Caldran habilitats pedagògiques

Tot bibliotecari ha de ser solidari amb la missió de l’organització on treballa i ha de col·laborar amb el seu esforç a l’èxit de l’empresa. Si formem part de la plantilla d’una companyia no som uns professionals externs que hi presten un servei, sinó que pertanyem a l’organització i n’hem de conèixer i compartir valors i objectius.

Els bibliotecaris que treballen en entorns educatius (des de l’escola de primària fins a la universitat) cal que disposin d’habilitats pedagògiques, perquè una de les seves funcions és col·laborar en l’aprenentatge de l’ús de les fonts d’informació.

Recentment m’han arribat diversos treballs relacionats amb aquesta temàtica.

Daniel Becerra ha publicat fa poc un article a la revista Mi biblioteca, «Maestro bibliotecario frente a bibliotecario escolar» (año 8, n.º 29, primavera 2012, p. 42-45) en què defensa l’existència d’un perfil híbrid entre professor i bibliotecari (ell situa el seu treball als cicles educatius de primària i de secundària), que tindria molt de sentit si realment es vol potenciar des de l’escola la competència de l’alumnat de l’aprenentatge autònom.

L’article es pot llegir aquí:
https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=sites&srcid=ZGVmYXVsdGRvbWFpbnxsYWNoaXN0ZXJhfGd4OjM0ZDRjMWRkM2NkNGNmMWQ&pli=1

Dos articles més aborden recentment la funció docent dels bibliotecaris, si bé centrats en el context universitari:

Amante, María João; Extremeño, Ana. «Bibliotecarios universitarios - profesores [en línia]: ¿caminos convergentes?» Revista española de documentación científica, vol. 35, n.º 2 (2012), p. 298-324. <http://redc.revistas.csic.es/index.php/redc/article/view/738/819>. [Consulta: 8 juny 2012].

Analitzen l’evolució (des de la dècada dels 70 fins avui) de les tasques dels bibliotecaris a les biblioteques universitàries i la percepció que en té el professorat. Ho fan a partir d’una revisió bibliogràfica, bàsicament amb estudis procedents del món anglosaxó (36 treballs citats).

Així sintetitzen la situació actual:

«A partir del año 2000 la explosión de los recursos informativos electrónicos y la generalización del uso de Internet, causan un giro muy importante en estos asuntos. La autosuficiencia de los usuarios en cuanto a la adquisición de información plantea nuevos retos a los bibliotecarios que insisten en la desconexión de ambos grupos y en la necesidad de poner en práctica la tarea de alfabetización informacional, no siempre bien entendida por los profesores.» (p. 322).

Hernández-Pérez, Tony; Reyes Pacios, Ana; Vianello, Marina [et al.]. «La formación en alfabetización en información en las aulas universitarias [en línia]: el caso de la UC3M». Scire: representación y organización del conocimiento, vol. 17, n.º 2 (jul.-dic. 2011), p. 27-37. <http://www.ibersid.eu/ojs/index.php/scire/article/view/3927/3622>. [Consulta: 8 juny 2012].

Els autors d’aquest article, professors del Departament de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat Carlos III de Madrid, comenten una experiència de col·laboració que fa tres anys que dura amb els bibliotecaris del seu centre per impartir una assignatura de primer curs comuna a tots els graus: Técnicas de búsqueda y uso de la información, enfocada a adquirir la competència d’alfabetització informacional. Concretament, el personal de la biblioteca s’encarrega de tres de les 14 sessions del curs. Els resultats de rendiment acadèmic i de satisfacció dels estudiants són molt alts. Els estudiants acaben coneixent tots els serveis de la biblioteca, fan un millor ús de les fonts d’informació i no cauen en usos incorrectes de la informació trobada.

I per acabar, un treball també recent publicat a College & research libraries news (vol. 73, no. 6, June 2012, p. 311-320): «2012 top ten trends in academic libraries: a review of the trends and issues affecting academic libraries in higher education», senyala, pel que fa referència al personal de les biblioteques universitàries, la necessitat d’adaptació a les noves demandes dels usuaris i de l’entorn:

«Academic libraries must develop the staff needed to meet new challenges through creative approaches to hiring new personnel and deploying/retraining existing staff. […] Continuing education, professional development, strategic and creative approaches to hiring for vacant or new positions, retooling existing positions, and retraining the staff currently in those positions are some of the ways libraries can “grow” the staff they need. Data curation, digital resource management and preservation, assessment, scholarly communication, and support for faculty instruction and student learning are growth areas where new skill sets are needed.»

Ho podreu llegir sencer aquí: http://crln.acrl.org/content/73/6/311.full
i també el comentari que en fa Lluís Anglada al seu blog, fa uns dies: http://bdig.blogspot.com.es/2012/06/contra-el-orgullo-modestia-y-para-esta.html.

Conclusió: adaptar-se o morir.

El bibliotecari, gestor d’informació científica

Els passats 26 i 27 d’abril de 2012 es van celebrar a Madrid les IV Jornadas de la Red de Bibliotecas del CSIC, a la seu central d’aquesta entitat, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Em plau recordar que aquesta xarxa de biblioteques de recerca, composta per més de 70 centres escampats per tot l’Estat, és dirigida per una titulada de la Facultat: Agnès Ponsati. 

El lema d’enguany d'aquestes jornades fou «Bibliotecas para la ciencia en el siglo XXI: nuevos entornos y retos profesionales» i els treballs s’estructuraren en quatre eixos. En relació a aquest bloc, el que ens interessa més és el tercer: «El bibliotecario como gestor de la información científica: nuevos escenarios, nuevos roles»: http://bibliotecas.csic.es/web/enredadera/iv-jornadas-de-la-red-eje-3

Estan disponibles les presentacions de les tres comunicacions que s’hi presentaren. Em centraré en la primera, a càrrec de Carlos Tejada, que té un títol prou atractiu: «Nuevos requisitos y tendencias en la profesión bibliotecaria».

Aquí podem veure la presentació: http://digital.csic.es/bitstream/10261/49515/1/TEJADA_bibCSIC_2012.pdf

I aquí el vídeo, que inclou les tres intervencions. La nostra és la primera que hi apareix:
http://documenta.csic.es/alfresco/downloadpublic/attach/workspace/SpacesStore/4532ebf6-6524-40fa-927f-77433a3f48fb/Bib04.flv

Carlos Tejada és professor del Departament de Biblioteconomia i Documentació de la Universidad Complutense de Madrid i coordinador del grup de treball sobre perfils professionals del Consejo de Cooperación Bibliotecaria, http://www.mcu.es/bibliotecas/MC/ConsejoCB/GruposTrabajo/GT_Perfiles_prof.html

Reprodueixo la conclusió de la seva presentació, que cita Toni Carbo, professora de la iSchool de la Drexel University, a Filadèlfia: «La nuestra es una profesión de conocimiento, habilidades y servicio, con una larga tradición de valores y un enorme potencial para el éxito».

Per acabar, extrec de les conclusions de les jornades (http://proyectos.bibliotecas.csic.es/IVjornadas/documentos/conclusiones_4_jornadas.pdf) la part que fa referència als professionals:

«El personal bibliotecario al servicio de la ciencia deberá esforzarse en tener un carácter flexible en el desarrollo de su función, con una actitud positiva en su trabajo e involucrado en conseguir los fines de su organización. Se deben rediseñar los perfiles profesionales aprovechando las oportunidades que proporcionan las tecnologías para el trabajo colaborativo y en red. El personal bibliotecario no estará en la biblioteca esperando al usuario sino que tendrá que salir a buscarlo con todos los recursos a su disposición y con una actitud de colaboración con el personal investigador, ofreciendo servicios de valor añadido.»

Ens agrada!

El present demana actuar com a emprenedors

Avui comento un document breu (13 pàgines) que té un subtítol que aparentment coincideix amb una de les línies d’aquest bloc: l’emprenedoria dels bibliotecaris.

Mathews, Brian. Think like a startup [en línia]: a white paper to inspire library entrepreneurialism. April 2012. 13 p. <http://vtechworks.lib.vt.edu/bitstream/handle/10919/18649/Think%20like%20a%20STARTUP.pdf>. [Consulta: 14 abril 2012].

L’autor és subdirector de la biblioteca de Virginia Tech, que és com es coneix popularment la Virginia Polytechnic Institute and State University, una de les universitats públiques importants dels Estats Units: www.brianmathews.com

Però de fet el document no es refereix a l'emprenedoria com una via laboral per als bibliotecaris en aquests temps de crisi, sinó que s'adreça als bibliotecaris de les biblioteques universitàries (i les seves idees es poden estendre a tota mena de biblioteques). L’objectiu del treball és aportar idees perquè les biblioteques siguin gestionades com si es tractessin d’empreses emergents i innovadores (startups).

Ara bé, jo crec que aquestes idees, si s'interpreten de manera general, poden ser també útils per als bibliotecaris a l'atur, els que busquen la manera de guanyar-se la vida per ells mateixos, en el sentit que convé obrir la ment i imaginar necessitats no cobertes avui en dia.

Davant de la crisi, cal actuar no només amb petits canvis que busquin la millora del dia a dia, sinó amb «revolucions», amb canvis de paradigma: «We can’t just find new ways of doing the same old things. What we really need right now are breakthrough [= ruptura], paradigm-shifting, transformative, and disruptive ideas. [...] It’s not about adding features, but about new processes. It’s not about modifying the reference desk model or purchasing ebooks. That’s just more of the same, but a little different. Instead we ought to consider a more central question: how can libraries support 21st century learners?» (p. 1).

Comença enumerant una sèrie d’amenaces que poden convertir-se en realitat en el futur immediat, a causa de les restriccions econòmiques (en relació als horaris d’obertura, gestió de recursos informatius, desenvolupament de col•leccions...).

A continuació va desenvolupant una sèrie d’idees que animen a pensar sobre el paper futur que han de portar a terme les biblioteques (universitàries, en aquest cas). I animen a fer-.ho de la mateixa manera com ho fan les empreses emergents (startups).

«Startups are organizations dedicated to creating something new under conditions of extreme uncertainty. This sounds exactly like an academic library to me. Not only are we trying to survive, but we’re also trying to transform our organizations into a viable service for 21st century scholars and learners.» (p. 4)

Hem de pensar més en el futur que no pas en el present... (això crec que ens ho hem d'aplicar sobretot els que tenim la responsabilitat de la formació de professionals: els continguts que ensenyem avui seran ja obsolets quan els nostres destinataris els puguin posar en pràctica). Ara bé... qui té la bola de vidre?

«It’s too early to know what libraries will become, but we know they’ll never be the same. Rather than getting bogged down [= empantanegar-se] with a definition, the time is ideal for launching new products, programs, and partnerships. The library is not a building, a website, or a person; it is a platform for scholars, students, cultural enthusiasts, and others who want to absorb and advance knowledge.» (p. 4)

La majoria d'empreses emergents acaben no prosperant: això ho diuen els estudis. Hem d'aprendre de les que sí que triomfen!

No cal dedicar molt de temps a coses que no rutllen. Posem en marxa les noves idees que semblin interessants, encara que no estiguin del tot enllestides! A la web 2.0 tot és «versió beta», tot és «en construcció». El mètode d'assaig i error és el recomanable: no esperem a tenir el plat completament acabat per servir-lo: deixem que els futurs clients l puguin tasar a mig fer perquè hi diguin la seva durant el procés.

Els objectius que ens marquem poden ser reformulats a mesura que es van portant a terme. En lloc de focalitzar els esforços en una idea perfecta, posem sobre la taula desenes d'idees i considerem quines funcionen i quines no.

«What isn’t being done? What opportunities exist to help people in new ways? Don’t limit your innovation to traditional library boundaries, but consider the entire teaching, learning, and research enterprise. What are the areas of untapped potential? Translation services? 3D Printing? Experimental classrooms? An important local collection? How might we fill a new role and not only expand the library’s portfolio, but also empower people by addressing unmet needs?» (p. 5)

La manera de funcionar de les empreses emergents inclou tres fases bàsiques: construir, avaluar i actuar en conseqüència. La repetició del procés forma part del mètode. No es tracta d'obtenir un producte acabat, sinó de fer-lo evolucionar permanentment.

«Thinking like a startup means getting your idea out quickly. Test it, improve it, and then try it again. And then repeat the process, refining the concept along the way.» (p. 6)

Les idees d'èxit es poden reduir a tres qualitats essencials:

Usability. Feasibility. Value = Fàcils de fer servir, viables i amb valor.

L'autor dedica també un apartat a qüestionar els esforços que les biblioteques dediquen de sempre a l'avaluació. És evident que ens ho prenem seriosament i hi dediquem bastants recursos.

«But does it work? Does it matter? Does it produce something useful? Does it encourage innovation? Does it nurture breakthrough [=ruptura positiva], paradigm-shifting, transformative ideas? Or put another way: if we stopped all of our assessment programs today would our patrons notice anything different tomorrow?» (p. 8).

El problema (si es vol dir així) és que l'avaluació tradicional se centra en la mesura de la satisfacció del client i en la realització dels nostres serveis: estem més ocupats a acontentar els nostres usuaris que no pas a anticipar-nos a les seves necessitats futures encara no verbalitzades.

«It’s not about making our services incrementally better, but about developing completely new services and service models.» (p. 8).

En lloc d'invertir recursos en l'avaluació –afirma l'autor– caldria dedicar-se més a la recerca i innovació. Ens hem d'imbuir més de l'esperit emprenedor.

Per exemple, en el camp de la formació d'usuaris: més que basar els nostres esforços a ensenyar a cercar i usar la informació, ens podríem situar en la perspectiva de l'estudiant que ha de resoldre molts treballs i no sap com posar-s'hi. Caldria imaginar els tipus d'eines i serveis que els serien realment útils per sortir-se'n: gestió de projectes, recursos per compartir, descobriment d'eines i filtres, processos per sintetitzar la informació, etcètera.

Una metàfora il·lustrativa s'utilitza al final del treball, que trobo molt encertada a manera de corol•lari: hem d'utilitzar més el telescopi que no pas el microscopi!

En conclusió, un document breu, però que fa pensar. I prou documentat: amb una trentena llarga de treballs citats que permetrien anar molt més enllà.

Com s'ha vist, es tracta d'un document pensat per a bibliotecaris que estan al càrrec de biblioteques... però penso que també pot resultar d'utilitat als que encara són estudiants, i també als aturats, que poden aprendre a enfocar els seus esforços d'una manera diferent.

Adaptació dels bibliotecaris davant del nou comportament dels investigadors

Així com evolucionen les necessitats i els hàbits dels usuaris, també hem d'evolucionar les biblioteques i els bibliotecaris: hem de ser oberts al canvi i ens hi hem d’adaptar. També, lògicament, també ha d'evolucionar la formació dels bibliotecaris. De fet, que evoluciona permanentment és una realitat incontestable: només cal comparar els successius plans d'estudis.

Ho puc afirmar des de la meva experiència, perquè ja fa molts anys que em dedico a la docència. De sempre han existit mecanismes de revisió dels continguts de la carrera. Pot ser que aquesta revisió no s’hagi portat a terme de la manera més àgil o ràpida o profunda com es voldria. Però cal tenir en compte les limitacions del context: un cert encotillament de les estructures administratives (normatives universitàries i limitacions legals) i la dificultat d'arribar als consensos necessaris entre les persones implicades. Però sempre hi ha hagut la voluntat i la pràctica de la revisió contínua.

Auckland, Mary. Re-skilling for research [en línia]. London: RLUK, Research Libraries UK, January 2012. II, 112 p. <http://www.rluk.ac.uk/files/RLUK%20Re-skilling.pdf>. [Consulta: 22 abril 2012].

Avui presento un estudi que tracta del canvi que els bibliotecaris han de fer necessàriament per adaptar-se a una realitat que es renova contínuament: la dels investigadors. El subtítol de la publicació clarifica prou bé l'abast del treball: «An investigation into the role and skills of subject and liaison librarians required to effectively support the evolving information needs of researchers». S'ha portat a terme al Regne Unit i a Irlanda. L'entitat que promou aquest estudi, RLUK (Research Libraries UK), és un organisme que agrupa les entitats de recerca més importants del Regne Unit i Irlanda.

Primer punt: donat que els investigadors presenten nous requeriments, les biblioteques i els bibliotecaris s'hi han d'adaptar, per tal d'atendre adequadament les seves necessitats. Segon punt: cal saber de quina manera hem de canviar, els bibliotecaris, per assolir aquest objectiu. 

L'estudi comença descrivint les necessitats dels investigadors i el seu comportament quan cerquen informació, i el paper que han de jugar els bibliotecaris en aquest context. La segona part del treball se centra en les habilitats o competències que han de dominar els bibliotecaris que donin suport als investigadors: se n'identifiquen 32. D'aquestes, n'hi ha nou que es considera bàsic que siguin dominades pels bibliotecaris d’avui en dia, perquè en el futur immediat seran més i més necessàries:

• Capacitat per assessorar sobre la preservació dels resultats de recerca
• Coneixements per assessorar sobre la gestió d'informació, des de l'adquisició, l'accés, la preservació, la portabilitat...
• Coneixements per donar suport als investigadors en el compliment dels diversos mandats dels finançadors, com la publicació en accés obert
• Coneixements  per assessorar sobre les possibles eines de manipulació de dades segons disciplina
• Coneixement per assessorar sobre la mineria de dades
• Coneixement per promoure i assessorar sobre l'ús de metadades
• Capacitat per assessorar sobre la conservació de la documentació del projecte, per exemple, la correspondència
• Coneixements de fonts de finançament de la recerca
• Habilitats per desenvolupar esquemes de metadades, i assessorar sobre la disciplina / matèria de normes i pràctiques, per a projectes de recerca individuals.

La metodologia seguida combina la revisió dels treballs publicats recentment, més una enquesta passada a una vintena de biblioteques de recerca (concretament, a 169 bibliotecaris). També s’ha recollit informació de centres universitaris de formació bibliotecària al Regne Unit, els Estats Units i Austràlia: se’ls demanava quines estratègies formatives estan duent a terme per formar els futurs bibliotecaris.

De fet no es pot parlar dels investigadors com d'un grup homogeni quant a models de comportament en la recerca: existeixen diferències segons les disciplines i segons l'estadi de la seva carrera. En les conclusions, l'estudi assegura que no n'hi ha prou de treballar les competències fins ara existents. Per exemple, fins ara s'havia treballat força les habilitats de formació d'usuaris.

Cal que les biblioteques tinguin una actitud activa per facilitar els serveis que els investigadors necessiten, i que portem a terme la nostra feina amb la rapidesa que correspon als models de treball d'aquests usuaris.

Cal que les biblioteques disposin de prou personal i que aquest personal estigui prou ben preparat perquè pugui oferir el suport a la recerca que s'espera de les biblioteques.

Molt recomanable la part de l'estudi que tracta sobre els aspectes millorables de la formació professional dels futurs bibliotecaris.


Ara fa cosa d'un any, el RLUK va publicar un altre informe de força interès, que va ser ressenyat per Ángel Borrego a Blok de BiD: «El valor de la biblioteca per a la recerca» (20/04/2011): <http://www.ub.edu/blokdebid/ca/content/el-valor-de-la-biblioteca-la-recerca>.



ACTUALITZACIÓ: Vegeu una altra ressenya d'aquest treball a Blok de BiD, el 13 de juny de 2012, a càrrec d'Anna Rovira: http://www.ub.edu/blokdebid/ca/node/254.

Més sobre biblioteques universitàries

Fa uns dies em referia a un enraonat document d’anàlisi i prospectiva sobre les biblioteques universitàries elaborat per tres bibliotecaris de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya): http://bib-doc.blogspot.com/2011/12/biblioteques-universitaries-propostes.html

Avui torno sobre el tema arran de la recent publicació als Estats Units d’un informe, del qual he tingut notícia gràcies a Current cites, la bibliografia selectiva dirigida per Roy Tennant: http://www.ub.edu/blokdebid/ca/content/les-formigues-treballen-les-cigales-canten-current-cites

Redefining the academic library [en línia]: managing the migration to digital information services. University Leadership Council; Project Director, David Attis. Washington, DC: Education Advisory Board, 2011. xvi, 78 p. <http://es.scribd.com/doc/87257452/Redefining-the-academic-library-managing-the-migration-to-digital-information-services>. [Consulta: 23 març. 2013].

En aquest cas ens trobem davant d’un document elaborat per una entitat de recerca i consultoria sobre qüestions universitàries de la qual formen part més de 200 de les principals universitats d’Estats Units. En aquest estudi hi han participat, concretament, un centenar de persones (responsables de biblioteques universitàries i càrrecs de gestió d’universitats).

El preàmbul justifica l’estudi: «Tot i que les prediccions de canvis radicals a les biblioteques no són pas noves, actualment coincideixen una sèrie de canvis que obligaran a les biblioteques universitàries a adaptar-s’hi bé o a caure en l'obsolescència. Els canvis es donen tant en la tecnologia, en les demandes dels usuaris com en l'augment dels retalls pressupostaris. El paper tradicional de la biblioteca com a dipòsit de llibres i revistes impresos està desapareixent ràpidament, i això comporta unes implicacions importants en la utilització de l'espai, l'adquisició de recursos i el personal.» (p. viii).

Les conclusions principals es concreten en 30 recomanacions que s’avancen ja a les primeres pàgines de l’estudi, i que s’agrupen en cinc capítols:

• Els canvis actuals transformen el paisatge de la informació
• Cal treure profit de les col·leccions digitals
• Cal repensar el model de publicació acadèmica
• Cal reorientar la utilització de l’espai de la biblioteca
• Cal reorientar les funcions del personal de la biblioteca

Em centraré en aquest darrer capítol, ja que és el que té més relació amb aquest bloc, donades les possibles implicacions tant per a la formació professional del futur bibliotecari, com per a la reorientació del bibliotecari en exercici.

Hi ha una declaració inicial:

«Donat que la biblioteca està deixant de centrar-se en l’adquisició, la conservació i la distribució de volums físics, el paper dels bibliotecaris també ha de canviar. Moltes biblioteques, però, són reticents a la suspensió de les activitats i serveis tradicionals, i condueixen el personal per direccions erràtiques. Els responsables de les biblioteques han d'identificar les àrees d'activitat que poden ser reduïdes o eliminades i han de començar a donar al personal responsabilitats de major vàlua.» (p. xii)

I tot seguit nou especificacions (de les quals només tradueixo el titular):

• La catalogació ja no serà una activitat local.
• Els serveis de referència centralitzats fan que els bibliotecaris disposin de més temps.
• Els serveis de referència cooperatius fan que en disminueixi la demanda local.
• L’èxit de la integració entre els serveis informàtics i les biblioteques es basa en l’experiència dels reponsables i en una coincidència en la missió de les unitats.
• Els estudiants necessiten alfabetització informacional d’una certa profunditat.
• Els bibliotecaris s’integren amb els usuaris i s’ofereixen serveis sota demanda i en línia, tant a estudiants com a professors.
• Les normes sobre la gestió de dades de recerca requereixen d'una nova infraestructura de la informació.
• El personal especialitzat pot aportar experiència i flexibilitat.
• Els acords amb editorials poden donar una nova vida a les col·leccions especials.

L’informe està redactat d’una manera molt esquemàtica i entenedora, i està farcit de bones pràctiques d’universitats concretes.

Com es pot veure, els canvis són imminents o ja han començat. El personal cal que estigui ben predisposat per assumir-ho i ser flexible per adaptar-s’hi sense daltabaixos. Pensant en els estudiants, crec que fóra bo d’introduir una certa cultura de la provisionalitat: «avui hi som... i demà no...».

ACTUALITZACIÓ (4 d'abril de 2012): Vegeu una nova ressenya d'aquest estudi, a càrrec de Ramón Abad, publicada a Blok de BiD (29.03.2012): http://www.ub.edu/blokdebid/ca/node/215.

Biblioteques universitàries: propostes per fer cara a la crisi

La setmana passada es va donar a conèixer un treball d’anàlisi de la situació actual de les biblioteques universitàries espanyoles davant de la crisi econòmica que ens envaeix (jo me’n vaig assabentar pel la llista Bibcat):

Martínez, Dídac; Prats, Jordi; Serrano-Muñoz, Jordi. Los hermanos Lehman entran en la biblioteca [en línia]: ¿qué pueden hacer las bibliotecas universitarias españolas ante la crisis económica? Barcelona, dic. 2011. [13] p. <http://hdl.handle.net/2117/14290>. [Consulta: 24 des. 2011].

Els tres autors, bibliotecaris de formació, tenen càrrecs importants a la Universitat Politècnica de Catalunya: en Dídac és el cap de l’Àrea de Serveis Universitaris i fins el 2008 havia estat director del servei de biblioteques. En Jordi Prats és el cap de la Iniciativa Digital Politècnica de la UPC (Oficina de Publicacions Acadèmiques Digitals), i en Jordi Serrano-Muñoz és el cap de la Unitat de Recursos Digitals del Servei de Biblioteques i Documentació.

Sala de lectura de la biblioteca de la Universitat de Graz (Àustria). Foto: Dr. Marcus Gossler

La crisi econòmica començada el 2008, motivada, en part, per la caiguda de l’empresa nord-americana Lehman Brothers Holdings Inc. –d’aquí la referència al títol del treball que comentem– ha arribat a Europa i afecta totes les capes de la societat: també a les universitats i a les biblioteques universitàries.

Els autors reconeixen la bona feina feta fins ara per les biblioteques universitàries per tal de rendibilitzar els recursos disponibles (creació de consorcis, concentració de punts de servei en biblioteques de campus, integració de les biblioteques en els CRAI, per assumir funcions adreçades a la recerca i l’aprenentatge...). Però proposen una sèrie de mesures que caldria emprendre a partir d’ara per fer front a la situació de crisi que ja és aquí:

• Redefinir el mapa de les instal·lacions bibliotecàries de les universitats
• Reorganitzar el personal de la biblioteca
• Revisar els horaris d'obertura de les biblioteques
• Elaborar una nova oferta de serveis i col·leccions bibliotecaris
• Apostar per infraestructures i equipaments TIC més econòmics
• Reduir els preus de la biblioteca digital
• Explotar la biblioteca i incrementar ingressos

En cadascun d’aquests àmbits es proposen una dotzena d’accions concretes per tirar endavant.

Com a conclusió: un document molt complet, ben pensat i realista, que pot ser el punt de partida de les polítiques futures.

Les biblioteques universitàries, amb futur

Per mitjà de la llista Iwetel es va donar a conèixer, ja fa alguna setmana, un treball publicat el juliol de 2011 per l'ALA (American Library Association) que estudia l'evolució de les biblioteques universitàries als Estats Units entre 1998 i 2008. Es troba disponible en línia:

Davis, Denise M. Trends in academic libraries [en línia]: 1998 to 2008. [Chicago]: American Library Association, 2011. 46 p. <https://www.ala.org/sites/default/files/tools/content/librarystats/academic/ALS 9808 comparison.pdf>. [Consulta: 2 jul. 2026].

L'autora parteix de les dades estadístiques que recopila cada dos anys el National Center for Education Statistics (NCES). Algunes de les xifres que s'hi recullen són aquestes:

En el transcurs dels 10 anys analitzats, el nombre de biblioteques es va incrementat en un 6,9 %, fins a arribar a un total de 3.911 biblioteques (sense comptar els diferents punts de servei de cada biblioteca).

El préstec de documents a domicili va baixar un 20,9 % (dada que cal considerar en el context d'una incorporació important de recursos electrònics a les biblioteques, que no generen préstec).

El nombre d'hores obertes al públic va augmentar en els 10 anys estudiats: va baixar el nombre de les biblioteques que obrien poques hores i va pujar les que obrien més hores.

Pel que fa al personal, si es considera el conjunt de les categories laborals, el nombre va disminuir lleugerament (en un 1,6 %), però en canvi el nombre de bibliotecaris titulats es va incrementar en un 10 % (de 24.800 a 27.300 persones).

Us recomano que feu una ullada a l'informe original. Hi ha altres dades que jo aquí no reprodueixo.

Les conclusions posen de relleu aquestes xifres positives: malgrat l'impacte de les tecnologies per tot arreu i que Internet s'ha convertit en el mitjà més freqüent per arribar a la informació (que podria fer pensar en una minva de les biblioteques físiques), la necessitat d'espai físic no s'ha reduït, sinó tot al contrari.

Els serveis d'informació, el volum de les col·leccions, les hores d'obertura... tots els indicadors són positius. Caldrà fer el seguiment d'aquests estudis en els anys a venir.

Per complementar aquesta visió nord-americana, he anat a buscar les xifres de què disposem per a Espanya. Per sort comptem per al nostre Estat de dades estadístiques força completes i actualitzades, reunides per REBIUN (Red de Bibliotecas Universitarias). Tenim a l'abast de tothom unes xifres ben detallades des de 1994 fins a 2010, consultables des d'aquest enllaç:  https://app.powerbi.com/view?r=eyJrIjoiNzM5NmYwNzUtOWQ1My00YmRhLTk3NjYtM2E0ZDk1NzIzMDdhIiwidCI6IjNmNjdkZDljLTllNDktNDE2Yi05MWMxLTQ1NGM3OTdmNjJmNyIsImMiOjh9&pageName=ReportSection.

Per tal que la comparació entre la situació espanyola i la nord-americana sigui el màxim de rigorosa, tindré en compte les xifres dels mateixos anys que l'estudi americà: les de 2008 en relació a les de 1998 (tot i que, com dic, per a Espanya ja estan disponibles les dades fins al 2010).

Pel que fa al nombre de biblioteques, l'increment a Espanya va ser d'un 25 % (de 56 a 70 biblioteques): als Estats Units només un 6,9 %.

El préstec dels documents a domicili es va incrementar en un 8,8 % (a Amèrica es va reduir en un 20,9 %). (Això no sé si diu gaire a favor de la situació espanyola...)

El nombre d'hores obertes al públic també va créixer el 2008 en comparació al 1978: concretament en un 22 %.

Pel que fa al personal, la plantilla total a Espanya va augmentar un 27,1 % (de 5.263 a 6.690 treballadors). I si comptem només els bibliotecaris pròpiament dits, van augmentar en un 39 % (de 1.805 a 2.516). Unes xifres molt millors que les dels Estats Units.

Amb aquesta comparació tan simple no vull pas extreure conclusions molt rigoroses: això ho deixo a les persones que dominen la tècnica estadística i l'anàlisi d'indicadors. Per exemple, potser resulta que als Estats Units ja partien d'una situació molt millor el 1998, i per això els increments dels diferents conceptes no havien de ser tan amplis...

Però a simple vista podem afirmar que en l'àmbit de les biblioteques universitàries a Espanya es va experimentar durant la dècada 1998-2008 uns increments majors que els dels Estats Units, tant en llocs de treball com en d'altres aspectes.

El que passarà en el futur immediat, això ja no ho sé. Més aviat hem de creure que les coses canviaran de color...

Un missatge del futur!

Avui torno a referir-me a un missatge distribuït fa uns dies per la llista Iwetel (http://www.rediris.es/list/info/iwetel.html). El títol del missatge es refereix explícitament al futur, de manera que està plenament justificat que el comentem en aquest bloc: «Informe de la autopsia de la biblioteca Universitaria 2050» (http://listserv.rediris.es/cgi-bin/wa?A2=ind1108E&L=IWETEL&F=&S=&P=10265).

L'envia a la llista Julio Alonso Arévalo (http://www.directorioexit.info/consulta.php?directorio=exit&campo=ID&texto=162), cap de la biblioteca de la Facultad de Traducción y Documentación de la Universidad de Salamanca, i consisteix en la traducció a l'espanyol d'un text escrit en clau irònica sobre el futur de les biblioteques universitàries d'aquí a 40 anys.

El text original al qual fa referència el misstge d'Iwetel va ser publicat el 2 de gener de 2011 al portal nord-americà The chronicle of higher education: http://chronicle.com/article/Death-by-Irony-How-Librarians/125767/. El seu autor, Brian T. Sullivan, és un bibliotecari de l'Alfred University, a l'estat de Nova York (http://libguides.alfred.edu/profile.php?uid=12078). És a dir que les seves opinions són basades en l'experiència directa, provenen d'una persona que sap de què parla...

El text no va passar desapercebut, com ho demostren els 74 comentaris que havia generat fins al moment que escric aquestes ratlles. Tal com dóna a entendre el títol, se suposa que l'any 2050 les biblioteques universitàries ja no existiran: per això se'n fa la suposada autòpsia.

I aquests són els motius d'aquesta defunció (poso només els títols dels apartats; us convido que llegiu el text sencer):

1. Les col·leccions de llibres esdevingueren obsoletes.
2. La formació d'usuaris deixà de ser necessària.
3. L'alfabetització informacional fou integrada totalment dins dels plans d'estudis de les carreres.
4. Les biblioteques i els bibliotecaris foren absorvits pels serveis informàtics.
5. Els serveis d'informació van desaparèixer.
6. L'economia va malmetre la qualitat.

En definitiva, un text breu i en clau d'humor, que es llegeix en cinc minuts, però que ens pot fer pensar una estona!