Algunes persones són ben poc tolerants al soroll ambiental. A la ciutat pot resultar difícil fugir de la televisió del veí de sobre, de la música caribenya del col·lega del davant o la fressa provocada per altres membres de la família. En algunes ocasions trobar un espai de silenci i tranquil·litat pot resultar necessari.
Les biblioteques (com els museus i les esglésies) de sempre han estat un reducte dels amants del silenci. Aquesta característica tothom la té força interioritzada. Tant és així, que fins i tot és motiu de bromes. A continuació, tres mostres d'aquesta línia d’humor.
Què és el millor de les galetes Oreo: la crema o la galeta?
Un de clàssic: la noia rossa que entén com s’ha de comportar a la biblioteca:
I finalment una figureta que representa una bibliotecària «clàssica» que fa el senyal que callem, amb el gest típic d'acostar-se el dit a la boca. No és entranyable?
 |
| Aquí en trobareu més detalls: http://www.mcphee.com/laf/ |
Bibliotecaris, recordem: mantinguem el silenci a la biblioteca!
