L'objectiu d'aquest divertiment és constatar quines són les paraules que més freqüentment són esmentades en cada programa i comprovar si es donen semblances o diferències significatives entre les dues candidatures.
Naturalment que aquesta anàlisi apareix després que el resultat de les eleccions ja és definitiu, perquè no hauria pas volgut que aquestes dades, obtingudes amb tècniques pròpies de la lingüística computacional, haguessin pogut influir en la presa de decisió de cap col·legiat.
Per un cantó es pot defensar que l'anàlisi estadística d'un programa electoral no pot oferir conclusions serioses sobre les posicions ideològiques o estratègiques que defensa, ni tampoc es poden preveure els èxits o els fracassos en la gestió futura d'un equip de treball. Però per un altre cantó, també es pot advocar pel contrari: el pensament humà s'expressa en paraules, i no és el mateix utilitzar un terme que un altre.
Per abonar el primer punt de vista podria referir-me a exemples anecdòtics, però certs, en què utilitzant unes mateixes paraules (que comportarien un resultat estadístic idèntic) es pot dir una cosa i la seva contrària. Recordeu l'exemple de «la coma que va salvar una vida»?:
«Perdó impossible, que el desterrin a Sibèria»Igualment, l'anàlisi estadística pot –en determinats casos– proporcionar dades que donin peu a interpretacions errònies. Per exemple, per norma general, el fet que un article de revista sigui molt citat per altres (i sabrem que ho és per l'anàlisi estadística de la documentació on pot aparèixer) és un índex positiu, de popularitat o impacte. Però aquestes cites –o una part– podrien respondre a referències negatives, que indicarien justament el contrari...
«Perdó, impossible que el desterrin a Sibèria»
Tanmateix, la postura més estesa és la segona, la que efectivament creu que de l'anàlisi estadística d'un text –sobretot si la mida del text analitzat és força gran– es poden extreure conclusions vàlides respecte del seu contingut. Hi ha una llarga tradició d'interpretació de textos polítics i literaris a partir del seu tractament estadístic. Perquè, per posar un exemple gens subtil, no és el mateix trobar un ús molt freqüent de l'expressió «reestructuració econòmica» o bé de la paraula «retallades». En la tria del mot hi ha una intenció política, una opció ideològica.
La metodologia seguida per analitzar els programes del COBDC ha estat força senzilla. Partim dels textos originals, disponibles en pdf al web del COBDC. Tot seguit s'han convertit aquests documents a text sense format (txt), perquè puguin ser processats pel programari que utilitzem. L'aplicació que s'ha fet servir ha estat AntConc, creada per Laurence Anthony, professor de la Universitat de Waseda, al Japó. El programa és d'accés lliure, disponible per ser descarregat des d'aquí.
Una de les funcions bàsiques que ofereix AntConc és la creació de llistes de paraules d'un text determinat, ordenades per freqüència d'aparició o alfabèticament. Per tal que les paraules poc significatives (com els articles, les preposicions, etc. no interfereixin en el resultat, s'introdueix en el programa una llista d'aquests mots que evita que es tinguin en compte a l'hora del processament). De llistes de paraules no significatives (anomenades, en anglès, stop words) n'hi ha diverses. Nosaltres hem utilitzat la creada per Lluís de Yzaguirre i Maura, de l'Institut de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra (a la qual li n'hem afegit unes quantes que s'havia deixat: del, dels, als, pel, pels), i disponible en aquest enllaç.
Aquests són els resultats. El programa de la candidatura «A prop teu», presidida per Daniel Gil, disponible aquí consta d'un total de 1.001 paraules (després d'haver eliminat les stop words); el nombre de paraules diferents és de 587.
La paraula amb més freqüència d'aparició és «Col·legi», utilitzada 24 vegades. Vegem tot seguit les 20 paraules més utilitzades:
 | |
| Les 20 paraules més utilitzades al programa de Daniel Gil |
El programa de la candidatura «Fem COBDC x tu», que encapçalava Montserrat Garcia Alsina, es troba en aquest enllaç. El formen un total de 921 paraules (sense comptar els mots no significatius), i el nombre de paraules diferents és de 459.
En aquest cas, la paraula que encapçala el rànquing de la més utilitzada és «accions», amb 22 aparicions. Aquesta és la taula de les 20 primeres paraules, per ordre d'aparició, en aquest programa:
 |
| Les 20 paraules més utilitzades al programa de Montserrat Garcia |
Si ens fixem en les dues llistes de paraules –les més utilitzades en els dos programes– veurem una coincidència de 7 casos (accions, activitats, Col·legi, col·legiats, fer, professionals, treball), és a dir un 35 % del total.
Després d'observar les dades, podem aventurar unes interpretacions ràpides. Basant-nos en les paraules més utilitzades en ambdós programes, podríem dir –amb totes les reserves que calguin– que tots dos presenten una coincidència en els conceptes fonamentals referits a l'entitat (Col·legi, col·legiats, professionals), en les ganes de portar a terme uns plans (fer, accions, activitats) i en el tema que preocupa més el col·lectiu a hores d'ara (treball).
Què diferencia el programa de Daniel Gil, a partir d'aquestes dades? Una referència al lloc de treball que caracteritza tradicionalment el nostre col·lectiu (biblioteques), una presència del país (Catalunya) i una menció del tarannà que marcarà el treball de l'equip (informació, comunicació, serveis).
Per la seva banda, el programa de Montserrat Garcia destaca per un enfocament innovador (nous, noves, iniciatives) i un èmfasi en noves formes d'entendre la professió (coneixement, societat).
Fins aquí aquest divertiment. El que compta de debò ara és que l'equip guanyador es posi a treballar de valent, que la seva gestió es vegi adornada per tota classe d'encerts, i que el col·lectiu professional li doni suport, sense evitar les crítiques constructives, com sens dubte farem des d'aquest blog.
Quines coses que se t'acudeixen.... :-)
ResponEliminaGràcies Amadeu per aquesta anàlisi. És ben cert, el llenguatge que usem i sobretot com l'usem ens identifica d'una manera o d'una altra, i ens defineix com a persones i també com a col·lectiu.
ResponEliminaGràcies Amadeu per aquesta feina, que és una base per a la reflexió i el debat. Coincideixo amb el resultat de "l'estudi" que has fet: la innovació i l'adaptació a les realitats del segle XXI han estat la inspiració del programa de Fem COBDC X TU.
ResponEliminaEsperem que la innovació en la gestió, en el disseny de les accions, i les noves maneres d’entendre els rols professionals estiguin més arrelades en el segle XXI i inspirin les accions futures del Col•legi. La professió s'ho mereix i ho necessita.