Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris biblioteques. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris biblioteques. Mostrar tots els missatges

dilluns, 18 d’agost del 2014

1.000 biblioteques per visitar abans de morir

En època de vacances és més fàcil que la gent viatgi. Quan viatgem, a alguns bibliotecaris ens agrada visitar biblioteques que normalment no tenim a l'abast de la mà. Bé sigui per Catalunya mateix, o per Espanya, o arreu del món. Hi ha col·legues que ho fan públic als seus blogs, com Rosa Molina i el seu exemplar Libraries of the world, actiu des de gener de 2009. I també en Daniel Gil (actual president del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya), amb el seu prestigiós Bauen dedicat a edificis bibliotecaris, que va fundar i coordina des de desembre de 2004, amb unes 2.000 entrades sobre el tema.
 


Biblioteca pública de Seattle (EUA). Fotografia de Kakisky

 

Potser alguna vegada és la biblioteca la que ens crida a sortir de viatge. Per exemple, si ens deixem seduir per les estupendes fotos de llibres dedicats a les biblioteques més boniques del món, com els que vam esmentar en una entrada de l'abril passat.

Actualment, la Secció de Biblioteques Públiques de l’IFLA està portant endavant una iniciativa semblant. Es tracta d'elaborar una selecció de 1.001 biblioteques d'arreu del món que mereixen ser vistes abans de morir: «1001 libraries to see before you die». Es poden enviar les propostes que es creguin convenients, i seran seleccionades aquelles que comptin amb un edifici digne de ser visitat i que portin a terme una bona gestió dels espais.

És de suposar que els responsables de les biblioteques catalanes que són mereixedores de formar part d'aquest projecte ja hauran fet arribar la seva candidatura. Tanmateix, si algú creu que pot fer-hi alguna aportació, que no deixi d'enviar la informació a l'IFLA. Per fer-ho, hi ha un formulari en línia, juntament amb més informació del projecte, en aquesta pàgina web: https://1001libraries.wordpress.com/

Sense pensar-hi gaire, se m'acudeixen unes quantes biblioteques catalanes que espero que no manquin a la selecció final: Abadia de Montserrat, Ateneu Barcelonès, Biblioteca de Catalunya, Biblioteca Pública Arús, Col·legi d'Advocats de Barcelona, Jaume Fuster de Barcelona, Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat, Pompeu Fabra de Mataró, Universitat de Barcelona (seu de Lletres), Universitat Pompeu Fabra (seu del Dipòsit de les Aigües) i moltes més que ara no em venen al cap.

Recordem per acabar que l'IFLA celebra aquests dies el seu congrés anual. Enguany, a Lió.
   


dimecres, 4 de gener del 2012

Estadístiques de biblioteques


Cada dos anys l’Instituto Nacional de Estadística (INE) recopila les estadístiques per al conjunt de les biblioteques de l’Estat (de tot tipus, excepte les escolars i les privades d’accés restringit). Són dades prou fiables, perquè són proporcionades per cadascuna de les biblioteques (i no per una mostra). Ara fa pocs dies s’ha donat a conèixer la darrera aparició, que es refereix a l’any 2010.
Aquí en podreu veure una nota de premsa, amb les dades més significatives: http://www.ine.es/prensa/np692.pdf

A Catalunya aquestes dades són recollides per l'Idescat (Institut d'Estadística de Catalunya) que ho fa amb un conveni amb l'INE.També l'Idescat fa públiques les dades al seu web:
    Estadística de biblioteques [en línia]. 2010. Barcelona: Idescat, 27.12.2011. <http://idescat.cat/n1112>. [Consulta: 2 gener 2012]
I aquí una nota de premsa explicativa: http://www.idescat.cat/cat/idescat/serveis/premsa/NPebib2010.pdf

Les dades no coincideixen al cent per cent entre les dues fonts; tot i que les diferències no són pas substancials. Però les que publica l'Idescat són més detallades; per exemple, es pot saber el nombre de treballadors per tipus de biblioteca, i quantes biblioteques disposen de xarxa wi-fi.

Recullo ací les dades que em semblen més significatives, i prenc com a font l'Idescat. Pel que fa a Catalunya, el nombre de biblioteques (les unitats administratives; no els punts de servei) era, el 2010, de 811 (dos anys abans, 818), de les quals 417 eren públiques (el 2008, les públiques eren 400) i 58, universitàries (el 2008, 71).

Sempre amb referència a Catalunya, el nombre de visites que hi hagué durant l’any 2010 al conjunt de les biblioteques fou de 42.027.339, i el total de persones inscrites, 3.794.801. Pel que fa als mateixos conceptes, les xifres del 2008 foren: nombre de visites: 41.361.096 (un 1,6 % més el 2010 que el 2008); total d'inscrits: 3.667.052 (un 3,5 % més el 2010 que el 2008).

Pel que fa al personal que treballava el 2010 al conjunt de biblioteques de Catalunya, el total de persones incloses a la plantilla era de 3.911, de les quals, 1.571, bibliotecaris; 1.497, auxiliars; 324, personal especialitzat, i «altre personal», 519. Fora de plantilla es comptabilitzaven 534 becaris i 221 voluntaris.

Les xifres de personal del 2008 eren aquestes: Total de persones incloses a la plantilla: 3.828, de les quals, 1.501, bibliotecaris; 1.446, auxiliars; 384, personal especialitzat, i «altre personal», 497. A banda, 538 becaris i 155 voluntaris.

Comparant les dues sèries veiem que el nombre de bibliotecaris ha augmentat en dos anys de 70 persones (un 4,7 % d’increment), i el nombre d’auxiliars ha augmentat en 51 persones (un 3,5 % d’increment).

Per tipus de biblioteques, allà on ha crescut més el nombre de personal (i em referiré ara exclusivament a bibliotecaris professionals) entre 2008 i 2010 ha estat a la biblioteca nacional: la Biblioteca de Catalunya va passar de 74 a 84 persones (un 13,5 % d'increment); les universitàries van augmentar un 7,5 % (de 520 a 559 bibliotecaris); per últim, els bibliotecaris de les públiques van passar de ser 502 el 2008 a 526 el 2010 (un increment del 4,8 %).

Tant a la base de dades de l’INE com a la de l'Idescat es pot consultar la informació referida a edicions anteriors d’aquesta estadística, des del 2000 i del 1998, respectivament.

Comentari final: A partir d’aquestes xifres, prou fiables podem concloure que el volum de bibliotecaris empleats en el context de les biblioteques a Catalunya creix una mica per sobre de l’increment general de la població (l’1 de gener de 2008 la població de Catalunya s’estimava en 7.364.078 persones, i al cap de dos anys era de 7.512.381: un augment del 2 %, segons dades del mateix INE, amb dades del padró municipal).

Aquesta fotografia retrata solament una part de la professió (una part important, això sí!). No hi surten els companys empleats a les biblioteques escolars, tampoc els que treballen en el món dels arxius ni els que són empleats per empreses o que treballen com a autònoms.

Però el que veiem, ara per ara, ens agrada.


dimarts, 25 d’octubre del 2011

L’hàbit d’anar a les biblioteques


Les biblioteques són usades pels ciutadans? Ho són cada vegada més... o cada vegada menys? Les tenen en un bon concepte? Les respostes a aquestes preguntes són importants per saber si la professió de bibliotecari té perspectives de futur... almenys pel que es refereix en l'entorn de les biblioteques, que proporcionen aproximadament el 50 % dels llocs de treball que ocupem.

Avui comento unes dades publicades pel Ministeri de Cultura d'Espanya, en un estudi donat a conèixer recentment:


L'estudi s'ha fet a partir d'una enquesta passada a 16.000 persones més grans de 15 anys i no es restringeix a les biblioteques, com bé diu el títol, sinó que abraça tot allò que es considera «pràctica cultural»: visitar museus, llegir llibres, assistir al teatre...

El Ministeri havia publicat anteriorment dues edicions d'aquest mateix estudi: el 2005 (amb dades referides als anys 2002-2003) i el 2007 (amb dades dels anys 2006-2007). L'obra que citem és, tal com diu el subtítol, un resum dels resultats. Les dades completes de les tres edicions (inclosa l'actual) es poden consultar en línia en una base de dades disponible a la seu web del Ministeri: http://www.mcu.es/culturabase/cgi/um?M=/t9/p9&O=culturabase&N=&L=0.

Més que les dades puntuals d'aquesta darrera edició, que no deixen de ser una fotografia de la realitat (interessant, sí; però estàtica), ens interessa més l'evolució que es pugui observar des que hi ha dades registrades. De manera que consulto la base de dades i n'ofereixo aquí només quatre pinzallades (per a més detalls, aneu directament a la font!).

Dades referides a 2002-2003

Percentatge de població que solen assistir a les biblioteques.


  • Conjunt d'Espanya: 24,5 %
  • Catalunya: 30 %

  • Concepte principal que tenen de la biblioteca:


  • Un lloc per buscar-hi informació (57,4 %); 
  • Un lloc per agafar llibres en préstec (46,2 %); 
  • Un lloc per estudiar-hi (32.6 %).


  • Quin grau de satisfacció té de la biblioteca? Mitjana: 7,4.


    Dades referides a 2006-2007

    Percentatge de població que solen assistir a les biblioteques.


  • Conjunt d'Espanya: presencialment, 17,6 %; via Internet, 4,6 %
  • Catalunya: presencialment, 19,4 %; via Internet, 3,6 %

  • Motius principals pels quals han anat a la biblioteca:


  • Buscar-hi informació (30,6 %)
  • Agafar en préstec algun document (21,5 %)
  • Estudiar-hi (18,6 %)

  • Quin grau de satisfacció té de la biblioteca? Mitjana: 7,7.



    Dades referides a 2010-2011

    Percentatge de població que solen assistir a les biblioteques.


  • Conjunt d'Espanya: presencialment, 20,5 %; via Internet, 9,6 %
  • Catalunya: presencialment, 26,7 %; via Internet, 10,5 %.

  • Motius principals pels quals han anat a la biblioteca:


  • Buscar-hi informació (25,1 %)
  • Agafar en préstec algun document (21 %)
  • Estudiar-hi (14,1 %)

  • Quin grau de satisfacció té de la biblioteca? Mitjana: 7,9


    Fins aquí, les dades. Ara, uns comentaris. Sobre el percentatge d'assistència a les biblioteques, Catalunya queda sempre unes dècimes per sobre del conjunt estatal; això ja ens agrada, però no deixa de ser una simple anècdota. Notem la baixada d'assistència al 2006 respecte al 2003 (de 7 punts a escala estatal), i la lleugera recuperació al cap de cinc anys (de 3 punts).

    Els tres motius principals per assistir a les biblioteques han estat sempre els mateixos, però amb uns percentatges cada vegada menors per a tots tres: això indica un augment de percetatge pel que fa a altres motius (que jo no he reproduït en aquests apunts).

    Finalment, la valoració global mitjana de la població respecte dels serveis bibliotecaris ens agrada força: en un augment constant, i amb uns valors prou bons: 7,4 – 7,7 – 7,9.

    Sobre ús de les biblioteques tenim a l'abast algunes altres dades estadístiques, més pròximes i amb més dades. Em refereixo a les que trobem al web del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, dins de la Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural, referides al Sistema de Lectura Pública de Catalunya: http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.9cf6e0ecb7825f175a2a63a7b0c0e1a0/?vgnextoid=68b6f3782c30b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=68b6f3782c30b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

    I també per part de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona, que elabora i publica la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona: http://www.diba.cat/biblioteques/treballenxarxa/estadistiquesglobals/sumari.asp

    Per últim, només recordar que fa un temps ens vam fer ressò d'un altre estudi sobre ús de biblioteques, si bé d'un altre àmbit. Es tractava d'un informe fet sobre biblioteques universitàries, i als Estats Units: http://bib-doc.blogspot.com/2011/10/les-biblioteques-universitaries-amb.html.

    Pel que podem observar en tots els casos, l'optimisme que ens caracteritza continuarà essent present...