Bastint ponts entre bibliotecaris i arxivers

Un debat de llarg recorregut és el que es refereix a la identitat i als límits de la nostra professió. Aquest és un tema que pot ser considerat des de diferents punts de vista (conceptual, terminològic...) i que tinc pendent d’abordar en una altra ocasió amb més calma.

Un dels aspectes en què es concreta aquesta discussió és considerar si els bibliotecaris i els arxivers pertanyem a una mateixa professió, si formem dues professions diferents, o bé si som especialistes diferents d’una mateixa branca professional.

Al darrer número de la revista BiD, que publica semestralment la Facultat (http://www.ub.edu/bid/) i que va aparèixer fa poques setmanes, s’hi publica un article en què s’exposa una experiència de col·laboració mantinguda durant anys entre una biblioteca pública i un arxiu municipal:

Fenoll Clarabuch, Carme; Saurí Ros, M. Concepció. «Relació arxiu municipal-biblioteca pública [en línia]: el cas de Palafrugell». BiD: textos universitaris de Biblioteconomia i Documentació, núm. 27 (des. 2011). <http://www.ub.edu/bid/27/fenoll1.htm>. [Consulta: 14 gener 2012].

L’article, signat per les responsables dels dos equipaments, no pretén prendre postura respecte de la polèmica anunciada: comenta les accions principals de col·laboració que han dut a terme els dos serveis municipals, i acaba amb unes conclusions que animo a llegir. Però ve a tomb que el citi perquè de la seva lectura es desprèn que una bona part dels usuaris que acudeixen als dos serveis són els mateixos, i que l’objectiu que els mou quan els fan servir no estan gaire allunyats.

Està clar que l’arxiu i la biblioteca tenen una identitat diferenciada en l’imaginari col·lectiu, que ve determinat per l’origen de les institucions, marcat pel tipus de material que toquen i per les funcions que cadascun desenvolupen.

Però avui en dia la tecnologia ha fet que determinades funcions i processos siguin els mateixos: la digitalització, la preservació, la difusió. Altres punts de contacte són alguns processos tècnics: la descripció de documents, amb l'establiment de metadades, el control d’autoritats.. I també altres competències professionals com ara el tracte amb el públic: l'anàlisi de necessitats, la tècnica de les entrevista de referència, l'estudi d’usuaris, la formació d’usuaris... Per no parlar de l'avaluació dels centres en general i de la seva difusió entre la societat.

Aquí no pretenem resoldre qüestions estructurals que impliquen l'existència d'organismes diferenciats, planificacions educatives sense contacte, despesa de recursos públics... Però ningú ens impedeix d'imaginar una realitat diferent, tenint en compte les restriccions econòmiques actuals i la necessitat de donar un servei complet i integral al ciutadà que paga els impostos.

Molt recomanable el vídeo citat en l'article, que recull l'acte commemoratiu dels 25 anys de l'arxiu i dels 10 de la biblioteca, i en què participen en Ciro Llueca (bibliotecari, professor de la Facultat) i en Ramon Alberch (arxiver, director de l'Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents –ESAGED–, de la Universitat Autònoma de Barcelona). Aquí el podreu veure: http://vimeo.com/32307281