dilluns, 31 d’octubre del 2011

El nostre sistema bibliotecari, potent!

Em sembla que sóc objectiu si dic que a Catalunya disposem d'un sistema de biblioteques ben consolidat i força utilitzat per la població. Dic això tenint al cap les biblioteques públiques; però el mateix es podria dir de les biblioteques universitàries, i de moltes biblioteques especialitzades i de recerca.

Lamentablement tenim «una taca» en aquest panorama tan falaguer: les biblioteques escolars, que només destaquen en casos singulars.

Tret d'aquest darrer tipus de biblioteques, la situació és francament bona. Si comparem, per exemple, l'estat de les biblioteques públiques a la ciutat de Barcelona d'avui amb el que hi havia fa 20 anys... és per fer salts d'alegria!

Tenim edificis espaiosos i adequats, un nivell de serveis prou satisfactori, una massa de bibliotecaris bastant gran... Però, sobretot, una resposta de la ciutadania molt bona (en ús i en valoracions), com poden testificar els entregats bibliotecaris. Una cosa és conseqüència de l'altra, òbviament.

El ritme d'inauguracions de noves biblioteques o de remodelacions importants, almenys el que hi ha hagut fins ara, es podria qualificar de «trepidant». Feu una ullada, si no, a la recopilació següent: https://biblioteques.gencat.cat/ca/biblioteques/dades-al-dia/Inauguracions/

En el que portem de 2011 (han passat ja 300 dies) hi ha hagut 21 noves instal·lacions (de vegades són biblioteques totalment noves; de vegades són reformes o trasllats realment importants). És dir, de mitjana, una inauguració cada dues setmanes! I als anys anteriors, el ritme fou similar: el 2010, 20 inauguracions. El 2009, 17 inauguracions. El 2008, 20 inauguracions...

En aquest «festival de llum i colors» hi destaquen les inauguracions efectuades a la província de Barcelona, com és lògic, donat el pes demogràfic d'aquesta demarcació. I, al darrere, la feina ímproba de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona (amb el suport financer de la institució, cal dir-ho).

Dades més precises de tot plegat les trobareu als balanços anuals que publica el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: https://biblioteques.gencat.cat/ca/biblioteques/dades-al-dia/xifres/


A la vista d'aquest panorama, se'm fa molt difícil pensar que aquí a Catalunya es pogués donar una situació com la que malauradament està vivint la capital britànica, en què el municipi va decidir tancar 6 de les 12 biblioteques públiques: http://www.bbc.co.uk/news/entertainment-arts-15274469.

divendres, 28 d’octubre del 2011

Les biblioteques, indústria cultural

Com cada any, l'ICIC, l'Institut Català de les Indústries Culturals, òrgan depenent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, ha publicat un fullet amb la recopilació de les dades més significatives (procedents de fonts diverses) del que és l'àmbit de la seva competència: les indústries de la cultura.


El cinema, el teatre, les editorials, la música... El conjunt dels sectors culturals genera el 2,9 % del PIB de tota Espanya (segons les darreres dades disponibles citades en aquesta publicació, del 2008). A Catalunya, la població ocupada al sector cultural representa el 9,74 % del conjunt de la població, és a dir, 305.600 persones (segons les dades d'Idescat, referides a 2010).

I les biblioteques... treuen el nas en aquest conjunt d'indústries? Doncs sí, a la p. 6, quan es fa referència a les empreses culturals. A Catalunya les empreses culturals que tenen com a activitat principal les «biblioteques, arxius, museus i altres» són 296 (no arriben a l'1,5 % del conjunt de les 20.140 empreses culturals catalanes) (dades de 2009).

Respecte a aquestes empreses, l'ICIC porta a terme una sèrie d'accions alguna de les quals potser ens pot resultar d'interès:

«L’any 2006 es va crear dins de l’ICIC el Servei de Desenvolupament Empresarial (SDE) amb l’objectiu d’oferir a les empreses culturals suport durant el procés de consolidació com a empresa i contribuir a la millora de la competitivitat, la qual cosa ofereix unes condicions favorables per a la innovació en la gestió.

El Servei de Desenvolupament Empresarial (SDE) té dos eixos d’actuació:
– Formació directiva: mitjançant l’organització de seminaris, tallers, conferències i jornades de treball centrades en temes específics d’interès per a les empreses culturals.
– Consultoria: mitjançant una línia de subvencions específica per a la realització de consultories per a empreses o entitats culturals.» (p. 20).

L'ICIC té un pressupost per a l'any 2011 de quasi 52 milions d'euros per a ajuts directes al sector (p. 24).

Aquí podreu veure el lloc web de l'ICIC: http://www.gencat.cat/cultura/icic

Per cert, que una de les activitats que s'hi anuncien, organitzada pel Servei de Desenvolupament Empresarial (SDE) és el taller «Creativitat per innovar», que tindrà lloc els dies 7, 9 i 15 de novembre:

http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.4f810f50a62de38a5a2a63a7b0c0e1a0/?vgnextoid=17f2923e6837a010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=17f2923e6837a010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=39869ff255a33310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

(Lamentablement, a hores d'ara les places ja estan exhaurides.)

L’Àrea de Desenvolupament Empresarial de l'ICIC té l’objectiu de consolidar les empreses culturals catalanes amb un vessant industrial. L’Àrea compta amb el Servei de Desenvolupament Empresarial (SDE), que té com a finalitat ajudar en l’objectiu estratègic de millorar la competitivitat mitjançant la innovació i la millora en la gestió de les empreses culturals, facilitant l’optimització i generació de nous recursos i promovent la transferència tecnològica.

Té una línia d'activitats de formació i informació gratuïtes per a empreses culturals. Ho podreu veure a:

http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.9cf6e0ecb7825f175a2a63a7b0c0e1a0/?vgnextoid=a71e3ef07fca8110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a71e3ef07fca8110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

Heus ací doncs un altre organisme oficial que ens pot donar un cop de mà en el cas que estiguem pensant en iniciar una aventura empresarial.



dijous, 27 d’octubre del 2011

Convergència entre biblioteques, arxius i museus

Avui una entrada breu, en la línia de la «delimitació de la nostra professió», al costat o enfront de l'arxivística. Aquest és un tema que fa molt de temps que genera bibliografia especialitzada, i de moment no s'atura.

El darrer número de l'IFLA journal (vol. 37, no. 3, Oct. 2011) conté una part monogràfica amb diversos treballs que tracten dels punts de contacte entre els tres tipus d'infraestructures i de professions (bibliotecaris, arxivers i museòlegs). Inclou una selecció dels treballs presentats a un congrés que tingué lloc al febrer a l'Índia: International Conference on the Convergence of Libraries, Archives and Museums, ICLAM 2011.

El web del congrés és aquest: http://www.nift.ac.in/ICLAM_2011/index.htm. Hi podem veure el programa amb els títols de les (aproximadament) 130 comunicacions que s'hi presentaren. Malauradament, no hi ha accés als textos complets.

A la revista de l'IFLA només podem llegir cinc dels treballs presentats que, com és d'esperar, posen de relleu els aspectes comuns o en relació entre els tres camps de treball. Un dels aspectes en què les tres especialitats coincideixen és en la necessitat de preservar els materials. Un altre, en els esforços necessaris per cooperar entre els tres per tal d'oferir un millor servei al públic.

Des del campus de la UB (i des de casa, si teniu l'ordinador preparat per accedir a Internet via proxy de la biblioteca) podreu llegir la revista: http://ifl.sagepub.com/content/37/3.toc?etoc.


dimecres, 26 d’octubre del 2011

Tornem-hi amb els community manager

No és la primera vegada que parlo d'aquest perfil professional que relaciona el màrqueting i les noves tecnologies: el community manager. (Vegeu dues entrades anteriors en aquest bloc sobre aquest tema: http://bib-doc.blogspot.com/search/label/community%20manager.)

En els darrers temps apareixen als serveis d'ofertes de feina molts llocs de treball amb aquesta denominació i trobo que, amb prou encert, són recollits i divulgats pel servei SIOF (Servei d’ofertes de feina) de la Facultat. Sense anar més lluny, en la tramesa de la darrera setmana, composta per un total de 14 anuncis, es demanen dos professionals amb aquest perfil.

Una «Empresa de serveis culturals especialitzada en gestió i consultoria cultural » de la qual no consta el nom busca un community manager que ha de ser llicenciat en Periodisme i ha de tenir experiència en la creació i difusió de continguts d’actualitat als webs, butlletins i canals de difusió en línia (Facebook, Twitter, YouTube, LinkedIn, SlideShare). També l'empresa MTG, de Premià de Mar, de l'àmbit de la construcció i enginyeria civil, demana un «tècnic de comunicació per al Departament de Trade Marketing responsable d'incrementar el coneixement de la marca MTG i dels seus productes en usuaris finals a través de la creació i gestió de xarxes socials i eines 2.0». En aquest cas demanen que els candidats siguin llicenciats en Comunicació Audiovisual, Periodisme o Publicitat.

Altres anuncis busquen un professional per a la mateixa funció, però amb denominacions diferents, per exemple, Bansabadell Information Systems, empresa del Grup Banc Sabadell, demana un content manager, que ha de participar en el desenvolupament d'activitats d'innovació relacionades amb la comunicació a les xarxes socials i Internet. En aquest cas la titulació requerida mínima és formació professional de grau superior en Comunicació, Imatge i So.



Però bé, el motiu d'aquesta entrada no és analitzar les demandes laborals de community managers, ni tampoc els requisits acadèmics que les empreses posen als candidats. Sinó que vull donar a conèixer un document que ja té uns mesos de vida, però que encara considero prou útil:

A veure, no és cap panacea ni tampoc la Bíblia; és un text bàsic, molt entenedor, que pot servir perquè un bibliotecari que no sàpiga de què va la cosa, n'acabi tenint una idea clara.

Aquest és el seu sumari:

1. La importancia del «Social Media Marketing»
2. La función del community manager
3. Responsabilidades del community manager
4. Habilidades del perfil
5. Servicios que facilitan la vida al community manager
6. Cultura 2.0: deontología profesional para community managers
7. Community managers con nombres y apellidos

En aquests temps de crisi, en què hem d'aprofitar totes les oportunitats laborals on puguem posar en pràctica els nostres coneixements i les nostres habilitats, em semblaria un error no tenir en compte aquest tipus de feina. I em semblaria un error no intentar convèncer un empresari que estem capacitats per a una feina, tot i no tenir el títol que ell espera que tinguem. Les garrofes són les garrofes.

dimarts, 25 d’octubre del 2011

L’hàbit d’anar a les biblioteques


Les biblioteques són usades pels ciutadans? Ho són cada vegada més... o cada vegada menys? Les tenen en un bon concepte? Les respostes a aquestes preguntes són importants per saber si la professió de bibliotecari té perspectives de futur... almenys pel que es refereix en l'entorn de les biblioteques, que proporcionen aproximadament el 50 % dels llocs de treball que ocupem.

Avui comento unes dades publicades pel Ministeri de Cultura d'Espanya, en un estudi donat a conèixer recentment:


L'estudi s'ha fet a partir d'una enquesta passada a 16.000 persones més grans de 15 anys i no es restringeix a les biblioteques, com bé diu el títol, sinó que abraça tot allò que es considera «pràctica cultural»: visitar museus, llegir llibres, assistir al teatre...

El Ministeri havia publicat anteriorment dues edicions d'aquest mateix estudi: el 2005 (amb dades referides als anys 2002-2003) i el 2007 (amb dades dels anys 2006-2007). L'obra que citem és, tal com diu el subtítol, un resum dels resultats. Les dades completes de les tres edicions (inclosa l'actual) es poden consultar en línia en una base de dades disponible a la seu web del Ministeri: http://www.mcu.es/culturabase/cgi/um?M=/t9/p9&O=culturabase&N=&L=0.

Més que les dades puntuals d'aquesta darrera edició, que no deixen de ser una fotografia de la realitat (interessant, sí; però estàtica), ens interessa més l'evolució que es pugui observar des que hi ha dades registrades. De manera que consulto la base de dades i n'ofereixo aquí només quatre pinzallades (per a més detalls, aneu directament a la font!).

Dades referides a 2002-2003

Percentatge de població que solen assistir a les biblioteques.


  • Conjunt d'Espanya: 24,5 %
  • Catalunya: 30 %

  • Concepte principal que tenen de la biblioteca:


  • Un lloc per buscar-hi informació (57,4 %); 
  • Un lloc per agafar llibres en préstec (46,2 %); 
  • Un lloc per estudiar-hi (32.6 %).


  • Quin grau de satisfacció té de la biblioteca? Mitjana: 7,4.


    Dades referides a 2006-2007

    Percentatge de població que solen assistir a les biblioteques.


  • Conjunt d'Espanya: presencialment, 17,6 %; via Internet, 4,6 %
  • Catalunya: presencialment, 19,4 %; via Internet, 3,6 %

  • Motius principals pels quals han anat a la biblioteca:


  • Buscar-hi informació (30,6 %)
  • Agafar en préstec algun document (21,5 %)
  • Estudiar-hi (18,6 %)

  • Quin grau de satisfacció té de la biblioteca? Mitjana: 7,7.



    Dades referides a 2010-2011

    Percentatge de població que solen assistir a les biblioteques.


  • Conjunt d'Espanya: presencialment, 20,5 %; via Internet, 9,6 %
  • Catalunya: presencialment, 26,7 %; via Internet, 10,5 %.

  • Motius principals pels quals han anat a la biblioteca:


  • Buscar-hi informació (25,1 %)
  • Agafar en préstec algun document (21 %)
  • Estudiar-hi (14,1 %)

  • Quin grau de satisfacció té de la biblioteca? Mitjana: 7,9


    Fins aquí, les dades. Ara, uns comentaris. Sobre el percentatge d'assistència a les biblioteques, Catalunya queda sempre unes dècimes per sobre del conjunt estatal; això ja ens agrada, però no deixa de ser una simple anècdota. Notem la baixada d'assistència al 2006 respecte al 2003 (de 7 punts a escala estatal), i la lleugera recuperació al cap de cinc anys (de 3 punts).

    Els tres motius principals per assistir a les biblioteques han estat sempre els mateixos, però amb uns percentatges cada vegada menors per a tots tres: això indica un augment de percetatge pel que fa a altres motius (que jo no he reproduït en aquests apunts).

    Finalment, la valoració global mitjana de la població respecte dels serveis bibliotecaris ens agrada força: en un augment constant, i amb uns valors prou bons: 7,4 – 7,7 – 7,9.

    Sobre ús de les biblioteques tenim a l'abast algunes altres dades estadístiques, més pròximes i amb més dades. Em refereixo a les que trobem al web del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, dins de la Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural, referides al Sistema de Lectura Pública de Catalunya: http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.9cf6e0ecb7825f175a2a63a7b0c0e1a0/?vgnextoid=68b6f3782c30b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=68b6f3782c30b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

    I també per part de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona, que elabora i publica la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona: http://www.diba.cat/biblioteques/treballenxarxa/estadistiquesglobals/sumari.asp

    Per últim, només recordar que fa un temps ens vam fer ressò d'un altre estudi sobre ús de biblioteques, si bé d'un altre àmbit. Es tractava d'un informe fet sobre biblioteques universitàries, i als Estats Units: http://bib-doc.blogspot.com/2011/10/les-biblioteques-universitaries-amb.html.

    Pel que podem observar en tots els casos, l'optimisme que ens caracteritza continuarà essent present...

    dilluns, 24 d’octubre del 2011

    Un premi per a emprenedors: EmpredeGO

    Ep, bibliotecari a l'atur! Ets conscient que l'Administració no crearà quasi cap nova plaça de funcionari fins que la crisi no comenci a passar?

    Així ho estableix l'article 23, punt 1, de la Llei de pressupostos de l'Estat per a 2011:
    «Durante el año 2011, el número total de plazas de nuevo ingreso del personal del sector público delimitado en el artículo anterior será, como máximo, igual al 10 por ciento de la tasa de reposición de efectivos y se concentrará en los sectores, funciones y categorías profesionales que se consideren prioritarios o que afecten al funcionamiento de los servicios públicos esenciales...»
    http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?id=BOE-A-2010-19703

    Però estàs convençut que la teva feina pot ser útil a la societat en general i a les empreses en particular? Potser és l'hora de plantejar-se crear la teva pròpia empresa.

    Ja deus saber que l'Ajuntament de Barcelona (a través de Barcelona Activa) ofereix formació gratuïta als que tinguin aquesta inquietud:
    http://www.barcelonanetactiva.com/barcelonanetactiva/cat/creacio-d-empreses/index.jsp

    D'altra banda, si estàs estudiant actualment el grau d'Informació i Documentació a la UB, també deus saber que a quart curs hi ha una assignatura optativa que es diu Organització d'empreses de serveis documentals: http://www.ub.edu/grad/infes/fitxaInfe.jsp?n0=2&n1=0&n2=1&curs=2011&ens=TG1030&assig=364222&semIni=2.

    Si ja tens prou madura una idea de negoci, avui et vull informar d'una oportunitat amb la qual pots rebre finançament per portar-la a terme.


    Es tracta d'EmprendeGO, un concurs organitzat per Infoempleo (una empresa de gestió de recursos humans) amb el suport de 15 grans empreses i dos ministeris (Treball i Educació): http://www.emprendego.com/

    Es premiaran 30 projectes empresarials innovadors amb un finançament de fins a 100.000 euros. Els guanyadors rebran durant dos anys suport per al desenvolupament del projecte de caràcter legal, tecnològic, de direcció, etc.

    Els projectes candidats han d'inscriure's en alguna d'aquestes línies:
    • Biotecnologia
    • Comunicació digital
    • Innovació per a la societat
    • Logística
    • Noves fonts d'energia
    • Nous models de comunicació amb els consumidors
    • Serveis i ecosistemes en mobilitat
    • Telecomunicacions
    • Turisme
    En cada àrea hi ha una empresa patrocinadora que farà la tutoria del projecte guanyador.  L'empresa patrocinadora tindrà dret a formar part de l'accionariat, en cas que el projecte prosperi.

    El termini per presentar els projectes és el 15 de gener de 2012. Aquí es troben les dades completes: http://www.emprendego.com/bases-emprendego/ i el formulari per participar-hi.

    divendres, 21 d’octubre del 2011

    Els Cafès del Canal Professional

    Heus ací una bona iniciativa de la Facultat per propiciar les relacions socials entre bibliotecaris, estudiants i professors. Es tracta d'una trobada sense un guió definit; només es compta amb la bona voluntat dels professionals que voluntàriament accepten de compartir un parell d'hores explicant el que fan a la feina.

    Els beneficiats, el públic assistent. Els estudiants, que podran conèixer i demanar detalls sobre els llocs de treball que potser un dia ells poden ocupar i, qui ho sap? potser establir un primer contacte que el dia de demà els pugui servir des del punt de vista laboral. Els professors, que podem rebre idees per aplicar a les classes o podem conèixer bibliotecaris que podríem convidar en alguna classe concreta. Els bibliotecaris que vinguin de públic, que podran escoltar les penes i les alegries d'altres col·legues... Òbviament tothom pot parlar de tot: del grau, de l'atur, de les condicions laborals, de la visibilitat del nostre col·lectiu, del futur de la professió...

    Cal dir que tots els bibliotecaris amb qui s'ha contactat per participar en aquest programa s'han mostrat molt ben disposats a col·laborar-hi. La sensació que –en general– els professionals formem una pinya, que estem disposats a ajudar-nos els uns als altres, i que guardem un sentiment d'estima vers la Facultat, és ben certa.

    Així doncs, el proper dimecres, 26 d'octubre, a les 18.30 h, tenim una cita a la Facultat (espai 206, sala de juntes).

    Els tres primers bibliotecaris convidats són: 
    Tres perfils ben variats, que poden fer-nos passar una estona ben amena.

    Us hi esperem!

    dijous, 20 d’octubre del 2011

    Un estudi sobre la demanda de catalogadors

    Un dels centres d’interès d’aquest bloc és el mercat de treball dels bibliotecaris i, en conseqüència, ens fem ressò de qualsevol estudi o anàlisi que s’hi refereixi.

    Fa pocs dies ha aparegut un nou número de la revista Anales de documentación, que editen a la Universitat de Múrcia, on hi ha un article que examina les ofertes de feina:
      Ríos Hilario, Ana Belén; Sánchez Santos, María. «El perfil actual del personal catalogador [en línia]: adecuación entre la formación universitaria y la demanda laboral». Anales de documentación, vol. 14, n.º 2 (2011), p. 1-17. <http;//revistas.um.es/analesdoc/article/download/131461/125051>. [Consulta: 18 oct. 2011].

    L'article desenvolupa la seva investigació en tres etapes:
    –anàlisi de les ofertes de feina;
    –establiment de les competències per a l'àrea de la catalogació;
    –avaluació de cadascuna de les competències.

    Nosaltres centrarem el nostre comentari en la primera part.

    La font d'informació que utilitzen les autores per obtenir les ofertes de feina és la llista de distribució Infodoc (http://listas.bcl.jcyl.es/infodoc/) a través de la qual es donen a conèixer tota mena d'oportunitats laborals dins del nostre àmbit laboral.

    El període estudiat per l'article és de sis anys: de 2005 a 2010. El total d'ofertes identificades, de qualsevol lloc de treball dins de l'àmbit de la Informació i Documentció, és de 477 contractes i 133 beques (en total, 610). Com que l'article vol estudiar les demandes en l'àmbit de la catalogació, descarten qualsevol anunci que no tingui a veure amb aquesta funció. Es queden en 48 contractes i 7 beques (55 anuncis en total; i centren l'anàlisi exclusivament en els contractes laborals).

    L'anàlisi que fan les autores de cada anunci té en compte:

    • El nivell acadèmic requerit (només el 43,75 % dels anuncis demana haver acabat la diplomatura o la llicenciatura; al 16,67 % no hi ha dades al respecte)
    • L'experiència exigida (en un 37,5 % no se'n demana cap)
    • Els coneixements demanats (un 47,92 % dels anuncis no en demana cap, i un 25 % demana saber catalogar)
    • Ubicació del lloc de treball (la majoria, a Madrid: 35 %; a Catalunya, el 27 %).
    • Tipus d'empleador: públic o privat (el 91,49 % de les ofertes són fetes pel sector privat, per empreses com Baratz).

    A mi m'han semblat poques, les ofertes identificades. Potser la font utilitzada no és gaire exhaustiva? No ho puc afirmar rotundament. Per mirar de comprovar les meves sospites he revisat una altra font, RecBib (http://www.recbib.es), que com Infodoc recull ofertes de feina exclusivament de l'àmbit de la Informació i Documentació.

    Tot i que la comparació no es pot efectuar en base als mateixos anys, donat que RecBib només conserva les ofertes laborals des d'agost de 2008, en aquesta font s'han publicat, en poc més de 3 anys (d'agost de 2008 fins a octubre de 2011) 163 anuncis de feina exclusivament de catalogadors (enfront dels 55 detectats a Infodoc en el doble de temps, entre 2005 i 2010).

    Segons RecBib, apareix una oferta de feina a la setmana (insisteixo, exclusivament per a catalogadors); mentre que segons Infodoc (seguint el que es diu a l'estudi publicat) tan sols es difon un anunci cada 6 setmanes. La diferència és massa gran...

    No és la meva intenció carregar-me l'article, perquè l'objectiu de les autores és més qualitatiu que quantitatiu; però sí que m'ha semblat oportú aportar aquesta altra dada que, des del punt de vista del total d'ofertes existents, és bastant més optimista.

    De totes maneres, l'evolució del mercat de treball evoluciona molt ràpidament, així que a la pràctica no serveix de gaire conèixer dades que poden ser més bones o més dolentes... si pertanyen al passat!

    Molta sort a tothom que busca feina!

    dimecres, 19 d’octubre del 2011

    Dades oficials sobre el sector TIC a Espanya

    Tinc clar que un àmbit de treball possible per als bibliotecaris del present i del futur és el sector de les tecnologies de la informació: com a consultors per a empreses, com a creadors de continguts, com a gestors de sistemes, com a emprenedors que ofereixen serveis i productes a través de la xarxa...

    Per aquest motiu presto atenció a les dades oficials i als estudis que entitats serioses porten a terme sobre aquest gran sector econòmic. En diverses entrades d'aquest bloc ja m'hi he referit: http://bib-doc.blogspot.com/search/label/tecnologies%20de%20la%20informaci%C3%B3 i aquest també és el cas que presento avui:
      Informe del sector de las telecomunicaciones, las tecnologías de la información y los contenidos en España 2010 [en línia]. Coord., Luis Muñoz. Edición 2011. [Madrid]: Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, set. 2011. 234 p. <http://www.red.es/media/registrados/2011-10/1317713303368.pdf>. [Consulta: 12 oct. 2011].

    Aquest informe, que es publica anualment des de 2008, és elaborat per l'ONTSI: Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y de la Sociedad de la Información (http://www.ontsi.red.es), entitat adscrita a l'empresa pública Red.es, que rep finançament del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç.

    Per fer aquest treball s'ha estudiat una mostra de 2.500 empreses espanyoles pertanyents a aquest gran sector, que inclou, en total, al voltant de 30.000 empreses. Per analitzar amb detall aquest conjunt de companyies, se segueix la CNAE (Clasificación Nacional de Actividades Económicas), que es troba reproduïda al principi de l'estudi (p. 14 i 16).

    Així veiem que s'inclouen una sèrie d'especialitats que tenen poc a veure amb la nostra professió, per exemple les dedicades a la fabricació i al comerç de les tecnologies. Però en canvi n'hi ha d'altres en què ens podem trobar més còmodes; per exemple, activitats de consultaria informàtica, gestió de recursos informàtics, «proceso de datos, hosting y actividades relacionadas» i portals web. I en el sector dels continguts trobem també altres especialitats pròximes: edició de llibres, directoris, diaris i revistes i altres activitats editorials, i una de titulada «otros servicios de información».

    En un annex del treball es detallen les activitats de cada subsector. Allí podem veure, per exemple, les activitats que pertanyen a la consultaria informàtica (p. 205):

    • Consultoría, planificación e implantación de sistemas informáticos (equipos y programas informáticos)
    • Diseño de soluciones globales en informática y comunicaciones
    • Desarrollo de soluciones y proyectos informáticos de comunicaciones y networking
    • Consultoría y auditoría en materia de protección de datos
    • Servicios de consultoría e ingeniería en telecomunicaciones
    • Asesoramiento e implantación de soluciones tecnológicas
    • Consultoría sobre seguridad informática
    • Consultoría informática basada en SAP y otros ERP´s

    Una bona part d'aquests epígrafs els veim relacionats directament amb els continguts del nou màster que ha endegat aquest curs la Facultat, de Gestió Documental i Informació a les Empreses (http://bd.ub.es/MGDIE/).

    El mateix es pot dir d'un altre dels subsectors: «Procesos de datos, hosting y actividades relacionadas» (p. 207). En la seva llista d'activitats n'hi ha una bona colla (no totes, això està clar) que guarden bona relació amb les nostres capacitacions:

    • Gestión de hipotecas, estampación y personalización de tarjetas financieras
    • Venta de información de empresas online
    • Proceso de datos de extractos bancarios
    • Grabación y proceso de datos informáticos
    • Servicios de Gestión de Centros de Explotación Tecnológica
    • Desarrollo de bases de datos electrónicas
    • Servicios de telecomunicación
    • Digitalización, grabación de datos y custodia de datos
    • Registro dominios, alojamiento páginas web…
    • Servicios de Biblioteconomía y documentación
    • Desarrollo software sectorial y contenido
    • Análisis y programación software (asistencia help desk)
    • Desarrollo e implantación de soluciones avanzadas para enviar SMS
    • Digitalización de fondo histórico, creación de bibliotecas virtuales, desarrollo y mantenimiento de software propio, generación de metadatos
    • Servicios telemáticos e informáticos
    • Grabación de datos entidades financieras
    • Prestación de servicios de estudio y análisis de procesos de datos para su tratamiento por cuenta de terceros
    • Sistema Informático de valoración de daños a los automóviles

    El total d'empreses era (el 2010) de 26.982 (a Catalunya, 6.382; a Madrid, 9.108). La gran majoria d'elles (15.500) tenen menys de 10 treballadors. El total d'empleats d'aquests sectors, el 2010, era de 381.326 persones (un 1,2 % menys que l'any anterior). En l'estudi es poden veure amb detall les dades econòmiques de cadascun dels subsectors.

    Les conclusions (p. 177 i ss.) no són bones, però deixen entreveure l'optimisme: «El sector TIC y de los Contenidos en España alcanzó en 2010 una cifra de negocio superior a los 104.000 millones de euros, un 2,8 menos que en 2009. Estas cifras indican una ligera mejoría en la facturación respecto de 2009, año en que el sector sufrió una caída del 7,3 %».

    Per acabar: aquí tenim un informe solvent que ens dóna pistes de l'evolució d'un sector industrial en el qual tenim un bon paper a jugar. I, a més, ens detalla una sèrie d'activitats que poden inspirar-nos a l'hora de trobar la nostra línia de negoci.

    dimarts, 18 d’octubre del 2011

    Estudi sobre el perfil professional de l’arxiver

    Fa temps que em ronda pel cap dedicar algun comentari a les relacions (professionals) entre bibliotecaris i arxivers. Hi ha una bona colla de competències que compartim, i segurament n'hi ha d'altres en què diferim. Ho desenvoluparé amb més calma en un altre moment.

    Avui vull fer referència a un treball publicat no fa gaire sobre la figura de l'arxiver, del qual vaig tenir coneixement per mitjà de la llista de distribució Arxiforum, on s'anuncià el passat 5 d'octubre:

    Com es pot veure a la referència bibliogràfica, al document no consta el responsable intel·lectual, ni la data d'aparició, ni l'entitat que el fa públic (una veritable pena, des del punt de vista bibliogràfic). Pel domini de l'URL veiem que el document és allotjat al lloc web del Govern del Principat d'Astúries (web que es pot visualitzar també en la bonica llengua asturiana).

    El missatge d'Arxiforum, signat per Ana María Herrero Montero (secretària general tècnica de l'Asociación Asturiana de Archiveros y Gestores de Documentos del Principado de Asturias, AAPA) és el que ens aporta la informació que he posat entre claudàtors.

    El director de l'estudi és membre del Departament de Ciències de l'Educació de la Universitat d'Oviedo, i és expert, entre d'altres camps, en anàlisis de necessitats professionals i formatives. La publicació del treball ha anat a càrrec de l'Observatorio de Empleo del Servicio Público de Empleo del Principat d'Astúries.

    L'Asociación Asturiana de Archiveros y Gestores de Documentos del Principado de Asturias avala, segons el missatge de la Sra. Herrero, aquest estudi. L'objectiu del treball és analitzar les característiques, funcions, perfils professionals i necessitats de formació per dur a terme les activitats professionals vinculades als arxius al Principat d'Astúries

    La metodologia emprada combina entrevistes en profunditat amb experts, una enquesta a una mostra de professionals (arxivers) que treballaven en 42 institucions o empreses, i unes reunions de grup. Però l'estudi comença amb una síntesi de l'abast conceptual de l'arxivística, i un resum bastant ampli de la formació que reben els futurs professionals, a partir de la diplomatura, la llicenciatura, el grau i els màsters.

    En parlar de la diplomatura comet alguna incorrecció. A la p. 23 diu «Destaca el hecho de que las universidades de A Coruña, Salamanca, Valencia y Zaragoza sean las únicas que incluyen 1 asignatura obligatoria.» Aquesta descripció no correspon a la realitat. A la diplomatura de la UB existien dues assignatures obligatòries: Organització d'arxius (de 6 crèdits) i Anàlisi de fons arxivístics (també de 6 crèdits).

    En conseqüència, la conclusió que se'n desprèn tampoc no és vàlida: «Teniendo en cuenta esta falta de contenido en la formación y añadiendo el hecho de que es una titulación de grado medio, estos estudios no responden en absoluto a las necesidades reivindicadas por los profesionales.» (p. 25).

    La conclusió general sobre la formació que es rep a la universitat és d'insuficiència (p. 44): «Por todo ello podemos hablar de archivero como una profesión no titulada, pues [...] no existe una titulación que suministre la formación y competencias específicas para el ejercicio de esta actividad profesional».

    L'estudi advoca per la creació d'un màster oficial d'arxivística (sembla desconèixer que a la Universitat Autònoma de Barcelona ja l'han aconseguit). El to amb què parla d'aquest objectiu jo el valoro com si estigués a la defensiva: «La parte más positiva de la creación de este título [el futur màster oficial] es la posibilidad de crear una barrera defensiva frente a determinadas pretensiones de reserva de ejercicio profesional desde ciertas titulaciones de Grado.» (p. 45).

    Tot seguit fa un esment a la formació en arxivística a Europa. Cita el cas d'Alemanya, Àustria, França, Irlanda, Països Baixos, Regne Unit i Suècia, on la formació es concentra al nivell de postgrau i tercer cicle. En tots aquests casos –segons aquest estudi– la formació es troba desvinculada dels estudis d'Informació i Documentació. (A Itàlia sí que existeixen graus mixtos.)

    Per últim arribem als resultats de l'enquesta passada als arxivers. Se'ls demanava la importància de diferents tasques desenvolupades pels arxivers, de l'1 al 10. Les cinc primeres són aquestes (p. 54):

    • Gestión de documentos y archivos históricos. 8,56
    • Gestión de documentos y archivos de la administración pública. 7,72
    • Gestión de archivos de medios de comunicación, hospitalarios y musicales. 6,56
    • Consultoría y empresas de custodia y organización documental. 6,28
    • Gestión de documentos y archivos de empresas. 5,69

    L'estudi continua amb una identificació de les àrees funcionals (p. 57):

    • Clasificación
    • Coordinación
    • Descripción
    • Difusión
    • Gestión de Calidad
    • Gestión electrónica
    • Seguridad
    • Valoración
    Cada àrea és tot seguit subdividida. Vegem el desenvolupament de la «Gestió electrònica»:

    • Diseño de sistemas de gestión electrónica de documentos.
    • Desarrollo de sistemas de gestión electrónica de documentos.
    • Cambio de soporte documental.
    • Conservación de documentos electrónicos a medio y largo plazo.
    • Implantación de estrategias de acceso a los documentos a través de los sistemas de gestión electrónica.
    • Mantenimiento de sistemas de gestión electrónica de documentos.
    • Migración de datos a nuevos sistemas.
    • Conocimientos para la gestión de documentos electrónicos.
    • Análisis de estrategias de acceso a los documentos a través de los sistemas de gestión electrónica.
    • Desarrollo de estrategias de acceso a los documentos a través de los sistemas de gestión electrónica.
    • Diseño de estrategias de acceso a los documentos a través de los sistemas de gestión electrónica
    A continuació recull els quatre nivells laborals actuals (p. 60):

    - Director o Jefe del Archivo.
    - Técnico Superior, Archivero (grupo A).
    - Técnico Medio (grupo B).
    - Auxiliar de Archivo (grupo C/D).

    Però aquesta classificació no sembla molt clara. Prefereix utilitzar aquesta altra nomenclatura, més simple:

    • Gestor de Archivos y Documentos.
    • Administrador de Archivos y Documentos.

    Tot seguit passa a la descripció de les funcions d'aquests perfils: les dificultats de les diferents tasques dins de les àrees funcionals, les competències professionals en relació a les activitats desenvolupades.

    Per exemple, veiem quines són les competències dins de l'àrea funcional Gestió electrònica (p. 93):

    • Actualizar bases de datos
    • Analizar y describir los documentos mediante la redacción del registro normalizado de contenido informativo
    • Analizar, mantener y mejorar las bases de datos
    • Asistir al personal administrativo encargado de realizar las transferencias de documentos
    • Controlar y programar la digitalización de documentos
    • Digitalizar documentos
    • Gestionar documentos y archivos
    • Gestionar el repositorio de documentos
    • Implantar sistemas de gestión electrónica de documentos
    • Organizar y gestionar el archivo de imágenes

    (Tot això, establert a partir de les valoracions dels enquestats, repetim-ho).

    Segueix una sèrie de coneixements que haurien d'adquirir els dos perfils (els gestor i els administradors d'arxius i documents). Es presenten en blocs ordenats per priortats. Per exemple, els coneixements de prioritat màxima, adequats per als gestors són aquests:

    • Fondos y documentos de la Administración Pública.
    • Fondos y documentos de instituciones y empresas.
    • Sistemas y métodos de descripción y recuperación de documentos e información.
    • Régimen jurídico de los documentos y de los archivos.
    • Derechos de acceso a los documentos y a la información.
    • Sistemas de gestión electrónica de documentos.
    • Seguridad y criptografía de los documentos electrónicos.
    • Protección de datos.

    L'estudi acaba amb unes conclusions generals i la bibliografia. Les conclusions comencen així (p. 122):


    «La administración de documentos4 de y en las organizaciones, soportada en la ciencia Archivística, y pese a su relación con otras disciplinas y actividades, presenta rasgos de identidad que permite identificarla como una actividad profesional con entidad propia, tanto desde la perspectiva histórica como en el quehacer del ejercicio profesional.»

    [...]

    «La formación existente en los estudios universitarios, pese a la demanda profesional de archiveros en el sector público y en el privado, presenta claros niveles de insuficiencia y de escasa identidad proporcional a su realización profesional.» (p. 123)

    En resum: un bon text per reflexionar sobre aquestes dues (?) professions.


    Actualització (29.10.2011). Hi ha hagut més queixes sobre la manca de rigor del document que es comenta en aquest apunt, quan fa referència a la formació que s'ofereix a la diplomatura de Biblioteconomia i Documentació. Carmen Rodriguez, de la Universidad de León, va enviar un missatge a la llista Arxiforum el 28.10.2011, amb el títol «Respuesta al PERFIL OCUPACIONAL DE ARCHIVEROS Y GESTORES DE DOCUMENTOS». Argumenta que a la diplomatura d'aquella universitat s'hi donaven més crèdits d'Arxivística dels que diu l'estudi esmentat, i que hi havia assignatures tan vàlides per a un futur arxiver com per a un futur bibliotecari. Totalment d'acord.

    dilluns, 17 d’octubre del 2011

    Intel·ligència competitiva, un camp per explorar

    La intel·ligència competitiva és una activitat del nostre àmbit professional, pròpia del sector de les empreses, que es podria definir com l'acció d'identificar, seleccionar, analitzar i transferir informació sobre productes, clients, competidors o qualsevol altre aspecte de l'entorn que ajudi a prendre les decisions estratègiques dels directius d'una empresa o organització. (M'he inspirat en l'article de la Wikipedia, tant l'anglesa com la francesa: http://en.wikipedia.org/wiki/Competitive_intelligence, http://fr.wikipedia.org/wiki/Intelligence_%C3%A9conomique.)

    En poc temps m'han arribat diverses notícies relacionades amb aquesta matèria. Per un cantó, el darrer número publicat d'El profesional de la información (vol. 20, n.º 5, sept-oct. 2011), inclou una part monogràfica dedicada a aquest tema. Hi ha un article disponible en obert, a cura d'Alessandro Comai: «Inteligencia competitiva: logros y desafíos», disponible a: http://www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/2011/septiembre/01.pdf.

    La llista de la resta dels articles i els seus resums es poden veure aquí:
    http://www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/2011/septiembre/index.html. Si sou estudiants o exestudiants de la UB, podreu llegir el text sencer de tots els treballs, gràcies a la subscripció de la Biblioteca (heu de preparar el vostre PC perquè es connecti a Internet via proxy).

    No dic res de nou si afirmo que El profesional de la información és una de les millors revistes professionals espanyoles del nostre sector, que no pot faltar a la prestatgeria (física o virtual) de cap bibliotecari, per estar al dia de les innovacions, tendències, etc.

    Una altra notícia relacionada amb la intel·ligència competitiva d'aquests dies és l'anunci de la pròxima celebració d'un congrés sobre aquest tema a Castelló: serà el proper dijous 20 d'octubre, entre les 9 i les 17.30 h, i l'assistència és gratuïta! Ho promou la Cambra de Comerç de Castelló. Mireu els detalls al seu web: http://www.congresointeligencia.com/.

    Arribar a Castelló no és cap aventura: amb el tren Euromed trigarem dues hores i quart (sortida: 7 h; arribada, 9.13 h). Preu: 61,45 euros anar i tornar. Jo tinc una edat i he assistit a moltes jornades i congressos. Les idees que un pot captar a les conferències o presentacions públiques poden estar bé; però tant o més són importants els contactes personals que s'hi poden fer. Si jo em plantegés assistir a aquest congrés (qui diu aquest diu qualsevol altra trobada) aniria proveït d'uns quants currículums impresos, de targetes de visita, i amb moltes ganes d'establir contactes que em puguin ser útils en el futur.

    ¿Com ens formem per desenvolupar aquesta funció dins d'una empresa? A l'actual grau d'Informació i Documentació hi ha un conjunt de coneixements útils per als futurs professionals, repartits en assignatures diverses. Per exemple: Recuperació d'informació, Anàlisi de necessitats d'informació, Recursos i serveis de referència, Teoria de les organitzacions, Gestió documental a les organitzacions...

    Per a aprofundir més en aquest perfil de la intel·ligència competitiva, existeix una formació de postgrau especialitzada, proposada per l'IDEC de la UPF:  curs en Intel·ligència Competitiva i Vigilància Tecnològica, impartit en modalitat en línia, de tres mesos de durada (de novembre a febrer). Preu: 630 euros:
    http://www.idec.upf.edu/curs-en-inteligencia-competitiva-i-vigilancia-tecnologica

    Si el nostre futur el veiem en l'àmbit de l'empresa privada, ens resultarà un gran avantatge disposar de coneixements i experiència en aquest camp específic. Potser un dia podrem afegir el nostre nom a la seixantena de professionals de tot Espanya que declaren dedicar-se a aquest camp d'activitat, segons el directori Exit: http://www.directorioexit.info/lista.php?directorio=exit&relacion=materia&campos%5B%5D=directorios_exit_materia1.VALOR%3A%3AInteligencia+competitiva&campos%5B%5D=&campos%5B%5D=PAIS%3A%3AES

    Enllaços relacionats:
    Actualització:
    • Una crònica d’aquesta jornada de Castelló, a càrrec de José Antonio Martínez, es va publicar a la revista Símile, núm. 12 (nov.-des.2011), p. 12-15. Disponible en línia a: http://www.cobdcv.es/docs/simile/simile12.pdf

    divendres, 14 d’octubre del 2011

    Xerrada sobre el valor de la gestió documental a les empreses

    Donada la situació econòmica actual l'Administració s'ha vist obligada a contenir moltíssim la creació de llocs de treball. És per això que els professionals que just ara acaben la carrera o bé aquells que es troben malauradament sense feina haurien d'enfocar els seus esforços a «buscar-se la vida» en el sector privat.

    La conjuntura és dolenta per a tots; però en el context empresarial opino que als bibliotecaris ens queda encara molt de camí per córrer. Hi ha moltes empreses que desconeixen l'existència d'un professional format per racionalitzar i treure el màxim partit d'aquest actiu immaterial que és la informació.

    Així doncs, una via per tirar endavant en la cerca de feina pot ser l'autopromoció davant de les empreses. Ens hem de saber vendre. Hem de saber fer arribar a l'empresari el missatge que ell vol sentir, amb el seu llenguatge.

    Per això se m'acut avui convidar a qui vulgui a un acte gratuït que tindrà lloc a la Facultat el proper dimecres, 19 d'octubre. Es tracta de la conferència inaugural del nou màster de Gestió Documental i Informació a les Empreses (MGDIE), que comença enguany a la Facultat.

    La xerrada serà impartida per un directiu que no prové pas del nostre àmbit: ell és Antoni Rendé, enginyer de Telecomunicacions. I ens parlarà sobre el valor que aporta la gestió documental a la competitivitat empresarial.

    Pot ser una oportunitat per dotar-nos d'arguments a l'hora de vendre'ns davant dels gestors de les empreses.

    L'acte començarà a les 17 h, a l'aula 308. Com dic, l'assistència és lliure i gratuïta; però es recomana comunicar l'assistència per motius logístics a bibdoc@ub.edu.

    Per a més informació d'aquest màster, vegeu: http://bd.ub.es/MGDIE/.
    Sobre l'acte, vegeu: http://www.ub.edu/biblio/agenda/19.10.2011-sessio-inaugural-del-master-de-gestio-documental-i-informacio-a-les-empreses-mgdie.html

    Sort!

    dijous, 13 d’octubre del 2011

    Un bloc que convé seguir: Bdig

    Un desig del bloc que teniu en pantalla és aportar una visió optimista de la situació actual de la professió de bibliotecari, pensant sobretot en els estudiants actuals del grau i els titulats recents i el seu futur. Volem potenciar l'emprenedoria, la formació permanent, les experiències internacionals...

    Avui em plau recomanar un bloc del nostre àmbit que sempre ens regala amb informacions i reflexions d'alt valor. Estic parlant de Bdig:
      Anglada, Lluís. Bdig [en línia]: biblioteques digitals i cooperació: informacions, lectures i comentaris sobre catàlegs, biblioteques digitals i cooperació. 18 de gener de 2008-  . <http://bdig.blogspot.com/>. [Consulta: 12 oct. 2011].
    Del seu autor no cal que en faci gaires presentacions, ja que és ben conegut. Director del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) des de 1997, persona clau en el desenvolupament de projectes estratègics per al país en l'àmbit de la informació i la documentació.

    Podeu veure unes línies autobiogràfiques al seu perfil de Blogger: http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652.

    Faig referència al seu bloc i en recomano el seu seguiment perquè darrerament ha publicat diverses entrades que tenen com a centre d'interès el futur de les biblioteques. En destaco alguns títols:

    Del 22.9.2011: «Las bibliotecas tienen futuro si recomponemos su misión alrededor de necesidades reales»
    Del 25.9.2011: «Las bibliotecas tienen futuro si aprovechamos las oportunidades que nos brinda el presente»
    Del 28.9.2011: «Las bibliotecas tienen futuro si además de sobre el qué, pensamos en el cuándo y en el cómo»
    Del 5.10.2011: «Pero, ¿qué harán las bibliotecas dentro de 15 años?»
    Del 10.10.2011: «Podem parlar de crisi els bibliotecaris?»

    Que duri!!!


    dimarts, 11 d’octubre del 2011

    A la cerca i captura d'una feina!

    Darrerament he rebut un parell o tres de comentaris de bons exalumnes que em diuen que no troben una bona feina. I també m'han arribat veus de gent que estava treballant i no els han renovat el contracte... Suposo que això no és cap novetat en els temps que estem...  Cal dir, però, que també conec gent que continua amb la tradició del nostre entorn, i ha trobat feina des del mateix moment d'acabar els estudis o fins i tot abans...

    No hi ha dubte, tanmateix, que la situació actual no és tan favorable –en termes generals– com fa un temps. I per això, tant si estem acabant els estudis, com si ens hem quedat sense feina, haurem de fer un esforç per adquirir les habilitats necessàries per incorporar-nos al mercat laboral quan abans millor.

    Podem aprofitar el temps lliure que ens quedi per complementar la formació que tinguem amb algun coneixement especialitzat que ens vingui de gust (comptant-hi els idiomes!). Avui em vull fer ressò de dos recursos recomanables per d'adquirir els coneixements pràctics en l'art de trobar feina.

    Per un cantó l'acció formativa en l'àmbit de la cerca de feina que es desenvolupa des de l'Ajuntament de Barcelona. En l'enllaç següent veureu la programació de cursets gratuïts enfocats a donar una capacitació per sortir-se'n:

    http://w27.bcn.cat/porta22/cat/activitats/activitatsPerArea.do?codiIdioma=1&idArea=723&titolArea=Estrat%E8gies%20per%20a%20trobar%20feina

    Són més de 30 activitats de durada curta (de 3 hores, la majoria) relacionades amb la preparació del currículum, tècniques per a les entrevistes de selecció, eines per trobar ofertes de feina, etcètera.

    D'altra banda, vull posar de relleu el servei d'assessoria laboral del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, adreçat a tots els seus membres:
    http://www.cobdc.org/serveis/assessoria.html

    Si ja tens el títol i encara no t'has col·legiat, aquest és un altre motiu per fer-ho. Aquest servei et pot resultar útil actualment (a més de la borsa de treball). A més, si no estic equivocat, els sis primers mesos de la quota de col·legiat surten de franc:
    http://www.cobdc.net/document-188/2010/11/nous-titulats-de-la-uoc-i-la-ub-6-mesos-de-col%C2%B7legiacio-gratuita/

    Si encara no has acabat els estudis, llavors encara et queda una mica de camí per recórrer. No ens angoixem! La situació encara pot ser pitjor... Millor; volia dir!

    Ànims.

    dilluns, 10 d’octubre del 2011

    El futur vist des d'Austràlia

    Fa poques setmanes es va publicar un article que analitza la formació professional del bibliotecari a Austràlia. Tot i que aquest país és molt allunyat de nosaltres (potser el més allunyat possible?) penso que la realitat australiana i la catalana poden compartir punts en comú, donat que totes dues societats pertanyem al «primer món».

      Combes, Barbara; Hanisch, Jo; Carroll, Mary [et al.]. «Student voices: re-conceptualising and re-positioning Australian library and information science education for the twenty-first century». The international information & library review, vol. 43, issue 3 (Sept. 2011), p. 137-143. Disponible també en línia –prèvia subscripció– a: http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1057231711000403.

    A Austràlia (com a Catalunya i, en general, a tot Europa) el nombre d'estudiants d'Informació i Documentació ha disminuït en els darrers anys. Si bé l'any 1997 es varen matricular en aquell país 1.745 estudiants de grau; el 2009 foren només 769 (la meitat). El balanç també és negatiu si es consideren els matriculats en nivells superiors i inferiors: en màsters i en cursos de formació per a auxiliars. Com s'explica aquesta evolució negativa? A l'article s'apunten dues raons (p. 138): la dificultat dels joves per entendre la naturalesa i les funcions tan diverses dels professionals de la informació avui en dia, i també per la natura tan difusa de la professió, que pot fer que els estudiants tinguin una idea equivocada sobre la utilitat dels estudis.

    L'estudi que comentem s'ha realitzat a partir d'enquestes via Internet i reunions de grup amb 291 estudiants i 98 titulats australians d'Informació i Documentació, i s'emmarca en un projecte de més abast, que vol reflexionar sobre la formació professional del bibliotecari en aquell gran país.

    El treball analitza les diferents vies que tenen els estudiants per adquirir la formació de bibliotecari, les característiques dels estudiants, les expectatives i motivacions que tenien quan van triar la carrera, les experiències durant els estudis i els resultats de la carrera.

    La majoria d'estudiants (63 %) opinava que les matèries que formen part del pla d'estudis són les que esperava trobar a la carrera, i que n'estava molt satisfet (70,5 %). El 77 % dels estudiants (i el 76,5 % dels titulats) creia que el contingut de la carrera capacitava per al lloc de treball. A l'article hi ha força més dades, que podeu consultar directament si esteu interessats en el tema.

    Les principals conclusions del treball són que els estudiants australians es mostren optimistes –en general– amb la professió i consideren que les tecnologies continuaran jugant un paper clau en el futur. Fan èmfasi en la importància de les pràctiques com a part del pla d'estudis.

    A tall d'anècdota, esmentem que el gènere dels bibliotecaris australians segueix el patró general femení: el 84,5 % dels estudiants que van participar en aquest estudi eren noies, igual com el 88 % dels titulats (vegeu una altra entrada en aquest bloc sobre el tema del gènere: http://bib-doc.blogspot.com/search/label/g%C3%A8nere).

    Ja ho veieu: un país molt allunyat, però una realitat bastant pròxima.

    divendres, 7 d’octubre del 2011

    Les biblioteques universitàries, amb futur

    Per mitjà de la llista Iwetel es va donar a conèixer, ja fa alguna setmana, un treball publicat el juliol de 2011 per l'ALA (American Library Association) que estudia l'evolució de les biblioteques universitàries als Estats Units entre 1998 i 2008. Es troba disponible en línia:
    L'autora parteix de les dades estadístiques que recopila cada dos anys el National Center for Education Statistics (NCES). Algunes de les xifres que s'hi recullen són aquestes:

    En el transcurs dels 10 anys analitzats, el nombre de biblioteques es va incrementat en un 6,9 %, fins a arribar a un total de 3.911 biblioteques (sense comptar els diferents punts de servei de cada biblioteca).

    El préstec de documents a domicili va baixar un 20,9 % (dada que cal considerar en el context d'una incorporació important de recursos electrònics a les biblioteques, que no generen préstec).

    El nombre d'hores obertes al públic va augmentar en els 10 anys estudiats: va baixar el nombre de les bibliotques que obrien poques hores i va pujar les que obrien més hores.

    Pel que fa al personal, si es considera el conjunt de les categories laborals, el nombre va disminuir lleugerament (en un 1,6 %), però en canvi el nombre de bibliotecaris titulats es va incrementar en un 10 % (de 24.800 a 27.300 persones).

    Us recomano que feu una ullada a l'informe original. Hi ha altres dades que jo aquí no reprodueixo.

    Les conclusions posen de relleu aquestes xifres positives: malgrat l'impacte de les tecnologies per tot arreu i que Internet s'ha convertit en el mitjà més freqüent per arribar a la informació (que podria fer pensar en una minva de les biblioteques físiques), la necessitat d'espai físic no s'ha reduït, sinó tot al contrari.

    Els serveis d'informació, el volum de les col·leccions, les hores d'obertura... tots els indicadors són positius. Caldrà fer el seguiment d'aquests estudis en els anys a venir.

    Per complementar aquesta visió nord-americana, he anat a buscar les xifres de què disposem per a Espanya. Per sort comptem per al nostre Estat de dades estadístiques força completes i actualitzades, reunides per REBIUN (Red de Bibliotecas Universitarias). Tenim a l'abast de tothom unes xifres ben detallades des de 1994 fins a 2010, consultables des d'aquest enllaç:  http://estadisticas.rebiun.org/cuestionarios/indicadores/indicadores_main.asp.

    Per tal que la comparació entre la situació espanyola i la nord-americana sigui el màxim de rigorosa, tindré en compte les xifres dels mateixos anys que l'estudi americà: les de 2008 en relació a les de 1998 (tot i que, com dic, per a Espanya ja estan disponibles les dades fins al 2010).

    Pel que fa al nombre de biblioteques, l'increment a Espanya va ser d'un 25 % (de 56 a 70 biblioteques): als Estats Units només un 6,9 %.

    El préstec dels documents a domicili es va incrementar en un 8,8 % (a Amèrica es va reduir en un 20,9 %). (Això no sé si diu gaire a favor de la situació espanyola...)

    El nombre d'hores obertes al públic també va créixer el 2008 en comparació al 1978: concretament en un 22 %.

    Pel que fa al personal, la plantilla total a Espanya va augmentar un 27,1 % (de 5.263 a 6.690 treballadors). I si comptem només els bibliotecaris pròpiament dits, van augmentar en un 39 % (de 1.805 a 2.516). Unes xifres molt millors que les dels Estats Units.

    Amb aquesta comparació tan simple no vull pas extreure conclusions molt rigoroses: això ho deixo a les persones que dominen la tècnica estadística i l'anàlisi d'indicadors. Per exemple, potser resulta que als Estats Units ja partien d'una situació molt millor el 1998, i per això els increments dels diferents conceptes no havien de ser tan amplis...

    Però a simple vista podem afirmar que en l'àmbit de les biblioteques universitàries a Espanya es va experimentar durant la dècada 1998-2008 uns increments majors que els dels Estats Units, tant en llocs de treball com en d'altres aspectes.

    El que passarà en el futur immediat, això ja no ho sé. Més aviat hem de creure que les coses canviaran de color...

    dijous, 6 d’octubre del 2011

    Què valoren les empreses dels titulats universitaris?

    Com a professor universitari que sóc, algunes vegades em toca aconsellar als estudiants sobre la realització (o no) de pràctiques laborals en empreses o institucions, al mateix temps que estudien la carrera. És un consell difícil de donar, perquè les dues possibilitats tenen avantatges i inconvenients.

    Si l'estudiant fa pràctiques mentre estudia coneixerà de primera mà entorns laborals reals, aprendrà a enfrontar-se amb situacions de feina que l'obligaran a prendre decisions, serà conegut a l'empresa o institució on estigui fent les pràctiques i cobrarà a final de mes uns calerons que mai van malament.

    Però al mateix temps, les hores que dediqui a aquestes pràctiques les ha de restar del temps necessari per estudiar i fer les tasques que els professors indiquen, de manera que els seus resultats acadèmics se'n poden ressentir, o bé la carrera es pot allargar alguns semestres...

    En els temps que corren algú pot pensar que «més val tenir el títol quan abans millor i posar-se de seguida a treballar de debò». Però un altre també pot dir que «si acabo la carrera un any més tard, però podent posar al meu currículum dues o tres experiències de pràctiques tindré més oportunitats de trobar un bon lloc de treball». Em sembla que tothom té raó!

    I hem de donar gràcies que a la Facultat aquest dubte pot sorgir! Ens arriben continuadament ofertes de pràctiques per als nostres estudiants. Segurament rebem més ofertes que no pas estudiants disponibles per fer-les. Ja vaig comentar fa temps aquest fet (http://bib-doc.blogspot.com/2011/08/tenim-futur.html). Ara, després de quasi dos mesos d'aquella nota, segueix la mateixa tònica: una vintena d'anuncis vigents, amb ofertes de pràctiques per als nostres estudiants, són penjades a la cartellera corresponent.
    He vingut a parlar d'aquest tema perquè m'ha arribat a la pantalla un estudi realitzat per l'empresa alemanya Trendence i la francesa Emerging sobre els criteris de selecció dels joves universtiaris que tenen les grans empreses arreu del món. Trendence es dedica al màrqueting i a la promoció d'empreses, i treballa en quatre continents. Emerging és una empresa que fa formació i procura la incorporació laboral de joves titulats universitaris.
      Actualització (26.3.2012): L'enllaç ja no funciona. Podem trobar algunes captures d'aquest informe aquí: 
    L'estudi pretén saber el punt de vista dels responsables de recursos humans de grans empreses a l'hora de contractar joves universitaris. Concretament, els preguntaven com seria per a ells el «jove titulat ideal», quines habilitats són més valorades i quines universitats produeixen aquests «candidats ideals».

    El treball es basa en una enquesta que va ser contestada (entre març i maig de 2010) per quasi 2.500 representants d'empreses de 20 països d'arreu del món (bona part dels països europeus –inclosa Espanya, amb 146 enquestats– i Estats Units, Rússia, Xina, Brasil, Índia...). 

    Aquí va una selecció de les respostes:

    Quan analitzen currículums de candidats, el 68 % dels empleadors dóna importància a les pràctiques fetes durant la carrera; el 56 %, a l'especialització triada dins de la carrera; el 30 %, a la universitat de provinença; el 19 %, a les notes obtingudes, i el 18 %, a altres qüestions, com aficions personals, etc.

    Els tres factors que cal que els candidats tinguin més en compte per triomfar en una empresa es distribueixen gairebé en terços iguals: coneixements teòrics ben consolidats, competències adquirides (saber fer coses) i aspectes personals (actitud i relacions interpersonals).

    Les qualitats personals essencials per tenir èxit en una empresa, segons els empleadors que van contestar l'enquesta, són:

    Facilitat de treballar en equip (65 %), recursos comunicatius (51 %), flexibilitat i capacitat d'adaptació (45 %), ambició i compromís (39 %), facilitat d'aprenentatge (39 %), habilitats d'anàlisi i de síntesi (38 %) i altres amb menys importància, que podeu llegir en el treball sencer.

    Una de les preguntes és «Quin país produeix els millors titulats universitaris?» Els Estats Units encapçalen la llista, amb un 36 % de respostes, seguits de prop pel Regne Unit (32 %) i Alemanya (30 %). A continuació es troben el Japó (18 %), França (14 %) i el Canadà (13 %). Espanya ocupa la posició número 15, amb un 3 % de respostes a favor.

    Una altra qüestió plantejada és: «Com poden les universitats millorar les qualitats personals dels estudiants?» La resposta que rep més adhesions és: organitzant pràctiques en empreses mentre dura la carrera (hi estan d'acord el 75 % dels que contesten), amb treballs pràctics i exercicis de simulació (67 %), amb tutories de grup (33 %) i tutories individuals (25 %), amb assignatures específiques sobre el comportament que esperen les empreses d'ells (25 %).

    «Amb quins criteris jutjaríeu la qualitat d'una universitat?» Les respostes més valorades: que tinguin convenis amb empreses i que l'ensenyament tingui una dimensió pràctica; que el professorat tingui qualitat docent i investigadora; a partir de l'experiència personal de l'empleador, i la imatge o fama que tingui la universitat.

    En conclusió: possiblement no hem descobert gaires coses noves amb aquest estudi; potser ens confirma idees generals que ja teníem. I, si algun estudiant llegeix aquesta nota, potser opinarà que sí que val la pena fer pràctiques mentre durin els seus estudis.

    dimecres, 5 d’octubre del 2011

    Crowd funding o micromecenatge

    Aquesta entrada va dedicada a la gent que mira amb simpatia la idea de ser emprenedor, però que li falta una mica de finançament per començar.

    El micromecenatge és un sistema de finançament de projectes basat en la filosofia de la Web 2.0. La idea que hi ha al darrere és que «entre tots ho farem tot». Pot resultar difícil trobar un soci que financiï 10.000 euros; però pot ser més fàcil trobar-ne 500 que vulguin aportar 20 euros...

    En aquesta història hi ha quatre agents implicats:

    • L’emprenedor, que té un projecte que vol portar a terme.
    • Una organització que s’encarrega de donar visibilitat al projecte i de fer les gestions amb una entitat bancària.
    • Una entitat bancària que rep les aportacions del públic en general que desitgi donar suport al projecte.
    • Gent normal i corrent disposada a aportar alguna quantitat de diners al projecte, a canvi d’algun benefici exclusiu (normalment no monetari).

    El funcionament, a grans trets, és el següent: quan l’emprenedor té clar el projecte que vol dur a terme, incloent la quantitat de diners que necessita per realitzar-lo, el proposa a l’entitat organitzadora, perquè el validi. Quan el projecte és acceptat, l’entitat mitjancera en fa publicitat al seu lloc web (i lògicament l’emprenedor ho dóna a conèixer també per les xarxes socials). Els interessats a col·laborar-hi es comprometen a fer una aportació determinada. Hi ha un termini limitat de temps per arribar al finançament total (per exemple: 40 dies)..

    Només si s’arriba a tenir el compromís dels participants per finançar el total del projecte, es realitzen les transferències a l’entitat bancària. El secret de l’èxit és aconseguir una gran massa de gent que vulgui col·laborar en el projecte, encara que sigui amb quantitats molt petites.

    Què hi guanya cadascú? Si dins del termini establert s’arriba a bon port:

    • L’emprenedor tindrà el finançament per portar endavant la seva idea.
    • L’organització intermediària es queda una comissió del finançament del projecte (per exemple, el 5 % de la quantitat recaptada).
    • L’entitat bancària es queda una comissió per rebre les transferències del públic en general.
    • El públic en general rep, per part de l’emprenedor, alguna mena de compensació, en funció de l’aportació feta. Aquesta compensació depèn del projecte concret que es tracti. Per exemple, si el projecte consistís a editar un llibre, podrien rebre un exemplar dedicat per l’autor o figurar en una llista de patrocinadors; si es volgués organitzar un concert de música, podrien rebre dues entrades per a l’estrena; si el projecte fos muntar una empresa, podrien tenir alguns productes o serveis, o descomptes...

    Si passat el termini de temps establert no s’arriba a tenir compromeses les aportacions econòmiques per al total del projecte, ningú no hi guanya ni hi perd res (només el temps i la feina de l’emprenedor, que ha elaborat el projecte). No es realitzen les transferències al banc i no es cobra cap comissió.

    Tipus de projectes que solen plantejar-se en aquest sistema de finançament: producció de pel·lícules o reportatges en vídeo, edició de llibres o revistes, producció de discos de música, homenatges a personalitats, campanyes electorals, elaboració de pàgines web, actuacions teatrals o espectacles...

    La qüestió és: podríem aplicar aquest sistema al nostre àmbit professional? Ningú diu que no... Només es tracta de posar-hi imaginació! Potser volem crear un portal web d’alguna especialitat? Oferir un servei d’assessoria en línia? Iniciar un negoci de gestió documental?

    Una de les entitats intermediàries que donen suport a la gestió de tot plegat és Verkami, una empresa de Mataró: http://www.verkami.com. Aquí, una altra entitat: Lánzanos, en aquest cas de Ciudad Real. http://www.lanzanos.com

    Per a més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Micromecenatge