En una entrada de fa temps vaig comentar en què consistia el micromecenatge o crowdfunding: un sistema de finançament de projectes que es basa en aportacions petites fetes per una gran quantitat de gent.
Aquesta manera de trobar recursos pot tenir èxit actualment amb més facilitat que abans gràcies a les possibilitats de comunicació que permeten les xarxes socials, que connecten la gent interessada en uns mateixos temes o que comparteixen unes mateixes afeccions.
Casos típics de projectes que arriben a bon port amb aquest sistema són la producció de petites pel·lícules o l’edició de llibres. Jo no coneixia gaires experiències de micromecenantge relacionades directament amb les biblioteques.
El primer cas el vaig llegir al Document del Col·legi de fa uns mesos (al març de 2012): http://www.cobdc.net/document/noticies/un-euro-al-mes-per-un-conte-micromecenatge-a-la-biblioteca-santa-oliva-dolesa-de-montserrat/. Per tal de salvar l'hora del conte a la biblioteca pública d’Olesa de Montserrat, que es va quedar sense finançament oficial, la biblioteca va aplicar-hi aquesta solució... Aquí, la pàgina pròpia del projecte: https://www.teaming.net/salvemelscontesdelabiblioteca
Un altre projecte relacionat amb crowdfunding i biblioteques és l’anomenat Unglue.it (https://unglue.it/). És una iniciativa començada el maig de 2012 als Estats Units (malgrat el domini italià del seu lloc web) que té com a objectiu «alliberar» llibres electrònics ja publicats i posar-los a disposició de tohom sota la llicència de creative commons. Per aconseguir-ho, recapten els diners necessaris per compensar els drets d’autor dels que en són propietaris, segons l’acord a què arribin (normalment, entre 5.000 i 25.000 dòlars). Darrerament sembla que han tingut problemes amb Amazon, que ha fet aturar el projecte.
Aquí veureu un articlet que en parla: http://lj.libraryjournal.com/2012/05/publishing/ebook-crowdfunding-platform-unglue-it-launched/
També podem esmentar el projecte App.net, que ha rebut el finançament necessari amb aquest sistema del micromecenatge. Es tracta d’una nova xarxa social amb semblances amb Facebook i Twitter, però sense incloure publicitat perquè és de pagament: https://join.app.net/.
Ens n’hem assabentat pel bloc Dokumentalistas: http://www.dokumentalistas.com/recursos/redes-sociales/app-net-echa-a-andar-gracias-al-crowdfunding/?utm_source=feedburner&utm_medium=email&utm_campaign=Feed%3A+Dokumentalistas+%28DOKUMENTALISTAS%29
Per últim, un parell d’escrits interessants de llegir sobre crowdfunding de caire general, però relacionats amb la cultura. El passat 9 de maig de 2012 es publicà una entrada al bloc Fundaciones, fundraising e innovación social, que és mantingut per Ricard Valls. L’entrada concreta: «Crowdfunding#, no tan crowd pero sí funding»
Igualment, recomano als interessats en aquesta modalitat de finançament una altra entrada en un bloc on es fa una presentació genèrica sobre el crowdfunding i s’hi relacionen moltíssimes organitzacions que ajuden a vehicular-lo. El bloc és The artist’s tools, que elabora Héctor Muñoz, i l’entrada concreta es va publicar el 21 de juny de 2012: «Guía completa de crowdfunding para artistas, instituciones culturales y ONG’s». La trobareu aquí: http://www.theartiststools.com/crowdfunding/#.T_q3MZGa-6K
A veure si en traiem alguna cosa positiva.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris crowd funding. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris crowd funding. Mostrar tots els missatges
dimarts, 4 de setembre del 2012
Exemples de micromecenatge
Etiquetes de comentaris:
App.net
,
crowd funding
,
finançament
,
Olesa de Montserrat
,
Unglue.it
dimecres, 5 d’octubre del 2011
Crowd funding o micromecenatge
Aquesta entrada va dedicada a la gent que mira amb simpatia la idea de ser emprenedor, però que li falta una mica de finançament per començar.
El micromecenatge és un sistema de finançament de projectes basat en la filosofia de la Web 2.0. La idea que hi ha al darrere és que «entre tots ho farem tot». Pot resultar difícil trobar un soci que financiï 10.000 euros; però pot ser més fàcil trobar-ne 500 que vulguin aportar 20 euros...
En aquesta història hi ha quatre agents implicats:
• L’emprenedor, que té un projecte que vol portar a terme.
• Una organització que s’encarrega de donar visibilitat al projecte i de fer les gestions amb una entitat bancària.
• Una entitat bancària que rep les aportacions del públic en general que desitgi donar suport al projecte.
• Gent normal i corrent disposada a aportar alguna quantitat de diners al projecte, a canvi d’algun benefici exclusiu (normalment no monetari).
El funcionament, a grans trets, és el següent: quan l’emprenedor té clar el projecte que vol dur a terme, incloent la quantitat de diners que necessita per realitzar-lo, el proposa a l’entitat organitzadora, perquè el validi. Quan el projecte és acceptat, l’entitat mitjancera en fa publicitat al seu lloc web (i lògicament l’emprenedor ho dóna a conèixer també per les xarxes socials). Els interessats a col·laborar-hi es comprometen a fer una aportació determinada. Hi ha un termini limitat de temps per arribar al finançament total (per exemple: 40 dies)..
Només si s’arriba a tenir el compromís dels participants per finançar el total del projecte, es realitzen les transferències a l’entitat bancària. El secret de l’èxit és aconseguir una gran massa de gent que vulgui col·laborar en el projecte, encara que sigui amb quantitats molt petites.
Què hi guanya cadascú? Si dins del termini establert s’arriba a bon port:
• L’emprenedor tindrà el finançament per portar endavant la seva idea.
• L’organització intermediària es queda una comissió del finançament del projecte (per exemple, el 5 % de la quantitat recaptada).
• L’entitat bancària es queda una comissió per rebre les transferències del públic en general.
• El públic en general rep, per part de l’emprenedor, alguna mena de compensació, en funció de l’aportació feta. Aquesta compensació depèn del projecte concret que es tracti. Per exemple, si el projecte consistís a editar un llibre, podrien rebre un exemplar dedicat per l’autor o figurar en una llista de patrocinadors; si es volgués organitzar un concert de música, podrien rebre dues entrades per a l’estrena; si el projecte fos muntar una empresa, podrien tenir alguns productes o serveis, o descomptes...
Si passat el termini de temps establert no s’arriba a tenir compromeses les aportacions econòmiques per al total del projecte, ningú no hi guanya ni hi perd res (només el temps i la feina de l’emprenedor, que ha elaborat el projecte). No es realitzen les transferències al banc i no es cobra cap comissió.
Tipus de projectes que solen plantejar-se en aquest sistema de finançament: producció de pel·lícules o reportatges en vídeo, edició de llibres o revistes, producció de discos de música, homenatges a personalitats, campanyes electorals, elaboració de pàgines web, actuacions teatrals o espectacles...
La qüestió és: podríem aplicar aquest sistema al nostre àmbit professional? Ningú diu que no... Només es tracta de posar-hi imaginació! Potser volem crear un portal web d’alguna especialitat? Oferir un servei d’assessoria en línia? Iniciar un negoci de gestió documental?
Una de les entitats intermediàries que donen suport a la gestió de tot plegat és Verkami, una empresa de Mataró: http://www.verkami.com. Aquí, una altra entitat: Lánzanos, en aquest cas de Ciudad Real. http://www.lanzanos.com
Per a més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Micromecenatge
El micromecenatge és un sistema de finançament de projectes basat en la filosofia de la Web 2.0. La idea que hi ha al darrere és que «entre tots ho farem tot». Pot resultar difícil trobar un soci que financiï 10.000 euros; però pot ser més fàcil trobar-ne 500 que vulguin aportar 20 euros...
En aquesta història hi ha quatre agents implicats:
• L’emprenedor, que té un projecte que vol portar a terme.
• Una organització que s’encarrega de donar visibilitat al projecte i de fer les gestions amb una entitat bancària.
• Una entitat bancària que rep les aportacions del públic en general que desitgi donar suport al projecte.
• Gent normal i corrent disposada a aportar alguna quantitat de diners al projecte, a canvi d’algun benefici exclusiu (normalment no monetari).
El funcionament, a grans trets, és el següent: quan l’emprenedor té clar el projecte que vol dur a terme, incloent la quantitat de diners que necessita per realitzar-lo, el proposa a l’entitat organitzadora, perquè el validi. Quan el projecte és acceptat, l’entitat mitjancera en fa publicitat al seu lloc web (i lògicament l’emprenedor ho dóna a conèixer també per les xarxes socials). Els interessats a col·laborar-hi es comprometen a fer una aportació determinada. Hi ha un termini limitat de temps per arribar al finançament total (per exemple: 40 dies)..
Només si s’arriba a tenir el compromís dels participants per finançar el total del projecte, es realitzen les transferències a l’entitat bancària. El secret de l’èxit és aconseguir una gran massa de gent que vulgui col·laborar en el projecte, encara que sigui amb quantitats molt petites.
Què hi guanya cadascú? Si dins del termini establert s’arriba a bon port:
• L’emprenedor tindrà el finançament per portar endavant la seva idea.
• L’organització intermediària es queda una comissió del finançament del projecte (per exemple, el 5 % de la quantitat recaptada).
• L’entitat bancària es queda una comissió per rebre les transferències del públic en general.
• El públic en general rep, per part de l’emprenedor, alguna mena de compensació, en funció de l’aportació feta. Aquesta compensació depèn del projecte concret que es tracti. Per exemple, si el projecte consistís a editar un llibre, podrien rebre un exemplar dedicat per l’autor o figurar en una llista de patrocinadors; si es volgués organitzar un concert de música, podrien rebre dues entrades per a l’estrena; si el projecte fos muntar una empresa, podrien tenir alguns productes o serveis, o descomptes...
Si passat el termini de temps establert no s’arriba a tenir compromeses les aportacions econòmiques per al total del projecte, ningú no hi guanya ni hi perd res (només el temps i la feina de l’emprenedor, que ha elaborat el projecte). No es realitzen les transferències al banc i no es cobra cap comissió.
Tipus de projectes que solen plantejar-se en aquest sistema de finançament: producció de pel·lícules o reportatges en vídeo, edició de llibres o revistes, producció de discos de música, homenatges a personalitats, campanyes electorals, elaboració de pàgines web, actuacions teatrals o espectacles...
La qüestió és: podríem aplicar aquest sistema al nostre àmbit professional? Ningú diu que no... Només es tracta de posar-hi imaginació! Potser volem crear un portal web d’alguna especialitat? Oferir un servei d’assessoria en línia? Iniciar un negoci de gestió documental?
Una de les entitats intermediàries que donen suport a la gestió de tot plegat és Verkami, una empresa de Mataró: http://www.verkami.com. Aquí, una altra entitat: Lánzanos, en aquest cas de Ciudad Real. http://www.lanzanos.com
Per a més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Micromecenatge
Etiquetes de comentaris:
crowd funding
,
emprenedoria
,
finançament
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)