I és que la feina bibliotecària pot ser molt agraïda. Cada dia pots aprendre coses noves (ja que per davant dels ulls passa molta informació) i els que tractem amb el públic solem dedicar-nos a resoldre dubtes o necessitats informatives, i la gent sol mostrar-se molt reconeguda amb la nostra feina.
A més, alguns de nosaltres ens dediquem a fer una tasca social molt important. Tant aquells que treballem en el sector de la biblioteca pública –on un dels nostres objectius és intentar que disminueixi la diferència entre les persones instruïdes informacionalment i les que no– com, sobretot, un col·lectiu no molt nombrós però molt entregat: els bibliotecaris que treballen a les presons.
Jo n'he conegut personalment tres o quatre. Reconeixen la duresa de l'entorn en què es mouen; però se'ls nota la passió amb què es dediquen al servei.
Ana Pérez Hidalgo. Foto de Francesc Melcion
Dic tot això perquè diumenge passat el diari Ara (al qual alguna vegada no hem deixat gaire bé en aquest blog) ens va donar una gran alegria, i li agraïm la deferència. Al suplement que el diari publicava en ocasió del seu primer aniversari (enhorabona!) hi havia una col·lecció de reportatges breus dedicats a «casos d'èxit». Un d'aquests casos era el d'una bibliotecària!!!
Es tracta d'Ana Pérez Hidalgo, que treballa al Centre Penitenciari de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada, al Bages.
Extrec algunes frases del relat de la seva experiència:
«Ara mateix no deixaria aquesta feina per res del món. M'hi sento molt còmoda, molt respectada i molt estimada».
«També organitzem clubs de lectura en què barregem interns amb gent de fora, perquè ells també puguin veure com és una presó. Llegim un llibre i llavors el cometem tots junts.»
«Te'n faries creus de l'interès cultural que hi ha aquí. El llibre és molt present a la presó. Hi ha de tot: gent que no ha llegit mai i un cop a dins es converteixen en lectors compulsius, i d'altres que diuen que els costa molt trobar la concentració.»
«També organitzem recitals de poesia i visites d'autors que queden impressionats del silenci i l'emoció amb què se'ls escolten.»
Les bones pràctiques que es porten a terme a la biblioteca de l'Ana Pérez ja eren conegudes entre els companys d'aquest àmbit professional: a la Jornada sobre les Biblioteques de les Institucions Penitenciàries, el gener de 2010, es va poder veure la presentació de l'Ana (juntament amb Jairo Gómez i Josep Maronas) titulada «Cultura sense murs». Els mateixos autors n'havien publicat un avançament en forma d'article a la revista Papers d'educació de persones adultes, 61 (nov. 2009), p. 10-11.
És de remarcar la presència de la professió als mitjans de comunicació (com fa un parell de dies esmentàvem en una altra entrada la intervenció d'una bibliotecària com a personatge protagonista d'una minisèrie de TV3). Perquè, ens agradi o no, que la nostra carrera sigui coneguda entre els estudiants de batxillerat –i entre la societat en general– depèn, en certa mesura, d'aquesta popularitat...
Aquest és el reportatge de l'Ara:
- Om, Albert. «Ana Pérez: evasió o lectura». Ara, 27 nov. 2011, suplement «Ara ens en sortim», p. 14. Disponible també en línia a: https://www.ara.cat/especials/ana-perez-evasio-lectura_1_2532520.html
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada