Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Vives. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Vives. Mostrar tots els missatges

divendres, 24 de juny del 2016

Un candidat bibliotecari a les pròximes eleccions generals

Com és costum en aquest blog, quan s’apropen unes eleccions, fem un repàs de les candidatures que es presenten a Catalunya, a la cerca de bibliotecaris que es presentin a les llistes electorals.

Les darreres eleccions que vam celebrar foren les generals de les Corts Espanyoles del 20 de desembre de 2015, i en aquell moment vam detectar un únic nom: el de Josep Vives.



Fotografia extreta del directori Exit


Com és prou conegut, el resultat d'aquelles eleccions conformaren una composició de forces que no ha sabut posar-se d'acord per formar govern, i això ha provocat que d'aquí a poques jornades ens veiem convocats a unes noves eleccions per mirar de resoldre el problema.

Ha passat poc més de sis mesos, així que tant els programes electorals com les llistes de candidats no han variat gaire. Era d'esperar, doncs, que també en aquestes pròximes eleccions, trobem en Josep Vives i Gràcia com a candidat, dins la llista per Barcelona d'Esquerra Republicana de Catalunya. En Josep ocupa el lloc de setè suplent, cosa que a la pràctica fa que no és gens probable que el veiem al Parlament espanyol.

Tanmateix, és de lloar la seva candidatura perquè, pel que nosaltres hem sabut esbrinar, és l'únic bibliotecari que forma part d'una llista a Catalunya. (Si algú ens pot esmenar la plana, amb molt de gust corregiríem aquesta dada.)

D'en Josep Vives ja en vam parlar a bastament en l'entrada de les anteriors eleccions; remetem el lector interessat a aquella entrada. Només ens resta desitjar-li molta sort el pròxim 26 de juny.

Fora de l'àmbit de Catalunya, però dins dels Països Catalans, hem identificat un altre candidat bibliotecari. Es tracta de Ricardo Sixto Iglesias. És membre d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), la federació valenciana d'Izquierda Unida. Segons la breu nota biogràfica d'Izquierda Unida, Ricardo «és llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de València, especialitzat en Història Medieval, i tècnic en Biblioteconomia». No hem sabut trobar més detalls al respecte.

A les eleccions generals del 2011 es va presentar de número 1 per València, i va resultar escollit: va ser diputat al Congrés. Però no acabà la legislatura: fou baixa l'octubre de 2015. En les darreres eleccions, el 20 de desembre de 2015, es presentà també com a número 1 de la formació Unitat Popular: Esquerra Unida del País Valencià, Unitat Popular en Común (EUPV-UPEC), però no va sortir escollit.

En les pròximes eleccions del 26 de juny també va a la llista de Compromís-Podemos-EUPV: A la Valenciana, però amb el número 5 per la província de València, cosa que l'allunya de la possibilitat de resultar escollit.

Podeu veure totes les candidatures a partir d'aquest document.

dilluns, 4 de gener del 2016

Defunció del pare Josep Vives i Solé, jesuïta

El proppassat 26 de desembre de 2015, va morir a Sant Cugat del Vallès Josep Vives i Solé, sacerdot de la Companyia de Jesús. Havia nascut a Montferri (Alt Camp) el 14 de març de 1928. Va entrar al noviciat dels jesuïtes el 1945 i, segons la nota biogràfica del Centre d’Estudis de Cristianisme i Justícia, publicada amb motiu de la seva defunció, havia estudiat Filosofia, Teologia i Filologia Clàssica a Sant Cugat, Oxford i Londres. El 1959 es va ordenar sacerdot. Era doctor en Teologia i havia exercit com a professor de Filosofia, Teologia i Filologia Grega en diversos centres universitaris. La seva especialitat de recerca eren els Sants Pares. Havia escrit uns 25 llibres, a més de múltiples estudis i articles especialitzats.

Retrat de Josep Vives, SJ, extret del butlletí InfoSJ

El motiu que en parlem en aquest blog és que entre els anys 1965 i 1973, Josep Vives i Solé va treballar a la Biblioteca del Seminari dels Jesuïtes, emplaçada en aquell moment a Sant Cugat del Vallès. Entre els anys 1970 i 1973 en va ser el director. Durant el seu mandat ingressaren molts volums antics per donació, que ell va propiciar, i es compraren moltes edicions crítiques dels Sants Pares i de la història antiga de l’Església.

Una altra activitat dins del camp documental del pare Vives va ser la col·laboració portada a terme entre 2002 i 2009 a la revista Actualidad bibliográfica de filosofía y teología, a càrrec de la mateixa comunitat jesuïta, que informa amb ressenyes molt completes de les publicacions que van apareixent en l’àmbit dels estudis religiosos i filosòfics, i presenta uns dossiers temàtics ‒revisions bibliogràfiques‒ d’un alt nivell de qualitat.

Del pas del pare Vives per la biblioteca de Sant Cugat només n’hem sabut trobar unes mencions escadusseres al seu currículum, publicat pels jesuïtes, i també en aquest article del seu successor en la direcció de la biblioteca:
Borràs i Feliu, Antoni. «La Biblioteca Borja de Sant Cugat del Vallès». Gausac, 27 (des. 2005), p. 35-48. Disponible també en línia en aquest enllaç.

Aquesta biblioteca, fundada per l’orde de la Companyia de Jesús (que tants beneficis en l’ordre social, cultural i religiós proporciona a Catalunya) compta amb una història centenària i una importància cabdal. En la següent pàgina web hi trobarem un retall d’història.

Curiosament, un altre sacerdot anomenat Josep Vives (en aquest cas, Josep Vives i Gatell), nascut igualment a la comarca de l’Alt Camp, havia estat responsable també d'una notable biblioteca, la Biblioteca Balmesiana. Vives i Gatell (1888-1978) en va tenir cura entre 1927 i 1942. La seva carrera intel·lectual també és de primera línia.

I per reblar el clau de la casualitat, no podem deixar d’esmentar un tercer Josep Vives bibliotecari. En aquest cas, contemporani i conegut de molts de nosaltres: Josep Vives i Gràcia, de qui no fa gaire vam parlar en aquest blog amb motiu de la seva presentació a les files d’ERC a les darreres eleccions generals.



divendres, 18 de desembre del 2015

Un candidat bibliotecari a les eleccions generals del proper 20 de desembre

Com els lectors habituals d’aquest blog deuen recordar, quan s’apropa una convocatòria electoral tinc el costum de repassar les llistes de candidats dels diferents partits polítics per veure si s’hi presenta algun bibliotecari. Aquesta presència és una manera més de donar visibilitat social a la nostra professió, cosa que sempre és d’agrair.

Si voleu recuperar la informació relativa a les eleccions anteriors, les autonòmiques (anomenades per alguns «plebiscitàries») del passat 27 de setembre de 2015, i les més antigues, podeu fer-ho a partir d’aquest enllaç.
Josep Vives i Gràcia. Fotografia obtinguda del directori Exit

Una vegada repassats els noms de tots els candidats de les properes eleccions, tan sols he sabut identificar un bibliotecari, que segons les meves dades forma part per primera vegada d'una llista electoral: en Josep Vives i Gràcia, que va de suplent número 7 a la llista d’Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí.

En Josep treballa des del 2012 al Gabinet Tècnic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Es va diplomar en Biblioteconomia i Documentació el 1992 i, posteriorment es llicencià en Documentació (el 2000). En la seva ja dilatada carrera professional, ha treballat en diverses biblioteques especialitzades i universitàries, i des del 2007, va ocupar diferents càrrecs de responsabilitat i direcció del sistema bibliotecari de Catalunya, dins del Departament de Cultura. Actualment també és consultor de la UOC en ensenyaments del nostre camp.

En el terreny de les publicacions, en Josep ha donat a la llum una cinquantena de treballs, una bona colla dels quals, especialitzats en propietat intel·lectual i deontologia. Podeu veure més detalls de la seva biografia al directori Exit i a la xarxa social LinkedIn. I aquí podreu seguir la seva presència a Twitter: https://twitter.com/josepvivesg

Si descobriu altres col·legues que es presenten en aquests comicis i m’ho feu saber, amb molt de gust completaré aquesta informació.

Molta sort, Pep!

dimarts, 13 de desembre del 2011

Missatges optimistes i realistes

Imatge de Leo Reynolds
Aquest és el missatge número 100 d'aquest bloc. Aquesta humil publicació apareix puntualment a l'encontre dels seus lectors des del 19 de juliol de 2011, acumulant fins ara unes 6.000 visites en total.

La idea que va inspirar l'aparició del bloc era la de donar a conèixer informacions sobre la realitat professional del bibliotecari –entesa en el seu sentit més ampli– que podien escapar al coneixement general. No hi ha un gran volum d'opinions o valoracions personals, tot i que sovint es complementen les notícies amb altres informacions relacionades. En general els missatges transmeten optimisme, però no volen ser xirois.

El públic objectiu que tinc en ment quan escric els apunts és variat: penso en l'estudiant que comença a obrir-se camí en el món laboral, i també en el bibliotecari inquiet que desitja conèixer una realitat més àmplia de la que l'envolta. Insisteixo que faig servir la paraula «bibliotecari» per designar l'ampli espectre de professionals relacionats amb la informació i la documentació, i que treballen en contextos i funcions molt variats.

Estic agraït a tots els lectors anònims i a tots aquells que han deixat algun rastre en forma de comentari a alguna entrada al bloc. I animo a tothom a aportar suggeriments, idees o temes a desenvolupar.

En el missatge d'avui, i seguint amb el to habitual, vull fer-rme ressò d'un parell d'entrades escrites per col·legues, i publicades en altres blocs, que aporten una visió realista i optimista alhora de la situació bibliotecària a Catalunya.

En Josep Vives (cap del Servei de Biblioteques de la Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural) va fer una aportació el passat 24 de novembre al bloc d'ESCACC, Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura, que portava per títol «Biblioteques 2.0: readaptant-se constantment»: http://bloc.escacc.cat/2011/11/biblioteques-2-0-readaptant-se-constantment/

N'extrec algun paràgraf i us animo a llegir l'escrit sencer:

«Les biblioteques públiques, les que es dirigeixen al públic en general i que s’engloben en l’anomenat Sistema de Lectura Pública de Catalunya, són actualment un dels èxits col•lectius dels quals podem estar més orgullosos al nostre país. L’acció coordinada, en diferents graus d’intensitat, del Govern de la Generalitat, de les diputacions provincials, dels consells comarcals i dels ajuntaments (que en són els titulars i qui més esforços hi dediquen) ha permès que actualment puguem gaudir d’un molt bon conjunt de biblioteques. Els índexs d’ús d’activitat d’aquests equipaments no paren de créixer any rere any i això és gràcies, en part, a com els professionals bibliotecaris han sabut adaptar aquests equipaments a les necessitats derivades de la Societat de la Informació.»

[...]

«Des d’aquest punt de vista [el de la interacció entre la tecnologia i el món de les biblioteques] se m’acudeixen quatre eixos que poden ésser considerats en allò que respecta al futur de les biblioteques:
•    Foment de la lectura en un entorn digital.
•    Reptes de la digitalització i canvi en el model de servei i de negoci.
•    Evolució futura de les biblioteques públiques en un entorn fortament tecnològic.
•    Capacitat d’assumpció de costos de la informació electrònica.»

Per una altra banda, un bloc que considero «de capçalera» per als bibliotecaris catalans actuals és el que anima des del 18 de gener de 2008 en Lluís Anglada: Bdig: biblioteques digitals i cooperació (http://bdig.blogspot.com). Gràcies a la seva llarga experiència en llocs estratègics i a la participació en organismes nacionals i internacionals, en Lluís disposa d'un bagatge molt ampli, al qual afegeix el seu esperit crític i agut, i ens regala tot sovint amb comentaris d'un interès ben alt.

Una de les seves darreres entrades, la del 27 de novembre, porta per títol «Les biblioteques catalanes i la crisi: una mirada cap endavant» (http://bdig.blogspot.com/2011/11/les-biblioteques-catalanes-i-la-crisi.html).

En destaco també algun paràgraf:

«Malgrat partir de situacions deficients i comptar amb una tradició immediata inferior, en molts aspectes i realitzacions les biblioteques de Catalunya s’han modernitzat i posat a un nivell similar al de països europeus. Les activitats de la Biblioteca de Catalunya, les de les biblioteques municipals i les de les universitàries presten sòlids serveis a les respectives comunitats i s’han consolidat com a realitats d’èxit en el context bibliotecari dels països del nostre entorn geogràfic i socioeconòmic.»

[...]

«Els recursos però no són suficients per explicar els encerts de la millora bibliotecària experimentada en els darrers anys. Aquesta s’ha basat en tres factors:

• La internacionalització, és a dir, en el seguiment dels millors i més moderns desenvolupaments a nivell mundial en l’àmbit de les biblioteques per tal d’adaptar-los a la realitat catalana.
• La professionalitat en la gestió, basant aquesta en personal especialitzat que ha planificat l’assoliment dels objectius plantejats a nivell polític i ha gestionat els recursos amb criteris de servei públic.
• La cooperació intensa a nivell de Catalunya, tant entre les biblioteques del mateix tipus com entre les que serveixen a diferents tipus d’usuaris amb els resultats de tenir avui un sistema bibliotecari més eficient i més eficaç.»

[...]

«Catalunya està vivint intensament la profunditat dels canvis que està comportant a nivell mundial passar d’una societat industrial a una d’informacional. Cada vegada més la riquesa, el benestar i la felicitat de les comunitats i de les persones tindran el seu origen en processos que s’inicien en la informació. Al llarg de la seva història, les biblioteques han fet això, proporcionar informació i també formar en com usar aquesta informació.»

Us en recomano la lectura sencera.