Models de negoci amb programari lliure

La setmana passada parlàvem, arran d'un article d'Isidro Aguillo, de les possibilitats de les tecnologies per portar a la pràctica idees i projectes relacionats amb la gestió d'informació, i de la necessitat que tenim els bibliotecaris de ser ben competents en aquest terreny i de saber col·laborar amb altres professionals –en particular els informàtics– per tirar endavant iniciatives conjuntes que puguin esdevenir idees de negoci.

Avui em vull referir a una interessant jornada que té una certa relació amb aquesta idea i que va tenir lloc a Madrid el passat 29 de març, sota l'organització d'EPI (El Profesional de la Información) i Baratz: Jornada Modelos de Negocio y de Gestión de Contenidos con Software Libre.

Aquí podreu veure el programa de la jornada, força dens: http://www.elprofesionaldelainformacion.com/notas/jornada-modelos-de-negocio-y-de-gestion-de-contenidos-con-software-libre

Hi van prendre part, després de les presentacions, Patricia Russo, del Col·legi; Jesús Tramullas, professor de la Universidad de Zaragoza; Juan Repiso, de Baratz, i Alicia Sellés, de l'empresa MASmedios.

Hi hagué a continuació una taula rodona amb el tema «Estado de la tecnología del software libre». Havent dinat, dues intervencions més, de Marshall Breeding, de la Vanderbilt University –EUA– i de Ricardo Eíto, de la Universidad Carlos III de Madrid. I ja per acabar una altra taula rodona amb un interessant tema: «Modelos de negocio de software libre en el futuro».

Des de la pàgina següent trobareu enllaços a algunes de les presentacions, a resums ja publicats sobre aquest esdeveniment i al vídeo sencer de la jornada: http://www.baratz.es/Home/Noticias/tabid/106/Default.aspx, que tot i que és llarg, us recomano de consultar (es pot anar avançant segons ens interessin més o menys les intervencions).

Us sonen aquestes paraules: Drupal, Dspace, Koha, Lynux, Moodle, WordPress? Són diferents tipus de programari lliure, utilitzable per ser desenvolupat de cara a crear aplicacions de tot tipus i portar a terme iniciatives d'interès que, qui sap? poden comportar alguna idea de negoci.

Per a qui li interessi aprofundir més en el tema, ha de saber que el Col·legi ha programat el curs  «WordPress, un gestor de continguts per fer servir més enllà del concepte bloc» entre els dies 22 a 31 de maig: http://www.cobdc.org/cursos/2012/curs1312.html

I, ja per acabar, recordar que fa un temps vaig esmentar en aquest bloc l'empresa Atica, especialitzada en el desenvolupament de Drupal: http://bib-doc.blogspot.com.es/search/label/programari%20lliure.

No sentiu una sana enveja...?

Desenvolupament de programari lliure, un camp de treball

Per als bibliotecaris, una de les línies d’activitat professional –i potser de creació d’un negoci– és el desenvolupament d’aplicacions informàtiques a partir de programari lliure. Un exemple d’empresa que segueix aquesta opció i que és portada per una titulada de la Facultat és Crononauta (https://www.crononauta.com/ca/), que basa la seva activitat en la creació de productes desenvolupant el gestor de continguts Drupal.

Imatge d'Aprescindere, a Dreamstime

Un professional que hagués acabat la carrera fa dècades podria considerar aquesta opció estranya; però cada vegada més els nostres graduats tenen més coneixements de caire tecnològic, i cal que sigui així, perquè convé adaptar els productes segons les característiques i necessitats dels clients.

Fa uns mesos (el juny de 2011) l’INE (Instituto Nacional de Estadística) va publicar una nova edició d’un estudi sobre l’ús de les tecnologies i del comerç electrònic per part de les empreses espanyoles. L’INE recull aquestes dades des de 2007. Aquesta és la referència de la darrera aparició:

Encuesta de uso de las TIC y comercio electrónico en las empresas (ETICCE) 2010-2011 [en línia]. Madrid: INE, 2011. https://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/operacion.htm?c=Estadistica_C&cid=1254736176743&menu=ultiDatos&idp=1254735576799. [Consulta: 4 feb. 2020].

Aquí n’hi ha una nota de premsa: http://www.ine.es/prensa/np657.pdf

De l’observació de les dades es pot desprendre que l’empresa espanyola té un grau força alt d’ús de tecnologies: el 97,4 % té connexió a Internet. Però no pas totes n’aprofiten tots els avantatges. Del percentatge anterior, tan sols el 67 % tenen pàgina web (les que menys en tenen són les empreses petites, les que no arriben a 10 treballadors).

L’estadística precisa l’objectiu de les pàgines web de les empreses, com també moltes altres variables relacionades. Per exemple, si proporcionen formació sobre tecnologies als seus empleats, si fan servir factures electròniques, etcètera.

En relació al programari lliure, el 75 % de les empreses espanyoles utilitzen algun tipus de tecnologia basada en el programari lliure. El percentatge puja fins al 91 % si considerem només les empreses del sector de les tecnologies de la informació. I en el conjunt de les empreses, el 53,4 % utilitza aplicacions ofimàtiques de programari lliure.

L’Estat compta amb un òrgan que té la missió de fomentar i difondre el programari lliure en tots els àmbits de la societat: CENATIC: Centro Nacional de Referencia de Aplicación de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) Basadas en Fuentes Abiertas, http://www.cenatic.es.

Entre les seves funcions hi ha l’assessorament, tant a empreses com a organismes de l’Administració, i la formació, que desenvolupa en col·laboració amb altres entitats. Publica un butlletí informatiu mensual i compta amb l’Observatorio de CENATIC. En aquest apartat del web trobem uns petites reportatges de 31 casos d’èxit d’empreses espanyoles que apliquen el programari lliure com a font de negoci (la informació és de 2008):
http://observatorio.cenatic.es/index.php?option=com_content&view=category&id=2%3Aempresas&layout=default&Itemid=41

En una altra entrada d’aquest bloc vaig comentar una altra estadística de l’INE, la que feia referència al sector de les noves tecnologies a Espanya: http://bib-doc.blogspot.com/2011/10/dades-oficials-sobre-el-sector-tic.html

Com es pot comprovar, les dades ens suggereixen que el treball tecnològic pot ser una via perquè els nostres graduats trobin una feina creativa, útil i productiva. Les tecnologies, un ampli camp per córrer...