

A partir d'aquest portal s'arriba a aquesta informació en tres passos, cosa que no requereix més de cinc minuts:

1. Seleccionar la ubicació de la futura empresa (això és ben fàcil): comunitat autònoma, província i municipi.

2. Seleccionar l'activitat que es desenvoluparà
Aquí podem tenir algun dubte, segons el projecte concret que tinguem al cap. Potser podríem triar «Informació i comunicacions», on hi ha les activitats relacionades amb les editorials; o potser «Serveis empresarials», que ofereix diverses subdivisions molt interessants... Una d'aquestes, «Activitats de serveis professions col·legiades» on, per cert, no hi figura el nostre Col•legi... També podríem englobar-nos a «Altres activitats socials i de serveis prestats a la comunitat; serveis personals», on hi ha «Informació» i, dins d'aquesta, «Altres serveis d'informació», que contempla, entre d'altres, «serveis de cerca d'informació realitzats a compte de tercers: Aquests serveis estan associats en la cerca en base de dades i a Internet».

3. Finalment, cal seleccionar el «mode de prestació», el tipus d'empresa que es vol muntar.

A continuació es mostren els tràmits a realitzar i els organismes competents en cada cas, amb enllaços a les webs corresponents.

Per a cadascun dels països de la Unió s'ha creat un portal informatiu amb aquesta mateixa finalitat, si bé no tots segueixen la mateixa organització. Cal dir, per ser fidels a la veritat, que el portal espanyol està molt ben fet. Ens ha robat el cor l'existència de la interfície en català (i també en euskera i gallec). De manera que si tinc pensat instal·lar-me a Dinamarca, Portugal o Àustria hauré d'anar al portal respectiu. A partir d'aquí els trobaré tots: http://ec.europa.eu/internal_market/eu-go/index_es.htm

Conclusió: una bona eina informativa per saber els tràmits, organismes, terminis i la resta d'informació necessària per obrir una empresa.

Què? Ho provem?

Més sobre reutilització de dades públiques: Europa

Les administracions públiques recopilen, generen i elaboren una gran quantitat de dades de tot tipus (econòmiques, estadístiques, geogràfiques, meteorològiques, legislatives...). Una minoria d’aquestes dades és de caràcter reservat (la que compromet la defensa nacional i les que contenen dades personals). La resta, les administracions les ofereixen lliurement perquè siguin reutilitzades.

D’aquest assumpte n’hem parlat anteriorment en dues ocasions en aquest mateix bloc: http://bib-doc.blogspot.com/search/label/reutilitzaci%C3%B3

I en aquesta ocasió tornem a treure el tema, perquè hi ha novetats a escala europea. La Comissió Europea ha publicat, fa pocs dies, uns documents en què anuncia que prendrà una sèrie d’iniciatives al respecte:

Comissió Europea. «Decisión de la Comisión de 12 de diciembre de 2011 relativa a la reutilización de los documentos de la Comisión» [en línia]. Diario oficial de la Unión Europea, L 330 (14.12.2011), p. 39-42. <http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2011:330:0039:0042:ES:PDF>. [Consulta: 27 des. 2011].

Comissió Europea. Datos abiertos [en línia]: un motor para la innovación, el crecimiento y la gobernanza transparente: comunicación de la Comisión al Parlamento Europeo, al Consejo, al Comité Económico y Social Europeo y al Comité de las Regiones. Bruselas, 12.12.2011. 14 p. <http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2011:0882:FIN:ES:PDF>. [Consulta: 27 des. 2011].

Segons es calcula, els beneficis totals d’aquesta reutilització podrien comportar 40.000 milions d’euros a l’any. El document fa un estat de la qüestió de la legislació europea al respecte i esmenta diferents estudis previs sobre l’interès que tenen les dades d’origen públic. Interès tant des del punt de vista econòmic com per a la millora de la societat en tots els sentits.

Fa referència a algunes bones pràctiques d’àmbit nacional, com el portal britànic de dades obertes: Data.gov.uk: Opening up government (http://data.gov.uk/) i... oh amics! esmenta el portal de Catalunya! Dades obertes Gencat: http://dadesobertes.gencat.cat/.

El paquet de mesures proposat per l'organisme europeu s’articula en tres línies:

• Adaptar el marc jurídic per a la reutilització de la informació (cal introduir el principi que tota la informació pública que no es trobi en alguna de les excepcions és reutilizable per a finalitats comercials o no comercials, incloses les dades dels projectes d’investigació finançats amb fons públics i la informació generada per arxius, biblioteques i museus).
• Finançar accions de desplegament com la creació de portals de dades i prioritzant les dades relacionades amb la R+D+i (recerca, desenvolupament i innovació). Entre d’altres mesures, al període 2011-2013, la Comissió destinarà uns 100 milions d'euros a activitats de recerca en tecnologies de tractament de la informació com, per exemple, l'extracció, l'anàlisi o la visualització de dades.
• Facilitar la coordinació i l’intercanvi d’experiències

Es preveu que a la primavera de 2012 es crearà un portal que permeti l'accés a les dades de la Comissió i les dades d'altres institucions i agències de la UE. Per a l’any següent, és a dir, a la primavera de 2013, es preveu la posada en marxa d'un portal de dades paneuropeu que permeti l'accés a conjunts de dades de tota la UE.

Com podem veure, bones perspectives a mitjà termini en el camp de la reutilització de dades d’origen públic. Ara només cal posar-hi imaginació!

Vegeu una nota de premsa al respecte: http://europa.eu/rapid/pressReleasesAction.do?reference=IP/11/1524&format=HTML&aged=0&language=ES&guiLanguage=en

A d’altres països també es mouen en la mateixa direcció, la de promoure el coneixement i l’ús (també amb finalitats comercials) de la informació generada per les administracions públiques. A tall d’exemple: un document publicat fa poques dates pel govern britànic:

HM Government. Information principles [en línia]. Version 1.0. December 2011. 30 p.
<http://www.cabinetoffice.gov.uk/sites/default/files/resources/Information_Principles_UK_Public_Sector_final.pdf>. [Consulta: 27 des. 2011].

Anècdota: al final d’aquest document s’agraeix la col·laboració a una trentena de persones, d’organismes diversos, que han intervingut en l’elaboració del contingut. Esmento alguns dels seus càrrecs:

Agency Record Officer
CIO (Chief information officer)
Data Architect
Data Protection Officer
Departmental Records Officer
Digital Engagement Policy Lead
Head of Information Services
Head of KIRM (Knowledge, Information and Records Management)
Head of Knowledge and Information Management
Information Architect
Information Architecture Manager
Information Centre Manager
Information Compliance Manager
Information Management
KIM (Knowledge and Information Management) Policy Lead
Knowledge and Information Strategist
Manager of Records and Information Services
Standards Manager

No ens fa enveja? Quants organismes públics del nostre entorn disposen de figures com aquestes?

La mobilitat de bibliotecaris per Europa

No crec que ningú dubti dels beneficis que comporta per a qualsevol professional una experiència personal en un altre país. Ja sigui en el període d’estudis, o bé quan s’ha acabat la carrera. Aquesta vivència lluny de casa dóna una perspectiva més àmplia a la persona, coneix directament una societat diferent i aprèn dels problemes i de les sorpreses que el dia a dia comporta.

Ara que la crisi ens acompanya, un nou element ve a sumar-se als avantatges de viatjar una temporada a l’estranger: la possibilitat de trobar a fora el treball que al nostre país no es troba, a l’espera que la situació laboral a casa nostra millori.

La Unió Europea ha volgut de sempre afavorir la mobilitat dels treballadors. Per això el 2005 va promulgar aquesta directiva:

Unió Europea. «Directiva 2005/36/CE del Parlamento Europeo y del Consejo de 7 de septiembre de 2005 relativa al reconocimiento de cualificaciones profesionales» [en línia]. Diario oficial de la Unión Europea, L 255 (30.9.2005), p. 22-142. <http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2005:255:0022:0142:es:PDF>. [Consulta: 26 des. 2011].

Un dels seus objectius és (p. 22) «establecer normas específicas destinadas a extender la posibilidad de ejercicio de las actividades profesionales con el título profesional original» en altres països, és a dir, sense haver de fer el procés d’homologació del títol. La directiva «establece las normas según las cuales un Estado miembro que subordina el acceso a una profesión regulada o su ejercicio, en su territorio, a la posesión de determinadas cualificaciones profesionales [...] reconocerá para el acceso a dicha profesión y su ejercicio las cualificaciones profesionales adquiridas en otro u otros Estados miembros » (art. 1)

El punt principal és l’article 13, punt 1: «En caso de que, en un Estado miembro de acogida, el acceso a una profesión regulada o su ejercicio estén supeditados a la posesión de determinadas cualificaciones profesionales, la autoridad competente de dicho Estado miembro concederá el acceso a esa profesión y su ejercicio en las mismas condiciones que los nacionales a los solicitantes que posean el certificado de competencias o el título de formación exigidos por otro Estado miembro para acceder a esa misma profesión en su territorio o ejercerla en el mismo.» (p. 32).

La regulació preveu un reconeixement automàtic dels títols d’unes professions determinades: arquitectes, comadrones, farmacèutics, infermers, metges, odontòlegs i veterinaris (articles 21 i següents). Per als altres, s’estableix que els estats d’acollida poden demanar un període d’experiència prèvia, o bé superar un examen...

Recentment la Comissió Europea ha portat a terme una revisió d’aquesta directiva, que ha desembocat en una proposta per modernitzar-la.  L’objectiu és simplificar els tràmits per agilitar la mobilitat de mà d’obra qualificada. Una mesura que es portarà a terme és la creació d’una targeta professional europea, que facilitarà els tràmits als professionals. A més, es crea dins de cada país una finestreta única per facilitar informació als treballadors estrangers que hi vulguin anar. Aquí podeu veure’n la llista: http://ec.europa.eu/internal_market/eu-go/index_es.htm

Des d’aquí hi ha accés a diversos documents relacionats amb aquesta proposta: http://ec.europa.eu/internal_market/qualifications/policy_developments/index_en.htm

La pregunta és: pot un bibliotecari català fer valdre el seu títol per exercir en qualsevol país de la Unió Europea? Doncs la resposta és que no tots els països tenen regulat l’accés a la professió de bibliotecari amb una titulació acadèmica. Concretament només consta que sigui així a sis països: Eslovàquia, Eslovènia, Finlàndia, Grècia, Polònia i el Regne Unit. Vegeu-ho a: http://ec.europa.eu/internal_market/qualifications/regprof/index.cfm?fuseaction=profession.regProfs&profId=8003

D’altra banda, hi ha set països que tenen prevista la professió d’arxiver: Bulgària, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Grècia, els Països Baixos i Romania: http://ec.europa.eu/internal_market/qualifications/regprof/index.cfm?fuseaction=profession.regProfs&profId=8000

I n’hi ha tres més que reconeixen el «Keeper of public records»: els Països Baixos, Suïssa i Txèquia: http://ec.europa.eu/internal_market/qualifications/regprof/index.cfm?fuseaction=profession.regProfs&profId=2095

El fet que Espanya no figuri en cap d’aquestes llistes no és un problema per a nosaltres si volem marxar fora, sinó per als bibliotecaris estrangers que desitgin instal·lar-se aquí.

Però és una llàstima que sigui així: sembla que l’Estat ignori que un bibliotecari pugui establir-se pel seu compte per donar serveis a empreses o al públic en general. En canvi, entre les 174 professions que segons l’Estat espanyol sí tenen regulat l’accés al treball mitjançant una qualificació profesisonal hi figuren les de decorador, delineant, enginyer agrònom, geòleg, mestre o psicòleg. Aquí podreu veure la llista sencera: http://ec.europa.eu/internal_market/qualifications/regprof/index.cfm?fuseaction=regProf.indexCountry&cId=5.

Segons dades estadístiques proporcionades per la mateixa Unió Europea, el Regne Unit ha reconegut el títol de bibliotecari, entre 2005 i 2010, un total de 66 bibliotecaris (dels quals, 5 espanyols: http://ec.europa.eu/internal_market/qualifications/regprof/index.cfm?fuseaction=regProf.stats&RPId=3376).

I per treballar en la resta de països què cal fer? Doncs passar el procés d'homologar el títol. Cal informar-se'n en l'administració corresponent del país de destinació.

Fins aviat.

Nou programa de la UE per al foment de l’emprenedoria

Imatge de jannoon028 disponible a FreeDigitalPhotos.net

COSME és l'acrònim del Programa per a la Competitivitat de les Empreses i per a les Petites i Mitjanes Empreses (pimes), que va ser presentat per la Comissió Europea a Brussel·les fa unes setmanes. Els seus objectius principals són promoure l'accés al finançament i estimular la cultura emprenedora, especialment la creació d'empreses. Serà d'aplicació entre 2014 i 2020, o sigui que no entra en vigència immediatament.

El nou programa va adreçat als emprenedors i, en especial, a les pimes, que podran gaudir d'un accés més fàcil al finançament dels seus projectes; també als ciutadans que vulguin treballar per compte propi i troben dificultats per posar en marxa o desenvolupar el seu propi negoci, i també a les autoritats dels Estats membres, per ajudar-los a elaborar i aplicar una reforma eficaç de les polítiques.

Aquesta és la nota de premsa elaborada per la Comissió, on hi ha més enllaços per a més informació:
http://www.guiafc.com/images/pdfs/2011-IP-1476.pdf


Està clar que el foment de l'emprenedoria és una línia d'acció preferent per part de tots els governs. Veurem com es concretarà aquest programa que ara tot just s'anuncia.

Oportunitats per treballar a l'estranger

Si un estudiant a punt d'acabar o un jove bibliotecari em preguntés «El meu futur professional es troba a l'estranger?» Li diria que «Potser sí!»

Durant un temps he tingut l'oportunitat d'informar força estudiants sobre les possibilitats de passar una temporada a l'estranger. De pocs n'he conegut la trajectòria posterior. No és cap retret: vull dir només que no sé calibrar l'èxit aconseguit... (Més aviat imagino que poc.)

Hi pot haver motius diversos per no marxar: aquí ja tenim feina, aquí tenim la família i relacions, a fora ens trobaríem sols, a fora no dominem la llengua...

Però una cosa certa puc afirmar de la meva experiència: quasi tothom (tret de casos comptats) que ha passat una temporada fora n'ha quedat molt content. A partir d'aquesta dada, seguiré informant d'oportunitats per marxar a l'estranger. I més, en èpoques com l'actual, de recessió econòmica...

I ho trobo molt natural, de parlar-ne en un bloc com aquest, que tracta sobre la professió actual i futura. De fet ja en vaig parlar un dia, arran d'unes quantes ofertes que van aparèixer: http://bib-doc.blogspot.com/2011/09/treballar-una-temporada-lestranger-per.html

Avui més.

El programa de les Beques Canigó es va convocant anualment (almenys per ara). Actualment hi ha una convocatòria oberta (només fins al 28 de setembre). Però si fem tard, pensem que ja podem anar-hi pensant de cara a l'any que ve. Aquest programa és finançat per la Generalitat. Es donen ajuts econòmics per fer pràctiques en organitzacions internacionals. Però el lloc concret on treballar se l'ha de buscar l'interessat (s'ha de presentar una carta d'acceptació de l'organisme en qüestió). Posem que a mi m'interessés el món de l'educació (és un dir). Què he de fer? Localitzar els organismes internacionals relacionats amb aquest tema. La Unesco, posem per cas. Tot seguit posar-m'hi en contacte i «vendre'm», oferir els meus serveis (ells no haurien de pagar res) durant uns mesos... El «no» (o el silenci) ja el tenim... no hi perdem res! Per identificar organismes internacionals podem fer servir aquestes fonts:
http://sedi.esteri.it/rappginevra/vacancies/vaclinks.htm
http://www.maec.es/SiteCollectionDocuments/Oportunidades%20Profesionales%20OOII/GUIA_programas.pdf
Més dades i enllaços els trobareu aquí: http://mobilsbid.blogspot.com/2011/09/convocades-les-beques-canigo-per-fer.html

Fa pocs dies es va obrir el portal espanyol d'Amazon, anunciat als quatre vents (la notícia s'ho mereix).

Al peu de la pàgina principal d'aquesta llibreria virtual hi ha un enllaç titulat «Trabajar en Amazon»: http://www.amazon.es/b/ref=gw_m_b_careers/277-0114928-2867138?_encoding=UTF8&node=923374031

Hi trobem una feina per a un «Marketing and Catalogue Manager – General Merchandise Spain (m/f)» amb tasques com ara:

•  Database integration
•  Web Store design
•  Detailed product description

I si entrem a «Busca otros puestos en Europa» (http://www.amazon.es/b/ref=amb_link_161080967_7?ie=UTF8&node=1323174031&pf_rd_m=A1AT7YVPFBWXBL&pf_rd_s=center-1&pf_rd_r=0PM7J30NSZ5XXM7JVFFW&pf_rd_t=101&pf_rd_p=253247727&pf_rd_i=923374031)
amb el «Job category» «Catalog» trobem una oferta més, encara vigent:
«Classification Specialist / Taxonomist (m/f)» per treballar a Munic, París o Luxemburg.

Ja per acabar, una darrera oferta de feina a l'estranger, dins del nostre àmbit professional. En aquest cas, molt més instucional: oposicions per a la Unió Europea.

A l'enllaç següent podreu veure l'anunci d'una convocatòria d'oposicions per a 13 arxivers i 71 especialistes en tecnologies de la informació. El termini per presentar-s'hi acaba el 18 d'octubre:

http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:C:2011:271A:0001:0012:ES:PDF

Seguirem...

Se’ns gira feina

«Europa 2020» és un pla estratègic de la Unió Europea que té com a finalitat col·laborar en l’obtenció de beneficis econòmics i socials sostenibles gràcies a un mercat digital europeu únic basat en un accés a Internet i a unes aplicacions interoperables ràpides i ultraràpides. Es proposen els objectius i les fites següents:

2013: Accés a Internet amb banda ampla per a tothom.
2020: Accés per a tothom a Internet a una velocitat igual o superior a 30 Mbps
2020: Més del 50 % de llars europees connectades a Internet a velocitat igual o superior als 100 Mbps

Per complir amb aquestes fites, l'estratègia Europa 2020, va definir una sèrie de tasques a desenvolupar, agrupades al voltant de quatre grans àrees:

• Internet d’alta velocitat
• Mercat únic de continguts i serveis en línia
• R + D + I (recerca, desenvolupament i innovació)
• Desplegament i ús d'Internet

Com podem imaginar, els bibliotecaris tenim un important paper a jugar en aquest context, en tant que experts en tecnologies de la informació i en la seva aplicació a la societat actual. Concretament, l'estratègia Europa 2020 especifica aquestes accions en la darrera de les quatre àrees esmentades:

• Promoure que tots els ciutadans europeus tinguin accés a Internet i l’utilitzin. Especialment mitjançant activitats que donin suport a l’alfabetització digital i l'accessibilitat.
• Promoure el desplegament i ús de serveis en línia moderns (per exemple: l’Administració electrònica, salut en línia, llars intel·ligents, qualificacions digitals, seguretat).

El maig de 2010 la Comissió Europea va presentar l’«Agenda digital per a Europa», on hi ha un diagnòstic de la realitat i una formulació d’objectius i tasques a assolir.

En total es detallen un centenar d’accions planificades, agrupades en aquestes categories:

• Mercat únic digital
• Interoperabilitat i estàndards
• La confiança i la seguretat
• Internet d’alta velocitat
• Recerca i innovació
• Millora en les habilitats digitals
• TIC per a reptes socials
• Internacional

En destacaré un paràgraf –entre molts d’altres possibles–, per la relació que té amb la feina que fem els bibliotecaris:

«Fomentar l'alfabetització, la capacitació i la inclusió digitals.
L'ús d'Internet s'ha convertit en una part integrant de la vida quotidiana de molts europeus. No obstant això, 150 milions d'europeus –el 30 % aproximadament– no ha utilitzat mai encara Internet. Solen dir que no ho necessiten, o que resulta massa car. Aquest grup està compost principalment per persones de 65 a 74 anys, persones de rendes baixes, aturats i de nivell cultural baix. En molts casos, aquesta situació es deu a falta de capacitació de l'usuari. L'accessibilitat i la usabilitat també constitueixen problemes per a molts europeus.

Per tot això, l'Agenda Digital proposa treballar en les següents línies d'actuació:

1. Impulsar l'alfabetització i capacitació digitals.
2. Desenvolupar serveis digitals incloents.»

Relacionat amb això de la implantació de les tecnologies a la societat, us proposo fullejar la darrera edició de La sociedad en red, un informe anual que prepara l’Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y de la Sociedad de la Información i que publica el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio.

Hi trobareu el seguiment sobre els usos d’Internet i les noves tecnologies a Europa i a Espanya: a les llars i a les empreses (amb dades referides a Europa, a l’Estat i també per comunitats autònomes). També dades sobre l’Administració electrònica (detallant els avenços en el camp de la salut, la justícia, l’educació...).


Documents relacionats:

Estratègia Europa 2020
http://ec.europa.eu/europe2020/index_en.htm

Digital agenda for Europe:
http://ec.europa.eu/information_society/digital-agenda/index_en.htm

La sociedad en red 2010 [en línia]: informe anual 2011. Coord., Alberto Urueña. [Madrid]: Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y la Sociedad de la Información (ONTSI), 2010. 252 p. <http://www.red.es/media/registrados/2011-07/1311937534349.pdf?aceptacion=77733178f757f876f36f7e6bf384a6e3>. [Consulta: 27 des. 2012]. ISSN 1989-7324.

El futur està en la innovació!

Fa uns dies es va anunciar que la Unió Europea invertiria 7.000 milions d'euros (que ja són euros!) per impulsar la innovació mitjançant la recerca. Aquesta acció s'emmarca en el setè Programa Marc de Recerca, que preveu crear 174.000 llocs de treball a curt termini, 450.000 llocs i quasi 80.000 milions d'euros de creixement del PIB al llarg de quinze anys.

Es diu que Europa cal que faci un esforç per millorar la seva competitivat en l'ordre tecnològic per no quedar-se enrere respecte dels Estats Units i la Xina.

Aquí podeu veure la nota de premsa original de la Comissió:
http://europa.eu/rapid/pressReleasesAction.do?reference=IP/11/900&format=HTML&aged=0&language=ES&guiLanguage=en

Segons s'hi afirma, el principal propòsit d'aquest pla d'ajuts és fer front als reptes socials i generar ocupació. Es tracta de promoure l'ús de les noves tecnologies des d'un vessant comercial, amb voluntat de negoci. Una bona part dels recursos es destinaran a projectes de recerca mèdica i de tecnologies de la informació que tractin de fer front al repte de l'envelliment de la població. Una altra part anirà cap a projectes sobre desenvolupament de serveis i xarxes, continguts digitals i tecnologies del llenguatge, entre d'altres.

El setè Programa Marc de finançament de la recerca té un pressupost total de 53.000 milions d'euros per al període 2007-2013.

I em direu... «I a mi, què?» I jo us diré: està clar que la participació en aquests projectes no es fa a títol individual. Qui s’hi presenta són grups formats per organismes de recerca, empreses o altres institucions de diversos països.

Hem de ser conscients que els bibliotecaris podem jugar un paper important en els projectes de recerca de qualsevol àmbit del coneixement. La nostra expertesa amb la informació (a identificar-la, avaluar-la i processar-la) ens converteix en elements clau dins d’un grup de treball, i podem compartir responsabilitats al mateix nivell que els experts de la matèria que sigui. No cal dir que tenir un bon nivell d’anglès és un requisit imprescidible.

I... de quina mena de projectes estem parlant? Feu una volta pel web del setè Programa Marc: http://cordis.europa.eu/fp7/home_es.html. Mireu l’apartat «Encuentre un proyecto»: http://cordis.europa.eu/fp7/projects_es.html. Si posem «libraries» com a terme de cerca en la primera casella, i seleccionem com a «Tema» FP7-ICT [Framework Programme 7 – Information and Communication Technologies]. Apareixen 51 projectes! Fent-hi una ullada pel damunt veiem que molts dels projectes tracten de coses prou familiars.
http://cordis.europa.eu/fetch?CALLER=FP7_PROJ_ES&QZ_WEBSRCH=libraries&QM_PJA=&QM_EP_PGA_A=FP7-ICT&QM_EN_OC_A=&USR_SORT=EN_QVD+CHAR+DESC

A casa nostra, les grans biblioteques (nacional, universitàries...) i els organismes de suport a les biblioteques (consorcis, organismes de l’administració) participen com a membres d’equips de projectes internacionals. Les grans organitzacions tenen unitats de projectes. Per exemple, el CRAI de la UB: http://www.bib.ub.edu/?id=246. I existeixen exemples de participació per part d’entitats catalanes en projectes internacionals. Per exemple, la Diputació de Barcelona (la Gerència de Serveis de Biblioteques) ha participat i participa en uns quants!: http://www.diba.cat/biblioteques/treballenxarxa/quefem/xarxabiblioteques/projectesiprogrames.asp.

Ben recentment s’ha donat a conèixer un altre projecte internacional amb participació de biblioteques catalanes. Es tracta del projecte «Art & culture in prison» on prenen part les biblioteques dels centres penitenciaris de Catalunya.
http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/biblioteques/2011/07/22/les-biblioteques-de-centres-penitenciaris-de-catalunya-participen-en-un-projecte-europeu-anomenat-%E2%80%9Cart-culture-in-prison%E2%80%9D/

Hem d’aprofitar oportunitats com les de la Unió Europea (les del Programa Marc i altres) per portar a terme idees que repercuteixin en un benefici per a la nostra biblioteca i els seus usuaris. Per fer-ho, hem d’estar al corrent de les convocatòries, formar-nos en l’«art de la gestió de projectes» (identificar possibles socis, saber omplir els formularis, saber compilar la documentació...). Tot això és una inversió de temps i de persones necessària.

Conclusió: Estiguem oberts a participar en projectes de recerca d’abast internacional. Aquesta participació beneficiarà els nostres usuaris i ens donarà projecció. Aprendrem coses i les compartirem.