Notes de visibilitat en acabar l’Any de les Biblioteques

Aquest any 2015 que estem a punt d'acabar, declarat per la Generalitat de Catalunya com l'Any de les Biblioteques (en ocasió del centenari de la fundació de l'Escola Superior de Bibliotecàries per part de la Mancomunitat), hem vist un esplet d’actes que, juntament amb la repercussió que han tingut als mitjans de comunicació, han provocat un augment clar de la visibilitat de les biblioteques per part de la societat.

Imatge del programa Parlem-ne, de Vallès Visió, esmentat més avall

Vés a saber si aquest rebombori ha estat el causant ‒si més no, en part‒ del lleuger augment d’alumnat que s’ha experimentat aquest curs al grau d’Informació i Documentació de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB. Esperem que el proper curs es mantingui aquesta tendència.

A l’Observatori professional del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya ja va aparèixer una breu crònica d’aquest Any (el 3 de novembre de 2015). Aquí deixaré tan sols una mostra de diverses aparicions del tema en mitjans de comunicació diversos. No és una tria gaire estudiada, tan sols una pinzellada gairebé dictada per l’atzar.

Imatge del suplement del diari Ara del 23 d'abril de 2015, esmentat tot seguit

Una publicació notable, pel contingut i per la difusió que va tenir, és el suplement del diari Ara aparegut el dia de Sant Jordi, 23 d’abril de 2015 (disponible en aquest enllaç). Porta per títol «La biblioteca ideal: l’ideal de biblioteca» i compta amb 79 pàgines farcides d’escrits breus, ben engrescadors i amb un missatge força positiu. Uns quants d’aquests treballs, els que tenen més relació amb aquest blog, sobre la professió de bibliotecari, podrien ser aquests:

• «¿Cap on va la biblioteca pública?», per Marta Cano (p. 28)
• «Una professió de futur», per Ernest Abadal (p. 38)
• «Les 10 biblioteques més espectaculars del món», per Rosa Molina (p. 54)
• «El repte de la biblioteca com a agent de vertebració social», per Ferran Burguillos (p. 58)
• «Tecnologia i biblioteques: una relació necessària i beneficiosa», per Javier Leiva-Aguilera (p. 62)
• «Com sobreviuran les biblioteques?», per Bernat Ruiz Domènech (p. 64)
• «Biblioteques, per molts anys», per Carme Fenoll (p. 78)

Una altra aparició d’impacte multitudinari va ser l’emissió, el passat 5 de desembre de 2015, del programa de televisió Més que un club, emès pel Canal 33 i recuperable a partir d’aquest enllaç. Hi intervenen Àgata Alegre, exdirectora de la Biblioteca Josep Finestres de Cervera, que fa un encertadíssim resum històric del sistema de lectura pública; Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat; Jordi Artigal, bibliotecari de la Biblioteca d’en Massagran de Salt; Ciro Llueca, director de la Biblioteca de la UOC; Laura Pla, bibliotecària de la Biblioteca Joan Maragall de Barcelona; Gisela Ruiz, directora de la Biblioteca Can Butjosa de Parets del Vallès, i altres. El programa, de prop de 25 minuts, és un reflex de la realitat actual i de les perspectives del futur immediat. Un regal!

Els altres fets que esmento a continuació possiblement no tenen tanta repercussió social, però no deixen de tenir la seva importància.

Entre el febrer i el maig de 2015, es va celebrar al Palau Robert de Barcelona l’exposició Bibliotec: cent anys d’estudis i professió bibliotecària, dirigida per Mònica Baró i Teresa Mañà. En aquest enllaç podreu veure imatges i documentació complementària, i a la pàgina web del centenari de la Facultat, més informació al respecte.

Ara que esmentem la Facultat ‒hereva de l’Escola de Bibliotecàries fundada el 1915‒ cal recordar que aquest 2015 va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi, per iniciativa del Col·legi. El nostre degà Ernest Abadal recollí el guardó en un acte solemne que va tenir lloc al Liceu. Ve a tomb esmentar que en aquesta edició de les Creus de Sant Jordi, també reberen aquesta distinció l’arxiver Jesús Massip i Fonollosa (nascut el 1927, havia estat director del Museu-Arxiu de Tortosa entre 1960 i 1992), i Teresa Cabré (per la seva trajectòria científica i docent, vinculada a la terminologia i la lexicologia).

A la Memòria digital de Catalunya s’hi han publicat un parell de col·leccions relacionades. Les Postals de biblioteques de Catalunya, iniciada per Joan Gómez Escofet i, sobretot, la que s’anomena Fotografies de l’Escola de Bibliotecàries, amb 429 fotografies antigues i modernes de l’antiga Escola i els centres successors.

Un blog que té una molt bona intenció és Què fem a les biblios? coordinat per Rosana Andreu, Lídia Bartolomé i Cristina Quesada. L’objectiu és donar a conèixer el dia a dia dels nostres centres, perquè el públic en general tingui una visió realista i allunyada d'estereotips antiquats.

En un àmbit de difusió més restringit, el passat 17 de novembre de 2015, Gisela Ruiz Chacón, directora de la Biblioteca Can Butjosa, de Parets del Vallès, va ser entrevistada al programa de televisió Parlem-ne, de Vallès Visió. En aquest enllaç podreu veure l’entrevista, de 30 minuts de durada, a càrrec de Susanna Aguilera. El motiu de la seva aparició és el fet que aquesta biblioteca va ser guardonada amb un accèssit del Premi Teresa Rovira a la Innovació. La Gisela explica el projecte que ha merescut aquest guardó (viatges imaginaris en el temps i l'espai per conèixer autors, il·lustradors o personatges de la literatura infantil i juvenil), però parla també de la promoció de la lectura entre els més joves en general.

Amadeu Pons (a la dreta) en un moment del concurs El gran dictat

Més fugissera va ser l’aparició d’Amadeu Pons al concurs El gran dictat, de TV3, en el programa que va ser emès el dimarts 15 de desembre de 2015. Lamentablement, l’Amadeu va ser eliminat en el primer programa, però el presentador, Òscar Dalmau, va esmentar en dues ocasions que treballava a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació ‒qui no es conforma és perquè no vol‒. Recordem aquí intervencions prèvies de bibliotecaris en aquest concurs, amb resultats notòriament millors, com el cas de Jordi Casadellà.

Presència als mitjans

Sense cap intenció exhaustiva, ens agrada deixar constància de la presència de les biblioteques i dels bibliotecaris als mitjans de comunicació. Ens agrada perquè és una demostració que la nostra professió no es troba tan amagada com podria semblar, i perquè aquesta presència pot servir alhora per despertar la curiositat o l'interès del públic en general.

No oblidem un dels principals objectius del bloc: fomentar l'interès per la professió i l'augment del nombre de joves que vulguin incorporar-se a les nostres files.

Fotografia: Arjun Kartha

Avui recullo quatre notícies relativament recents. En primer lloc, una que destaca pel titular: «Si hoy tuviera 20 años escogería ser bibliotecario o editor antes que pintor». És una frase extreta d'una entrevista a Eduardo Arroyo, pintor espanyol, un dels principals exponents del pop art, en ocasió de la presentació d'un documental sobre ell, que va tenir lloc a Màlaga el passat 27 d'abril de 2012.

Aquesta és la pregunta sencera, d'on s'extreu el titular:

«– ¿Está hoy el arte donde pensó usted que llegaría a estar cuando comenzó a pintar?
–No. Es un caso muy curioso: todos los oficios evolucionan para bien con el paso del tiempo, pero el arte ha evolucionado para mal. Si hoy tuviera 20 años, tengo claro que no escogería ser artista, sino otra cosa, bibliotecario tal vez, o editor, algo relacionado con el mundo del libro y la literatura, que es lo que más interesa.»

Diria que transmet una visió dels bibliotecaris més aviat tradicional, però no pas negativa.

Aquí, la notícia sencera: http://www.malagahoy.es/article/ocio/1243701/si/hoy/tuviera/anos/escogeria/ser/bibliotecario/o/editor/antes/pintor.html#.T5paUi_Wg8g.twitter

La segona aparició pública és, ara sí, d'un veritable bibliotecari. Correspon a Jordi Serrano, de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) i professor associat de la Facultat. Fa pocs dies va aparèixer al diari Ara, en una secció on alguns lectors expliquen les seves experiències com a usuaris de la versió digital del diari. Com no podia ser d'una altra manera, en Jordi transmet una imatge plenament identificada amb les tecnologies.

Aquí veureu la notícia: http://www.ara.cat/especials/aradigital/Jordi-Serrano-viatjo-llegir-casa_0_721128039.html


El proppassat dissabte, 23 de juny de 2012, es publicava a La vanguardia la notícia de la concessió del primer premi del concurs de relats curts escrits per gent gran «Va de ilusión», finançat per la Caixa. La guanyadora fou Luisa Horno, una bibliotecària aragonesa, ja jubilada. Ara que té temps lliure es dedica a escriure, i amb èxit, com ho demostra aquest premi. El seu relat al·ludeix a la malaltia de l'Alzheimer, amb un enfocament irònic i simpàtic alhora.

Aquí trobareu la notícia, amb un enllaç a la narració: http://www.lavanguardia.com/cultura/20120623/54315400018/aproximacion-alzheimer-premio-relatos-mayores-lacaixa.html

Per acabar, una referència a la presència als mitjans d'una exalumna recent de la Facultat. El mitjà on es publica té molta menys difusió que els anteriors, però no per això deixa de tenir la seva importància. La protagonista és Laura Martínez, que va acabar la diplomatura deu fer uns dos cursos i que està treballant com a responsable de la biblioteca de l'IMO (Instituto de Microcirugía Ocular), un dels centres de més prestigi d'entre els de la seva especialitat, situat a la part alta de Barcelona.

El reportatge apareix a la revista que publica aquest centre. Com a anècdota, direm que la Laura forma part dels exalumnes que apareixen a la secció «Canal professional», accessible des del web de la Facultat: http://www.ub.edu/biblio/canal-professional/

Aquí veureu aquesta aparició: http://www.imo.es/2012/06/20/la-biblioteca-del-imo-cuenta-con-un-fondo-de-casi-mil-obras/

En conclusió, podríem dir que totes aquestes presències de la professió als mitjans –i segurament que moltes d'altres que no m'han arribat– són una demostració que els bibliotecaris anem guanyant el nostre espai a la vida pública.

El nostre desig, com deia al principi, és que aquestes aparicions serveixin també per animar alguns dels joves que aquests dies trien la carrera que han d'estudiar el proper curs a escollir el nostre grau.

Tant de bo que fos així!

Ens agrada la feina que fem!

A tot arreu hi ha de tot; però jo conec molts bibliotecaris que estan molt contents amb la feina que fan. I així ho demostren també alguns estudis fets (com ara un de francès, que vaig comentar el 18 d'agost passat, en què es constata que el 85 % dels bibliotecaris enquestats en aquell país manifesten estar satisfets amb la seva feina).

I és que la feina bibliotecària pot ser molt agraïda. Cada dia pots aprendre coses noves (ja que per davant dels ulls passa molta informació) i els que tractem amb el públic solem dedicar-nos a resoldre dubtes o necessitats informatives, i la gent sol mostrar-se molt reconeguda amb la nostra feina.

A més, alguns de nosaltres ens dediquem a fer una tasca social molt important. Tant aquells que treballem en el sector de la biblioteca pública –on un dels nostres objectius és intentar que disminueixi la diferència entre les persones instruïdes informacionalment i les que no– com, sobretot, un col·lectiu no molt nombrós però molt entregat: els bibliotecaris que treballen a les presons.

Jo n'he conegut personalment tres o quatre. Reconeixen la duresa de l'entorn en què es mouen; però se'ls nota la passió amb què es dediquen al servei.

 

Ana Pérez Hidalgo. Foto de Francesc Melcion

Dic tot això perquè diumenge passat el diari Ara (al qual alguna vegada no hem deixat gaire bé en aquest blog) ens va donar una gran alegria, i li agraïm la deferència. Al suplement que el diari publicava en ocasió del seu primer aniversari (enhorabona!) hi havia una col·lecció de reportatges breus dedicats a «casos d'èxit». Un d'aquests casos era el d'una bibliotecària!!!

Es tracta d'Ana Pérez Hidalgo, que treballa al Centre Penitenciari de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada, al Bages.

Extrec algunes frases del relat de la seva experiència:

«Ara mateix no deixaria aquesta feina per res del món. M'hi sento molt còmoda, molt respectada i molt estimada».

«També organitzem clubs de lectura en què barregem interns amb gent de fora, perquè ells també puguin veure com és una presó. Llegim un llibre i llavors el cometem tots junts.»

«Te'n faries creus de l'interès cultural que hi ha aquí. El llibre és molt present a la presó. Hi ha de tot: gent que no ha llegit mai i un cop a dins es converteixen en lectors compulsius, i d'altres que diuen que els costa molt trobar la concentració.»

«També organitzem recitals de poesia i visites d'autors que queden impressionats del silenci i l'emoció amb què se'ls escolten.»

Les bones pràctiques que es porten a terme a la biblioteca de l'Ana Pérez ja eren conegudes entre els companys d'aquest àmbit professional: a la Jornada sobre les Biblioteques de les Institucions Penitenciàries, el gener de 2010, es va poder veure la presentació de l'Ana (juntament amb Jairo Gómez i Josep Maronas) titulada «Cultura sense murs». Els mateixos autors n'havien publicat un avançament en forma d'article a la revista Papers d'educació de persones adultes, 61 (nov. 2009), p. 10-11.

És de remarcar la presència de la professió als mitjans de comunicació (com fa un parell de dies esmentàvem en una altra entrada la intervenció d'una bibliotecària com a personatge protagonista d'una minisèrie de TV3). Perquè, ens agradi o no, que la nostra carrera sigui coneguda entre els estudiants de batxillerat –i entre la societat en general– depèn, en certa mesura, d'aquesta popularitat...

Aquest és el reportatge de l'Ara:

Om, Albert. «Ana Pérez: evasió o lectura». Ara, 27 nov. 2011, suplement «Ara ens en sortim», p. 14. Disponible també en línia a: https://www.ara.cat/especials/ana-perez-evasio-lectura_1_2532520.html

L’emprenedoria no té gaire èxit?

Tot i que l’emprenedoria (el fet de crear una empresa pròpia) és una aposta de futur, que pot resultar molt engrescadora, en tant que ens permet fer realitat les nostres idees, tenim indicis que en la realitat no té massa èxit. Potser és la por a caure, el no saber per on començar...

Fa uns dies parlava de la formació complementària que tot professional hauria de voler tenir; de la necessitat de la formació permanent. Un dels recursos esmentats, dels més evidents, són els cursos del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya.

Doncs bé, un dels cursos que s’havien programat per aquest últim trimestre de l’any era justament d'emprenedoria: «Tens una idea? Munta el teu negoci» (http://www.cobdc.org/cursos/2011/curs4911.html). Amb un total de 12 hores lectives es volia demostrar que muntar un negoci és una cosa relativament fàcil tot i que no es tinguin coneixements empresarials ni econòmics.

Per sopresa i decepció nostra, el curs es va haver de cancel·lar per manca d’inscripcions. La veritat és que és una llàstima, no?

Per buscar alguna explicació a aquesta mala notícia, vull recordar una dada que publicava un estudi sobre emprenedoria a Espanya que vaig comentar la setmana passada (http://bib-doc.blogspot.com/2011/11/estudi-sobre-lemprenedoria-espanya.html). Segons aquest informe, només el 5,1 % dels espanyols tenen ganes de ser emprenedors. Si donem per bona aquesta xifra, no resulta tan estrany que el curs del Col·legi s’hagi hagut de cancel·lar. Dels aproximadament 3.000 col·legiats que som, un 5 % serien uns 150. D’aquests 150, una bona part (potser la meitat?) som funcionaris, i molts d'ells no es plantegen deixar els privilegis laborals d'aquesta condició. Molts d'altres deuen tenir també una feina fixa; d’altres potser viuen fora de Barcelona (el curs era presencial)...

Acabarem aquesta entrada amb un punt d'optimisme (no perdem mai el somriure!). Fa pocs dies es va publicar al diari Ara una notícia relacionada amb el mateix tema:

Sánchez, Sònia. «El Chupa-Chups com a exemple [en línia]: les escoles estudiaran els casos d'èxit d'empreses catalanes». Ara, 08/11/2011. <http://www.ara.cat/societat/escoles-catalanes-estudiaran-casos_d-exit-empreses_0_587341398.html>. [Consulta: 12 nov. 2011].

Com sempre, ens agrada anar a la font de la notícia, si està disponible, com és el cas –malgrat que el diari no la facilita, i mira que en seria de fàcil, incloure un simple enllaç–. Per raó d'espai disponible i de la seva mateixa funció, un diari no pot esplaiar-se en tots els detalls que fan referència a un fet concret.

En aquest cas la notícia fa referència a un acord de Govern de la Generalitat del 8 de novembre. Aquí tenim la font oficial: http://www.gencat.cat/acordsdegovern/20111108/20111108_AG.pdf. N'extrec les idees principals:

«El Govern ha aprovat avui [8 de novembre de 2011] un conjunt de mesures per donar impuls a la formació en valors emprenedors. Les mesures afectaran totes les etapes educatives, tant obligatòries com postobligatòries. Sota el nom “Catalunya, escola d’emprenedors”, el Govern aposta per fomentar l’esperit emprenedor entre l’alumnat. Així, les mesures defineixen les competències emprenedores i fixen els corresponents objectius en les diferents etapes educatives –infantil i primària, secundària, formació professional i batxillerat– i també en l’escola rural. Aquestes competències són els coneixements, habilitats i actituds que conformen la capacitat per convertir les idees en accions. Comprenen iniciativa, innovació, assumpció de risc, planificació, organització per objectius, treball en equip, construcció de xarxes de suport i creativitat.»

«Pel que fa a l’etapa de secundària, s’inclourà una nova matèria optativa a 4t d’ESO, “Orientació professional i iniciativa emprenedora”. A banda, l’alumnat ha de desenvolupar la perseverança, la creativitat i la confiança en ells mateixos, que descobreixin les habilitats i els interessos personals i els riscos d’abandonar els estudis i que comprenguin la relació entre economia i empresa i el funcionament del mercat global.»

«En el cas de l’FP, a més, es posarà en marxa un projecte pilot d’emprenedoria: “L’empresa a prop”. Amb aquest programa es volen aconseguir, entre d’altres, la creació d’una xarxa d’emprenedoria d’FP i impulsa a la creació de noves empreses per part de l’alumnat d’FP.»

Catalunya té tradició de ser un país amb força gent emprenedora. No deixem que la inèrcia ens guanyi... Siguem emprenedors!

Índex d’atur als Estats Units

El passat 9 de novembre de 2011 el diari Ara publica una notícia titulada «Les 11 professions amb més atur» que es fa ressò d'una informació apareguda a The Wall street journal. De cada professió es dona el percentatge mitjà d'atur i els ingressos mitjans anuals. De seguida veiem que la informació es refereix únicament a la realitat dels Estats Units.

Encapçala aquesta llista la Psicologia Clínica, amb un 19,5 % de percentatge d’atur. Segueixen Belles Arts (amb un 16,2 %) i Història (amb un 15,1 % d’atur). En quart lloc, hi som nosaltres: Biblioteconomia, amb un 15 % d’atur. La llista continua amb Psicopedagogia (10,9 %), Tecnologies Militars (10,9 %), Arquitectura (10,6 % de percentatge d’atur) i altres, fins a arribar a onze.

Quan una notícia de la premsa ens interessa especialment farem bé de comprovar-ne les fonts –si això és possible–, perquè la urgència de la feina periodística pot comportar algunes vegades que la realitat no es reprodueixi amb rigor. No estic parlant que es falsegin voluntàriament les dades (Déu me’n guard) sinó que no es recullin amb l'exactitud o els matisos necessaris. En aquest cas, i en referència a la nostra professió, ha passat això exactament.

The Wall street journal, la font del diari Ara, informa del percentatge d’atur i dels ingressos mitjans d’una llista de carreres que s'imparteixen al país americà molt més llarga de la que parla el mitjà català; exactament, de 173 titulacions. Les dades del diari Ara estan ben reproduïdes: «Library Science» és el quart ensenyament amb un índex d'atur més alt als Estats Units (el 15 %, amb uns ingressos mitjans de 36.000 dòlars). El que passa és que en la llista del diari nord-americà hi ha una altra entrada per a un altre ensenyament que proporciona també professionals del nostre sector: «Information Science». Els professionals dels Estats Units amb aquest títol tenen un índex mitjà d'atur de només el 5,9 %, i un salari mitjà anual de 71.000 dòlars. (Ocupen el lloc número 69 de la llista de professions amb més atur.)

Un es pot preguntar: com és que hi ha dos ensenyaments per formar un mateix tipus de professional? Doncs sí, és així. Resulta que la formació universitària de la nostra disciplina no es troba estructurada en tots els països de la mateixa manera. Ho podem comprovar fàcilment fullejant el directori internacional que manté des de fa anys el professor Tom Wilson (vegeu la referència al peu d'aquest apunt).

A Espanya mateix, fa pocs anys que es va reformar l’estructura dels nostres estudis. Es va passar de tenir una diplomatura (de Biblioteconomia i Documentació, de tres anys) més una llicenciatura de segon cicle (de Documentació, de dos anys) a un grau (d’Informació i Documentació, de quatre anys). A banda, existeixen diferents màsters universitaris, inclòs el màster d’Arxivística i Gestió de Documents, que ofereix l’ESAGED, Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Doncs bé, a Estats Units, la formació universitària del nostre camp es proporciona majoritàriament en forma de màsters. L’ALA (American Library Association) porta a terme una tasca sistemàtica d’acreditació dels ensenyaments universitaris del nostre camp, és a dir, en certifica la qualitat.

En la darrera edició de la guia d’ensenyaments acreditats per l’ALA (vegeu la referència al peu) hi consten un total de 58 universitats (50 d’Estats Units i 8 del Canadà). Fullejant aquesta publicació, veiem que als Estats Units la formació universitària del nostre camp es troba dividida en diverses titulacions. Aquestes són totes les variants existents:

Library and Information Science (amb 21 casos)
Library Science (14 casos)
Library and Information Studies (6 casos)
Science (5 casos)
Information Science (4 casos)
Arts (2 casos)
Information (1 cas)
Information Resources and Library Science (1 cas)
Information Studies (1 cas)

(Nota. La suma fa més de 50 perquè hi ha universitats que ofereixen més d’un ensenyament.)
 

Però, a més, vull afegir que The Wall street journal no és el creador d’aquesta informació. De fet, el treball original ocupa 183 pàgines i està fet per uns autors que mereixen ser citats!

Carnevale, Anthony P.; Strohl, Jeff; Melton, Michelle. What’s it worth? [en línia]: the economic value of college majors. Washington, DC: Georgetown University, Center on Education and the Workforce, [May 2011]. 183 p. <https://cew.georgetown.edu/cew-reports/whats-it-worth-the-economic-value-of-college-majors/>. [Consulta: 12 nov. 2011].

N’hi ha un resum disponible des d’aquest enllaç: http://cew.georgetown.edu/whatsitworth/. Existeix un document a part on s’explica la metodologia seguida:
http://www9.georgetown.edu/grad/gppi/hpi/cew/pdfs/majorsmethodology.pdf

Es tracta d’un estudi seriós, portat a terme per una entitat universitària de recerca. L'objectiu és analitzar el benefici econòmic que obtenen els treballadors dels Estats Units que posseeixen un grau. Els graus que es consideren són 171. Tot i que el treball s’ha publicat fa pocs mesos, les dades que té en compte per a la seva anàlisi són de 2009, i provenen de l’Oficina del Cens d’Estats Units.

Les dades es refereixen al conjunt de treballadors amb el títol de grau (no només als que acaben de sortir de la universitat). La mostra analitzada és formada per 319.081 persones, que treballen a temps complet i amb un contracte plurianual (l'univers amb aquestes característiques serien 31.296.319 persones).

Ens interessen, com és lògic, les dades que es refereixen a la nostra professió. En aquest estudi la nostra professió es troba dividida en dues especialitats: «Library Science» i «Information Sciences».

Pel que fa a la primera, destaco les dades següents:

El total de graduats en aquesta especialitat és de 9.692 (p. 102). La distribució racial i ètnica d’aquests treballadors és la següent (p. 104):
64 % - blancs
13 % - afro-americans
13 % - asiàtics
10 % - llatins

«Library Science» és la cinquena carrera amb més presència de dones: 93 % (p. 14) i la sisena carrera en què posteriorment és més probable obtenir un títol de màster: el 67 % de probabilitat (p. 27).

En aquest estudi, «Library Science» està inclosa dins de la categoria d'«Education». Això ve motivat perquè la majoria dels que tenen aquest títol treballen en l'entorn educatiu: un 25 %.

Distribució dels tipus de llocs de treball dels graduats en «Library Science» (deixo les denominacions en l'idioma original) (p. 108):

Education (25 %)
Office (18 %)
Building (14 %)
Legal (9 %)
Computer services (7 %)

Distribució dels sectors de treball dels graduats en «Library Science» (p. 109):

Education services (23 %)
Health services (13 %)
Other service (12 %)
Information (11 %)
Management services (9 %)

Pel que fa a l’altra especialitat, la d'«Information Science», es troba ocupada per un total de 68.546 persones (p. 92). El percentatge dels que posteriorment obtenen la titulació de màster és baix: 24 % (p. 92). El percentatge d’ocupació és del 95 % (p. 92).

És la segona professió en què les dones guanyen més diners. Com a «Information Science» hi treballen un 26 % de dones, que guanyen una mitjana de 75.000 dòlars anuals. Els homes són el 74 % dels que hi treballen, i guanyen 65.000 dòlars anuals de mitjana (p. 17).

Aquesta especialitat es troba inclosa en l'apartat de «Computers and Mathematics»

Els sectors on treballen els que tenen aquesta titulació són els següents (p. 96):

Professional Services (27 %)
Financial Services (13 %)
Manufacturing (durable) (9 %)
Public Administration (8 %)
Information (7 %)

Les meves conclusions són d'ordre divers:

• D'aquest darrer informe, es constata la diversitat de llocs de treball i de sectors on els bibliotecaris ens col·loquem als Estats Units (ja sabeu que utilitzo el terme «bibliotecari» per referir-me a la varietat de professionals de la informació).
• De la guia d'ensenyaments acreditats per l'ALA, destaco la varietat de denominacions que té la nostra disciplina... en un sol país!
• De la notícia de l'Ara comento que, sense ser fals el que publica, no recull tota la realitat (i, en aquest cas, ens perjudica). 

Enllaços relacionats:

Notícia del diari Ara:
«Les 11 professions amb més atur». Ara, 9.11.2011. Disponible també en línia a: <http://www.ara.cat/economia/professions-mes-atur_0_587941352.html>.

Notícia de The Wall street journal, font de l’anterior: «From college major to career», disponible en línia a: <http://graphicsweb.wsj.com/documents/NILF1111/>.

Treball original, ja citat més amunt:
Carnevale, Anthony P.; Strohl, Jeff; Melton, Michelle. What’s it worth? [en línia]: the economic value of college majors. Washington, DC: Georgetown University, Center on Education and the Workforce, [May 2011]. 183 p. <http://www9.georgetown.edu/grad/gppi/hpi/cew/pdfs/whatsitworth-complete.pdf>. [Consulta: 12 nov. 2011].

Guia d'ensenyaments acreditats per l’ALA:
Directory of ALA-accredited master's programs in Library and Information Studies [en línia]. Chicago: American Library Association, 2011. La informació es troba disponible en diferents formats: pdf, base de dades, etc. <http://www.ala.org/ala/accreditedprograms/directory/index.cfm>. [Consulta: 12. nov. 2011].

Directori internacional d'ensenyaments d'Informació i Documentació de Tom Wilson:
Wilson, Tom (ed.). World list of schools and departments of Information Science, Information Management and related disciplines [en línia]. Cop. 1996-2010. <http://informationr.net/wl/>. [Consulta: 12 nov. 2011].