Avui comento un document breu (13 pàgines) que té un subtítol que aparentment coincideix amb una de les línies d’aquest bloc: l’emprenedoria dels bibliotecaris.
L’autor és subdirector de la biblioteca de Virginia Tech, que és com es coneix popularment la Virginia Polytechnic Institute and State University, una de les universitats públiques importants dels Estats Units:
www.brianmathews.com
Però de fet el document no es refereix a l'emprenedoria com una via laboral per als bibliotecaris en aquests temps de crisi, sinó que s'adreça als bibliotecaris de les biblioteques universitàries (i les seves idees es poden estendre a tota mena de biblioteques). L’objectiu del treball és aportar idees perquè les biblioteques siguin gestionades com si es tractessin d’empreses emergents i innovadores (
startups).
Ara bé, jo crec que aquestes idees, si s'interpreten de manera general, poden ser també útils per als bibliotecaris a l'atur, els que busquen la manera de guanyar-se la vida per ells mateixos, en el sentit que convé obrir la ment i imaginar necessitats no cobertes avui en dia.
Davant de la crisi, cal actuar no només amb petits canvis que busquin la millora del dia a dia, sinó amb «revolucions», amb canvis de paradigma: «We can’t just find new ways of doing the same old things. What we really need right now are breakthrough [= ruptura], paradigm-shifting, transformative, and disruptive ideas. [...] It’s not about adding features, but about new processes. It’s not about modifying the reference desk model or purchasing ebooks. That’s just more of the same, but a little different. Instead we ought to consider a more central question: how can libraries support 21st century learners?» (p. 1).
Comença enumerant una sèrie d’amenaces que poden convertir-se en realitat en el futur immediat, a causa de les restriccions econòmiques (en relació als horaris d’obertura, gestió de recursos informatius, desenvolupament de col•leccions...).
A continuació va desenvolupant una sèrie d’idees que animen a pensar sobre el paper futur que han de portar a terme les biblioteques (universitàries, en aquest cas). I animen a fer-.ho de la mateixa manera com ho fan les empreses emergents (startups).
«Startups are organizations dedicated to creating something new under conditions of extreme uncertainty. This sounds exactly like an academic library to me. Not only are we trying to survive, but we’re also trying to transform our organizations into a viable service for 21st century scholars and learners.» (p. 4)
Hem de pensar més en el futur que no pas en el present... (això crec que ens ho hem d'aplicar sobretot els que tenim la responsabilitat de la formació de professionals: els continguts que ensenyem avui seran ja obsolets quan els nostres destinataris els puguin posar en pràctica). Ara bé... qui té la bola de vidre?
«It’s too early to know what libraries will become, but we know they’ll never be the same. Rather than getting bogged down [= empantanegar-se] with a definition, the time is ideal for launching new products, programs, and partnerships. The library is not a building, a website, or a person; it is a platform for scholars, students, cultural enthusiasts, and others who want to absorb and advance knowledge.» (p. 4)
La majoria d'empreses emergents acaben no prosperant: això ho diuen els estudis. Hem d'aprendre de les que sí que triomfen!
No cal dedicar molt de temps a coses que no rutllen. Posem en marxa les noves idees que semblin interessants, encara que no estiguin del tot enllestides! A la web 2.0 tot és «versió beta», tot és «en construcció». El mètode d'assaig i error és el recomanable: no esperem a tenir el plat completament acabat per servir-lo: deixem que els futurs clients l puguin tasar a mig fer perquè hi diguin la seva durant el procés.
Els objectius que ens marquem poden ser reformulats a mesura que es van portant a terme. En lloc de focalitzar els esforços en una idea perfecta, posem sobre la taula desenes d'idees i considerem quines funcionen i quines no.
«What isn’t being done? What opportunities exist to help people in new ways? Don’t limit your innovation to traditional library boundaries, but consider the entire teaching, learning, and research enterprise. What are the areas of untapped potential? Translation services? 3D Printing? Experimental classrooms? An important local collection? How might we fill a new role and not only expand the library’s portfolio, but also empower people by addressing unmet needs?» (p. 5)
La manera de funcionar de les empreses emergents inclou tres fases bàsiques: construir, avaluar i actuar en conseqüència. La repetició del procés forma part del mètode. No es tracta d'obtenir un producte acabat, sinó de fer-lo evolucionar permanentment.
«Thinking like a startup means getting your idea out quickly. Test it, improve it, and then try it again. And then repeat the process, refining the concept along the way.» (p. 6)
Les idees d'èxit es poden reduir a tres qualitats essencials:
Usability. Feasibility. Value = Fàcils de fer servir, viables i amb valor.
L'autor dedica també un apartat a qüestionar els esforços que les biblioteques dediquen de sempre a l'avaluació. És evident que ens ho prenem seriosament i hi dediquem bastants recursos.
«But does it work? Does it matter? Does it produce something useful? Does it encourage innovation? Does it nurture breakthrough [=ruptura positiva], paradigm-shifting, transformative ideas? Or put another way: if we stopped all of our assessment programs today would our patrons notice anything different tomorrow?» (p. 8).
El problema (si es vol dir així) és que l'avaluació tradicional se centra en la mesura de la satisfacció del client i en la realització dels nostres serveis: estem més ocupats a acontentar els nostres usuaris que no pas a anticipar-nos a les seves necessitats futures encara no verbalitzades.
«It’s not about making our services incrementally better, but about developing completely new services and service models.» (p. 8).
En lloc d'invertir recursos en l'avaluació –afirma l'autor– caldria dedicar-se més a la recerca i innovació. Ens hem d'imbuir més de l'esperit emprenedor.
Per exemple, en el camp de la formació d'usuaris: més que basar els nostres esforços a ensenyar a cercar i usar la informació, ens podríem situar en la perspectiva de l'estudiant que ha de resoldre molts treballs i no sap com posar-s'hi. Caldria imaginar els tipus d'eines i serveis que els serien realment útils per sortir-se'n: gestió de projectes, recursos per compartir, descobriment d'eines i filtres, processos per sintetitzar la informació, etcètera.
Una metàfora il·lustrativa s'utilitza al final del treball, que trobo molt encertada a manera de corol•lari: hem d'utilitzar més el telescopi que no pas el microscopi!
En conclusió, un document breu, però que fa pensar. I prou documentat: amb una trentena llarga de treballs citats que permetrien anar molt més enllà.
Com s'ha vist, es tracta d'un document pensat per a bibliotecaris que estan al càrrec de biblioteques... però penso que també pot resultar d'utilitat als que encara són estudiants, i també als aturats, que poden aprendre a enfocar els seus esforços d'una manera diferent.