dimarts, 31 de juliol del 2012

Aprofitem l'estiu per millorar idiomes?

Hi ha coses òbvies: si el món està cada dia més interconnectat i les fronteres actualment compten menys que abans, és lògic que el coneixement d'idiomes sigui un punt positiu per al nostre currículum i per a la nostra feina quotidina. Sembla una bona idea aprofitar l'estiu per practicar o millorar aquella llengua que se'ns està rovellant...

Saber idiomes pot redundar en l'obtenció d'un millor lloc de treball. Cada any, Adecco publica el resultat d'una anàlisi de les llengües estrangeres que es demanen a les ofertes de feina que passen per aquesta empresa de col·locació. Aquí podreu veure el comentari a l'estudi que vam fer en aquest bloc fa un any. http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/08/si-sabem-angles-estarem-mes-ben-situats.html

El total d'ofertes que s'analitzen per arribar a tenir aquestes dades és alt: 750.000 anuncis, segons que declaren. Els resultats no ofereixen gaires sorpreses. En el conjunt d'Espanya, el 28,8 % de les ofertes de feina demanen el coneixement de llengües estrangeres (un increment de l'1,3 % respecte l'any anterior). Catalunya és la comunitat autònoma que més exigent és en aquest sentit (un 41,1 % de les ofertes de feines a Catalunya demanen idiomes). L'anglès és la llengua més demanada, amb el 86 % (amb un increment del 14 % respecte del 2011).

Aquí podreu veure l'informe d'enguany: http://www.adecco.es/_data/NotasPrensa/pdf/380.pdf

Com fer-ho? Hi ha moltes maneres! Viatjant a l'estranger, estudiant les lletres de les cançons que ens agraden, veient les pel·lis en versió original, interactuant amb turistes que arriben aquí, buscant grups de conversa que ofereixen algunes biblioteques públiques, seguint algun curs intensiu en centres docents, buscant parelles per a l'intercanvi lingüístic, seguint mètodes o recursos gratuïts disponibles en línia... Serà per recursos... L'important és voler!

dilluns, 30 de juliol del 2012

Més feina relacionada amb les editorials

Bibliotecaris i editors tenim una cosa en comú. Els llibres han estat presents en l’origen de les nostres professions i en bona mesura continuen marcant els dos àmbits laborals. Tot i que hi deu haver bibliotecaris que no han tingut mai un llibre a les mans per motiu de feina, i igualment deu passar en el cas d'alguns editors. Però no és la tònica general. És per això que els uns i els altres, parlant en termes generals, coincidim i col·laborem.

De les relacions laborals entre bibliotecaris i editors ja n'hem parlat en alguna altra ocasió. Avui porto un parell de notícies relacionades amb aquesta relació laboral, amb noves oportunitats de feina.


Per un cantó, a El periódico de fa uns diumenges (1 de juliol), Ernest Alòs signa una notícia que es refereix a una empresa dels Estats Units que presta serveis a les editorials: els ajuda a detectar a la xarxa publicacions «pirates» dels seus productes: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/detectius-de-books-2004201

Heus ací una nova dedicació possible dels bibliotecaris per a les editorials: perseguidors de publicacions fraudulentes a la xarxa. Fins i tot podríem inventar-nos un bonic neologisme –en anglès, per descomptat– per vendre'ns: «Copy-right cop»? «Hackers' Police»?

En relació amb aquesta nova funció, veig que la recerca en la tecnologia per detectar plagis comença a despuntar. Vegeu, si més no, les tres comunicacions presentades al II Congreso Español de Recuperación de Información (CERI 2012) que va tenir lloc fa poc més d'un mes (18 i 19 de juny de 2012) a València: http://users.dsic.upv.es/grupos/nle/ceri/programa.html#sesion4

Així doncs, veiem que el tema dóna de si: tant des del punt de vista laboral com també d'especialització en la formació.

D’una altra banda, el bloc Beat: observatori de l’edició digital, al qual ja he fet referència en altres ocasions, recollia la notícia, fa uns divendres (el 6 de juliol), que la biblioteca pública Martí Rosselló, de Premià de Mar, ha començat a publicar una col·lecció de llibres electrònics d’autors locals:
http://beatcat.blogspot.com.es/2012/07/la-biblioteca-marti-rossello-de-premia.html

Una lloable iniciativa! Una de les possibilitats que tenim els bibliotecaris és la de generar productes informatius. No només seleccionem, adquirim, cataloguem, classifiquem i difonem informació i documentació existent, sinó que també –i no pas com una activitat residual– som capaços de generar noves publicacions.

No cal dir que això passa a escala de xarxes de biblioteques (en tenim exemples lloables tant a la xarxa de la Diputació de Barcelona com a la de la Generalitat, o al CBUC), sinó també en l’àmbit de les biblioteques individuals: des de les clàssiques guies de lectura amb què fomentem l’ús dels documents de les nostres col·leccions, fins a l’edició d’obres de consulta relacionades amb la informació del nostre entorn.

Per cert, una de les noves assignatures optatives que el proper curs es posaran en marxa en el marc del grau d’Informació i Documentació, a quart curs, es titula Elaboració de productes informatius, de 6 crèdits. Aquí en podeu veure el pla docent: http://www.ub.edu/grad/plae/AccesInformePD?curs=2012&codiGiga=364358&idioma=CAT&recurs=publicacio. Els futurs graduats hi aprendran a elaborar i difondre diferents productes específics.

Així doncs, ja ho sabem: Bibliotecaris i editors, col·laborem de dos en dos!


divendres, 27 de juliol del 2012

El màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials, homologat

D'ensenyaments de màster n'hi ha de dos tipus: els que han estat validats per una autoritat d'avaluació universitària, i els que no. Els primers s'anomenen tècnicament «màsters universitaris» (col·loquialment, «màsters oficials»). Els segons, «màsters» a seques (col·loquialment, «màsters propis» o «màsters privats»).

Antigament hi havia entre ells una diferència de preus, però avui en dia això s'ha esvaït. La diferència és que els títols dels màsters oficials tenen un reconeixement per part del Ministeri (a part d'haver passat pel control de qualitat de l'organisme que l'hagi avaluat), mentre que els segons només són avalats per la universitat que els organitza.

No tot són desavantatges per als màsters propis: en aquesta modalitat, els organitzadors tenen més flexibilitat, per exemple, a l'hora de contractar el professorat (poden ser professionals de prestigi, encara que no tinguin títols acadèmics).

Fotografia: Amadeu Pons
Tot aquest preàmbul és per anunciar que l'AQU (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya) ha avaluat positivament el màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials que la Facultat començarà a oferir a partir del proper curs.

Catalunya (i els altres països del nostre entorn) posseeix un patrimoni bibliogràfic i documental molt ric, que lògicament genera una certa quantitat de llocs de treball. A més de saber descriure correctament aquests materials, preservar-los i difondre'ls entre el públic interessat, cal també saber explotar-los al màxim amb les possibilitats que els mitjans tecnològics ens procuren.

És doncs una bona opció per a la gent que vegi el seu futur laboral entre incunables, manuscrits, documents antics... Vegeu més informació sobre aquest màster aquí: http://www.ub.edu/biblio/master-de-biblioteques-i-col-leccions-patrimonials/presentacio.html

En relació al patrimoni bibliogràfic, em ve bé de fer-me ressò d'una jornada que, per segona edició, organitzarà properament l'Ateneu Barcelonès: Jornada de Biblioteques Patrimonials, que enguany porten com a lema «Documents d'Ahir per [a] la Societat de Demà». Tindrà lloc el 29 de novembre de 2012, entre les 9 i les 14 h. Aquí podreu veure'n més informació: http://biblioteca.ateneubcn.cat/web/continguts/ca/apartats/menudeines/jornades/index.html

I, també al novembre (els dies 21, 22 i 23) tindrà lloc a Barcelona un curset titulat «El llibre litúrgic antic: identificació i datació», organitzat per l'Asociación de Bibliotecarios de la Iglesia en España. Aquí en veureu més informació: http://www.abie.es/images/stories/actividades/LibroLiturgicoCatalan.pdf

Parlant de màsters, recentment també ha assolit la categoria de màster oficial un del qual ja havíem parlat en alguna ocasió: el màster en línia de Documentació Digital, organitzat per l'IDEC de la UPF. Aquí en veureu més informació: http://www.documentaciondigital.org/


Actualització (2 d'agost de 2012). El Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana ha programat per al proper 20 de setembre, a la tarda, un petit curs de quatre hores sobre el tema. Porta per títol «Col·leccions i fons patrimonials en temps de crisi» i serà impartit per Lluís Vicente, director de la Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès. Per a més informació: http://cobdcv.es/index.php?option=com_content&task=view&id=425&Itemid=128

dijous, 26 de juliol del 2012

Anuario ThinkEPI, una publicació sempre esperada

Fa pocs dies s’ha posat a la venda la sisena aparició de l’Anuario ThinkEpi, al qual ja hem fet referència en aquest blog en ocasions anteriors.


Anuario ThinkEpi: análisis de tendencias en información y documentación. Vol. 6 (2012). Tomàs Baiget, Javier Guallar y Enrique Orduña-Malea (eds.). Barcelona: EPI: Editorial UOC, 2012. 340 p. ISSN 1886-6344. ISBN 978-84-97889858. 97 euros. També disponible en línia.
 
Com molts dels lectors deuen saber, aquesta publicació és una recopilació de treballs breus (54 en total, aquest any), escrits per experts, que sintetitzen el món de la informació i la documentació a Espanya i al món. El contingut es troba estructurat en aquestes seccions:

A. Formación
B. Profesión
C. Bibliotecas
D. Archivos
E. Gestión de información en la empresa
F. Comunicación científica
G. Medios
H. Web semántica y bibliotecas virtuales
I. Mercado, industria y sector informacion
J. Sistemas de informacion
K. Tecnologías

Aquí veureu els treballs que conformen cada capítol:
https://thinkepi.scimagoepi.com/index.php/ThinkEPI/issue/view/1737

El seu fundador i director és l’inesgotable Tomàs Baiget, que en aquesta edició ha comptat la col·laboració de Javier Guallar i d'Enrique Orduña-Malea.

De l’edició de 2012 m’agradaria destacar unes quantes contribucions que tenen una relació directa amb la temàtica d’aquest blog, tot i que el conjunt de l'anuari és molt recomanable de fullejar!

Per començar, a l’apartat de formació, «Las cifras de la enseñanza universitaria en Documentación en España: 2010», de Mercedes de la Moneda-Corrochano. Es tracta d'un tema clau. Com ja he dit en altres ocasions en aquest bloc, a la Facultat fa anys que no ens sobren els alumnes, més aviat al contrari. Analitzar les dades ofertes per aquest treball ens hauria d'ajudar a prendre decisions al respecte. Malauradament, la recopilació de les estadístiques oficials porta el seu temps: per això les dades d'aquest treball fan referència al 2010, que són les darreres disponibles a hores d'ara.

En l’àmbit de la professió, destaquem «Profesión y profesionales de la información en 2011», per Carlos-Miguel Tejada-Artigas. Aquest professor de la Universidad Complutense de Madrid és el coordinador del grup de treball sobre perfils professionals del Consejo de Cooperación Bibliotecaria, i per tant està molt qualificat per emetre les seves opinions al respecte.

Fa unes setmanes ja vàrem citar de passada una contribució d'aquest mateix apartat de l'anuari: «Community managers, content curators y otros perfiles profesionales para la web social», de Sandra Sanz-Martos. Ben documentada, explica les diferents funcions d'aquests nous perfils que Internet i les xarxes socials han posat al mercat.

A l’apartat C de l'Anuario, sobre les biblioteques, totes les contribucions són meritòries; però destaquem la de Lluís Anglada «Qué harán las bibliotecas dentro de 15 años» per la seva visió de futur. Els seus aguts comentaris els encadena a partir de les funcions principals que –segons ell– faran les biblioteques: ser un lloc on la gent s'hi estigui, pagar pels recursos informatius (impresos i electrònics) i guardar la informació que generem avui en dia (digital o en paper).

Cal no oblidar l’àmbit dels arxius: «Archivos en España 2011», per Ramon Alberch-Fugueras, que resumeix els principals esdeveniments del 2011 d'aquest sector.

En l’apartat E, de Gestió d’informació a l'empresa, hi ha cinc treballs, tots ben recomanables. Per destacar-ne un, posarem el de Carlota Bustelo-Ruesta «Gestión y uso de la información en la empresa en 2011», que posa en relleu algunes tendències en aquest àmbit: la intel·ligència competitiva i l'ús de les xarxes socials, entre d'altres.

No vull deixar de mencionar a l'apartat I (Mercat, indústria i sector informació) el treball titulat «Reutilización de datos culturales», a càrrec d'Antonia Ferrer-Sapena i Fernanda Peset. És un tema del qual també ens hem fet ressò en més d'una ocasió en aquest bloc. Presenten la legislació relacionada, comenten les dificultats que impedeixen un desenvolupament òptim d'aquesta activitat, i desitgen que aquestes traves desapareguin perquè el motor econòmic que representa aquesta oportunitat es pugui desenvolupar totalment.

En resum, una publicació imprescindible per estar al dia del que passa en el conjunt dels àmbits relacionats amb les ciències de la informació: des de la formació dels professionals, fins a les biblioteques públiques i els arxius, amb una atenció especial a temes tecnològics.

dimecres, 25 de juliol del 2012

Cal ser flexibles i polivalents, segons Carme Fenoll

La cap del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Carme Fenoll, ha estat entrevistada per Candela Ollé al bloc de la UOC DocuBlog el passat 17 de juliol. Hi parla de la seva feina quotidiana, del seu paper com a professora tutora de la UOC i de la visió que té dels professionals.

Imatge obtinguda de l'entrevista que comentem



Aquí trobareu l'entrevista: http://informaciodocumentacio.blogs.uoc.edu/2012/07/17/entrevista-a-carme-fenoll/

Com a curiositat, direm que la jornada laboral de la Sra. Fenoll és dilatada: de 7 a 19 h (com a mínim).

Parla dels projectes més importants que té al damunt de la taula en aquests moments:

«Per posar tres exemples de grans projectes: el nou PUOSC-PEB que permetrà la construcció de nous equipaments bibliotecaris; la nova plataforma de préstec digital nacional o la redacció del desenvolupament del Pla de foment a la lectura.»

En un altre passatge de l'entrevista comenta «El millor de les nostres biblioteques són els seus professionals, en bona part molt motivats. La crisi ens obligarà a ser molt més creatius i desenvolupar estratègies per fer-nos més imprescindibles.»

I la darrera pregunta i resposta també em sembla molt important de transcriure:

«Descriu-nos quines característiques, habilitats i competències hauria de tenir per tu un bon professional de la documentació.

–Bàsicament tres: enfocament a l’usuari, flexibilitat i polivalència. La primera característica la trobo imprescindible, perquè podem caure en l’error de prioritzar els processos i no l’usuari; la flexibilitat, perquè ens permet una adaptació contínua a uns canvis que ja ningú qüestiona, i la polivalència, perquè cada vegada les nostres tasques són menys estables i rutinàries.»

Estem contents de constatar que les biblioteques públiques estan ben dirigides!

dimarts, 24 de juliol del 2012

Sobre formació en informació juvenil

Fa temps vam dedicar una entrada d’aquest bloc a la reglamentació de la formació dels informadors juvenils, dins de la formació professional. Avui apunto una continuació.


En l’àmbit de Catalunya s’han establert diferents cicles formatius nous de la família dels serveis socioculturals i a la comunitat.

Un d’ells és el grau superior d’Animació Sociocultural i Turística. Entre les matèries que el composen n’hi ha una que té relació directa amb la nostra professió: Informació juvenil.

I dues més que sense estar directament vinculades al nostre camp, les trobem ben interessants:
•  Formació i orientació laboral
•  Empresa i iniciativa emprenedora

Ens alegrem que la formació professional relacionada amb el món de la informació estigui regulada i ben establerta...


dilluns, 23 de juliol del 2012

Nova funció: bibliotecari encastat (embedded librarian)

No m'atreviria a qualificar de «nou perfil» els «embedded librarians» perquè més que una tasca nova, el que és característic en aquest cas és la ubicació del lloc de treball: enmig dels usuaris. Podríem dir que la seva funció respon a un principi que no és pas nou i que té molt de sentit comú: cal anar a buscar la feina allà on es troba; no esperar que sigui ella la que ens vingui a trobar...

El bibliotecari encastat (?) («embedded librarian») és aquell que es mou entre els usuaris que el poden necessitar, és a dir, forma part dels equips de recerca, està integrat als grups de treball sobre innovació docent, és present als espais virtuals de les assignatures –per poder rebre consultes en línia– o participa –en definitva– amb professionals d'altres disciplines en un objectiu comú.

Té una certa relació amb una bona qualitat del bibliotecari que tracta amb el públic: és «mòbil» o «circulant»,  es va movent per allà on són els usuaris (a les terminals de consulta del catàleg, per les prestatgeries, a les sales amb altres artefactes...) per tal de resoldre in situ les consultes que sorgeixin inopinadament. La qualitat de «mòbil» és una de les que jo sempre recomanava en els bibliotecaris d'informació a les classes de primer curs de la diplomatura.

El concepte ja fa anys que circula, sobretot en l'entorn de les biblioteques universitàries i dels grups de recerca. El terme anglès sembla que es va crear per analogia amb els «embedded journalists» que acompanyaven els soldats dels Estats Units en les seves accions militars a la guerra d'Iraq (2003-2011): http://en.wikipedia.org/wiki/Embedded_journalism

Una de les tasques més habituals que es desenvolupa des d'aquesta concepció és la funció docent, que en algunes biblioteques porten a terme els bibliotecaris. No parlem de la típica formació d'usuaris a l'entorn de la biblioteca, sinó d'impartició de tota o d'una part d'una assignatura del pla d'estudis. Tant en nivells preuniversitaris com també dins de la universitat.

Si bé els primers treballs que recullen aquest terme daten de vers 2004 (Dewey, Barbara I, «The embedded librarian: strategic campus collaborations». Resource sharing & information networks, vol. 17, no. 1/2 (2004), p. 5-17) no és fins molt recentment (2011) que apareixen els primers llibres dedicats en exclusiva a aquest tema i que incloguin el terme al títol. Quan es publiquen monografies sobre una matèria nova, vol dir que ja es pot considerar prou consolidada:

Kvenild, Cassandra; Calkins,Kaijsa (eds.). Embedded librarians: moving beyond one-shot instruction. Chicago: Association of College and Research Libraries, 2011. ix, 235 p. ISBN 978-0-83898-587-8.
Disponible parcialment en línia a: http://www.worldcat.org/title/embedded-librarians-moving-beyond-one-shot-instruction/oclc/720259010/viewport

Shumaker, David. The embedded librarian: innovative strategies for taking knowledge where it's needed. Medford, NJ: Information Today, 2012. 240 p. ISBN 978-1-57387-452-6.



De moment no han arribat a cap biblioteca del país; però d'aquesta última obra podem veure'n la bibliografia en línia (té quasi 400 entrades). I una ressenya.

En canvi, sí que podem recomanar la lectura d'un treball publicat a l'Anuario ThinkEPI de l'any passat:

Torres-Salinas, Daniel. «Integrados en la investigación: los embedded librarians». Anuario ThinkEPI, vol. 5 (2011), p. 48-51.
Una versió prèvia d'aquest treball es pot veure en línia a: http://www.thinkepi.net/incrustados-e-integrados-en-la-investigacion-los-embedded-librarians
El treball acaba amb una sèrie de tasques noves (o relativament noves) que podria desenvolupar aquest «embedded librarian» en contextos relacionats amb la rercerca.

Fins i tot hi ha un dos blocs dedicats específicament a aquest tema:
I un estudi relacionat, també sobre el tema, força recent, que relaciona directament la funció dels «embedded librarians» amb tasques de formació d'usuaris:

Creaser, Claire; Spezi, Valérie. Working together [en línia]: evolving value for academic libraries. [Loughborough]: Loughborough University, June 2012. 16 p. <http://libraryvalue.files.wordpress.com/2012/06/ndm-5709-lisu-final-report_web.pdf>. [Consulta: 25 juny 2012].

«Embedded information literacy instruction is highly valued by teaching staff. Increasingly, this is developing into integrated teaching and curriculum development activities. Support for research appeared less well embedded, but there is evidence of successful partnerships between librarians and research staff in the areas of literature reviewing and data curation, in particular.»

Per últim, una entrada d’Amanda Marín al bloc Bibliogtecarios, que proposa una organització del treball en un sentit similar.  Tot i que no esmenta aquest terme, la seva idea és que seria molt interessant assignar un bibliotecari «tutor» a cada membre de la comunitat d’usuaris, per tal que l’atenció fos feta amb més confiança i, per tant, qualitat: http://www.biblogtecarios.es/amandamarin/la-formacion-de-usuarios


divendres, 20 de juliol del 2012

Anècdotes de la física...

Del fanzine Bibliotecaris de paper, que quinzenalment edita i publica Eli Ramírez, amb la col·laboracio d'uns quants bibliotecaris amb ganes de dibuixar, ja n’havíem parlat una vegada.

Fa poc va sortir el número 46 (25 de juny de 2012) d'aquesta publicació, que sempre ens arrenca un somriure!
http://issuu.com/eliramirez82/docs/bibliotecaris_de_paper_46



Entre les vinyetes d’aquest número n’hi ha una que fa referència a un fet de l'actualitat: un experiment dut a terme al CERN, amb el qual s'ha avançat en el coneixement de com va començar tot. El diàleg de la simpàtica vinyeta entre dos personatges és com segueix:

–Has vist això del bosó de Higgs? Han trigat dècades!
–Això és perquè no hi havia cap bibliotecari a l'equip...!

I ara ve una anècdota: en Jordi Moretón (http://es.linkedin.com/in/jordimoretongali) jove diplomat i en curs de graduar-se també en Física a la UB, va comentar al Facebook de l'Eli: «L'anècdota de tot plegat és que en Peter Higgs era l'encarregat de la petita biblioteca departamental de física de la Universitat d'Edimburgh just quan va predir l'existència de la partícula als anys 60.»

I segueix: «És més, com a bibliotecari era el primer en rebre i llegir les revistes, i això va ésser un fet crucial perquè en rebre un volum de la Physical review letters i revisar-ne un article del seu interès se li encengués la bombeta i en 10 dies ja tingués llest un "short paper". Quina aventura!»

La història la podem trobar explicada aquí. I aquí, més informació sobre el descobriment.

Ja ho veieu: un bibliotecari (més aviat hauríem de dir «un jove professor que treballava com a bibliotecari») potser va posar les bases del descobriment més important dels darrers temps!

dijous, 19 de juliol del 2012

Primer aniversari d'aquest bloc

Avui fa un any que sortia publicada la primera entrada d'aquest bloc, Bibliotecari: professió de present i de futur.

Imatge de Nazreth
L'objectiu principal d'aquest projecte és contribuir a la divulgació de la professió de bibliotecari. Ens queixem que la visibilitat del nostre col·lectiu és molt limitada. I sembla mentida que sigui així, si tenim en compte que uns quants companys nostres, els que treballen a les biblioteques públiques, fan una feina a primera fila que arriba a una bona part de la societat i per la qual reben una resposta de satisfacció molt positiva.

Si la nostra professió no és molt reconeguda, menys ho seran els estudis que permeten d'accedir-hi. Ampliar el nombre d'estudiants de batxillerat que coneguin i s'interessin pel grau d'Informació i Documentació i les variades sortides professionals a què condueix és una altra aspiració que tots hauríem de tenir com a prioritat.

La situació actual de crisi econòmica, que afecta de manera important les administracions, ha fet que la contractació de bibliotecaris hagi baixat. Els joves graduats troben dificultats a col·locar-se com ho havien fet fins ara. Això ens ha d'esperonar a trobar noves vies d'inserció laboral. Ens hem d'obrir mercats donant-nos a conèixer a empreses i organitzacions i oferint-los solucions als seus problemes.

Si convé ens hem de fer empresaris autònoms, i també hem de ser valents per començar projectes empresarials per oferir productes i serveis a altres empreses, a les administracions o al públic en general.

La formació permanent, especialment en els nous perfils professionals que Internet va generant, i les experiències laborals a l'estranger són dues altres línies temàtiques que des d'aquestes pantalles hem anat promovent.

La veritat és que tenint en compte tots aquests arguments, no hi ha hagut dia que ens faltés matèria per comentar i treure alguna entrada.

Aquest és el missatge número 251. La mitjana diària de lectors no arriba al centenar (89,6 visualitzacions). Les tres entrades més populars han estat:

"La carrera de bibliotecari a La Riera" (265 visualitzacions)
"Biblioteca pública: menys tasques tècniques i més relacions públiques" (218 visualitzacions)
"Com seran els bibliotecaris del futur?" (177 visualitzacions)

Agraïm a tots els lectors fidels el seu seguiment. Animem a tothom a deixar algun comentari amb discrepàncies o suggeriments. Com sempre, celebrarem la comunicació de noves idees per desenvolupar.


Fins aviat!

dimecres, 18 de juliol del 2012

Big data: fenomen amb oportunitats laborals

Un concepte que darrerament començo a veure de manera repetida és el de «big data». Es tracta del fenomen contemporani de la gran quantitat de dades que les tecnologies permeten acumular, de la possibilitat de relacionar aquestes dades entre si encara que tinguin orígens diversos, i d'obtenir-ne informació d'interès.

Imatge d'ARTSILENSEcom
Per a una explicació més sistemàtica i completa, vegeu l'article de la Wikipedia en anglès: http://en.wikipedia.org/wiki/Big_data. Com a divulgador de la idea podem mencionar Enrique Dans, que en el seu bloc –del qual ja hem parlat alguna vegada– ha reflexionat en diverses ocasions sobre el tema: http://www.enriquedans.com/tag/big-data.

Una altra font per trobar textos d'interès en relació amb aquest fenomen i les seves implicacions amb la gestió empresarial és al web de l'entitat AIIM: http://www.aiim.org/Community/search/keyword?w=Big+Data

El «big data» té una certa relació amb el de les fonts obertes i la disponibilitat de la informació pública (generada per les administracions públiques). Poc espavilats seríem si no lluquéssim en aquesta gran quantitat de dades disponibles algunes idees de negoci.

Així ho han vist una part dels nostres col·legues periodistes, els quals pateixen actualment, com a col·lectiu, un gran trasbals laboral a causa de la crisi que ens corseca. Em refereixo a un nou perfil laboral, de la branca del periodisme anomenat «data journalist».

Una primera aproximació la podem tenir en aquest breu escrit: «How to be a data journalist», a càrrec de Paul Bradshaw: http://www.guardian.co.uk/news/datablog/2010/oct/01/data-journalism-how-to-guide

Segons ell, els «data journalists» dominen aquestes habilitats:
  1. Finding data
  2. Interrogating data
  3. Visualising data
  4. Mashing data
Ens sonen, oi, aquests conceptes? Són ben bibliotecaris!

Òbviament, periodistes i bibliotecaris tenim molts punts de contacte. Recordem la denominació –fins a un cert punt espúria– de «Ciències de la Informació» amb què s'anomenaven oficialment a Espanya els estudis universitaris de Periodisme o de Comunicació.

Periodistes i bibliotecaris fem servir la informació com a matèria primera, així que no ens ha d'estranyar que totes dues professions ens trobem ara també pretenent aprofitar-nos de les dades que les tecnologies ens permeten obtenir tan fàcilment. En aquest món que vivim cap col·lectiu té el monopoli de res: qui no corre, vola!

Insistint en aquest perfil periodístic, us convido a llegir l'escrit de Marta Berenguer «Jo de gran vull ser periodista de dades», publicat al bloc d'ESCACC Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura: http://bloc.escacc.cat/2012/06/jo-de-gran-vull-ser-periodista-de-dades/?utm_source=twitterfeed&utm_medium=twitter

S'hi recullen una bona colla d'enllaços amb els quals podem ampliar el coneixement sobre aquesta tendència.

Que no hi veieu l'oportunitat de negoci? No són del mateix parer tres joves universitaris catalans (de tres ensenyaments diferents; cap d'ells bibliotecari) que han muntat l'empresa Data'n'Press: http://datanpress.com/ca/AboutUs

A veure si trobem algun exemple similar, amb la participació de bibliotecaris!

Per a aquells que vulguin aprofundir en el tema, hi ha disponible en línia el llibre Data journalism handbook: http://datajournalismhandbook.org/1.0/en/

I els interessats en el fenomen del «big data» en general, faran bé d'intentar trobar els materials d'una jornada que va tenir lloc a Bellaterra ahir, 17 de juliol: http://blog.bigml.com/2012/07/09/bigml-workshop-in-barcelona-july-17th-2012/. Igualment, cal que estiguin atents al proper congrés sobre el tema a Espanya, que tindrà lloc a Madrid el proper novembre: http://www.bigdataspain.com/


Actualització (2 agost 2012). Acabo de veure un document recomanable per als interessats en el fenomen del «big data». Es tracta d'una selecció d'opinions d'experts sobre el tema, que donen exemples, plantegen reptes i formulen prediccions d'aplicacions futures d'aquest fet.


dimarts, 17 de juliol del 2012

Consells (bàsics) per posar-se a buscar feina

Som a l'època de l'estiu: una fornada de joves bibliotecaris acaba de ser titulada i intenta incorporar-se plenament al mercat laboral. Tot i que la majoria de graduats de la Facultat ja disposa d'alguna experiència laboral –més o menys formal– adquirida mentre és estudiant.

D'altra banda, potser alguns bibliotecaris que ja fa uns anys que van acabar es troben en la conjuntura d'haver de buscar feina perquè no els renoven el seu contracte... Els mesos d'estiu poden ser un bon moment per posar en ordre tots els documents i recursos per situar-nos bé davant de la feixuga tasca de buscar feina.


L'entradeta d'avui no té unes grans pretensions. Si us trobeu en la circumstància d¡haver de cercar feina, us convido que llegiu un breu document amb uns consells bàsics per tal d'estar en bona disposició per tenir èxit. «Claves para encontrar empleo» ha estat elaborat i publicat per l'empresa de col·locació Randstad:

http://www.randstad.es/content/aboutrandstad/noticias-eventos/noticias/candidate/2012/claves-encontrar-empleo.xml

Probablement ja complim amb els 10 consells que es donen en aquest document; però m'ha semblat que no està de més assegurar-ho. De vegades ens oblidem d'allò més evident.

Ànims!


dilluns, 16 de juliol del 2012

Pràctiques d’estiu a l’estranger!

Una de les particularitats de la nostra Facultat pel que fa a l’oferta formativa és la possibilitat que els nostres alumnes portin a terme durant els mesos d’estiu un període de pràctiques a l’estranger.


Ja hem esmentat aquest programa propi de la Facultat en alguna altra ocasió. Al web de la Facultat trobareu més informació al respecte: http://www.ub.edu/biblio/programes-d-intercanvi-i-mobilitat/practiques-destiu-a-lestranger.html

En torno a parlar avui perquè han començat a arribar els primers missatges dels estudiants protagonistes d'aquest estiu explicant la seva experiència. El primer, el de Francesc García Grimau, que s’està aquest mes de juliol a la biblioteca de la prestigiosa universitat politècnica suïssa, ETH. El segon, de la Núria Cangròs, que és a Nova York, a the Hispanic Society of America. El tercer, de la Mariona Ripoll, que és a la biblioteca de l'Instituto Cervantes, a Roma.

I ben segur que n’aniran arribant d’altres.

Els podreu anar seguint al bloc Mòbils BiD, de la Facultat: http://mobilsbid.blogspot.com.es/search/label/pr%C3%A0ctiques%20estiu%202012


divendres, 13 de juliol del 2012

Les xarxes socials, mitjà per trobar feina

A més de publicar les fotos de les vacances, de comentar el programa preferit de televisió o d'opinar sobre la darrera astracanada dels personatges populars, les xarxes socials ens poden servir per donar-nos a conèixer entre els empleadors i per identificar oportunitats de feina.

Sobre aquest tema ja hem parlat alguna vegada en aquest bloc: http://bib-doc.blogspot.com.es/search/label/xarxes%20socials

Fa pocs dies s'ha publicat un estudi que analitza la importància que tenen les xarxes per a la localització de feina.


L'estudi, realitzat pel portal de feina Infoempleo amb el suport econòmic d'Adecco, s'ha elaborat en el marc espanyol a partir d'una enquesta passada a 8.777 candidats potencials a buscar feina (el 23 % de Madrid i només el 9 % de Barcelona) i a 555 professionals de recursos humans.

Segons el que contesten els candidats potencials, les xarxes socials queden en quart lloc com a mitjà per buscar feina (el primer, els portals amb ofertes de feina). Per a la majoria d'enquestats, les xarxes és un mitjà nou (el 43 % les utilitzen de fa 1-3 anys). Però d'ús molt habitual (el 68 % hi entren cada dia). El 50 % dels enquestats han buscat alguna vegada feina per les xarxes socials. Poques vegades han estat contactats en relació a una oferta de feina (només el 26 %).

Les xarxes socials més utilitzades són Facebook (el 90 % dels enquestats), mentre que Linkedin queda en cinquè lloc (amb un ús per part del 39 %).

Pel que fa als responsables de recursos humans, també declaren que entren a les xarxes diàriament en un bon percentatge: el 51 % dels enquestats. Les empreses on treballen tenen, la gran majoria, presència a les xarxes: el 70 %. El 51 % d'ells declaren que alguna vegada han utilitzat les xarxes per buscar candidats. Amb una lleugera tendència a augmentar: el 55 % declara que pensen fer-ho en el futur immediat. La gran majoria creu (el 71 %) que els candidats actius a les xarxes tenen més oportunitats de trobar feina.

Les xarxes més usades per aquest col·lectiu són Facebook en primer lloc (el 87 % dels enquestats) i Linkedin en segon lloc (el 70 %). En canvi, per reclutar personal utilitzen en primer lloc Linkedin (amb un 50 %) i després Facebook (amb un 34 %).

¿Per reclutar un candidat es té en compte la seva presència a les xarxes? Un 24 % diuen que «sempre».

Us animo a fullejar l'informe sencer, i a treure'n conseqüències. Ens agradi o no, les xarxes han vingut per quedar-se, i crec que seria un error ignorar-les.

Una presentació en vídeo d'aquest informe, amb les dades més significatives, el podem veure aquí:
http://www.youtube.com/watch?v=Pw__sPBpzd4
En relació a aquest tema de les xarxes socials com a mitjà per trobar feina, deixeu-me recomanar una entrada d'un bloc on es donen uns consells ben assenyats:

«Como encontrar trabajo mediante las redes sociales», signat per Eduardo Lara: http://www.empleoytrabajo.net/index.php/2012/07/10/consejos_encontrar_trabajo_en_redes_soci

dijous, 12 de juliol del 2012

La web semàntica, d'aplicació per a les empreses

La funció dels bibliotecaris a les empreses ofereix múltiples possibilitats. (Els lectors d'aques bloc ja saben que utilitzo la paraula «bibliotecari» per referir-me al conjunt de professions i perfils relacionats amb la gestió de la informació i la documentació.)


A més de ser bons en la tasca de la vigilància tecnològica, la gestió documental, l'auditoria de la informació... hi ha un altre camp que està en ple desenvolupament en el món de la gestió empresarial: la web 3.0.

Si la web 2.0 tenia relació amb la col·laboració entre els usuaris a l'hora de compartir i generar continguts, la web 3.0 o web semàntica es pot definir com un estadi de l'evolució del web en què el sistema és capaç d'interpretar el significat del llenguatge natural. Vegeu més explicacions a la Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Web_3.0 o molt millor, la versió anglesa: http://en.wikipedia.org/wiki/Semantic_Web

Diumenge passat, 8 de juliol, va sortir a La vanguardia (a la pàgina 18 de la secció «Diners»), un article divulgatiu sobre aquest assumpte, «La tecnologia semàntica», signat per Jordi Goula, que recull unes declaracions d'Agustín Gómez, de l'empresa iSOCO: http://twitpic.com/a5c2kc/full

Llegim a l'entradeta de l'article: «En primer lloc [la màquina] capta informació, interna o en xarxes. Després, l'estructura perquè pugui ser explotada. Per últim, s'aplica al negoci. Fa una gestió automàtica de la multitud de dades de forma intel·ligent, en fer associacions d'idees».

Fa un any i escaig, ja aparegué al mateix diari un altre article en la mateixa direcció: «¿Puede una máquina resumir un texto?», signat per Ana Solana (publicat el 21 de feber de 2011): http://www.lavanguardia.com/tecnologia/aplicaciones/20110221/54118303958/puede-una-maquina-resumir-un-texto.html

Doncs heus ací un àmbit d'especialització: la web semàntica, que té a veure amb la intel·ligència artificial, el processament del llenguatge natural, etcètera.

Al grau d'Informació i Documentació es rep una primera formació sobre aquest assumpte a l'assignatura Formalització semàntica, a quart curs: http://www.ub.edu/grad/plae/AccesInformePD?curs=2011&codiGiga=360055&idioma=CAT&recurs=publicacio

Però després cal continuar l'especialització, si es vol dominar el tema.

Actualització (1 agost 2012). Els interessats en el tema faran bé de llegir el llibre de Juan Antonio Pastor Sánchez, Tecnologías de la web semántica. Barcelona: UOC, 2011. 120 p. (El profesional de la información; 1).  ISBN 978-84-9788-474-7. N'hi ha una ressenya de José A. Senso a la Revista española de documentación científica, vol. 35, n.º 3 (jul.-dic. 2012), p. 507-508: http://redc.revistas.csic.es/index.php/redc/article/view/757/839.



dimecres, 11 de juliol del 2012

Suport a les empreses culturals

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i en concret l'Institut Català de les Empreses Culturals, ha inaugurat un lloc web per al seu Servei de Desenvolupament Empresarial (SDE): http://sde.cultura.gencat.cat/cultura/


El Servei com a tal havia estat creat el gener de 2006, amb els objectius principals de contribuir a la millora de la competitivitat  i promoure les condicions favorables necessàries per a la innovació en la gestió de les empreses culturals.

Ara s’ha inaugurat la seva pàgina web, des d’on còmodament es pot tenir informació adreçada a les empreses dels sectors culturals, concretament, sobre gestió empresarial, internacionalització, jurídica i fiscal, de màrqueting i comunicació, de mitjans digitals...

L’SDE té dos eixos principals d’actuació: la formació directiva (mitjançant l’organització de seminaris, tallers, conferències i jornades de treball centrades en temes específics d’interès per a les empreses culturals) i la consultoria (mitjançant una línia de subvencions específica per a la realització de consultories per a empreses o entitats culturals).

Els sectors als quals dedica la seva atenció l’SDE són: arts escèniques, arts visuals, videojoc i multimèdia, edició i llibre, música, audiovisual i gestió cultural.

Amb una periodicitat setmanal de mitjana, organitza sessions informatives, algunes de les quals crec que serien molt útils per als joves bibliotecaris que tenen al cap la idea d’encetar una empresa.

Al seu web hi ha un apartat on es poden veure una colla de vídeos on hi ha enregistrades part de les sessions públiques d’informació:
http://sde.cultura.gencat.cat/cultura/videosindex.php

Alguns dels títols d’aquests vídeos són:
  • Com treure el màxim profit de les xarxes socials i presentació del web 3.0
  • Tendències de les xarxes socials (keep calm)
  • Models de negoci, sharisme i DRM

Enllaços relacionats:

Nota de premsa sobre la inauguració d'aquest web.
Web de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC).

dimarts, 10 de juliol del 2012

Nous perfils o noves denominacions...

Un dels fils temàtics que seguim en aquest bloc és el de les diverses ocupacions laborals que els bibliotecaris duem a terme. L’objectiu és deixar ben palesa la varietat de llocs de treball que podem ocupar, a plena satisfacció nostra i dels nostres clients o usuaris.

Ara fa pocs dies ha aparegut un nou número de la revista valenciana Métodos de información (el vol. 3, n.º 4, de 2012), que publica el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana (ISSN 2173-1241), en el qual hi ha dos articles que tenen relació amb els nous perfils professionals.
Els  autors figuren adscrits a la Universitat Politècnica de València. Per les fotos a Linkedin, diria que són joves professionals. La intenció del treball és ben lloable: la nostra professió té el repte de «hacerse un nombre dentro [de] la gestión de la documentación en las pequeñas y medianas empresas, hablando su mismo lenguaje.» (p. 5).

De seguida es veu per on es desenvoluparà la reflexió: «Desde siempre los profesionales de la documentación hemos sido los encargados de entrenar y asesorar a la sociedad en su búsqueda de conocimiento. El coaching es, básicamente, lo mismo, entrenar a una persona para que consiga una serie de metas.» (p. 6).

«Para poder vender productos en el mundo empresarial hay que hablar su mismo lenguaje. Por eso debemos cambiar una serie de términos que como profesionales sólo debiéramos usar dentro del ámbito académico. Uno de esos términos es el de "formación de usuarios".» (p. 6).

Tot seguit defineixen i documenten el paper del coach, expliquen les habilitats que ha de tenir aquest personate, i l'apliquen al coaching documental.

A l'apartat de les conclusions diuen «Como se puede observar, muchas de las competencias que se le piden a un coach van implícitas en la formación que recibimos en las universidades. Hay que abrir nuevas vías para el desarrollo de nuestra profesión y la conquista de nuevas áreas en las que ser útiles a la sociedad.» (p. 12).

A la bibliografia citen cinc títols, tots referits al coaching en general –no aplicat a la informació i documentació. En conclusió: un bon treball, prou original, basat en reflexions de caràcter personal, que postula l'aproximació de la nostra activitat professional a les necessitats de l'empresa. Cal fer-nos-hi més visibles tot utilitzant un llenguatge que l'empersari entengui. És una idea que ja vam tocar en una entrada d'aquest bloc fa temps. http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/11/arguments-perque-els-empresaris-ens.html

La Victòria és la cap de la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus i és en el marc de la biblioteca pública on centra les seves reflexions.

Com l'article anterior, s'analitzen unes noves funcions que el bibliotecari d'avui ha de portar a terme: «El objetivo de este trabajo es demostrar que el perfil profesional de los bibliotecarios ha iniciado un giro hacia una nueva realidad, que los dibuja como prescriptores y gestores de la información, es decir, como carácter híbrido, no estrictamente documental.» (p. 61).

En aquest cas, les reflexions recolzen en diverses enquestes: a usuaris de la Biblioteca Central de Reus i a bibliotecaris de biblioteques públiques de la província de Tarragona (aquestes dues realitzades el 2011), més altres treballs ja publicats prèviament (l'interessantíssim projecte Imagina la biblioteca pública del siglo XXI, del 2008, l'estudi publicat per Fesabid Prospectiva de una profesión en constante evolución, del 2011, entre d'altres).

L'autora defensa que el treball del bibliotecari s'ha de centrar en l'usuari. «los usuarios no sólo ven la biblioteca como un espacio de lectura o de ocio, sino que aquellos que se dirigen a nuestros mostradores, desean que la información les sea entregada encapsulada, procesada, fácil de digerir. Es decir, esperan que el bibliotecario actúe como filtro cualitativo sobre la gran cantidad de información que recibe.» (p. 65).

La formació del nou bibliotecari sembla que va en aquesta línia: «El programa de estudios y la definición de las competencias del nuevo grado incluye como asignaturas obligatorias: Técnicas de comunicación, Fundamentos de la cognición humana, Información y sociedad, Análisis de la necesidad de información, Estadística aplicada, Aspectos legales de la información, Desarrollo de colecciones, Metodología de la búsqueda, Evaluación y calidad, Formación semántica, Márquetin... Estas nuevas materias alejan a los futuros profesionales del mundo de la literatura y los sitúa como prescriptores de la información al tiempo que los introducen en el mundo de la gestión.» (p. 67-68).

El treball, que cita 13 títols a la bibliografia, acaba recomanant que els bibliotecaris passin a l'acció: «las bibliotecas, como unidades de información y agentes educativos, y a través de sus profesionales, tienen un papel relevante y estratégico para formar usuarios en el uso autónomo, crítico y ético de la información.» (p. 71)

El sumari sencer de la revista el trobareu ací:
http://www.metodosdeinformacion.es/mei/index.php/mei/issue/view/51

Seguirem...

dilluns, 9 de juliol del 2012

Innovem i emprenem en informació!

El final de la crisi encara no s'albira. Les joves generacions de bibliotecaris que estan acaban el grau o que fa poc que han acabat la carrera troben dificultats per trobar una feina en bones condicions, a difrència d'allò que teníem per costum fins ara.

En aquestes circumstàncies és molt fàcil aconsellar «Sigueu emprenedors!», «Tingueu idees!», «Munteu una empresa pròpia!». Però no és tan fàcil portar a la pràctica aquestes benintencionades recomanacions. Tanmateix, sembla que hem de provar-ho, hem d'intentar acabar nosaltres amb la crisi... i no deixar que la crisi acabi amb nosalres!

Avui comento un llibre (en paper, oh!) relativament recent (aparegué el 2011) que postula la possibilitat (o la necessitat) d'aplicar la metodologia de la innovació i l'emprenedoria en l'àmbit de la informació i la documentació.

Fa unes setmanes ja havíem presentat un treball amb una orientació similar, aquell de Brian Mathews:
http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/06/el-present-demana-actuar-com.html

I, més enllà de les biblioteques, si parlem d'innovació, no podem deixar d'esmentar Infonomia, com una inciativa impulsada des de casa nostra, plena d'idees inspiradores: http://www.infonomia.com/.

Sobre l'autora direm que és professora de la nostra àrea a la Manchester Metropotilan University, on ha tingut diversos càrrecs de gestió i on, actualment, és la coordinadora dels treballs finals de màster i porta endavant un grup de recerca. Aquí podeu veure'n una presentació completa: http://www2.hlss.mmu.ac.uk/information-communications/academic-staff/?profileID=163

Del llibre, aquí veureu el sumari sencer:
http://syndetics.com/index.php?isbn=9781856046718/toc.html&client=udbarc&type=rn12

Els cinc capítols principals són:
  • Innovation and entrepreneurship in information organizations,
  • Innovation (amb Anahita Baregheh),
  • Entrepreneurship (amb Siwan Mitchelmore),
  • Organizing for innovation
  • Innovation in practice.
L'objectiu del llibre (p. XI) és «encoratjar els professionals de la informació de qualsevol nivell dins de les organitzacions a comprendre i a implicar-se de manera creativa amb la innovació, i a portar a terme els beneficis d'una acció emprenedora. El llibre convida a tots els professionals de la informació a desenvolupar les seves capacitats per actuar de manera emprenedora i a explorar amb profunditat el gran potencial d'innovació tant per al seu propi desenvolupament professional com pels interessos d'èxit de les seves organitzacions». 

Realment, les tecnologies han facilitat que la informació estigui molt més a l'abast de la gent, tant en forma de textos digitalitzats, com en nous serveis, i han influït en el comportament dels nostres usuaris (amb l'extensió del web 2.0, per exemple).

Els bibliotecaris ens movem en un context en què la innovació és ben valorada per part de les organitzacions on treballem (Administració, universitats, empreses...). Així doncs, podem aprofitar aquests estímuls de l'entorn.

Cal estar atents a les tendències que observem al nostre voltant, cal identificar els problemes (petits o grans) que encara hi ha per resoldre, cal localitzar buits al mercat. Aquestes serien tres màximes que els emprenedors (també els emprenedors en informació i documenació) haurien de seguir per arribar a alguna meta.

El llibre aporta un cos teòric (amb definicions i altres explicacions sobre els conceptes «innovació», «emprenedoria», etc.) i esmenta alguns bons exemples (el que ara s'anomena «bones pràctiques») que il·lustren el que s'argumenta. No tots els exemples estan relacionats amb les tecnologies; també n'hi ha que desenvolupen serveis per a col·lectius amb necessitats especials o que exploren la col·laboració amb empreses privades. Són exemples desenvolupats tant per biblioteques individuals com per organitzacions bibliotecàries.

Cada capítol inclou, al final, un resum, unes conclusions, unes preguntes per comprovar que hem entès tot el que s'hi ha anat dient, una llista de reptes que el capítol pot suggerir, i uns suggeriments de temes perquè siguin debatuts en grup, a més de la bibliografia per ampliar la informació. Aquests complements fan d'aquesta obra una eina molt bona com a recurs per a l'aprenentatge.

Per aquest motiu, no m'estranya que formi part de la bibliografia recomanada de l'assignatura obligatòria del grau Mètodes i tècniques de planificació: http://www.ub.edu/grad/plae/AccesInformePD?curs=2011&codiGiga=360050&idioma=CAT&recurs=publicacio

En conclusió, una obra que coincideix amb un dels punts claus d'aquest bloc: el foment de l'emprenedoria en l'àmbit de la informació i la documentació. Nosaltres més aviat pensem en el bibliotecari que actua per iniciativa pròpia –sol o en col·laboració amb altres col·legues–; la professora Rowley emmarca més aviat el seu discurs en el si d'una organització.

Si teniu ocasió de fullejar-lo, ja m'ho direu!

Aquí, unes altres ressenyes d'aquest llibre: http://informationr.net/ir/reviews/revs417.html, http://www.ariadne.ac.uk/issue68/paschoud-rvw

divendres, 6 de juliol del 2012

El rol combinat d'arxiver i bibliotecari va a missa!

Perdoneu el to sensacionalista del titular... El tema d'avui continua en part el fil d'una entrada que vam publicar fa unes setmanes, en la qual es comentava un article que estudiava uns professionals dels Estats Units, que eren a la vegada arxivers i bibliotecaris universitaris: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/06/dia-internacional-dels-arxius.html

 

Avui canviem de continent i ens aturem a la ciutat eterna, a la seu del Vaticà. Fa pocs dies vaig assabentar-me, gràcies al bloc Dokumentalistas (que al seu torn ho recull d’altres fonts), que el director de la Biblioteca Apostòlica i de l’Arxiu Secret del Vaticà s’acaba de jubilar (el 9 de juny de 2012). Es tracta del cardenal Raffaele Farina, salesià, que el proper 24 de setembre complirà 80 anys.

I ja ha estat escollit el seu successor (el passat 26 de juny): Jean-Louis Bruguès, dominic, el qual va ser bisbe d'Angers (França) entre 2000 i 2007 i, posteriorment, secretari de la Congregació per a l’Educació Catòlica. Nascut el 1943, ha estudiat Dret, Lletres i Ciències Polítiques i Econòmiques, i és doctor en Teologia.

Aquí podreu veure un vídeo amb la notícia, de Rome Reports: http://youtu.be/dZU4jt5-Lh0

Fins aquí el relat de la notícia, la qual ens serveix, dissimuladament, per deixar anar la idea que una sola persona porta a terme tant la funció de bibliotecari com la d'arxiver en dos centres de primera categoria. I aquesta dualitat vaticana no és anecdòtica: des del segle XVII predomina aquesta figura doble.El cardenal Flavio Chigi inaugura la sèrie, el 1659. El segueixen 16 arxivers-bibliotecaris, fins a Jean-Baptiste-François Pitra, que ocupà el càrrec fins el 1879. Després vénen uns anys de divisió dels càrrecs entre dues persones, fins que des del 1912 (amb el cardenal Mariano Rampolla del Tindaro) fins avui, tornen a estar unificats sota una sola direcció. (Podeu veure detalls de la història d'aquests centres en aquesta font: http://www.gcatholic.com/.)


El pare Albareda, en una imatge extreta de l'hemeroteca de La vanguardia

I ara una petita ampliació, del tipus «cultura bibliotecària catalana històrica». ¿Sabíeu que la Biblioteca Apostòlica vaticana va comptar amb un sotsdirector català durant una colla d'anys? Eh? Ah! Doncs jo tampoc no ho sabia... fins que un dia –ja fa temps– ho vaig aprendre gràcies al col·lega Jesús Gascón, un pou de ciència sense parangó!

Aquest bibliotecari català d'influència internacional no és un altre que Anselm Maria Albareda i Ramoneda (Barcelona 1892-1966), monjo de Montserrat. I el càrrec que ocupà a la Vaticana fou el de prefecte, que és el segon lloc de l'escalafó d'aquesta biblioteca.

Ocupà aquest càrrec des del juliol de 1936 (molt poc abans que esclatés la Guerra Civil espanyola) fins el 19 de març de 1962: quasi 26 anys. Abans de ser nomenat per a aquesta feina havia estudiat paleografia a Roma, on també havia fet investigacions a l'Arxiu Secret, a més d'altres estudis a Jerusalem i a Alemanya. Ja el 1924 fou nomenat arxiver de Montserrat.

Llegint la seva biografia podem afirmar que som davant d'un gran intel·lectual català, com també d'un home d'influència en els àmbits religiosos i polítics de l'època. Unes breus pinzellades biogràfiques les trobarem a les enciclopèdies habituals:
Enciclopèdia catalana: http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0001706&BATE=Anselm%2520Albareda%2520i%2520Ramoneda
Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Anselm_Maria_Albareda_i_Ramoneda

De la seva tasca com a bibliotecari vaticà, l'Enciclopèdia catalana destaca:

«Organitzà els serveis de la Biblioteca Vaticana (sales de lectura, adquisicions, publicacions —la col·lecció "Studi e testi" augmentà en més de 200 volums—, administració, serveis de microfilm, de raigs ultraviolats, de restauració) segons les tècniques més avançades. Durant la Segona Guerra Mundial salvà de la destrucció diverses biblioteques, entre elles la de Montecassino.»

Però molt més detallat que els articles enciclopèdics és el treball de Josep Massot i Muntaner (per cert, premi d'honor de les Lletres Catalanes del 2012) titulat «El pare Anselm M. Albareda, historiador, bibliotecari i cardenal» i publicat a les pàgines 341-354 de la seva obra Església i societat a la Catalunya contemporània (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003). Disponible en part en línia a Google llibres.


Fins aquí aquesta entrada religiosa d'avui... Fins la propera!


Actualització (31 jul. 2012). Estic llegint les actes del congrés de l'IFLA de 1955, que va tenir lloc a Brussel·les, i m'hi trobo per casualitat amb una comunicació del pare Albareda, de quan ja era prefecte de la Biblioteca Vaticana: «Reproduction documentaire par la photographie et le microfilm pour la constitution de dépôts en cas de conflit armé.»  M'ha fet gràcia deixar-ne constància. La publicació on es troba és aquesta: International Congress of Libraries and Documentation Centres (1955: Brussel·les). Congrès international des bibliothèques et des centres de documentation: Bruxelles, 11-18 septembre 1955. La Haye: Martinus Nijhoff, 1955. Vol. 1, p. 76-78. Exemplar disponible a la biblioteca de la Facultat: http://cataleg.ub.edu/record=b1687087~S1*cat



dijous, 5 de juliol del 2012

Un parell de concursos d’idees

Ara que, com aquell qui diu, ja s’ha acabat el curs, pot ser un bon moment per als «bibliotecaris emprenedors» que vulguin intentar concretar alguna idea que pugui ser portada a la pràctica relacionada amb la gestió de la informació o qualsevol altra orientació que els nostres estudis ens hagin permès d'imaginar.

I què millor per provar si una idea té possibilitats de materialitzar-se en projecte que presentar-la a un concurs d’idees. Avui presentem dues convocatòries actualment obertes, que podrien ben bé ésser aprofitades.


El primer concurs s’anomena «Premio de la Idea a la Acción», i és convocat per RedEmprendia, una xarxa d’universitats d’Iberoamèrica, a la qual pertany la Universitat de Barcelona, i que compta amb el suport de Banc Santander.

La presentació del concurs diu això: «El concurso tiene por objeto la generación de ideas orientadas al emprendimiento con características innovadoras y que muestren potencial de desarrollo comercial como negocio. Este concurso evaluará y valorará asimismo, de modo relevante, el perfil y forma en que el/la o los/las emprendedores/as que presenten una idea sean capaces de defenderla ante el público, eventuales inversores y posibles socios para su desarrollo comercial.»

Hi haurà tres premis de 3.000 euros cadascun. El termini per presentar-s’hi acaba el 31 d’agost de 2012.  Aquí trobareu les bases senceres: http://redemprendia.es/spin-2012/premio-de-la-idea-a-la-accion/%28seccion%29/introduccion


L’altra convocatòria és llançada per una entitat barcelonina que ofereix formació especialitzada en màrqueting social, direcció d’empreses d’Internet, etc. Es tracta d’IEBS (Escuela de Negocios de la Innovación y los Emprendedores): http://www.iebschool.com/

La seva proposta s’anomena «Becas Emprende», en quatre modalitats:
  • Idea Emprendedora,
  • Idea Innovadora en Marketing,
  • Idea Innovadora en Finanzas
  • Idea Innovadora en Recursos Humanos.

El guanyador de cada categoria rebrà una beca del 100 % per cursar un màster a IEBS, el segon classificat, una beca del 70 %, i el tercer, una del 50 %.

Com en el cas anterior, hi ha temps per presentar les propostes fins el 31 d’agost.

Aquí hi ha més informació al respecte: http://www.iebschool.com/conocenos/becas-y-ayudas/becas-emprende/

A veure si algú s'hi anima!


dimecres, 4 de juliol del 2012

Presència als mitjans

Sense cap intenció exhaustiva, ens agrada deixar constància de la presència de les biblioteques i dels bibliotecaris als mitjans de comunicació. Ens agrada perquè és una demostració que la nostra professió no es troba tan amagada com podria semblar, i perquè aquesta presència pot servir alhora per despertar la curiositat o l'interès del públic en general.

No oblidem un dels principals objectius del bloc: fomentar l'interès per la professió i l'augment del nombre de joves que vulguin incorporar-se a les nostres files.

Fotografia: Arjun Kartha

Avui recullo quatre notícies relativament recents. En primer lloc, una que destaca pel titular: «Si hoy tuviera 20 años escogería ser bibliotecario o editor antes que pintor». És una frase extreta d'una entrevista a Eduardo Arroyo, pintor espanyol, un dels principals exponents del pop art, en ocasió de la presentació d'un documental sobre ell, que va tenir lloc a Màlaga el passat 27 d'abril de 2012.

Aquesta és la pregunta sencera, d'on s'extreu el titular:

«– ¿Está hoy el arte donde pensó usted que llegaría a estar cuando comenzó a pintar?
–No. Es un caso muy curioso: todos los oficios evolucionan para bien con el paso del tiempo, pero el arte ha evolucionado para mal. Si hoy tuviera 20 años, tengo claro que no escogería ser artista, sino otra cosa, bibliotecario tal vez, o editor, algo relacionado con el mundo del libro y la literatura, que es lo que más interesa.»

Diria que transmet una visió dels bibliotecaris més aviat tradicional, però no pas negativa.

Aquí, la notícia sencera: http://www.malagahoy.es/article/ocio/1243701/si/hoy/tuviera/anos/escogeria/ser/bibliotecario/o/editor/antes/pintor.html#.T5paUi_Wg8g.twitter

La segona aparició pública és, ara sí, d'un veritable bibliotecari. Correspon a Jordi Serrano, de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) i professor associat de la Facultat. Fa pocs dies va aparèixer al diari Ara, en una secció on alguns lectors expliquen les seves experiències com a usuaris de la versió digital del diari. Com no podia ser d'una altra manera, en Jordi transmet una imatge plenament identificada amb les tecnologies.

Aquí veureu la notícia: http://www.ara.cat/especials/aradigital/Jordi-Serrano-viatjo-llegir-casa_0_721128039.html


El proppassat dissabte, 23 de juny de 2012, es publicava a La vanguardia la notícia de la concessió del primer premi del concurs de relats curts escrits per gent gran «Va de ilusión», finançat per la Caixa. La guanyadora fou Luisa Horno, una bibliotecària aragonesa, ja jubilada. Ara que té temps lliure es dedica a escriure, i amb èxit, com ho demostra aquest premi. El seu relat al·ludeix a la malaltia de l'Alzheimer, amb un enfocament irònic i simpàtic alhora.

Aquí trobareu la notícia, amb un enllaç a la narració: http://www.lavanguardia.com/cultura/20120623/54315400018/aproximacion-alzheimer-premio-relatos-mayores-lacaixa.html

Per acabar, una referència a la presència als mitjans d'una exalumna recent de la Facultat. El mitjà on es publica té molta menys difusió que els anteriors, però no per això deixa de tenir la seva importància. La protagonista és Laura Martínez, que va acabar la diplomatura deu fer uns dos cursos i que està treballant com a responsable de la biblioteca de l'IMO (Instituto de Microcirugía Ocular), un dels centres de més prestigi d'entre els de la seva especialitat, situat a la part alta de Barcelona.

El reportatge apareix a la revista que publica aquest centre. Com a anècdota, direm que la Laura forma part dels exalumnes que apareixen a la secció «Canal professional», accessible des del web de la Facultat: http://www.ub.edu/biblio/canal-professional/

Aquí veureu aquesta aparició: http://www.imo.es/2012/06/20/la-biblioteca-del-imo-cuenta-con-un-fondo-de-casi-mil-obras/

En conclusió, podríem dir que totes aquestes presències de la professió als mitjans –i segurament que moltes d'altres que no m'han arribat– són una demostració que els bibliotecaris anem guanyant el nostre espai a la vida pública.

El nostre desig, com deia al principi, és que aquestes aparicions serveixin també per animar alguns dels joves que aquests dies trien la carrera que han d'estudiar el proper curs a escollir el nostre grau.

Tant de bo que fos així!

dimarts, 3 de juliol del 2012

Presentacions de BizBarcelona i de WebCongress Barcelona 2012

Fa unes setmanes (els dies 13 i 14 de juny proppassat) es van celebrar al recinte de la Fira de Barcelona dos esdeveniments relacionats amb Internet i l’emprenedoria: WebCongress Barcelona 2012 i BizBarcelona 2012.


El Col·legi va oferir l’oportunitat d’obtenir entrades gratuïtes als col·legiats (http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/06/bizbarcelona-acces-gratuit-per-als.html).

Tot dos esdeveniments comptaven amb una agenda prou interessant de xerrades gratuïtes sobre aquests temes que ens agraden. Jo m’hi vaig deixar caure el primer dia, però tan sols per passejar per l’espai de les empreses expositores; no vaig poder anar a cap xerrada per manca de temps.

Ara s’han penjat a Internet algunes de les presentacions del WebCongress Barcelona 2012 i de BizBarcelona 2012. Com dic, es tracta només de les presentacions en PowerPoint; per tant, algunes són molt esquemàtiques... però en tot cas ens ajuden a conèixer els temes clau que hi foren exposats.

Del primer esdeveniment hi ha 10 xerrades. Hi podreu accedir des d’aquí: http://www.webcongress.com/media/presentations/barcelona-2012/

D'entre elles podria recomanar, per exemple, la primera: «La nueva forma de virtualizar el escritorio», de Llorenç Vallès (d’eyeOS).

També estan disponibles en obert les presentacions d’unes quantes xerrades de BizBarcelona 2012. En aquest esdeveniment es varen fer més de 90 conferències; però de no pas de totes hi ha material disponible. Vegeu el que hi ha aquí: http://www.bizbarcelona.com/portal/appmanager/efiraSalones/S092012?_nfpb=true&_pageLabel=P81201168591319033517569

Podria recomanar aquestes contribucions, només a tall de mostra:

«Marco legal del trabajo autónomo económicamente dependiente» per la Federació de Treballadors Autònoms Dependents.
http://media.firabcn.es/content/S092012/docs/Presentacions/Jordi_Gutierrez.pdf

«Emprenedoria cooperativa» per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya:
http://media.firabcn.es/content/S092012/docs/Presentacions/Guillem_Pedrix.pdf

De tot s’aprèn i en qualsevol moment pot saltar la llebre... o la idea...

Fins aviat!

dilluns, 2 de juliol del 2012

Els enginyers informàtics, amb bones perspectives laborals

Fa pocs dies parlàvem en aquest blog sobre si els bibliotecaris seríem capaços o no de desenvolupar aplicacions informàtiques per a mòbils... I no sé si vam arribar a cap conclusió definitiva... El que va quedar clar és que els nostres col·legues enginyers informàtics sí que es preparen per a aquesta feina, que a hores d'ara sembla que dóna bastants llocs de treball.

El cas és que fa pocs dies (el 28 de juny de 2012) es va donar a conèixer una notícia que fa referència precisament als titulats en aquesta enginyeria. Segons un estudi realitzat per la Conferencia de Directores y Decanos de Ingeniería Informática (CODDII), les possibilitats que un titulat d'aquest ensenyament trobi feina se situen entre el 90 i el 100 %:
http://coddii.org/2012/06/el-nivel-de-empleo-de-ingenieros-informaticos-roza-el-100-por-100/#more-983

Com passa sovint, el caràcter periodístic d'aquesta noteta fa que no es detalli la metodologia usada en l'estudi esmentat. Es diu només que es basa en «informes y encuestas a titulados en unos 25 centros que imparten titulaciones en todo el territorio nacional». (En realitat a Espanya hi ha 65 universitats que imparteixen graus d'enginyeria informàtica, segons el web mateix de CODDII: http://coddii.org/presentacion/mapa-de-grados/.) A més, no sabem exactament el volum de la població enquestada ni altres dades necessàries per conèixer el rigor del treball realitzat i, en conseqüència, desconeixem el grau de fiabilitat de la informació.

D'altra banda, no he sabut trobar a Internet l'estudi complet que és l'origen de la informació... (De fet, no se'n donen gaires dades que permetin trobar-lo fàcilment, cas d'estar disponible en línia.) Però estic segur que aquesta nota informativa, publicada a la «Sala de prensa» del web de CODDII no és (només) una informació amb finalitat publicitària, ara que estem en plena època de preinscripcions universitàries, sinó que respon –encara que no sé realment en quina mesura– a la realitat.

La nota acaba amb la reproducció d'unes declaracions d'Eduardo Vendrell, president de la CODDII, el qual diu: «continuamente aparecen campos de aplicación de las tecnologías de la información como la salud, el ocio o el posicionamiento empresarial, que evidencian su importancia en el ámbito empresarial y social, lo que explica en parte la altísima empleabilidad de los titulados informáticos.»

Perdoneu, però algú ho havia de dir: d'aplicació de les tecnologies en camps diversos com ara el posicionament empresarial, els bibliotecaris sí que sabríem dir-hi alguna cosa, oi?

Per acabar, una idea que potser no arribarà enlloc: donat que a la Universitat de Barcelona existeix el grau d'Enginyeria Informàtica, impartit a la Facultat de Matemàtiques, per què no estudiem vies de contacte –amb tacte– entre la nostra Facultat i aquest centre? No seria interessant aquesta interacció?