Avui canviem de continent i ens aturem a la ciutat eterna, a la seu del Vaticà. Fa pocs dies vaig assabentar-me, gràcies al bloc Dokumentalistas (que al seu torn ho recull d’altres fonts), que el director de la Biblioteca Apostòlica i de l’Arxiu Secret del Vaticà s’acaba de jubilar (el 9 de juny de 2012). Es tracta del cardenal Raffaele Farina, salesià, que el proper 24 de setembre complirà 80 anys.
I ja ha estat escollit el seu successor (el passat 26 de juny): Jean-Louis Bruguès, dominic, el qual va ser bisbe d'Angers (França) entre 2000 i 2007 i, posteriorment, secretari de la Congregació per a l’Educació Catòlica. Nascut el 1943, ha estudiat Dret, Lletres i Ciències Polítiques i Econòmiques, i és doctor en Teologia.
Aquí podreu veure un vídeo amb la notícia, de Rome Reports: http://youtu.be/dZU4jt5-Lh0
Fins aquí el relat de la notícia, la qual ens serveix, dissimuladament, per deixar anar la idea que una sola persona porta a terme tant la funció de bibliotecari com la d'arxiver en dos centres de primera categoria. I aquesta dualitat vaticana no és anecdòtica: des del segle XVII predomina aquesta figura doble.El cardenal Flavio Chigi inaugura la sèrie, el 1659. El segueixen 16 arxivers-bibliotecaris, fins a Jean-Baptiste-François Pitra, que ocupà el càrrec fins el 1879. Després vénen uns anys de divisió dels càrrecs entre dues persones, fins que des del 1912 (amb el cardenal Mariano Rampolla del Tindaro) fins avui, tornen a estar unificats sota una sola direcció. (Podeu veure detalls de la història d'aquests centres en aquesta font: http://www.gcatholic.com/.)
 |
| El pare Albareda, en una imatge extreta de l'hemeroteca de La vanguardia |
I ara una petita ampliació, del tipus «cultura bibliotecària catalana històrica». ¿Sabíeu que la Biblioteca Apostòlica vaticana va comptar amb un sotsdirector català durant una colla d'anys? Eh? Ah! Doncs jo tampoc no ho sabia... fins que un dia –ja fa temps– ho vaig aprendre gràcies al col·lega Jesús Gascón, un pou de ciència sense parangó!
Aquest bibliotecari català d'influència internacional no és un altre que Anselm Maria Albareda i Ramoneda (Barcelona 1892-1966), monjo de Montserrat. I el càrrec que ocupà a la Vaticana fou el de prefecte, que és el segon lloc de l'escalafó d'aquesta biblioteca.
Ocupà aquest càrrec des del juliol de 1936 (molt poc abans que esclatés la Guerra Civil espanyola) fins el 19 de març de 1962: quasi 26 anys. Abans de ser nomenat per a aquesta feina havia estudiat paleografia a Roma, on també havia fet investigacions a l'Arxiu Secret, a més d'altres estudis a Jerusalem i a Alemanya. Ja el 1924 fou nomenat arxiver de Montserrat.
Llegint la seva biografia podem afirmar que som davant d'un gran intel·lectual català, com també d'un home d'influència en els àmbits religiosos i polítics de l'època. Unes breus pinzellades biogràfiques les trobarem a les enciclopèdies habituals:
Enciclopèdia catalana: http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0001706&BATE=Anselm%2520Albareda%2520i%2520Ramoneda
Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Anselm_Maria_Albareda_i_Ramoneda
De la seva tasca com a bibliotecari vaticà, l'Enciclopèdia catalana destaca:
«Organitzà els serveis de la Biblioteca Vaticana (sales de lectura, adquisicions, publicacions —la col·lecció "Studi e testi" augmentà en més de 200 volums—, administració, serveis de microfilm, de raigs ultraviolats, de restauració) segons les tècniques més avançades. Durant la Segona Guerra Mundial salvà de la destrucció diverses biblioteques, entre elles la de Montecassino.»
Però molt més detallat que els articles enciclopèdics és el treball de Josep Massot i Muntaner (per cert, premi d'honor de les Lletres Catalanes del 2012) titulat «El pare Anselm M. Albareda, historiador, bibliotecari i cardenal» i publicat a les pàgines 341-354 de la seva obra Església i societat a la Catalunya contemporània (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003). Disponible en part en línia a Google llibres.
Fins aquí aquesta entrada religiosa d'avui... Fins la propera!
Actualització (31 jul. 2012). Estic llegint les actes del congrés de l'IFLA de 1955, que va tenir lloc a Brussel·les, i m'hi trobo per casualitat amb una comunicació del pare Albareda, de quan ja era prefecte de la Biblioteca Vaticana: «Reproduction documentaire par la photographie et le microfilm pour la constitution de dépôts en cas de conflit armé.» M'ha fet gràcia deixar-ne constància. La publicació on es troba és aquesta: International Congress of Libraries and Documentation Centres (1955: Brussel·les). Congrès international des bibliothèques et des centres de documentation: Bruxelles, 11-18 septembre 1955. La Haye: Martinus Nijhoff, 1955. Vol. 1, p. 76-78. Exemplar disponible a la biblioteca de la Facultat: http://cataleg.ub.edu/record=b1687087~S1*cat
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada