Dades d’accés al grau d’Informació i Documentació

Cada mes de juliol arriba una dada molt important per al futur de la professió de bibliotecari a Catalunya: la quantitat de persones que han decidit començar els estudis del grau d’Informació i Documentació, que els permetrà, el dia de demà, exercir aquesta professió.

És una dada que no pot passar desapercebuda a aquest blog, dedicat precisament a la promoció de la nostra professió. L’any passat també vam dedicar una entrada al mateix tema: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/08/lalumnat-del-grau-del-curs-que-ve-mes.html

Què desitjaríem? Que hi hagués una cua molt llarga per accedir al grau d’Informació i Documentació. Amb què ens trobem? Que no hi ha pas cua, que amb prou feines s’omplen les places que s’ofereixen. Quins són els elements que poden influir en aquesta realitat? Diversos i complexos. O, si voleu, difusos i profusos (i potser confusos).

Per un cantó, una lleugera decreixença de la població que accedeix a la universitat. Bé sigui per raons econòmiques o pel descens general de la població a Catalunya, aquest fet és cert. Podeu veure les xifres concretes en aquesta nota de premsa de la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya que trobareu en aquest enllaç. Respecte de l’any anterior es comptabilitzen 1.202 estudiants menys que desitgen entrar a la universitat; però és una xifra relativament petita, representa només un 2,55 % del total dels 47.038 nous inscrits.

Un altre factor que no ens beneficia és la gran quantitat de carreres per triar. Segons dades oficials, i sense comptar-hi els ensenyaments oferts per la UOC (Universitat Oberta de Catalunya), els estudiants que enguany han fet la preinscripció han hagut de triar entre 421 caselles diferents, que corresponen a tots els graus –i alguns altres estudis superiors– que es fan entre totes les universitats catalanes.

Podeu veure la xifra a la pàgina 16 d’aquest document: Preinscripció universitària, juny 2013:
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2013/07/15/12/48/7295003e-6cf1-40dc-a79a-961e543f048f.pdf

Com veureu, l’any 2012 hi havia un total de 408 opcions per triar. I el 2013 n’hi ha hagut 421: tretze més. Si a això sumem que el nombre total de població ha disminuït una mica, el resultat és que el nombre de centres que no cobreixen les places que ofereixen ha augmentat: ha passat de 156 a 178.

Estem oferint uns graus cada vegada més especialitzats (com el grau de Nanociència i Nanotecnologia, de la UAB) a canvi d’un malbaratament de recursos (cada ensenyament comporta un nombre de personal docent i d’administració, unes instal·lacions, etc.).

Un altre factor que no ens afavoreix als bibliotecaris és el desconeixement de la nostra professió per part de la societat en general. O, per ser més exactes, el desconeixement de totes les possibilitats laborals que ofereix la nostra professió.

Tothom coneix les biblioteques públiques i l'importantíssim paper social i cultural que duen a terme. Tothom també s’imagina que existeixen biblioteques escolars i universitàries... Però és més difícil que la gent associï que els mateixos professionals que gestionen aquests centres puguin treballar en àmbits i tasques tan diferents com ara el seguiment del que es diu a les xarxes socials sobre una organització, la indexació d’imatges en un mitjà audiovisual, la digitalització de documentació administrativa, la creació de bases de dades d’índole molt diversa...

A part del desconeixement de la nostra àmplia gamma d’ocupacions, se suma la molt baixa identificació del nom de la nostra carrera amb la nostra professió. Aquesta afirmació no la puc documentar: és una simple intuïció personal. Penso que la denominació «grau d’Informació i Documentació» porta només cinc anys de vida, i potser no ha calat gaire. No entro a valorar si és millor o pitjor que l’anterior de «diplomatura de Biblioteconomia i Documentació». Penso que tant una com altra denominació són prou abstractes... molt diferents de, per exemple, aquest altre: «Enginyeria Telemàtica (inclou Xarxes i Internet)».

En conclusió, aquest any 2013, hi ha hagut 56 persones assignades al grau d’Informació i Documentació de la UB (de la UOC no es troben dades publicades). Són 38 dones (67,9 %) i 18 homes (32,1 %). Ho podeu comprovar a la pàgina 1 de l’annex 2 d’aquest document:
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2013/07/15/12/49/974f1adc-fb74-4e7b-bdfe-17481cb22bd3.pdf

Cal fer un advertiment: aquesta xifra d’estudiants admesos al grau d’Informació i Documentació no és la definitiva. Són els estudiants assignats en primera preferència. Amb posterioritat arribaran noves llistes d’alumnes admesos, que són els que no han tingut plaça en les seves primeres opcions –per manca de nota–, els que passin la selectivitat al setembre, els que canvien d’opinió a última hora... Però el gruix principal d’estudiants (més del 86 % en el conjunt d’ensenyaments) són els que ens han arribat ara.

L’any passat, en l’estadi actual del procés d’assignació de places, ens varen assignar 58 persones (dues més que enguany). Vegeu-ho en l’entrada d’aquest mateix blog: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/08/lalumnat-del-grau-del-curs-que-ve-mes.html

I el nombre de places que la UB ofereix per a aquest grau es troba en aquest document: Preinscripció universitària de Catalunya, 2013: llista de centres d’estudi. Podem veure que s’ofereixen 65 places en la modalitat presencial, 30 en la modalitat semipresencial, i 20 per cursar la doble titulació del nostre grau més el grau de Comunicació Audiovisual. En total, 115 places.

Caldrà seguir treballant...

L'alumnat del grau del curs que ve, més femení

A mitjan juliol es va fer pública a la web de la Facultat, com cada any, la llista dels alumnes admesos al grau d'Informació i Documentació del curs que ve. És una primera llista, formada pels alumnes que havien sol·licitat cursar aquest grau en primera opció en el procés de preinscripció de juny.

A tall d'anècdota, ens agrada comptabilitzar quants nois i quantes noies formen aquesta llista, igual com vam fer l'any passat en una altra entrada d'aquest bloc.

El resultat és aquest:

65,9 % de noies
34,1 % de nois

Respecte de les xifres de l'any passat, s'observa un lleuger increment del gènere femení, però els valors no arriben ni molt menys a fa dos anys. Vegem-ho amb una gràfica:
 

Segons un informe oficial publicat per la Generalitat que cito més avall, enguany hi ha hagut un petit decreixement del nombre total d'alumnes que desitgen entrar a la universitat: un 4,76 % menys que el 2011. Concretament, 48.240 estudiants van fer la preinscripció a la convocatòria de juny de 2012 (l'any anterior havien estat 50.650).

Entre aquests, tan sols 58 persones varen ser assignades a la subàrea de «Documentació», que suposem (tot i que no és explícit en aquest informe ni a la resta del web del Departament) que està composta únicament pel grau d'Informació i Documentació. A més, cal tenir present que les xifres que estem donant no inclouen la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) per tal com es tracta d'un centre privat. En aquest cas nostre és important aquest fet, perquè la UOC ofereix també el grau d'Informació i Documentació.

Per cursar el grau a la UOC no cal seguir el procés de preinscripció habitual. Al seu web no he sabut trobar el nombre de matriculats per ensenyament.

La subàrea de «Documentació», amb aquests 58 estudiants assignats, és la subàrea que ha tingut menys nombre d'estudiants assignats. La segueixen «Materials», amb 100 estudiants assignats, «Eng. biomèdica», amb 125, i «Nàutica», amb 179.

Entre d'altres subàrees pròximes a la nostra, i ens temem que amb un futur laboral no pas gaire bo, podem esmentar: «Periodisme», amb 489 estudiants assignats, i «Comunicació», amb 1.544 estudiants. El total de subàrees és de 48. I el total de graus, 193 (molts d'ells, impartits per diverses universitats). Cal tenir en compte, però, que la designació dels graus no és homogeneitzada, de manera que es troben graus amb noms diferents, però continguts –suposem– semblants: «Llengua i literatura espanyoles» (UAB) i «Llengua i literatura hispàniques» (URV); «Educació Infantil» (UAB) i «Mestre d'Educació Infantil» (UB), entre bastants d'altres...

A aquells 58 estudiants assignats en la convocatòria de juny caldrà sumar-hi els que vinguin reassignats d'altres opcions –perquè hagin canviat d'opinió– i els que passin la selectivat al setembre, a més dels que accedeixen a la universitat per la via dels més grans de 25 anys, i altres modalitats d'accés.

No ens enganyem: som pocs i anem a menys. Haurem de fer alguna cosa per modificar el curs dels esdeveniments.

L'estudi a què em referia més amunt és aquest:

Preinscripció universitària [en línia]: juny 2012: situació del procés de preinscripció universitària a juliol de 2012. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya, Secretaria d'Universitats i Recerca, 13 de juliol de 2012. 32 p. <http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2012/07/13/12/14/6624752e-67c3-40b6-b393-ed3a0adc1848.pdf>. [Consulta: 1 agost 2012].

Una nota de premsa, amb les dades més significatives, la trobareu en aquest enllaç.

El futur vist des d'Austràlia

Fa poques setmanes es va publicar un article que analitza la formació professional del bibliotecari a Austràlia. Tot i que aquest país és molt allunyat de nosaltres (potser el més allunyat possible?) penso que la realitat australiana i la catalana poden compartir punts en comú, donat que totes dues societats pertanyem al «primer món».

Combes, Barbara; Hanisch, Jo; Carroll, Mary [et al.]. «Student voices: re-conceptualising and re-positioning Australian library and information science education for the twenty-first century». The international information & library review, vol. 43, issue 3 (Sept. 2011), p. 137-143. Disponible també en línia –prèvia subscripció– a: http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1057231711000403.

A Austràlia (com a Catalunya i, en general, a tot Europa) el nombre d'estudiants d'Informació i Documentació ha disminuït en els darrers anys. Si bé l'any 1997 es varen matricular en aquell país 1.745 estudiants de grau; el 2009 foren només 769 (la meitat). El balanç també és negatiu si es consideren els matriculats en nivells superiors i inferiors: en màsters i en cursos de formació per a auxiliars. Com s'explica aquesta evolució negativa? A l'article s'apunten dues raons (p. 138): la dificultat dels joves per entendre la naturalesa i les funcions tan diverses dels professionals de la informació avui en dia, i també per la natura tan difusa de la professió, que pot fer que els estudiants tinguin una idea equivocada sobre la utilitat dels estudis.

L'estudi que comentem s'ha realitzat a partir d'enquestes via Internet i reunions de grup amb 291 estudiants i 98 titulats australians d'Informació i Documentació, i s'emmarca en un projecte de més abast, que vol reflexionar sobre la formació professional del bibliotecari en aquell gran país.

El treball analitza les diferents vies que tenen els estudiants per adquirir la formació de bibliotecari, les característiques dels estudiants, les expectatives i motivacions que tenien quan van triar la carrera, les experiències durant els estudis i els resultats de la carrera.

La majoria d'estudiants (63 %) opinava que les matèries que formen part del pla d'estudis són les que esperava trobar a la carrera, i que n'estava molt satisfet (70,5 %). El 77 % dels estudiants (i el 76,5 % dels titulats) creia que el contingut de la carrera capacitava per al lloc de treball. A l'article hi ha força més dades, que podeu consultar directament si esteu interessats en el tema.

Les principals conclusions del treball són que els estudiants australians es mostren optimistes –en general– amb la professió i consideren que les tecnologies continuaran jugant un paper clau en el futur. Fan èmfasi en la importància de les pràctiques com a part del pla d'estudis.

A tall d'anècdota, esmentem que el gènere dels bibliotecaris australians segueix el patró general femení: el 84,5 % dels estudiants que van participar en aquest estudi eren noies, igual com el 88 % dels titulats (vegeu una altra entrada en aquest bloc sobre el tema del gènere: http://bib-doc.blogspot.com/search/label/g%C3%A8nere).

Ja ho veieu: un país molt allunyat, però una realitat bastant pròxima.

Canvis «genèrics» a la professió?

Totes les professions evolucionen, com qualsevol fenomen humà. El canvi l’experimenten permanentment, s’adapten a les situacions noves que el món va posant. Alguns d'aquests canvis es noten més ràpidament; d'altres són quasi imperceptibles...

Els bibliotecaris pertanyem a una professió que ha sofert molts canvis des que va començar, perquè les eines amb què treballem han canviat d’aspecte i es distribueixen per canals nous. Igualment, la feina que fem amb aquestes eines també ha evolucionat: els nostres usuaris són més i ens posen preguntes més complexes...

Però hi havia una cosa que no havia canviat fins ara, una cosa que ens caracterizava de lluny: la gran majoria de nosaltres érem dones!

Alumnes de tercer curs en una visita a la Universitat de Barcelona (1945).
Font: http://www.ub.edu/bid/16estivi.htm

Doncs bé, en la preinscripció universitària per al curs 2011-2012, els estudiants que van triar el grau d'Informació i Documentació de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB com a primera opció es distribueixen en aquests dos grups:

53,4 % de noies
46,6 % de nois

(Les llistes amb els noms dels admesos es fan públiques a la cartellera i al web de la Facultat a final de juliol.)

La proporció habitual fins ara era de 70 a 30, o de 80 a 20... (sempre a favor de les noies, evidentment!) Sense anar més lluny, el curs passat, és a dir, ara fa un any, amb la mateixa població (els nois i noies que van triar de fer el nostre grau en la seva primera opció), la proporció va ser:

82 % de noies
18 % de nois

Com explicar les xifres d’enguany? No ho sé pas. És un fenomen inaudit! On anirem a parar! Ai... si el Sr. Rubió aixequés el cap...