Biblioteca pública: menys tasques tècniques i més relacions públiques

Publiquem avui la crònica de la xerrada que Neus Castellano i Carme Fenoll portaren a terme el passat 19 de març a la Facultat, en el marc de l'assignatura Administració local i unitats d’informació, impartida pels professors Carme Dastis i Ciro Llueca. Els autors d'aquest text són els alumnes de l'assignatura Aida Aymerich, Lluís Inarejos, Laura Jurado, Helena Lorenzo, Ramon Maspons, Joana Nogués i Mercè Serra. Agraeixo a tots ells la seva col·laboració i al mateix temps obro la porta a futures col·laboracions d'altres alumnes o bibliotecaris interessats.

Presentació

Neus Castellano, directora de la Biblioteca Xavier Benguerel, una de les 38 biblioteques que formen part de la Xarxa de Biblioteques de Barcelona, i Carme Fenoll, directora de la Biblioteca Pública de Palafrugell, han protagonitzat la conversa «Biblioteca pública: del conformisme a l'entusiasme» que van mantenir el 19 de març, convidades en l’assignatura Administració local i unitats d’informació, del grau d’Informació i Documentació de la Universitat de Barcelona.

D’esquerra a dreta: Neus Castellano, Carme Dastis, Carme Fenoll.
Fotografia: Toni Barcia (Universitat de Barcelona)

Les dues directores van destacar que en la gestió de serveis públics és bàsic i necessari donar-se a conèixer, cosa que a la pràctica es tradueix a intervenir activament entre la gent i les associacions del municipi o del barri. I, en conseqüència, que els responsables tècnics han de participar en les diferents reunions d'entitats, veure què es mou i detectar quines són aquelles persones «líders» dins de la comunitat. Sortir a buscar els usuaris i buscar la manera que participin en els projectes, començant, lògicament, pels responsables polítics que tenen responsabilitat en l’equipament bibliotecari. Castellano va afirmar: «el gran repte és fer que la biblioteca formi part dels grans projectes de ciutat».

No importa tant la mida de la biblioteca com la ubicació i les característiques socials de la seva comunitat d’usuaris. Els temps del director que està tancat al seu despatx i des d’allà ho controla tot han acabat. El director ha de tenir un paper més dinàmic, ha d'estar en moviment constant i en contacte permanent amb els interessos ciutadans per poder actuar d'una manera correcta: «més relacions públiques i menys tasques tècniques», van insistir Castellano i Fenoll, directores de biblioteques públiques amb més de deu anys d’experiència, que defensen el treball conjunt amb altres serveis municipals i també entitats privades.

Resposta polivalent als temps de crisi

La importància de la cooperació, el bon funcionament dels equips de treball i les mesures per fer front a la crisi van ocupar bona part de la conversa. En els esforços de cooperació, la importància dels projectes és que hi ha de guanyar tothom (win-win), i és que els principals problemes acostumen a venir de relacions desiguals entre entitats.

Els directors de biblioteques, ja siguin biblioteques petites com grans, han de ser persones polivalents. Han de coordinar tots els moviments de l’equip i intervenir de nexe en els processos comunicatius de treballadors, usuaris i administració. I això que cap biblioteca no ha reduït en personal: han pogut mantenir els serveis tot buscant vies alternatives de finançament. En l’actual context econòmic, amb una reducció pressupostària d’entre el 10 i el 20 %, les activitats de lleure s’han reduït en benefici d’activitats destinades a la formació i autoaprenentatge dels usuaris.

En l’actual escenari econòmic, les convidades van recordar la necessitat d’adaptar-se constantment al context canviant, de tal forma que es mostrin i s’explotin tots els beneficis que pot aportar la biblioteca a la societat. La crisi actual, seguint aquesta filosofia, s’ha de prendre com una oportunitat per desenvolupar noves idees que ajudin a integrar més els usuaris en les seves activitats i en la seva essència. 

Actitud vocacional

Ambdues directores van destacar la importància de la vocació per treballar en biblioteques públiques i tenir un bon tracte amb els usuaris que venen cada dia. Un bon professional necessita coneixements tècnics, lògicament, però és impossible treballar en una biblioteca pública si no t’agraden les persones. Carme Fenoll ho va resumir: «una actitud entusiasta i vocacional hauria de ser condició sine qua non per treballar en biblioteques públiques».

Fenoll i Castellano, directores de llarga trajectòria en biblioteques públiques, van assistir convidades pels professors Carme Dastis i Ciro Llueca amb l’objectiu de reflexionar en veu alta sobre la realitat en la gestió de serveis públics bibliotecaris.

La Neus Castellano fa deu anys que treballa a Biblioteques de Barcelona. Des de l'any 2004 ha dirigit la biblioteca del barri de les Roquetes, la Francesc Candel a la Zona Franca i actualment la biblioteca Xavier Benguerel, a la Vila Olímpica. És diplomada en Biblioteconomia i Documentació i llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de València. La Neus considera la biblioteca pública un mirall per a la societat, una prolongació del carrer, de la plaça i de l'escola, un mercat d'intercanvi de coneixements, una primera porta al salt a qualsevol disciplina, coneixement o inquietud, oberta a tothom i, sobretot un lloc on buscar i trobar respostes.

La Carme Fenoll és des de fa dotze anys directora de la Biblioteca Pública de Palafrugell, un municipi baixempordanès de 23.000 habitants. Diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la UB, llicenciada en Documentació i màster en Gestió Cultural per la UOC, és també tutora dels estudis d'Informació i Documentació en la UOC. Bibliotecària vocacional, lluita cada dia perquè la seva sigui una biblioteca dinàmica, oberta, sorprenent, polèmica, compromesa, i molt palafrugellenca.

Crònica d’Aida Aymerich, Lluís Inarejos, Laura Jurado, Helena Lorenzo, Ramon Maspons, Joana Nogués i Mercè Serra.