Avui l’actualitat ens porta a glossar una altra d’aquelles «noies» que estudiaren en una Escola singular i privilegiada: l’Escola de Bibliotecàries. Maria Candelària Cugueró i Conchello, nascuda a Barcelona el 6 de gener del mateix any que la Boada, 1915. Eren companyes de la XX promoció de l'Escola. Les nou noies que la composaven van acabar els tres anys de la carrera el 1937. Llavors la Maria tenia 22 anys i el país es trobava en plena guerra civil. La Maria va morir el passat dijous, 15 de març de 2012.
 |
| Maria Cugueró. Foto extreta de l'entrevista publicada a Item esmentada més avall (2006) |
Què podríem dir de la Maria que pugui tenir relació amb aquest bloc, defensor del present i del futur de la professió de bibliotecari?
Podríem parlar de la seva tesina de final de la carrera, amb un tema certament innovador per als anys 30. Es titula Què podria ésser una biblioteca de referència a les populars de Catalunya.
Potser podríem comentar la seva participació activa en el Servei de Biblioteques del Front, feina que li devia semblar una barreja entre aventura i servei professional (tot i que ella treballava a la central de Barcelona). Aquest Servei, creat per la Generalitat per facilitar la lectura als fronts i als hospitals durant la guerra civil, ha estat estudiat en un llibre publicat el 1995 del qual precisament ella és coautora, juntament amb Teresa Boada i Vicenç Allué –un bibliotecari molt més jove, que acabà la carrera els anys 80–. També se’n parla en un vídeo editat per la Biblioteca Nacional d’Espanya el 2005 en ocasió d’una exposició sobre biblioteques en temps de guerra. Hi veureu la Maria Cugueró fent-hi unes sentides declaracions:
Per cert, ja que surt el tema, recomano a qui hi pugui estar interessat que no deixi de visitar una exposició al Palau Moja que s’inaugura demà i que restarà oberta fins el 13 de maig: «Un país de lletres: el lector, l’autor, l’obra i la Institució de les Lletres Catalanes».
Podríem esmentar la seva vitalitat i energia... i les ganes d'estar al dia: amb més de 80 anys va instal·lar-se Internet a casa i el feia servir amb prou agilitat!
Però em quedaré amb una frase breu de la mateixa Maria Cugueró, que escrigué en una nota necrològica d’una altra bibliotecària, Justa Balló:
- «És curiós de reflexionar com aquest segell de "bibliotecària" ens marca. L'Escola, des dels temps d'Eugeni d'Ors fins als nostres temps, i espero que en els de demá, ens donà un lligam especial; aquesta paraula ens agermana i fa que siguem com un "clan" internacional.»
«En record de la companya Justa Balló i Salvà, (1899-1993)». Item, 12 (1993), p. 168-170, disponible també a: http://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/22427/22261
Per acabar, recomano la lectura d’una entrevista a Teresa Boada i Maria Cugueró que es va publicar a la revista Item fa uns anys:
Ventura, Núria; Gascón, Jesús. «Maria Teresa Boada i Maria Cugueró: "Érem tan, tan innocents..."». Item, núm. 44 (set.-des. 2006), p. 113-132. Disponible també en línia a http://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/58049/129143
Vull afegir una altra activitat relacionada amb el seva especial afició a la literatura: als seus 8o anys Maria Cugueró es va enrolar a traduir al català, a quatre mans, una magnífica biografia de l’actriu i lluitadora, Simone Signoret, "La nostalgie n'est plus ce qu'elle était”. Va ser un fantàstic treball que vàrem fer durant 4 anys i nomes em sap greu que no el pogués veure publicat. Signat : Anna Pedreira
ResponEliminaAnna,
EliminaMoltes gràcies pel comentari.