Feina per als bibliotecaris en el sector editorial?

Un bibliotecari pot treballar en qualsevol tipus d'organització, perquè la nostra feina està directament relacionada –per dir-ho d'una manera simple– amb l'organització del coneixement. I qualsevol empresa o entitat necessita gestionar la informació i documentació que genera ella mateixa i la que necessita provinent de l'exterior. Tant li fa que sigui una empresa d'antenes per a mòbils, un portal web de lloguer de pisos o una fàbrica de mobles.

Però sembla que aquelles empreses els productes o serveis de les quals tenen a veure directament amb informació, documentació o coneixement –com ara els mitjans de comunicació o les editorials– hagin de ser un terreny més propici per a un professional de la informació, que som nosaltres.

Anteriorment ja hem tractat en aquest blog de l'entorn de les editorials com a un tipus d'empresa que tradicionalment ha comptat amb bibliotecaris a les seves plantilles. Avui insistim en el tema, aprofitant que fa uns mesos es va publicar un informe que analitza el grau d'implicació de les revistes culturals espanyoles en el nou medi digital.

Revistas culturales en el ámbito digital [en línia]: diagnóstico y propuestas de actuación. Realización del informe, ICC Consultors. Madrid: Asociación de Revistas Culturales de España (ARCE), 2014. 74 p. <http://www.revistasculturales.com/xinformes/EstudioRevistas2014.pdf>. [Consulta: 23 agost 2014].

Jo crec que a la majoria de lectors d'aquest blog no els cal que els presenti ARCE: una associació que agrupa 78 revistes espanyoles dedicades a temes culturals (amb un sentit ampli del concepte, des de música a arquitectura, passant per política o història). No hi són pas totes; però segurament les més interessants. Aquest sector de revistes, com la resta de revistes i la resta de projectes editorials, no passa per un dels seus millors moments des del punt de vista econòmic, a causa de la crisi que impera.

En part per això, des d'ARCE s'ha promogut la realització d'aquest informe (que ha portat a terme una empresa catalana) amb la intenció de conèixer millor la situació i les perspectives d'aquestes editorials en relació a l'entorn digital. L'objectiu és que aquest treball serveixi de punt de partida per facilitar l'adaptació a la nova situació. 

La feina s'ha fet mitjançant una enquesta enviada als membres d'ARCE (que va ser contestada per 47 revistes), entrevistes amb 13 editors i una reunió de treball amb 6 editors. Dels resultats es constata que la majoria d'aquestes revistes (el 64 %) es publiquen simultàniament en paper i en digital; només un 6 % ho fan només en digital.

A la p. 56 de l'informe s'indiquen els serveis que les revistes ofereixen des de les plataformes web respectives. En dono les dades que em semblen més interessants des del punt de vista del bibliotecari que busqui feina com a col·laborador en revistes d'aquest tipus. El 25 % dels portals web no compten amb un cercador intern; només el 57 % ofereixen enllaços als autors i a altres recursos; la mateixa proporció de revistes ofereix el servei de butlletí de novetats. Només el 34 % tenen organitzada la recollida d'opinió dels lectors; només un 30 % compten amb un blog.

Pel que fa a projectes previstos o en marxa, crec que és interessant de saber que el 59 % de les revistes han començat o pensen fer-ho aviat la digitalització de continguts publicats prèviament en paper. El 64 % estan implicades en l'adaptació dels continguts digitals a dispositius mòbils de lectura. El 38 % trobarien interessant portar endavant una relació amb els lectors. El 21 % d'aquestes revistes no és present a les xarxes socials.

A la p. 64 hi ha una altra dada interessant, sobre el coneixement que tenen les revistes dels seus lectors digitals: només el 33 % declara tenir una comunitat de lectors i portar a terme accions per dinamitzar-la.

L'informe acaba amb la llista (només els títols) de les revistes que són membres de l'associació ARCE. Si volguéssim contactar amb elles, hauríem d'accedir al directori que es troba al web de l'entitat: http://www.revistasculturales.com/revistas/

Encara hi ha feina a fer, oi?

Els contractes públics, oportunitat de feina

En aquest blog vam parlar del tema fa dos anys. Les administracions públiques són uns proveïdors importants de feina de la societat actual, en molts àmbits: construcció, publicitat, hostaleria, material d’oficina... I lògicament, també proporciona feina per a bibliotecaris.

No parlo de llocs de treball permanents, com a funcionari. Tots sabem que actualment no hi ha diners per a aquesta mena d’oportunitats, i la mateixa administració ha promulgat una llei que limita molt –quasi congela– la convocatòria de noves places via oposicions.

No; les feines de les quals parlo avui, ofertes per l’Administració, són feines d'una durada determinada, per portar a terme determinats treballs. I aquestes ofertes no van adreçades a persones particulars, sinó a empreses (les quals contractaran el personal que necessitin). L’Administració publica les característiques de les feines que necessita que li facin, i les empreses s’hi presenten. El contracte s’adjudica a l’empresa que ofereix unes condicions millors. D’aquest sistema se’n diu licitacions.

Darrerament s’han fet públiques unes quantes d’aquestes ofertes que tenen a veure amb la feina dels bibliotecaris. Ens n’hem assabentat gràcies al Butlletí ITGD [Innovació Tecnològica i Gestió Documental], publicació mensual gratuïta en pdf que es distribueix a qui la demana. És elaborada per la Subdirecció General d’Arxius i Museus del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Us recomanem que us hi subscriviu si us interessa estar al corrent de notícies relatives a l’administració electrònica, gestió documental, etc.).

Al DOGC núm. 6416 (de 12 de juliol de 2013) es publica l’anunci de licitació d’un contracte de serveis per a l’ICASS (Institut Català d'Assistència i Serveis Socials) per a digitalitzar, enregistrar i donar suport administratiu a la gestió de determinats expedients. El valor estimat del contracte és de 670.150 euros. El termini de presentació d’ofertes per a aquest anunci es va tancar el 27 de juliol. 

Al DOGC núm. 6421 (de 19 de juliol de 2013) es publica l’anunci per a la licitació d'un contracte de servei per digitalitzar documentació textual, sonora i audiovisual. La feina s’ha d’enllestir en tres mesos, amb un pressupost base de 132.400 euros. El termini de presentació d’ofertes per a aquest anunci es va tancar el 29 de juliol.

Al DOGC núm. 6428 (de 30 de juliol de 2013) es publica l’anunci de licitació d’un contracte de tractament i trasllat de documentació judicial i fons bibliogràfic dels partits judicials de Catalunya. El pressupost màxim de licitació és de 455.370,34 euros, per a set mesos de contracte. La presentació d’ofertes es tancarà el 23 d’agost de 2013.

Aquests anuncis publicats al DOGC no contenen totes les especificacions tècniques que es demanen. Aquests detalls es troben als «plecs de prescripcions tècniques», que es poden consultar en línia, a partir d’aquesta base de dades:
https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/search.pscp?reqCode=start&set-locale=ca_ES

Per exemple, per a la darrera de les feines que hem esmentat, al plec tècnic –de 19 pàgines– s’especifiquen les tasques tècniques que caldrà fer a la documentació objecte del contracte, i que posteriorment s’haurà de traslladar. Són 49.263 capses de mida foli i 2.728 capses contenidores. A més del detall de la feina a fer, s’especifica que el personal que haurà de contractar l’empresa adjudicatària cal que «tingui formació específica en arxivística i que comptin amb les titulacions adients que les facultin o habilitin per actuar com a especialistes en aquestes matèries.»

En molts anuncis de licitació s’especifica quin tipus d’empresa s’hi pot presentar, segons l’àrea d’activitat de la feina a fer. Existeix un registre oficial d'empreses classificades on cal estar inscrit per participar en la majoria d’aquests concursos. Aquest registre és públic: http://www10.gencat.cat/pls/ecofin_jcca/p06.cercador_emp?xidi=1

La classificació de les empreses s’estructura en dos grans grups: obres i serveis. Dins dels serveis, hi ha classes ben clares, com per exemple «R - Serveis de transports». Però d’altres que, per a mi particularment, em resulten una mica confuses, la primera vegada que les llegeixo: «M - Serveis especialitzats», «N - Serveis qualificats», «T - Serveis de contingut». Hi ha un altre grup en què m’identifico clarament: «V - Serveis de tecnologies de la informació i les comunicacions».

Cada grup està subdividit en subgrups. Així, el Grup V disposa de vuit subgrups. Per exemple: «1. Serveis de captació d’informació per mitjans electrònics, informàtics i telemàtics». I finalment, per a cada subgrup, quatre categories: A, B, C i D (les quals no estan explicades, però corresponen al volum econòmic previst en el contracte: A, per a imports anuals inferior als 150.000 euros; D, per a imports iguals o superiors als 600.000 euros). En aquest subgrup, a la categoria A hi consten 10 empreses, i a la categoria D, nou empreses. Una mateixa empresa pot aparèixer en diferents grups i subgrups, segons les activitats a què es dediqui.

Penso que un jove graduat que estigui buscant feina, faria bé d’enviar el seu currículum a les empreses que consten en aquest registre (òbviament, a les que estiguin registrades per fer activitats relacionades amb informació i documentació).

Hi ha diversos grups i subgrups d’aquesta classificació d’empreses que podem tenir en compte. Especialment: Grup M - Serveis especialitzats; Subgrup 5, Serveis de biblioteca, arxius i museus. Entre les quatre categories hi figuren nou empreses.

Si algú se sentís atret per aquest món dels contractes públics, podria introduir-s’hi llegint un Manual divulgatiu que trobarà en línia al web del Departament d’Economia i Coneixement, apartat «Contractació pública».

Els arxius, potencials llocs de feina

El 2006 es va crear un organisme anomenat European Archives Group (EAG), a instàncies del Consell de Ministres Europeu, format per experts nomenats pels estats membres i les institucions europees, i que té l'objectiu de garantir la cooperació i la coordinació dels assumptes generals relacionats amb els arxius. Aquí trobareu el seu lloc web: http://ec.europa.eu/archival-policy/eur_arch_group/index_en.htm

Per part d'Espanya hi participa Luis Ramón Enseñat Calderón, cap del Servei de Cooperació Internacional, dels Arxius Estatals. L'EAG es reuneix dos cops l'any i depèn de la Comissió Europea. 

El setembre de 2012 l'EAG va fer públic un document que examina els reptes que tenen els arxius en l'era digital i n'estableix una sèrie de recomanacions. 

Grupo Europeo de Archivos. Los archivos en Europa frente a los desafíos de la era digital [en línia]: segundo informe provisional al Consejo. Bruselas: Comisión Europea, 21.9.2012. 8 p. <http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2012:0513:FIN:ES:PDF>. [Consulta: 16 jul. 2013].

Uns quants dels punts principals són aquests:

Els arxius estan evolucionant: «Los archivos nacionales trabajarán para equilibrar su mandato y sus responsabilidades con otros intereses. A tal fin, tratarán de cooperar más estrechamente con otras redes y organismos de gestión de la información, en particular las agencias de administración electrónica.» (p. 4).

Els arxius han de propiciar la reutilització de les dades d'origen públic: «Exhortar al público a utilizar la información contenida en los archivos es parte de la misión de las instituciones archivísticas nacionales.» (p. 4).

Una de les conclusions ve a dir que l'arribada de documentació en format digital als arxius «requerirá un notable esfuerzo de los archivos, por lo que el intercambio de experiencias y la elaboración de estrategias comunes constituyen ingredientes esenciales.» (p. 5).

Entre les decisions preses per aquest òrgan, n'hi ha que impliquen molta feina per als arxivers: «Los archivos nacionales cooperarán para poner en línea de aquí a 2015:
–Las principales fuentes que ayuden a los ciudadanos a entender mejor las relaciones entre países y administraciones en la historia y la construcción de Europa, así como la diversidad de culturas, tradiciones e identidades nacionales.
–Las "piezas maestras” de los archivos de cada Estado miembro.
–Colecciones relacionadas con los grandes acontecimientos históricos y los aniversarios.» (p. 7).

I més endavant: «Las organizaciones de archivos deben colaborar para superar los obstáculos y fomentar una mayor reutilización de la información de los archivos.» (p. 7).

La col·laboració entre arxius i biblioteques està explícitament esmentada: «Los archivos deberán compartir experiencias con las bibliotecas y los museos y llevar a cabo nuevas investigaciones sobre qué buscan los clientes y los clientes potenciales. [...] Los archivos nacionales deberían compartir sus conocimientos y su experiencia e intercambiar información sobre los enfoques de digitalización del material de archivo. El desarrollo de una estrategia europea que incluya modelos y normas comunes de digitalización ayudaría a los archivos a poner en marcha programas de digitalización y contribuiría a una mayor interoperabilidad entre países.» (p. 8).

Els arxius, institucions d'importància transcendental, i lloc de treball possible.

Ha passat el Mobile World Congress

La premsa apareguda durant els dies de celebració del passat Mobile World Congress va recollir diversos testimonis d'empresaris catalans que van participar en aquest esdeveniment tan gran. Un gran estand de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona aixoplugava 48 empreses catalanes que hi van fer cap. Els entrevistats donaven a entendre que les possibilitats de negoci havien estat molt superiors a les expectatives que tenien abans d’anar-hi. Segons fonts oficials, aquestes empreses han fet una mitjana de 200 contactes empresarials, un 30 % més que l’edició anterior.

I és que 70.000 visitants i 2.000 empreses d'arreu el món amb representació pròpia donen per molt. A banda de les empreses directament relacionades amb la telefonia mòbil, destaca la presència d’altres companyies que –aparentment– no estan lligades a aquest context. És el cas, per exemple, de la casa Ford, que fabrica cotxes. Així ho recollia Enrique Dans al seu blog: http://www.enriquedans.com/2013/02/automoviles-tecnologia-y-economia-ficcion.html

En un cotxe actual hi ha moltíssima tecnologia incorporada. Molta d'aquesta tecnologia està directament relacionada amb informació. Aquesta idea, la dels productes que incorporen informació, ja fou vaticinada el 1994 per Alfons Cornella (al seu llibre Los recursos de información, p. 136-138).

Des de l'estand dels organismes de les administracions catalanes, es donaren a conèixer els esforços fets a Catalunya en favor de la reutilització de les dades d’origen públic. Certament una tasca lloable, que pot comportar vies de negoci a emprenedors espavilats que detectin alguna necessitat no coberta. Aquí, més informació: http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/gencat/2013/02/25/la-generalitat-al-mobile-world-congress-2013/

La Generalitat mateixa ha obert comptes a xarxes socials que s’alimenten automàticament de les dades obertes generades per l’Administració o per institucions vinculades. Per exemple, el compte de Twitter @feinaactiva.I també distribueix aquesta informació per mitjà de dispositius mòbils. Vegeu-ne més informació aquí: http://www.gencat.cat/mobils/cat/directori-aplicacions-altres.htm

Els bibliotecaris podem aportar la nostra part específica de coneixement en la indústria de les apps: elaborant l’arquitectura d’informació, millorant aspectes d’accesibilitat i d’usabilitat, organitzant la informació...

Que no en sabem prou? Que a la carrera no ens en van ensenyar? No hi ha res que no es pugui aprendre... Fixeu-vos, si no, en aquest curset en línia organitzat per la SEDIC de Madrid i... impartit per dos bibliotecaris catalans!:  http://www.sedic.es/f_cursosvirtuales-13-1tr6.asp

Demà, sessió per a emprenedors tecnològics

Demà dimecres, 26 de setembre de 2012, tindrà lloc a La Salle Technova de Barcelona una sessió oberta a tots els interessats a crear una empresa en l’àmbit tecnològic. L’ojectiu: escoltar les seves propostes i rebre una assessoria ràpida per part d’experts.

L’activitat s’anomena Startup Pitch Bootcamp i està organitzada per Founder Institute, una entitat «acceleradora d’empreses emergents», que ofereix ajuda per posar en pràctica projectes empresarials. Tenen una implantació internacional i ofereixen una formació de quatre mesos. Aquest és el seu lloc web: http://www.fi.co/

L’acte de demà té caràcter obert i gratuït, si bé cal inscripció prèvia. Tindrà lloc al vespre, de 18.30 a 20.30 h. Primer hi haurà unes breus intervencions de tres emprenedors d’èxit: Martín Manent (director de Derecho.com), Joana Sánchez (presidenta d’Inesdi, Instituto de Innovación Digital de las Profesiones) i Tomás Diago (president de Softonic.com). Tot seguit, els emprenedors que ho desitgin tindran l’oportunitat de presentar breument la seva idea de negoci. Tota una oportunitat per aprendre!

S’hi pot apuntar qualsevol emprenedor o persones amb idees que puguin esdevenir un dia un negoci, sempre amb un fort component tecnològic.

En aquesta la pàgina hi ha més detalls de l’esdeveniment i el formulari d’inscripció: http://fi.co/e/1930

I fent clic aquí veure la font de la notícia.

Oportunitat d’aprenentatge i de contactes!

Liber, una cita obligada

Els mesos de setembre i octubre tenen lloc a Barcelona un conjunt d’esdeveniments relacionats amb el llibre que fan d'aquesta ciutat una capital cultural envejable. Diumenge passat va acabar la Setmana del Llibre en Català (http://www.lasetmana.cat/), cita que ja havíem anunciat en el seu moment en aquest bloc, i que sembla que enguany ha anat força bé.

Coincidint amb les festes de la Mercè (festa major de Barcelona) té lloc cada any la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern (http://www.gremillibrevell.cat/public.php?apd=101&orig=86&idioma=ca&email=) que enguany tindrà lloc del 21 de setembre al 7 d’octubre. Com sempre, a la part de baix del Passeig de Gràcia, desenes de parades posen a disposició del públic passavolant o interessat una munió de llibres, revistes i altres documents descatalogats. L’organitza el Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya.

Però el motiu principal de l’entrada d’avui és el Liber, el tercer esdeveniment que properament es portarà a terme a casa nostra vinculat amb el món del llibre. El Liber se celebra cada any en seus alternatives: Barcelona i Madrid. Enguany toca a casa. Tindrà lloc els dies 3, 4 i 5 d'octubre de 2012. El lloc, el recinte de la Gran Via de la Fira de Barcelona (dins del terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat).

Es tracta de «la trobada professional més gran de la indústria del llibre a Espanya i una de les més importants del món en llengua castellana», com diu el seu propi web: http://www.liber.es/ca/inici. I, per tant, un esdeveniment del tot recomanable.

Enguany, amb un inconvenient a destacar: el preu d’entrada, que són 25 euros. Això no havia passat mai, en el meu record. Altres anys, amb el registre previ com a professional (i aquesta categoria incloïa bibliotecaris, professors i estudiants de bibliotecari) teníem l'entrada gratuïta o a un preu simbòlic. És una llàstima el canvi de política dels organitzadors del certamen, perquè aquest fet segur que frenarà l’assistència de molts estudiants del grau d’Informació i Documentació –futurs bibliotecaris– i de molts joves bibliotecaris.

Més llàstima és encara si tenim en compte el que es perdran. A més de la possibilitat de fullejar les novetats, i especialment les novetats de les editorials institucionals, que arriben poc a les llibreries convencionals, durant els tres dies que se celebrarà aquest certamen tindran lloc una sèrie de xerrades i taules rodones d’un interès molt alt per a nosaltres.

El primer dia, 3 d’octubre, per exemple, en Miguel Jiménez, bibliotecari i director de l'Agencia Española del ISBN, dirigirà un taller sobre l’ISBN i els llibres digitals, a les 10.15 h. A la mateixa hora (quin estrès!) tindrà lloc una taula rodona amb un tema prometedor, que ha estat objecte de diverses entrades en aquest bloc: «Biblioteques i reutilització de la informació». Entre els ponents hi trobem una altra bibliotecària: Patricia Riera, responsable de la delegació de Cedro a Catalunya (els altres dos són Luis Collado, de Google España, i Gema Bueno, del Departament de Biblioteconomia i Documentació de la Universidad Carlos III de Madrid.


D’entre les 16 propostes del dia 4 d’octubre, em crida l’atenció un taller titulat «Sense metadades no hi ha vendes» (a les 10.15 h), que dirigirà Jesús Peraíta, director de DILVE. Per no cansar-vos, em limitaré a destacar una altra taula rodona: «5 segles conservant i difonent llibres, i ara, què fem amb Internet?», que tindrà lloc a les 18 h i en la qual intervindran Eugènia Serra, nova directora de la Biblioteca de Catalunya, i Mar Pérez Morillo, cap del Servei Web de la Biblioteca Nacional de España, moderades per Montserrat Oliván, cap del Servei de Dipòsit Legal, de la biblioteca madrilenya. Totes elles bibliotecàries, òbviament.

El darrer dia, 5 d’octubre, destaca una taula rodona que començarà a les 10.15 h: «Bibliotecaris i editors: punts de trobada». Hi parlaran tres bibliotecaris i tres editors. Els bibliotecaris: Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, Núria Altarriba, cap del Servei d'Accés i Obtenció de Documents de la Biblioteca de Catalunya, i Gerald Leitner, president de l'Action Group on EBLIDA's Campaign for e-Books. Els editors: Lluís Pastor, director general de l'Editorial UOC, Xavier Mallafré, director general del Grup 62, i Pedro de Andrés Romero, conseller d'Alianza Editorial. Moderarà la taula Teresa Fèrriz, del Col·legi.

El col·lectiu bibliotecari de Catalunya no és molt nombrós. És evident que no ens coneixem tots; però sí que ho és, segons la meva opinió, que sentim un cert sentiment de solidaritat i de pertinença entre nosaltres. Un futur bibliotecari i un jove bibliotecari que s'estigui obrint camí en el món laboral, crec que farà bé de conèixer altres col·legues que ocupen llocs de responsabilitat. I farà bé de fer-se conèixer, demostrar que s'és actiu, que s'està amatent a les novetats, que s'intenta estar al dia... Ara bé; 25 euros són 25 euros, d'això no hi ha dubte!

Els museus ens donen exemple

El passat 23 de maig de 2012 va tenir lloc al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) la jornada L'Era Digital: Què Estem Fent els Museus Catalans? S’hi van presentar vuit comunicacions, provinents de museus o entitats relacionades.

Ara fa unes setmanes s’han posat a la Xarxa els enregistraments de vídeo de les contribucions a aquesta jornada, i també les presentacions que els ponents van aportar-hi. Ho trobareu tot aquí: http://www.mnac.cat/activitats/era_digital.jsp?lan=001

Voldria destacar un parell d’aquests treballs:

«Apps de patrimoni: fora de les parets del museu», d’Albert Sierra, de la Direcció General del Patrimoni Cultural Generalitat de Catalunya.

«Noves maneres de relacionar-se amb l'art: realitat augmentada al Museu de Mataró», d’Alexandra Prats, del Museu de Mataró.

Les destaco per dos motius. Per un cantó, tracten d'unes tecnologies en les quals els bibliotecaris podríem intervenir, tant en la creació com l'edició i –per tant– podríem convertir-nos en col·laboradors de museus per aquesta vessant. Per una altra banda, el tipus d'idees que ens presenten aquestes comunicacions, aplicades a museus, també podrien ser realitzades en l’entorn de les biblioteques. Només cal donar-hi dues voltes perquè se'ns acudeixi alguna idea.

Seguirem.

Tècnic en bibliometria, nou perfil d'interès

Fa un temps ja vaig recollir al bloc la idea d'un nou perfil professional: l'expert en bibliometria, expert en el maneig de les eines i les tècniques bibliomètriques, per tal de donar suport a grups de recerca o a unitats de recerca d'universitats o altres organitzacions similars: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/01/especialista-en-bibliometria-possible.html

Avui hi torno, amb l'excusa de la publicació recent d'un article que insisteix en el tema:

Torres-Salinas, Daniel; Jiménez-Contreras, Evaristo. «Hacia las unidades de bibliometría en las universidades [en línia]: modelo y funciones». Revista española de documentación científica, vol 35, n.º 3 (jul.-dic. 2012), p. 469-480. 25 referències citades a la bibliografia. <http://redc.revistas.csic.es/index.php/redc/article/view/753/834>. [Consulta: 1 agost 2012].

En aquest treball s'exposa «una propuesta para la creación de unidades de bibliometría en las universidades españolas.»

L'objectiu de l'article és «ilustrar el modelo y funciones de dichas unidades [de bibliometría] que han de basarse en tres pilares fundamentales: control de las fuentes de la información, realización de informes y asesoramiento y formación.»

A més de la proposta teòrica, que desenvolupen amb prou claredat i detall, es presenten alguns exemples reals portats a terme a les universitats de Granada i de Navarra.

Ja es veu que es tracta d'una funció necessària amb què han de comptar les universitats i altres organismes similars. I que els bibliotecaris –amb l'especialització que convingui– són plenament capacitats per portar a terme.

Reprodueixo el paràgraf final del treball:

«Asimismo este tipo de servicios requiere para su buen funcionamiento y autonomía de un personal multidisciplinar que abarque no solo conocimientos sobre bibliometría y evaluación de la actividad científica, sino también otra formación como técnicas estadísticas, visualización de la información, informática (programación y bases de datos) o divulgación científica. Otro aspecto reseñable es el paso de la bibliometría evaluativa de los grupos de investigación a una fase de mayor profesionalización de la práctica bibliométrica. La documentación, desde un punto de vista laboral, debe abrirse a nuevos nichos de trabajo y ésta que hemos comentado en estas páginas creemos que es una gran oportunidad.» (p. 478).

Tant de bo que els escoltin!

Més feina relacionada amb les editorials

Bibliotecaris i editors tenim una cosa en comú. Els llibres han estat presents en l’origen de les nostres professions i en bona mesura continuen marcant els dos àmbits laborals. Tot i que hi deu haver bibliotecaris que no han tingut mai un llibre a les mans per motiu de feina, i igualment deu passar en el cas d'alguns editors. Però no és la tònica general. És per això que els uns i els altres, parlant en termes generals, coincidim i col·laborem.

De les relacions laborals entre bibliotecaris i editors ja n'hem parlat en alguna altra ocasió. Avui porto un parell de notícies relacionades amb aquesta relació laboral, amb noves oportunitats de feina.

Per un cantó, a El periódico de fa uns diumenges (1 de juliol), Ernest Alòs signa una notícia que es refereix a una empresa dels Estats Units que presta serveis a les editorials: els ajuda a detectar a la xarxa publicacions «pirates» dels seus productes: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/detectius-de-books-2004201

Heus ací una nova dedicació possible dels bibliotecaris per a les editorials: perseguidors de publicacions fraudulentes a la xarxa. Fins i tot podríem inventar-nos un bonic neologisme –en anglès, per descomptat– per vendre'ns: «Copy-right cop»? «Hackers' Police»?

En relació amb aquesta nova funció, veig que la recerca en la tecnologia per detectar plagis comença a despuntar. Vegeu, si més no, les tres comunicacions presentades al II Congreso Español de Recuperación de Información (CERI 2012) que va tenir lloc fa poc més d'un mes (18 i 19 de juny de 2012) a València: http://users.dsic.upv.es/grupos/nle/ceri/programa.html#sesion4

Així doncs, veiem que el tema dóna de si: tant des del punt de vista laboral com també d'especialització en la formació.

D’una altra banda, el bloc Beat: observatori de l’edició digital, al qual ja he fet referència en altres ocasions, recollia la notícia, fa uns divendres (el 6 de juliol), que la biblioteca pública Martí Rosselló, de Premià de Mar, ha començat a publicar una col·lecció de llibres electrònics d’autors locals:
http://beatcat.blogspot.com.es/2012/07/la-biblioteca-marti-rossello-de-premia.html

Una lloable iniciativa! Una de les possibilitats que tenim els bibliotecaris és la de generar productes informatius. No només seleccionem, adquirim, cataloguem, classifiquem i difonem informació i documentació existent, sinó que també –i no pas com una activitat residual– som capaços de generar noves publicacions.

No cal dir que això passa a escala de xarxes de biblioteques (en tenim exemples lloables tant a la xarxa de la Diputació de Barcelona com a la de la Generalitat, o al CBUC), sinó també en l’àmbit de les biblioteques individuals: des de les clàssiques guies de lectura amb què fomentem l’ús dels documents de les nostres col·leccions, fins a l’edició d’obres de consulta relacionades amb la informació del nostre entorn.

Per cert, una de les noves assignatures optatives que el proper curs es posaran en marxa en el marc del grau d’Informació i Documentació, a quart curs, es titula Elaboració de productes informatius, de 6 crèdits. Aquí en podeu veure el pla docent: http://www.ub.edu/grad/plae/AccesInformePD?curs=2012&codiGiga=364358&idioma=CAT&recurs=publicacio. Els futurs graduats hi aprendran a elaborar i difondre diferents productes específics.

Així doncs, ja ho sabem: Bibliotecaris i editors, col·laborem de dos en dos!

Big data: fenomen amb oportunitats laborals

Un concepte que darrerament començo a veure de manera repetida és el de «big data». Es tracta del fenomen contemporani de la gran quantitat de dades que les tecnologies permeten acumular, de la possibilitat de relacionar aquestes dades entre si encara que tinguin orígens diversos, i d'obtenir-ne informació d'interès.

Imatge d'ARTSILENSEcom

Per a una explicació més sistemàtica i completa, vegeu l'article de la Wikipedia en anglès: http://en.wikipedia.org/wiki/Big_data. Com a divulgador de la idea podem mencionar Enrique Dans, que en el seu bloc –del qual ja hem parlat alguna vegada– ha reflexionat en diverses ocasions sobre el tema: http://www.enriquedans.com/tag/big-data.

Una altra font per trobar textos d'interès en relació amb aquest fenomen i les seves implicacions amb la gestió empresarial és al web de l'entitat AIIM: http://www.aiim.org/Community/search/keyword?w=Big+Data

El «big data» té una certa relació amb el de les fonts obertes i la disponibilitat de la informació pública (generada per les administracions públiques). Poc espavilats seríem si no lluquéssim en aquesta gran quantitat de dades disponibles algunes idees de negoci.

Així ho han vist una part dels nostres col·legues periodistes, els quals pateixen actualment, com a col·lectiu, un gran trasbals laboral a causa de la crisi que ens corseca. Em refereixo a un nou perfil laboral, de la branca del periodisme anomenat «data journalist».

Una primera aproximació la podem tenir en aquest breu escrit: «How to be a data journalist», a càrrec de Paul Bradshaw: http://www.guardian.co.uk/news/datablog/2010/oct/01/data-journalism-how-to-guide

Segons ell, els «data journalists» dominen aquestes habilitats:

1. Finding data
2. Interrogating data
3. Visualising data
4. Mashing data

Ens sonen, oi, aquests conceptes? Són ben bibliotecaris!

Òbviament, periodistes i bibliotecaris tenim molts punts de contacte. Recordem la denominació –fins a un cert punt espúria– de «Ciències de la Informació» amb què s'anomenaven oficialment a Espanya els estudis universitaris de Periodisme o de Comunicació.

Periodistes i bibliotecaris fem servir la informació com a matèria primera, així que no ens ha d'estranyar que totes dues professions ens trobem ara també pretenent aprofitar-nos de les dades que les tecnologies ens permeten obtenir tan fàcilment. En aquest món que vivim cap col·lectiu té el monopoli de res: qui no corre, vola!

Insistint en aquest perfil periodístic, us convido a llegir l'escrit de Marta Berenguer «Jo de gran vull ser periodista de dades», publicat al bloc d'ESCACC Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura: http://bloc.escacc.cat/2012/06/jo-de-gran-vull-ser-periodista-de-dades/?utm_source=twitterfeed&utm_medium=twitter

S'hi recullen una bona colla d'enllaços amb els quals podem ampliar el coneixement sobre aquesta tendència.

Que no hi veieu l'oportunitat de negoci? No són del mateix parer tres joves universitaris catalans (de tres ensenyaments diferents; cap d'ells bibliotecari) que han muntat l'empresa Data'n'Press: http://datanpress.com/ca/AboutUs

A veure si trobem algun exemple similar, amb la participació de bibliotecaris!

Per a aquells que vulguin aprofundir en el tema, hi ha disponible en línia el llibre Data journalism handbook: http://datajournalismhandbook.org/1.0/en/

I els interessats en el fenomen del «big data» en general, faran bé d'intentar trobar els materials d'una jornada que va tenir lloc a Bellaterra ahir, 17 de juliol: http://blog.bigml.com/2012/07/09/bigml-workshop-in-barcelona-july-17th-2012/. Igualment, cal que estiguin atents al proper congrés sobre el tema a Espanya, que tindrà lloc a Madrid el proper novembre: http://www.bigdataspain.com/


Actualització (2 agost 2012). Acabo de veure un document recomanable per als interessats en el fenomen del «big data». Es tracta d'una selecció d'opinions d'experts sobre el tema, que donen exemples, plantegen reptes i formulen prediccions d'aplicacions futures d'aquest fet.

Anderson, Janna Quitney; Rainie, Lee. The future of Big Data [en línia]. Washington, DC: Pew Research Center, July 20, 2012. [41] p. <http://pewinternet.org/Reports/2012/Future-of-Big-Data.aspx>. [Consulta: 2 agost 2012].

Estudi sobre Internet a Espanya com a generador de feina

Avui insistirem en una de les línies argumentals d' aquest blog: que les noves tecnologies en general, i Internet en particular, són un camp de treball molt ampli per als bibliotecaris del present i del futur: http://bib-doc.blogspot.com/search/label/Internet.

El document que dóna suport a aquesta idea és un informe publicat fa uns mesos:

Álvarez, Ignacio; Benamou, Jérémy; Fernández-Bosch, José Manuel [et al.]. España conecta [en línia]: cómo transforma Internet la economía española. Boston, MA: The Boston Consulting Group, abril 2011. 40 p. (BCG report). <http://www.espanaconecta.es/pdf/BCG_espanaconecta.pdf>. [Consulta: 23 set. 2011].

Es tracta d'un estudi sobre el grau de penetració d'Internet a la societat espanyola i les seves implicacions econòmiques. En especial s'hi estudia l'impuls que les petites i mitjanes empreses (pimes) han trobat a la xarxa (s'ha passat una enquesta a més de 1.000 d'aquestes empreses). S'analitza també, específicament, la transformació esdevinguda en els sectors del turisme, la moda, el lleure i els serveis financers.

Segons el resum executiu (p. 5-6) Internet ja aporta a hores d'ara 23.400 milions d'euros al PIB espanyol de manera directa, i aquesta xifra pot arribar a ser de 63.000 milions el 2015. Aquestes xifres es calculen a partir del comerç electrònic de particulars, la compra-venda de dispositius associats a Internet, la inversió en banda ampla...).

Internet també incideix de manera indirecta en l'economia espanyola, en tots els sectors productius. Per exemple, els consumidors porten a terme una bona part de les seves compres en botigues físiques després d'haver-se informat dels productes o els serveis mitjançant Internet. La publicitat en línia va representar el 2009 l'11,6 % del total de publicitat als mitjans de comunicació (654 milions d'euros).

L'aprofitament d'Internet com a factor de creixement econòmic cal que recolzi en tres àmbits d'actuació: en primer lloc cal impulsar l'aprofitament d'Internet per part de les petites i mitjanes empreses, les quals aporten més del 75 % de l'ocupació privada. En canvi, només un 24 % de les pimes de menys de 10 empleats tenen pàgina web (i menys del 7 % ven per Internet).

Aquesta manca de presència a la xarxa per part d'un bon nombre de pimes es va comentar no fa gaire en una altra entrada d'aquest blog: http://bib-doc.blogspot.com/2011/09/els-autonoms-possibles-clients-dels.html

En segon lloc cal augmentar l'aprofitament d'Internet per part de tots els sectors econòmics en general, i dels sectors clau, en particular. I finalment –segons aquest informe– cal augmentar l'extensió i intensitat d'ús d'Internet.

Segons aquest estudi (p. 11) el nombre de llocs de treball actuals a Espanya relacionats directament amb Internet supera la xifra de 100.000.

L'informe inclou sis exemples de bones pràctiques d'aprofitament d'Internet per part de pimes, en què es constata que a partir de la presència a la xarxa, la seva situació econòmica ha millorat notablement.

Heus ací, doncs, un cas que pot semblar curiós: un treball on no apareix ni una sola vegada la paraula «bibliotecari» o similars, però que en canvi resulta d'interès per a nosaltres, ja que ens senyala un àmbit de treball possible. Altres paraules que sí que es mencionen són «posicionament» (5 cops) i «xarxes socials» (12 cops).

Els autònoms, possibles clients dels bibliotecaris

Avui ens fem ressò d'un estudi publicat al maig de 2011 sobre el grau d'informatització i ús d'Internet per part dels treballadors autònoms espanyols.

El trabajador autónomo y la sociedad de la información 2010 [en línia]: estudio sobre el grado de informatización y uso de Internet de los trabajadores autónomos españoles. Madrid: Fundetec, 2011. 119 p. <http://www.slideshare.net/retelur/informe-el-trabajadorautonomoysi2010-8307841>. [Consulta: 16 jul. 2012].

Segons diu la introducció del treball, «en España existían en diciembre de 2010, 3.126.792 profesionales inscritos en el Régimen Especial de Trabajadores Autónomos (RETA)» (p. 8).

Aquest estudi (elaborat amb una enquesta telefònica feta entre novembre de 2010 i gener de 2011 a 3.545 autònoms –543 dels quals, de Catalunya– de tots els sectors econòmics) vol descobrir el grau d'informatització i ús d'Internet per part d'aquest gran col·lectiu professional (el maquinari i programari que utilitzen, si disposen de pàgina web, si fan ús del comerç electrònic per comprar o vendre, si fan ús de les xarxes socials...).

Destaquem unes quantes de les dades que s'hi publiquen: una mica més de la meitat (52,2 %) no tenen cap equipament informàtic (les xifres per a Catalunya encara són pitjors: no disposen de cap equipament el 55,5 %).

Pel que fa a l'accés a Internet, una quarta part declara no tenir-ne (concretament, el 26,4 %).

El 61,8 % dels autònoms espanyols no té pàgina web.

El 61,9 % dels que contesten l'enquesta declaren no fer ús de les xarxes socials.

Hi ha un apartat interessant, el 6.2: «Confianza en asesores tecnológicos» (p. 71 i següents).

«El colectivo de autónomos confía especialmente en el consejo tecnológico para su actividad que recibe de los servicios de asesoramiento externo que ellos mismos contrataron (laboral, fiscal, legal…), a la que otorgan un promedio de 3,1 puntos sobre 4, lo que podría denominarse como “confianza alta”.»

Ja ho veieu: no tothom hi entén de tot. Autònoms, deixeu que un bibliotecari us assessori i us ajudi en l'accés a la informació, en la gestió de la vostra documentació! Bibliotecaris, feu-vos valdre enmig dels professionals autònoms demostrant la vostra competència per a la gestió de la informació i la documentació!

La crisi comporta feina per a certes professions

La crisi econòmica no afecta a tothom de la mateixa manera. Si bé és cert que la majoria de la gent n'estem perjudicats o ben fumuts, hi ha determinats perfils professionals que els passa el contrari: no s'acaben la feina que els surt.

Això és el que es desprèn d'un article publicat fa pocs dies al portal Eroski Consumer:

Raya Bayona, Lola. «Las profesiones más demandadas a partir de la crisis» [en línia]. Eroski Consumer, 11 feb. 2010, últ. act., 1 sept. 2011. http://www.consumer.es/web/es/economia_domestica/trabajo/2010/02/11/191059.php. [Consulta: 12 set. 2011].

L'autora, que escriu sovint treballs de tema ocupacional en aquest mitjà de comunicació, enumera fins a 18 professions que estan en alça, segons ella.

Les agrupa en tres grans àmbits:

• Reducción de costes
• Recurrir a Internet
• Paro y reconversión laboral

Tot seguit va enumerant perfils professionals: un total de 18 casos.

Els dos primers no tenen res a veure amb nosaltres:

• Asesores en cambio climático
• Instalador de placas solares

A la tercera opció li podríem trobar alguna relació:

• Formación corporativa

S'explica: «Empresas cuya productividad ha disminuido imparten cursos de formación o reciclaje a sus empleados. Es una actividad dirigida a mejorar las competencias y los conocimientos específicos de los trabajadores.»

No direu que els bibliotecaris no estem capacitats per fer classes... Està clar que potser caldria tenir alguna habilitat específica, però bé que ens preparem per fer formació d'usuaris!

Altres perfils relacionats directament amb les competències del bibliotecari:

• Community manager. Es un consultor de las relaciones públicas en el entorno digital. Su función es fomentar la notoriedad de la empresa en este ámbito, a partir de la interacción con clientes y usuarios en diferentes redes sociales on line (Twitter, Facebook, Linkedin, etc.). Su labor es imprescindible en época de crisis, ya que comprueba si se cumplen los objetivos previstos y, en su defecto, corrige las actuaciones. En su mayoría, son profesionales con estudios de informática o telecomunicaciones. Entre sus habilidades y conocimientos, deben contar con poder de comunicación, además de ser expertos en nuevas tecnologías.»

• «Chief social media officer. Este profesional se responsabiliza de la definición y ejecución de la estrategia global de la empresa en las redes sociales on line, mediante community managers. Informa a la dirección general sobre la influencia de la firma en las comunidades digitales. Analiza la buena o la mala imagen que la compañía proyecta en la Red, así como sus causas y sus consecuencias. Es especialista en diseñar los planes de acción tácticos en blogs, redes sociales, mundos virtuales, foros, etc. Son personas creativas, persuasivas, habituadas a trabajar en organizaciones horizontales y con grandes dotes de comunicación.»

• «Experto en usabilidad. Comprueba que la página web de la compañía funciona conforme a los objetivos diseñados y simplifica el entorno para los usuarios de Internet. Proceden, casi siempre, de las facultades de Informática, en muchos casos con formación en el extranjero.»

• «Especialista en posicionamiento en buscadores. Son los programadores SEM o SEO. Su trabajo consiste en conseguir que las páginas de Internet ocupen las primeras posiciones de los grandes buscadores (Google, Yahoo...). Para acreditar sus conocimientos, aportan su experiencia en otras compañías, ya que no hay una enseñanza reglada.»

L'article no cita les fonts que fa servir, i no explica la metodologia utilitzada per establir la llista de professions que dóna. En tot cas, crec que respon a uns principis lògics. I, de cara a la pràctica, reforça la idea que la gent que es troba sense feina (o sense la feina que desitjaria) haurà d'adaptar-se a situacions noves...

Quantes biblioteques noves!

Aquesta entrada també l'hem de classificar en el grup de les «notícies positives» per a la professió. Faig referència al remarcable ritme d'inauguracions i de remodelacions integrals de biblioteques públiques que s'està duent a terme en els darrers anys a la ciutat de Barcelona, a la província de Barcelona i a Catalunya en general.

Els més joves que em puguin llegir poden pensar que aquest augment del servei «és normal». (Aquests mateixos joves deuen pensar que és normal que el Barça guanyi totes les lligues i títols en què participa.)

Doncs no: aquesta situació quasi idíl·lica que estem vivint concretament a la ciutat de Barcelona, no és normal; ve a resoldre un dèficit històric que la capital del país venia patint de sempre, que ni les autoritats del llarg franquisme ni les dels primers temps de la democràcia no van solucionar: la implantació d'un servei de biblioteca pública suficient per a la població existent.

Quan en un barri o un districte la situació arriba als estàndards adequats els fets demostren que la biblioteca pública és un servei molt utilitzat i molt valorat pel conjunt del veïnat. Molt més utilitzat que qualsevol altre equipament o servei públic, i el primer o un dels primers serveis públics més ben valorats, segons estudis rigorosos fets per organismes aliens al sistema bibliotecari.

Arribar aquí no ha estat fàcil. Hi han intervingut factors diversos: l'evolució de la societat, una època econòmica de normalitat o bonança... Però, sobretot (i això és una opinió personal, com sempre) ha estat necessària la intervenció d'unes persones concretes, amb noms i cognoms. Per una banda, uns bibliotecaris que ocupaven llocs clau en la gestió del sistema. Per una altra banda, uns polítics que, sense deixar de cercar el màxim rendiment electoral en les accions que portaven a terme, van creure que apostar per les biblioteques podia ser positiu.

En la presa de decisió dels polítics hi va intervenir la tasca continuada i insistent dels tècnics bibliotecaris, que posaven sobre la taula les normatives internacionals, l'exemple d'altres ciutats estrangeres, que organitzaven viatges d'estudi per veure sobre el terreny les millors pràctiques, que muntaven jornades de treball perquè la idea calés...

I la realitat actual és una esperança per al futur... Més enllà de valorar aquesta situació des del punt de vista de servei bàsic que es proporciona a la societat (que té en la biblioteca pública un lloc d’accés al coneixement i al lleure, a la formació permanent, un lloc tranquil per estudiar o llegir i un lloc agradable on trobar-se amb altres persones) aquest fenomen ens agrada des del punt de vista laboral, professional.

Les estadístiques oficials sobre el personal que treballa en biblioteques a Catalunya dóna xifres agregades pels diferents tipus de centres.

Reprodueixo la quantitat de bibliotecaris (no auxiliars, subalterns o altre personal) del conjunt de les biblioteques de Catalunya, segons la taula «Personal al servei de les biblioteques», publicat per Idescat aquí: http://www.idescat.cat/territ/basicterr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=887&V4=896&ALLINFO=TRUE&PARENT=25&CTX=B

2002 - 1.213
2004 - 1.303 (90 més que dos anys enrere).
2006 - 1.378 (75 més que dos anys enrere).
2008 - 1.501 (123 més que dos anys enrere).

(De segur que les dades de 2010 no trigaran gaire a fer-se públiques.)

Es veu a simple vista que l'augment de places és constant. Entre 2002 i 2008, s'ha donat un increment de 288 nous bibliotecaris (una mitjana de 48 places noves a l'any).

Un conjunt de persones que –si hem de fer cas de l'estudi que comentàvem dilluns passat en aquest bloc– estan força satisfets amb la seva feina. Una bona part d'ells, interconnectats: aprenent de tots i col·laborant els uns amb els altres... Oooh... que bonic...

Pot ser el Mobile World Congress beneficiós per als bibliotecaris?

Aquests dies s'ha donat a conèixer per diversos mitjans de comunicació que Barcelona serà la seu de les properes edicions del Mobile World Congress, fins a l'any 2018.

Aquest esdeveniment té sobretot un naturalesa de caràcter comercial, en el qual centenars d'empreses d'arreu del món donen a conèixer els desenvolupaments principals en l'àmbit tecnològic i dels serveis distribuïts per dispositius mòbils.

I per què ens pot interessar? Doncs per veure les tendències d'aquest sector en auge: les darreres aplicacions que ens poden ajudar a fer-nos la vida més fàcil i còmoda. Però també, per l'oportunitat d'entrar en contacte amb empreses que –qui ho sap?– poden comptar amb els nostres serveis el dia de demà.

Com tots sabem, per trobar una bona feina no hem d'esperar que ens vinguin a buscar: ens hem de saber vendre. Hem de saber explicar a les empreses com els podem ajudar a fer més negoci. I aquest congrés és un gran «mercat» on els espavilats poden trobar una bona oportunitat laboral.

L'edició del 2011 va acollir 60.000 visitants vinguts d'arreu del món. Les empreses que hi tenien una parada pertanyien a algun d'aquests sectors:

–Operadors de telefonia mòbil
–Empreses de programari
–Subministradors de maquinari
–Empreses d'Internet
–Mitjans i lleure
–Etcètera.

En total hi van haver 1.400 empreses representades. Com Google. Al directori d'empreses presents, Google és indexada com de «Desenvolupament d'aplicacions». En la seva mateixa categoria hi havia 342 altres empreses... Altres matèries interessants pot ser la «Gestió del coneixement»: n'hi van haver 40 que tocaven aquest camp.

Us imagineu l'avantatge que representa poder lliurar el currículum i tenir una minientrevista amb desenes d'empreses que potencialment poden comptar amb els nostres serveis?

Com deia, moltes de les empreses eren estrangeres; però també n'hi havia d'espanyoles: 63 en total (i moltes d'elles, catalanes).

La pròxima edició del congrés tindrà lloc del 27 de febrer a l'1 de març de 2012. Ja podem anar pensant en una bona estratègia de «venda personal».

A partir del seu web veureu moltes altres informacions i idees que us poden inspirar:
http://www.mobileworldcongress.com/