Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ciro Llueca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ciro Llueca. Mostrar tots els missatges

dimecres, 28 de març del 2012

Biblioteca pública: menys tasques tècniques i més relacions públiques

Publiquem avui la crònica de la xerrada que Neus Castellano i Carme Fenoll portaren a terme el passat 19 de març a la Facultat, en el marc de l'assignatura Administració local i unitats d’informació, impartida pels professors Carme Dastis i Ciro Llueca. Els autors d'aquest text són els alumnes de l'assignatura Aida Aymerich, Lluís Inarejos, Laura Jurado, Helena Lorenzo, Ramon Maspons, Joana Nogués i Mercè Serra. Agraeixo a tots ells la seva col·laboració i al mateix temps obro la porta a futures col·laboracions d'altres alumnes o bibliotecaris interessats.
Presentació

Neus Castellano, directora de la Biblioteca Xavier Benguerel, una de les 38 biblioteques que formen part de la Xarxa de Biblioteques de Barcelona, i Carme Fenoll, directora de la Biblioteca Pública de Palafrugell, han protagonitzat la conversa «Biblioteca pública: del conformisme a l'entusiasme» que van mantenir el 19 de març, convidades en l’assignatura Administració local i unitats d’informació, del grau d’Informació i Documentació de la Universitat de Barcelona.

D’esquerra a dreta: Neus Castellano, Carme Dastis, Carme Fenoll.
Fotografia: Toni Barcia (Universitat de Barcelona)

Les dues directores van destacar que en la gestió de serveis públics és bàsic i necessari donar-se a conèixer, cosa que a la pràctica es tradueix a intervenir activament entre la gent i les associacions del municipi o del barri. I, en conseqüència, que els responsables tècnics han de participar en les diferents reunions d'entitats, veure què es mou i detectar quines són aquelles persones «líders» dins de la comunitat. Sortir a buscar els usuaris i buscar la manera que participin en els projectes, començant, lògicament, pels responsables polítics que tenen responsabilitat en l’equipament bibliotecari. Castellano va afirmar: «el gran repte és fer que la biblioteca formi part dels grans projectes de ciutat».

No importa tant la mida de la biblioteca com la ubicació i les característiques socials de la seva comunitat d’usuaris. Els temps del director que està tancat al seu despatx i des d’allà ho controla tot han acabat. El director ha de tenir un paper més dinàmic, ha d'estar en moviment constant i en contacte permanent amb els interessos ciutadans per poder actuar d'una manera correcta: «més relacions públiques i menys tasques tècniques», van insistir Castellano i Fenoll, directores de biblioteques públiques amb més de deu anys d’experiència, que defensen el treball conjunt amb altres serveis municipals i també entitats privades.

Resposta polivalent als temps de crisi

La importància de la cooperació, el bon funcionament dels equips de treball i les mesures per fer front a la crisi van ocupar bona part de la conversa. En els esforços de cooperació, la importància dels projectes és que hi ha de guanyar tothom (win-win), i és que els principals problemes acostumen a venir de relacions desiguals entre entitats.

Els directors de biblioteques, ja siguin biblioteques petites com grans, han de ser persones polivalents. Han de coordinar tots els moviments de l’equip i intervenir de nexe en els processos comunicatius de treballadors, usuaris i administració. I això que cap biblioteca no ha reduït en personal: han pogut mantenir els serveis tot buscant vies alternatives de finançament. En l’actual context econòmic, amb una reducció pressupostària d’entre el 10 i el 20 %, les activitats de lleure s’han reduït en benefici d’activitats destinades a la formació i autoaprenentatge dels usuaris.

En l’actual escenari econòmic, les convidades van recordar la necessitat d’adaptar-se constantment al context canviant, de tal forma que es mostrin i s’explotin tots els beneficis que pot aportar la biblioteca a la societat. La crisi actual, seguint aquesta filosofia, s’ha de prendre com una oportunitat per desenvolupar noves idees que ajudin a integrar més els usuaris en les seves activitats i en la seva essència. 

Actitud vocacional

Ambdues directores van destacar la importància de la vocació per treballar en biblioteques públiques i tenir un bon tracte amb els usuaris que venen cada dia. Un bon professional necessita coneixements tècnics, lògicament, però és impossible treballar en una biblioteca pública si no t’agraden les persones. Carme Fenoll ho va resumir: «una actitud entusiasta i vocacional hauria de ser condició sine qua non per treballar en biblioteques públiques».

Fenoll i Castellano, directores de llarga trajectòria en biblioteques públiques, van assistir convidades pels professors Carme Dastis i Ciro Llueca amb l’objectiu de reflexionar en veu alta sobre la realitat en la gestió de serveis públics bibliotecaris.

La Neus Castellano fa deu anys que treballa a Biblioteques de Barcelona. Des de l'any 2004 ha dirigit la biblioteca del barri de les Roquetes, la Francesc Candel a la Zona Franca i actualment la biblioteca Xavier Benguerel, a la Vila Olímpica. És diplomada en Biblioteconomia i Documentació i llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de València. La Neus considera la biblioteca pública un mirall per a la societat, una prolongació del carrer, de la plaça i de l'escola, un mercat d'intercanvi de coneixements, una primera porta al salt a qualsevol disciplina, coneixement o inquietud, oberta a tothom i, sobretot un lloc on buscar i trobar respostes.

La Carme Fenoll és des de fa dotze anys directora de la Biblioteca Pública de Palafrugell, un municipi baixempordanès de 23.000 habitants. Diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la UB, llicenciada en Documentació i màster en Gestió Cultural per la UOC, és també tutora dels estudis d'Informació i Documentació en la UOC. Bibliotecària vocacional, lluita cada dia perquè la seva sigui una biblioteca dinàmica, oberta, sorprenent, polèmica, compromesa, i molt palafrugellenca.

Crònica d’Aida Aymerich, Lluís Inarejos, Laura Jurado, Helena Lorenzo, Ramon Maspons, Joana Nogués i Mercè Serra.





dimarts, 16 d’agost del 2011

La fortalesa i cohesió de la professió

«Un col·lectiu fort i cohesionat» són les paraules que utilitza Ciro Llueca al seu vídeo de promoció del grau d’Informació i Documentació per referir-se als bibliotecaris de Catalunya.

Podeu veure el vídeo aquí: https://www.youtube.com/watch?v=0Ci6KflcO4s
No sé si deu ser perquè quasi tots hem sortit de les mateixes aules, o perquè hem heretat part de l’orgull de les bibliotecàries històriques... La veritat és que crec no equivocar-me si afirmo que la majoria de bibliotecaris catalans tenim un sentit bastant marcat de formar part d’un col·lectiu. (Ignoro si passa el mateix entre els geòlegs, dentistes o filòsofs...)

Una de les manifestacions més palpables d’aquest sentiment és l’existència del Col·legi Oficial: una associació que agrupa unitàriament tots els professionals siguin del perfil que siguin (excepció feta dels arxivers): tant siguin treballadors de biblioteques públiques, universitàries, etcètera, etcètera.

Una entitat amb un estatus legal diferent al d’una associació pròpiament dita, el qual li proporciona veu davant l’administració i, sobretot, un col·lectiu amb una massa de col·legiats força important: a hores d’ara deu rondar els 2.700 membres.

Es tracta de l’associació del nostre àmbit professional que té més membres d’Espanya. A continuació vindria Anabad, amb uns 2.000 membres, i la Sedic, amb 1.300.

(Calculo les dades d’associats a partir de les que es donen en aquest treball:
Delgado López Cózar, Emilio; Moneda Corrochano, Mercedes de la. «Las cifras de la profesión documental en España» [en línia]. Anuario ThinkEPI, vol. 2 (2008), p. 251-268. <http://dialnet.unirioja.es/servlet/fichero_articulo?codigo=3190973&orden=0>. [Consulta: 15 agost 2011].

Les xifres que proporcionen aquests autors, relatives al 2008 són: per al Col·legi, 2.500; per a Anabad, 1.800, i per a Sedic, 1.100.)

Si un dia Catalunya esdevé un país independent, el nostre grau d’associacionisme bibliotecari quedarà en un bon nivell. Mireu les xifres de les principals associacions d’uns quants països del nostre entorn (tingueu en compte la població total, és clar):

A Alemanya (81 milions d’habitants):
BIB (Berufsverband Information Bibliothek e. V.): 6.000 membres
DBV (Deutsche Bibliotheksverband e.V.): 2.000 membres
VDB (Verein Deutscher Bibliothekare e.V.): 1.700 membres

A Bèlgica (10 milions d’habitants):
ABD-BVD (Association Belge de Documentation): 650 membres.

A França (65 milions d’habitants):
ADBS (Association des professionnels de l’information et de la documentation): 5.000 membres.
ABF (Association des bibliothécaires français): 2.400 membres.

A Itàlia (61 milions d’habitants):
AIB (Associazione italiana biblioteche): 3.500 membres.

A Portugal (11 milions d’habitants):
BAD (Associação Portuguesa de Bibliotecários Arquivistas e Documentalistas): 1.500 membres.

Al Quebec (7,5 milions d’habitants):
ABQLA (Association des bibliothécaires du Québec): 150 membres.


Fonts per a les xifres de membres de les associacions:

ABD-BVD: https://www.abd-bvd.be/fr/a-propos/a-propos/
ABF: http://www.abf.asso.fr/1/113/228/ABF/l-association-des-bibliothecaires-de-france-cest
ABQLA: http://abqla.qc.ca/
ADBS: https://www.adbs.fr/ladbs
AIB: http://www.aib.it/aib/editoria/rapporto2010.htm
BAD: https://bad.pt/
BIB: https://www.bib-info.de/berufsverband/mitglied-werden
DVB: https://www.bibliotheksverband.de/mitgliedersuche
VDB: http://www.vdb-online.org/verein/