Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Daniel Gil. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Daniel Gil. Mostrar tots els missatges

dilluns, 18 d’agost del 2014

1.000 biblioteques per visitar abans de morir

En època de vacances és més fàcil que la gent viatgi. Quan viatgem, a alguns bibliotecaris ens agrada visitar biblioteques que normalment no tenim a l'abast de la mà. Bé sigui per Catalunya mateix, o per Espanya, o arreu del món. Hi ha col·legues que ho fan públic als seus blogs, com Rosa Molina i el seu exemplar Libraries of the world, actiu des de gener de 2009. I també en Daniel Gil (actual president del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya), amb el seu prestigiós Bauen dedicat a edificis bibliotecaris, que va fundar i coordina des de desembre de 2004, amb unes 2.000 entrades sobre el tema.
 


Biblioteca pública de Seattle (EUA). Fotografia de Kakisky

 

Potser alguna vegada és la biblioteca la que ens crida a sortir de viatge. Per exemple, si ens deixem seduir per les estupendes fotos de llibres dedicats a les biblioteques més boniques del món, com els que vam esmentar en una entrada de l'abril passat.

Actualment, la Secció de Biblioteques Públiques de l’IFLA està portant endavant una iniciativa semblant. Es tracta d'elaborar una selecció de 1.001 biblioteques d'arreu del món que mereixen ser vistes abans de morir: «1001 libraries to see before you die». Es poden enviar les propostes que es creguin convenients, i seran seleccionades aquelles que comptin amb un edifici digne de ser visitat i que portin a terme una bona gestió dels espais.

És de suposar que els responsables de les biblioteques catalanes que són mereixedores de formar part d'aquest projecte ja hauran fet arribar la seva candidatura. Tanmateix, si algú creu que pot fer-hi alguna aportació, que no deixi d'enviar la informació a l'IFLA. Per fer-ho, hi ha un formulari en línia, juntament amb més informació del projecte, en aquesta pàgina web: https://1001libraries.wordpress.com/

Sense pensar-hi gaire, se m'acudeixen unes quantes biblioteques catalanes que espero que no manquin a la selecció final: Abadia de Montserrat, Ateneu Barcelonès, Biblioteca de Catalunya, Biblioteca Pública Arús, Col·legi d'Advocats de Barcelona, Jaume Fuster de Barcelona, Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat, Pompeu Fabra de Mataró, Universitat de Barcelona (seu de Lletres), Universitat Pompeu Fabra (seu del Dipòsit de les Aigües) i moltes més que ara no em venen al cap.

Recordem per acabar que l'IFLA celebra aquests dies el seu congrés anual. Enguany, a Lió.
   


dilluns, 30 de juny del 2014

Renovació a la Junta del Col·legi, balanç i perspectives

El passat 18 de juny de 2014 va prendre possessió la nova Junta directiva del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC). Després de les eleccions (que es van celebrar per primer cop en tota la història del Col·legi, perquè mai s'havien presentat dues candidatures, com ara), l'equip encapçalat per Daniel Gil Solés dirigeix els destins de l'òrgan representatiu de la professió.

A la Junta anterior, sota el comandament de Mercè Muntada Balust, li correspongué viure un període marcat per la crisi econòmica (2010-2014), amb el corresponent augment de l'atur i una baixada del nombre de col·legiats. Malgrat aquest context incòmode, és de remarcar els assoliments aconseguits. Es va reorganitzar la borsa de treball, es va començar l'Observatori professional, s'impulsà l'assessorament personalitzat de cara a trobar una sortida en situacions d'atur...

En aquest període s'iniciaren dos nous serveis: el préstec d'ordinadors portàtils i l'oferiment gratuït de targetes professionals. En l'àmbit de les accions de visualització i valorització del bibliotecari-documentalista, es va elaborar i divulgar l'Argumentari professional, que tingué una certa repercussió en els mitjans, i es començà el Premi de Recerca per als estudiants de batxillerat. Les publicacions van seguir el seu ritme normal, amb l'Item, el Document i diversos treballs de caràcter tècnic, tant originals com traduccions al català. Igualment, es mantingué l'oferta de cursos, una de les activitats més freqüentades –amb més de 2.000 assistents en total–.

És de destacar també la participació en el projecte Bdpuntedu, impulsat pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, que va servir per millorar la situació d'unes quantes desenes de biblioteques escolars.

Quasi al final del seu mandat, la gerent del COBDC va anunciar que deixava la feina. Begoña Aguilera ha estat una persona clau en el funcionament diari del Col·legi i en la posada en marxa de serveis i activitats. Havia portat la gerència del Col·legi durant deu anys, i havia treballat amb quatre juntes. Estem segurs que el seu successor, Guillermo Canal, continuarà aportant iniciatives i una bona gestió. L'avalen anys d'experiència en un càrrec similar.

La nova Junta del Col·legi. Fotografia obtinguda del web del COBDC


La nova Junta, amb Daniel Gil Solés al capdavant, ha anunciat les línies mestres de les seves actuacions a l'editorial del darrer Document (de juny de 2014). Li desitgem tota mena d'encerts. Des d'aquest blog sempre ens tindran al seu costat. Fem vots perquè el Col·legi sigui el punt de trobada del conjunt de professionals, i ens agradaria que la gran majoria de graduats que fa pocs dies van celebrar l'acabament dels estudis, s'hi inscriguin de seguida.

Davant seu, més enllà dels reptes i neguits que afecten el Col·legi mateix i el seu funcionament, hi ha una sèrie de qüestions relacionades amb el conjunt de la professió, amb el món dels arxius i biblioteques a Catalunya, i amb la societat en general. Tant de bo que el Col·legi pogués intermediar i trobar el desllorigador a una sèrie de temes que fa temps que s'arrosseguen:
  • Unificació dels dos catàlegs col·lectius de lectura pública que existeixen avui en dia a Catalunya.
  • Reflexió sobre l'elaboració d'un únic catàleg de Catalunya (de tota mena de biblioteca).
  • Construcció (o no) de la Biblioteca Central de Barcelona.
  • Actualització del decret de personal del sistema de lectura pública, que ha quedat desfasat.
  • Posada en marxa del préstec de llibres electrònics a les biblioteques públiques.
  • Reacció davant la possible desaparició com a tal de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, arran de l'anunciada reorganització d'aquesta universitat.
  • Manca de personal tècnic en biblioteques i centres de documentació de l'Administració.
  • Altres?
Molta sort!

dimecres, 11 de juny del 2014

Els programes electorals per a la Junta del COBDC, amb lupa

Aprofitant la disponibilitat de programari gratuït en línia per processar textos, m'ha semblat oportú analitzar els programes de les dues candidatures que es van presentar per dirigir el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC), en les eleccions que van tenir lloc el passat 4 de juny.


L'objectiu d'aquest divertiment és constatar quines són les paraules que més freqüentment són esmentades en cada programa i comprovar si es donen semblances o diferències significatives entre les dues candidatures.

Naturalment que aquesta anàlisi apareix després que el resultat de les eleccions ja és definitiu, perquè no hauria pas volgut que aquestes dades, obtingudes amb tècniques pròpies de la lingüística computacional, haguessin pogut influir en la presa de decisió de cap col·legiat.

Per un cantó es pot defensar que l'anàlisi estadística d'un programa electoral no pot oferir conclusions serioses sobre les posicions ideològiques o estratègiques que defensa, ni tampoc es poden preveure els èxits o els fracassos en la gestió futura d'un equip de treball. Però per un altre cantó, també es pot advocar pel contrari: el pensament humà s'expressa en paraules, i no és el mateix utilitzar un terme que un altre.

Per abonar el primer punt de vista podria referir-me a exemples anecdòtics, però certs, en què utilitzant unes mateixes paraules (que comportarien un resultat estadístic idèntic) es pot dir una cosa i la seva contrària. Recordeu l'exemple de «la coma que va salvar una vida»?:
«Perdó impossible, que el desterrin a Sibèria»
«Perdó, impossible que el desterrin a Sibèria»
Igualment, l'anàlisi estadística pot –en determinats casos– proporcionar dades que donin peu a interpretacions errònies. Per exemple, per norma general, el fet que un article de revista sigui molt citat per altres (i sabrem que ho és per l'anàlisi estadística de la documentació on pot aparèixer) és un índex positiu, de popularitat o impacte. Però aquestes cites –o una part– podrien respondre a referències negatives, que indicarien justament el contrari...

Tanmateix, la postura més estesa és la segona, la que efectivament creu que de l'anàlisi estadística d'un text –sobretot si la mida del text analitzat és força gran– es poden extreure conclusions vàlides respecte del seu contingut. Hi ha una llarga tradició d'interpretació de textos polítics i literaris a partir del seu tractament estadístic. Perquè, per posar un exemple gens subtil, no és el mateix trobar un ús molt freqüent de l'expressió «reestructuració econòmica» o bé de la paraula «retallades». En la tria del mot hi ha una intenció política, una opció ideològica.

La metodologia seguida per analitzar els programes del COBDC ha estat força senzilla. Partim dels textos originals, disponibles en pdf al web del COBDC. Tot seguit s'han convertit aquests documents a text sense format (txt), perquè puguin ser processats pel programari que utilitzem. L'aplicació que s'ha fet servir ha estat AntConc, creada per Laurence Anthony, professor de la Universitat de Waseda, al Japó. El programa és d'accés lliure, disponible per ser descarregat des d'aquí.

Una de les funcions bàsiques que ofereix AntConc és la creació de llistes de paraules d'un text determinat, ordenades per freqüència d'aparició o alfabèticament. Per tal que les paraules poc significatives (com els articles, les preposicions, etc. no interfereixin en el resultat, s'introdueix en el programa una llista d'aquests mots que evita que es tinguin en compte a l'hora del processament). De llistes de paraules no significatives (anomenades, en anglès, stop words) n'hi ha diverses. Nosaltres hem utilitzat la creada per Lluís de Yzaguirre i Maura, de l'Institut de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra (a la qual li n'hem afegit unes quantes que s'havia deixat: del, dels, als, pel, pels), i disponible en aquest enllaç.
Aquests són els resultats. El programa de la candidatura «A prop teu», presidida per Daniel Gil, disponible aquí consta d'un total de 1.001 paraules (després d'haver eliminat les stop words); el nombre de paraules diferents és de 587.

La paraula amb més freqüència d'aparició és «Col·legi», utilitzada 24 vegades. Vegem tot seguit les 20 paraules més utilitzades:

Les 20 paraules més utilitzades al programa de Daniel Gil


El programa de la candidatura «Fem COBDC x tu», que encapçalava Montserrat Garcia Alsina, es troba en aquest enllaç. El formen un total de 921 paraules (sense comptar els mots no significatius), i el nombre de paraules diferents és de 459.

En aquest cas, la paraula que encapçala el rànquing de la més utilitzada és «accions», amb 22 aparicions. Aquesta és la taula de les 20 primeres paraules, per ordre d'aparició, en aquest programa:
 
Les 20 paraules més utilitzades al programa de Montserrat Garcia



Si ens fixem en les dues llistes de paraules –les més utilitzades en els dos programes– veurem una coincidència de 7 casos (accions, activitats, Col·legi, col·legiats, fer, professionals, treball), és a dir un 35 % del total.

Després d'observar les dades, podem aventurar unes interpretacions ràpides. Basant-nos en les paraules més utilitzades en ambdós programes, podríem dir –amb totes les reserves que calguin– que tots dos presenten una coincidència en els conceptes fonamentals referits a l'entitat (Col·legi, col·legiats, professionals), en les ganes de portar a terme uns plans (fer, accions, activitats) i en el tema que preocupa més el col·lectiu a hores d'ara (treball).

Què diferencia el programa de Daniel Gil, a partir d'aquestes dades? Una referència al lloc de treball que caracteritza tradicionalment el nostre col·lectiu (biblioteques), una presència del país (Catalunya) i una menció del tarannà que marcarà el treball de l'equip (informació, comunicació, serveis).

Per la seva banda, el programa de Montserrat Garcia destaca per un enfocament innovador (nous, noves, iniciatives) i un èmfasi en noves formes d'entendre la professió (coneixement, societat).

Fins aquí aquest divertiment. El que compta de debò ara és que l'equip guanyador es posi a treballar de valent, que la seva gestió es vegi adornada per tota classe d'encerts, i que el col·lectiu professional li doni suport, sense evitar les crítiques constructives, com sens dubte farem des d'aquest blog.