Presència a la premsa

Deixem avui testimoni d’unes quantes aparicions del món de les biblioteques als mitjans de comunicació. Cada vegada són més abundants les notícies sobre el nostre món professional a la premsa, ràdio i televisió, de la qual cosa ens alegrem força. I més, si tenim en compte que, per regla general, els missatges són positius.

Marimon, Sílvia. «Bibliotecàries al peu del canó» [en línia]. Ara, 11.8.2013. <http://www.ara.cat/premium/cultura/Bibliotecaries-al-peu-del-cano_0_972502784.html>. [Consulta: 12 agost 2013].

Article relativament llarg que narra uns fets esdevinguts ara fa 75 anys: la inauguració de la Biblioteca Popular de Palafrugell, el 24 de juliol de 1938, l’última que tingué lloc a Catalunya abans de l’acabament de la Guerra Civil. L’acte va ser presidit per Lluís Companys –president de la Generalitat–, acompanyat de Jordi Rubió –director de l’Escola de Bibliotecàries–. Actualment hi ha una exposició a la Biblioteca de Palafrugell que rememora l’acte. Més informació: http://www.bibgirona.cat/biblioteca/palafrugell/noticies/12543-75e-aniversari-de-la-biblioteca-de-palafrugell

Una altra notícia –quasi anecdòtica, però curiosa– té a veure amb una nova biblioteca especialitzada oberta a Barcelona. Està dedicada al món de les funeràries, els cementiris i la mort. Es troba emplaçada al Cementiri de Montjuïc de Barcelona i compta amb quasi 4.000 llibres. Tot i que va ser inaugurada oficialment el passat mes de juny de 2013, el fons prové majoritàriament d’un especialista en el tema, Manel Hernández, arqueòleg i egiptòleg, que recopilà el material durant dècades. A la notícia del diari no consta que hi hagi cap bibliotecari que se’n faci càrrec. Aquí podeu llegir-la: http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20130613/54375952224/barcelona-biblioteca-funeraria.html
I aquí la pàgina web de la biblioteca: https://www.cbsa.cat/cementiris/cementiri-montjuic/colleccio/biblioteca-2/

Encara, una notícia provinent de les Illes. El passat mes de març de 2013, l’Ajuntament d’Andratx va decidir batejar la biblioteca pública de la vila amb el nom de «Jaume Bover», nom que correspon a un bibliotecari nascut el 1945 i avui feliçment jubilat a Andratx després d’una llarga i fructífera vida professional, principalment a la Biblioteca Española de Tànger (integrada a la xarxa de l’Instituto Cervantes). En Jaume Bover va estudiar la diplomatura a la nostra Facultat als anys 80 i va passar les oposicions a un cos de funcionaris de nivell superior d’àmbit estatal.  Aquí veureu la notícia de la biblioteca d’Andratx:
http://www.diariodemallorca.es/part-forana/2013/06/25/andratx-rinde-homenaje-jaume-bover-bautiza-biblioteca-nombre/855379.html
http://www.andratxnews.com/2013/03/la-biblioteca-municipal-portara-el-nom.html
http://ultimahora.es/mallorca/noticia/noticias/cultura/arabes-decian-una-biblioteca-como-oasis-paz.html
I aquí una llarga entrevista amb el nostre protagonista:
http://www.tugranviaje.com/entrevista/jaume-bover-vivir-y-viajar-de-otra-forma/

Ens quedem amb una pregunta que li fan en una de les notícies que enllacem:

—Fue director de la Biblioteca Española de Tánger, ¿que aprendió de la cultura y sociedad local?
—Sobre todo aprendí de la gente. A ser tolerante, comprensivo, a admirar otras culturas, aceptar al otro. Todo eso me cambió como persona.

Volem seguir les seves petjades.

Silió, Elisa. «Las bibliotecas no pierden comba social» [en línia]. El país, 11 junio 2013. <http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/06/10/actualidad/1370887746_418229.html>. [Consulta: 3 agost 2013].

En aquest article d’El país es fa un repàs bastant ampli de les reaccions que diverses biblioteques espanyoles han adoptat davant de la crisi. Es deixa constància de protestes veïnals contra retallades d’horaris o de personal, i d’iniciatives populars per organitzar serveis bibliotecaris.

I ja per acabar, una notícia que aparegué en una munió de mitjans. Segons un estudi fet per l’entitat independent Observatori del Sistema Universitari, l’augment del cost de la matrícula del grau d’Informació i Documentació en els darrers cinc anys és el més alt de les 18 carreres analitzades per aquest Observatori. L'augment arriba al 291 %!

Tot i que les dades utilitzades en l’estudi són certes, cal matisar uns punts, com de seguida féu la Facultat en una nota informativa publicada al seu web: l’estudi compara el preu global de la diplomatura (3 anys) amb el del grau (4 anys), D’altra banda, el grau ha estat requalificat per part de la Generalitat pel que fa al nivell d’experimentalitat, factor que incideix en el preu del crèdit. En definitiva, l’augment que hi ha hagut és similar al d’altres carreres de ciències socials com ara Dret o Econòmiques.

Informe de l’Observatori: http://www.observatoriuniversitari.org/blog/2013/07/18/el-preu-de-la-carrera/

Repercussió a la premsa:
Ara: http://www.ara.cat/societat/carreres-universitaries-shan-encarit-anys_0_960504113.html
BTV: http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/07/22/taxes-universitaries-preus-universitat-matricula/
El país: http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/07/22/catalunya/1374512148_529922.html
El periódico: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/carreres-catalunya-encarit-291-anys-2522451
El punt Avui: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/665068-la-universitat-es-fins-a-un-291-mes-cara-que-fa-sis-anys.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=portada&utm_source=rss&utm_medium=portada&utm_campaign=rss
Etcètera...

Nota de la Facultat: http://www.ub.edu/biblio/noticies/el-preu-de-la-matricula-del-grau-dinformacio-i-documentacio.html

Bastint ponts entre bibliotecaris i arxivers

Un debat de llarg recorregut és el que es refereix a la identitat i als límits de la nostra professió. Aquest és un tema que pot ser considerat des de diferents punts de vista (conceptual, terminològic...) i que tinc pendent d’abordar en una altra ocasió amb més calma.

Un dels aspectes en què es concreta aquesta discussió és considerar si els bibliotecaris i els arxivers pertanyem a una mateixa professió, si formem dues professions diferents, o bé si som especialistes diferents d’una mateixa branca professional.

Al darrer número de la revista BiD, que publica semestralment la Facultat (http://www.ub.edu/bid/) i que va aparèixer fa poques setmanes, s’hi publica un article en què s’exposa una experiència de col·laboració mantinguda durant anys entre una biblioteca pública i un arxiu municipal:

Fenoll Clarabuch, Carme; Saurí Ros, M. Concepció. «Relació arxiu municipal-biblioteca pública [en línia]: el cas de Palafrugell». BiD: textos universitaris de Biblioteconomia i Documentació, núm. 27 (des. 2011). <http://www.ub.edu/bid/27/fenoll1.htm>. [Consulta: 14 gener 2012].

L’article, signat per les responsables dels dos equipaments, no pretén prendre postura respecte de la polèmica anunciada: comenta les accions principals de col·laboració que han dut a terme els dos serveis municipals, i acaba amb unes conclusions que animo a llegir. Però ve a tomb que el citi perquè de la seva lectura es desprèn que una bona part dels usuaris que acudeixen als dos serveis són els mateixos, i que l’objectiu que els mou quan els fan servir no estan gaire allunyats.

Està clar que l’arxiu i la biblioteca tenen una identitat diferenciada en l’imaginari col·lectiu, que ve determinat per l’origen de les institucions, marcat pel tipus de material que toquen i per les funcions que cadascun desenvolupen.

Però avui en dia la tecnologia ha fet que determinades funcions i processos siguin els mateixos: la digitalització, la preservació, la difusió. Altres punts de contacte són alguns processos tècnics: la descripció de documents, amb l'establiment de metadades, el control d’autoritats.. I també altres competències professionals com ara el tracte amb el públic: l'anàlisi de necessitats, la tècnica de les entrevista de referència, l'estudi d’usuaris, la formació d’usuaris... Per no parlar de l'avaluació dels centres en general i de la seva difusió entre la societat.

Aquí no pretenem resoldre qüestions estructurals que impliquen l'existència d'organismes diferenciats, planificacions educatives sense contacte, despesa de recursos públics... Però ningú ens impedeix d'imaginar una realitat diferent, tenint en compte les restriccions econòmiques actuals i la necessitat de donar un servei complet i integral al ciutadà que paga els impostos.

Molt recomanable el vídeo citat en l'article, que recull l'acte commemoratiu dels 25 anys de l'arxiu i dels 10 de la biblioteca, i en què participen en Ciro Llueca (bibliotecari, professor de la Facultat) i en Ramon Alberch (arxiver, director de l'Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents –ESAGED–, de la Universitat Autònoma de Barcelona). Aquí el podreu veure: http://vimeo.com/32307281