Candidats bibliotecaris a les eleccions europees del 9 de juny de 2024

Una vegada més, des d’aquest blog donem a conèixer els bibliotecaris (i afins) que es presenten a unes eleccions. En aquesta ocasió som a les portes de la celebració dels comicis per al Parlament Europeu, que tindran lloc el pròxim 9 de juny de 2024.

Els objectius i la metodologia d’aquesta entrada són els mateixos que en les ocasions anteriors. Per un cantó, es consideren rellevants no solament les persones que hagin rebut estudis en la nostra àrea de coneixement, sinó també aquelles que hi treballin o que hi hagin treballat, encara que no tinguin la nostra titulació. La manera com s’han trobat no és gaire «científica»: consisteix en la lectura atenta de totes les candidatures, per tal d’identificar els noms coneguts. 

No pretenem amb aquest exercici influir en el vot de ningú; només recollir, de manera anecdòtica, els bibliotecaris (i afins) que han decidit fer el pas d’optar a ser representants del poble a les cambres legislatives.

Si bé en l’anterior convocatòria de les eleccions europees, de l'any 2019, no es va publicar una entrada semblant a aquesta –no sabem si per manca de candidats o per manca de temps per elaborar-la–, en les anteriors, de l'any 2014, van aparèixer dos candidats. 

En aquesta convocatòria de 2024, són tres els noms que podem exposar en aquest aparador, entre els més de 2.200 que formen el total de candidatures. Les llistes oficials es troben publicades al BOE, núm. 117 (martes 14 de mayo de 2024): https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2024-9687. No cal dir que si algú troba algun altre candidat que no consta en la relació actual i ens ho fa saber, li estarem molt agraïts. Tot seguit presento aquestes persones.

 

Foto: Monmar Comunicació

Oriol Izquierdo i Llopis no és bibliotecari; és escriptor i gestor cultural. De 2007 a 2012 va dirigir la Institució de les Lletres Catalanes. Però l’hem inclòs en aquesta selecció perquè des de fa més de deu anys és docent del postgrau en Llibreria que s’imparteix a la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals. L’Oriol és el candidat número 60 de la llista de Junts i Lliures per Europa.

 

Foto: Kippelboy

Tomàs Molina i Bosch tampoc és bibliotecari. El meteoròleg més mediàtic i més parodiat de la història forma part d’aquesta entrada perquè actualment està matriculat al programa de doctorat de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals. La seva tesi, dirigida per Ernest Abadal, versarà sobre la comunicació del canvi climàtic. En Tomàs Molina és el número 2 de la llista d’Esquerra Republicana de Catalunya-Ara Repúbliques.

 

Foto: canalinfoLibre

Rosa Regàs Pagès no té formació acadèmica en gestió d’informació i documentació. Tanmateix, no es pot negar que la seva vinculació amb les biblioteques fou molt important: entre 2004 i 2007 va ser la directora de la Biblioteca Nacional d’Espanya. En aquestes eleccions es presenta pel número 58 de la llista del partit polític Recortes Cero.

Desitgem sort a tots els candidats.

Bibliotecaris a les eleccions al Parlament de Catalunya (12 de maig de 2024)

Des de fa uns anys, en aquest blog fem un seguiment artesanal dels candidats a les diferents eleccions que són bibliotecaris o que tenen alguna relació amb aquesta professió. Aquesta activitat és purament un divertiment, sense una ambició científica ni, molt menys, influenciadora. Volem posar en relleu els col·legues que aspiren a ser representants del poble als diferents òrgans legislatius de Catalunya, Espanya i Europa.

Els candidats que tractem d’identificar han de complir alguna d’aquestes condicions: haver seguit estudis reglats (diplomatura, llicenciatura, grau o màster) de l’àmbit de la nostra especialitat laboral, es diguin com es diguin (Biblioteconomia, Gestió d’Informació i Documentació Digital, etc.), o haver treballat un cert temps en alguna unitat d’informació de qualsevol mena (arxiu, biblioteca) encara que no tinguin el títol.

La manera com els trobem comença amb una revisió dels noms de les candidatures que es presenten, intentant identificar col·legues (en total són més de 2.500 persones, enguany). Les llistes de les quatre províncies van aparèixer publicades al DOGC núm. 9.139 (10.4.2024). Així mateix, s’examinen els currículums de les candidatures, quan els partits els fan disponibles. També, es comprova si els candidats de convocatòries anteriors repeteixen en l’actual, i també comptem amb l’ajuda d’alguns col·laboradors (a qui des d’aquí enviem el més càlid dels agraïments).

En aquesta ocasió som a les envistes de la convocatòria a les eleccions al Parlament de Catalunya, que tindrà lloc el pròxim diumenge, 12 de maig de 2024. En les eleccions passades a aquest òrgan de govern (que foren el 13 de febrer del 2021), el nombre de candidats bibliotecaris fou de quatre. En aquesta ocasió n’hem detectat cinc, que detallarem tot seguit.

Insistim que aquest exercici no vol en absolut influenciar el vot de ningú; només donar una mica de visibilitat als candidats bibliotecaris.

Abril Borrell i Salvadó. És la número 26 de la llista del partit Alhora per la província de Barcelona. L’Abril, graduada en Conservació i Restauració de Béns Culturals, va acabar l’any passat el màster en Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals.

Non Casadevall i Sala es presenta a la llista de la CUP per la província de Girona, amb el número 7. Ja s’havia presentat a les municipals del 2023 per Banyoles. Segons el seu currículum, en Non ha cursat estudis de Documentació, tot i que actualment és professor d’institut.

Sílvia Orriols Serra, que actualment és l’alcaldessa de Ripoll, es presenta com a número 1 per Girona del partit Aliança Catalana. Orriols és diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Vic.  

Carme Renedo i Puig és la número 2 de la llista de Junts + Carles Puigdemont per la província de Girona. Diplomada en Biblioteconomia i Documentació i llicenciada en Documentació, actualment, la Carme és la cap del Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona, i el seu currículum mostra una llarga trajectòria professional en el món de les biblioteques.

Montserrat Rollán Espunyes es presenta dins la llista de Comuns Sumar per Lleida, amb el número 9. La Montse, col·legiada, treballa en l’àmbit de les biblioteques públiques, i ja es va presentar a les anteriors eleccions autonòmiques de 2021. Aquí veureu el seu compte de Twitter.

 Si trobeu a faltar algú, si us plau, comuniqueu-ho.

Presència catalana al congrés de l’IFLA de 2023

Des de sempre hi ha hagut una certa presència de bibliotecaris catalans al congrés internacional més important del nostre sector, el de l’IFLA, que aquest any s’ha celebrat a Rotterdam (Països Baixos) entre el 19 i el 25 d’agost de 2023. És l’edició 88 d’aquest congrés.

Enguany hi han pres la paraula, segons veiem al programa d’actes, dos representants de Catalunya:

Ferran Burguillos, gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona, que hi anava com a representant de la Biblioteca Gabriel García Márquez.

Ester Omella, de la Gerència de Serveis Bibliotecaris de la Diputació de Barcelona, que va presentar l’ajuda per a la implementació del nou Manifest de la biblioteca pública de l’IFLA-Unesco.

També la Núria Altarriba, de la Biblioteca de Catalunya, hi va presentar un pòster sobre la col·lecció de llibres electrònics de la Biblioteca.

A més, hi van assistir, segons veiem en algunes fonts: Francesc Xavier González, president de Fesabid i del Col·legi Oficial dels Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya; Carme Galve, vicepresidenta del Col·legi; Glòria Pérez Salmeron, antiga presidenta de l’IFLA; Neus Castellano, directora de la Biblioteca Gabriel García Márquez; Sergi Montes, director de la biblioteca, arxiu i TIC de l'Ateneu Barcelonès; Santi Romero, antic cap de la Unitat d'Arquitectura Bibliotecària de la Diputació de Barcelona, i David Ramírez-Ordóñez, estudiant de doctorat de la UOC. I també Alicia Sellés, valenciana, expresidenta de Fesabid.

Com és prou sabut, en l’edició d’enguany, la Biblioteca Gabriel García Márquez, de Barcelona, dirigida per Neus Castellano, ha guanyat el guardó a la millor biblioteca pública de nova construcció, que s’ha atorgat per vuitena vegada. És remarcable l’edifici, projectat per Suma Arquitectura i inaugurat el 28 de maig de 2022, però també és destacable el servei que la biblioteca presta al districte de Sant Martí de Provençals de Barcelona. Aquesta és la nota de premsa de l’empresa Systematic que patrocina aquest premi, dotat amb 5.000 dòlars.

Les biblioteques candidates s’avaluen a partir de sis criteris: qualitat arquitectònica, interacció amb l'entorn i la cultura local, flexibilitat, sostenibilitat, espais destinats a l'aprenentatge, i digitalització.

D’altra banda, també cal mencionar un altre «petit èxit» internacional de les biblioteques catalanes: la Unesco ha adoptat els materials que la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona han desenvolupat per ajudar a la implementació del nou Manifest de la biblioteca pública de l’IFLA-Unesco, publicat el 2022.

Enhorabona a tots!

«Consol Pastor, primera bibliotecària de la Mancomunitat de Catalunya»

 

 

 

 

L’1 d’agost de 2023, a les 19.30 h, tindrà lloc a Castellterçol (Moianès) l’acte institucional de l’Any Consol Pastor, proclamat per la Generalitat de Catalunya amb motiu dels 50 anys de la seva mort. La celebració consistirà en una conferència a càrrec de Carme Mayol, directora de l’Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació entre 1985 i 1990 i presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya entre 1995 i 2000. L’acte se celebrarà a la Casa Museu Prat de la Riba (pl. Prat de la Riba, 7, de Castellterçol). 

      

 

La Consol Pastor Martínez (1887-1973) va ser una de les alumnes de la primera promoció de l'Escola Superior de Bibliotecàries que la Mancomunitat va crear el 1915 per tal de formar el personal que havia de dirigir la xarxa de biblioteques públiques que van començar a crear-se a partir de 1918. La Consol va ser l’alumna número 1 d’aquesta primera promoció, i en conseqüència, va ser nomenada la responsable de la primera biblioteca de la xarxa, la de Valls. Però només s’hi va estar un any: després va ser professora auxiliar de l'Escola. I el 1928, va ser la directora de la biblioteca de l’Escola, lloc que va ocupar fins a la jubilació, el 1957.

Vegeu més informació en aquest article:

Estivill Rius, Assumpció; Pons, Amadeu; Mañà, Teresa «Dones bibliotecàries» [en línia]. BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 10 (juny 2003). https://bid.ub.edu/10dones.htm

I en aquest capítol de llibre:

Estivill Rius, Assumpció. Qui era qui a l’Escola de Bibliotecàries: notícies biogràfiques del professorat, 1915-1972. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2017, p. 70-72. Disponible en línia a: https://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/111539

Tres candidats bibliotecaris a les eleccions generals del 23 de juliol de 2023

Seguint una ja llarga tradició d’aquest blog, passo a indicar els candidats que han estat identificats com a bibliotecaris (o similars) en les eleccions generals a les Corts espanyoles del 23 de juliol de 2023.

Com sempre, cal aclarir alguns conceptes: la cerca s’ha limitat a les candidatures presentades per les províncies de Catalunya, tant per al Senat com per al Congrés dels Diputats. Les persones considerades rellevants per a aquest exercici són les que treballen o han treballat en la gestió d’informació (arxivers, bibliotecaris i similars) i les que tenen estudis d’aquest àmbit professional (encara que potser no hi han treballat mai). 

La tria s’ha fet amb un procediment prou rudimentari: comprovant si els candidats de passades convocatòries repetien, cercant informació sobre les candidatures als llocs web dels diferents grups electorals i cercant informació biogràfica publicada a Internet d’algunes persones, triades aleatòriament. Aquesta metodologia pot fer que algun candidat hagi passat per alt. Si algú en té constància i m’ho fa saber, li ho agrairé i ho corregiré tot seguit. 

La finalitat d’aquest entreteniment és la simple constatació de la presència de bibliotecaris a les llistes electorals, sense cap intenció d’influir en el vot dels electors. 

Una vegada acabada l'anàlisi, el resultat d’aquesta convocatòria ha donat com a fruit tres resultats:

Non Casadevall Sala. Número 4 per la província de Girona en la candidatura de la CUP per al Congrés. Segons la breu nota biogràfica a Internet, en Non és actualment docent a l’ensenyament secundari, però té estudis en Gestió Documental.

Montserrat Rollan Espunyes. Suplent al Senat a la província de Lleida per la candidatura de Sumar - En Comú Podem. La Montse, diplomada en Biblioteconomia i Documentació i col·legiada, treballa a la Biblioteca Comarcal «Josep Finestres» de Cervera. 

Pineda Vaquer Ferrando. Suplent núm. 1 per Esquerra Republicana de Catalunya a Tarragona per al Congrés dels Diputats. La Pineda, llicenciada en Història, és tècnica de documentació de l'Institut Ramon Muntaner, on gestiona els continguts de la web i de les xarxes socials, assessora en criteris de qualitat editorial de publicacions científiques i altres.

Com sempre, desitgem sort als candidats!

Vegeu entrades anteriors, que reflecteixen la presència de bibliotecaris en processos electorals: a les municipals de 2023, a les autonòmiques de 2021 i a les generals de 2019.

Defunció de Margarida Tura Soteras

El passat 16 de juliol de 2023 va traspassar la bibliotecària Margarida Tura Soteras, nascuda a Mataró el 26 de febrer de 1936. Va acabar els estudis de l’Escola de Bibliotecàries el 1956, amb la tesina titulada Bibliotecas de Mataró: catálogo cronológico de las obras impresas hasta el año 1800 que se encuentran en las mismas. L’any següent, 1957, va passar a treballar a la Biblioteca Popular d’Arenys de Mar, de la qual va ser la primera directora, fins a l’agost de 1971. En aquesta biblioteca hi organitzà classes de català i nombrosos actes culturals de relleu essent pionera en aquestes activitats que reptaven la legislació vigent.[1]

El setembre de 1971 comença a treballar a la Biblioteca de Catalunya, a la secció d'Adquisicions i Registre. La Margarida era una gran aficionada a la literatura infantil i juvenil, cosa que la va impulsar a demanar, l'agost de 1972, una excedència de la Biblioteca per portar a terme una estada a la Biblioteca Internacional de Literatura Infantil i Juvenil de Munic. En aquesta biblioteca especialitzada es va responsabilitzar de la secció hispànica.[3] Fruit d’aquesta feina fou l’organització d’una exposició de llibres infantils hispànics, de la qual es publicà el catàleg.[4] 

 

El setembre de 1977 reingressa a la Biblioteca de Catalunya, on treballa a la Secció de Reserva Impresa. El novembre de 1981, passa a la Secció de Publicacions i Intercanvi (secció que a partir de 1984, rep el nom de Secció d’Adquisicions, Registre i Intercanvi). Finalment, el maig de 1984 torna a la secció de Reserva, fins que es jubilà, el 2001.[2]

En la seva faceta d'experta en literatura infantil, a més de l'estada de cinc anys a Munic, la Margarida fou, des de 1970, delegada de l’INLE (Instituto Nacional del Libro Español), quan aquesta institució funcionava com a secció espanyola de l'IBBY (International Board on Books for Young People). Aquest fet li va permetre assistir als congressos internacionals d’aquesta entitat entre 1968 i 1986. Des del 1980, Margarida Tura va ser representant de l’Asociación Española de Amigos del IBBY, entitat de la qual fou membre a títol individual. I a partir del 1982, fou la presidenta de l’OEPLI (Organización Española para el Libro Infantil y Juvenil). El 1984, va impulsar l’organització del Premi Catalònia d’Il·lustració.

Fou també traductora d’uns quants llibres infantils al català. La Biblioteca de Catalunya conserva la seva documentació personal. Descansi en pau.

______________________

[1] Estivill Rius, Assumpció. «Les biblioteques populars de Barcelona com a espais de socialització durant el segon franquisme, 1957-1975» [en línia]. BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 30 (juny 2013). <https://bid.ub.edu/30/estivill.htm>. [Consulta: 17 jul. 2023].
[2] Fontanals Jaumà, Reis; Losantos Viñolas, Marga. Biblioteca de Catalunya, 100 anys: 1907-2007. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2007. 399 p. ISBN 978-84-7845-019-0.
[3] Castellano Tudela, Neus. El servei de documentació de literatura infantil i juvenil (SDLIJ) de la Biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona [en línia]: història, situació actual i propostes de futur: Treball final del grau en Informació i Documentació. Tutora: Teresa Mañà. [Barcelona]: Facultat de Biblioteconomia i Documentació – UB, [2018]. 140 p. https://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/125419. [Consulta: 17 jul. 2023].
[4] Libros infantiles y juveniles en España 1960-1975, amb la col·laboració d’Aurora Díaz Plaja: https://ccuc.csuc.cat/permalink/34CSUC_NETWORK/1ocvfv9/alma991035099289706706. Fruit d’aquesta col·laboració tambe és: Spanien Literatur für Kinder ausländischer Arbeitnehmer in spanisher Sprache: https://ccuc.csuc.cat/permalink/34CSUC_NETWORK/1ocvfv9/alma991015271149706706

Amadeu Pons i Serra

Resultats de les eleccions municipals del 28 de maig de 2023

Un cop passades les eleccions municipals del 28 de maig de 2023, en què es van detectar 54 professionals de la gestió d’informació, és hora de fer balanç, i veure quants d’aquells candidats han assolit un lloc al consistori respectiu. Aquesta informació s’ha elaborat quan els resultats encara no són oficials, de manera que és susceptible de contenir errors. Es confecciona a partir de les dades recopilades per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals en aquesta pàgina web.

Una total de 10 bibliotecaris (i assimilats) formaran part dels consistoris catalans la pròxima legislatura.

Quatre números 1 

Xevi Rovira Montells, que encapçala la formació d’Independents per Riuprimer (a Santa Eulàlia de Riuprimer, Osona) serà l’alcalde del poble, ja que el seu grup ha obtingut sis dels nou regidors possibles. De fet, repeteix en el càrrec.

A Ripoll (Ripollès), la formació Aliança Catalana ha obtingut 6 dels 17 regidors de la ciutat, i la seva líder, Sílvia Orriols Serra (diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Vic), serà l’alcaldessa, a no ser que entre les altres formacions s’arribi a un pacte de nou regidors per evitar-ho.

Marcel Comas Subirà, número 1 de Canviem Montmeló (per Montmeló, al Vallès Oriental), entrarà al consistori, però se situarà a l’oposició, ja que el PSC ha obtingut la majoria absoluta en aquest municipi (7 regidors de 13).

També tenim el cas de Josep Miquel Varea Polo, número 1 per les CUP a Mollerussa (Pla d'Urgell), que ha aconseguit entrar al consistori. En aquesta ciutat l’alcaldia és incerta a hores d’ara, ja que la formació amb més suport, Mollerussa Primer, ha obtingut 4 regidors de 17, empatats amb Junts. Els dos regidors de les CUP podrien ser rellevants a l’hora de configurar l’equip de govern.

De número 2 tenim tres resultats

Montserrat de Anciola Moragas, número 2 per ERC a Botarell (Baix Camp). Formarà part de l’equip de govern.

Semblant és el cas de Griselda Castells Criballés, número 2 per Entesa per Sant Pere (a Sant Pere de Torelló, Osona). En aquest poble hi ha una sola candidatura, de manera que tots els electes formaran part de l’equip de govern.

A Ripoll (Ripollès), on l’alcaldia no està decidida a hores d’ara, Anna-Belén Avilés Ramos, que va de número 2 del PSC i ha entrat al consistori, podria acabar formant part de l’equip de govern, segons els pactes que s’aconsegueixin perquè Sílvia Orriols no accedeixi al càrrec.

Altres posicions: tres números 4

Lluís Ferrer Maruenda, número 4 de Som Montesquiu (a Montesquiu, Osona) formarà part de l’equip de govern, ja que la formació de la qual forma part ha obtingut majoria absoluta (sis dels nous llocs disponibles).

Albert Ventura Viñals és un cas similar: ell és el número 4 de Junts per Cabrera (a Cabrera de Mar, Maresme) i formarà part de l’equip de govern, ja que la seva formació ha obtingut vuit de les onze regidories d’aquest municipi. 

Finalment, hi ha el cas de Sandra Castro i Bayona, que ocupa el número 4 a la llista d’ERC a la ciutat de Lleida (Segrià). El guanyador a Lleida ha estat el PSC, amb 9 regidors. Tot i que no arriba a la majoria absoluta (d’un total de 27 regidors), no és fàcil que sigui desbancat per un pacte de les altres formacions, que hauria d’incloure el PP.

Desitgem molta sort i encerts als electes, i ànims als que no han resultat escollits.

Candidats bibliotecaris (i anàlegs) a les pròximes eleccions municipals de 2023

És costum en aquest blog que, quan s’apropen eleccions, mirem de trobar la presència de professionals de la informació en les llistes de les diferents candidatures. La darrera vegada que ho vam fer va ser amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer de 2021.

El proper diumenge, 28 de maig de 2023, tindran lloc les pròximes eleccions municipals, amb un munt de candidatures arreu de l’Estat. I, una altra vegada, ens hem entretingut a identificar persones que treballen o han treballat en la gestió de la informació en l’àmbit de Catalunya. De ben segur que no hem trobat tots els candidats que tenen aquesta condició; però, tanmateix, ens plau presentar els resultats obtinguts. Aquesta recopilació no pretén complir els estàndards científics; solament ser un entreteniment.

En la darrera edició d’unes municipals, el 26 de maig de 2019, van aparèixer 45 candidats. Enguany la xifra puja una mica: n’hem trobat 54. Una bona colla són repetidors (31), però molts d’ells són nous.

La metodologia que hem seguit per elaborar la llista és com la d'altres ocasions: hem començat per integrar les diferents llistes en un sol document, que ens ha permès còmodament fullejar els possibles noms. Les llistes es localitzen còmodament al Cercador d'informació i documentació oficials (CIDO), secció «Eleccions municipals 2023», apartat «Candidatures».

Hem comprovat si els candidats d’antigues eleccions repetien, hem rebut alguna ajuda de persones concretes (a qui agraeixo una altra vegada la seva col·laboració), i hem cercat aleatòriament noms que ens han semblat possibles.

Cal aclarir que el criteri d’inclusió de les persones és ampli: tenim en compte tant els titulats com els que treballen en biblioteques i arxius sense haver passat per la universitat; no restringim la tria a cap nivell de responsabilitat, no rebutgem els que ja són jubilats, ni els que tenen el títol i potser no han treballat gaire en aquest camp. En conclusió: ens interessen totes les persones relacionades professionalment amb el món bibliotecari.

No hi ha dubte que en deuen faltar molts, de manera que agrairé qualsevol informació que ajudi a completar la llista, així com qualsevol mena d'error que pugueu detectar. Tota la informació d'aquesta relació ha estat obtinguda de fonts públiques. Tanmateix, si alguna persona desitja que la retiri de la llista, ho faré tot seguit i sense cap problema.

Amb les dades recollides podem afirmar que les dones predominen als homes (63 % enfront del 37 %). En els comicis anteriors foren 57 % de dones i 43 % d’homes. Els partits amb més presència són: CUP (15), ERC (12), PSC (8), Junts per... (4), Primàries (2), altres (12). Les comarques amb més presència de bibliotecaris són: Baix Llobregat, Maresme i Vallès Oriental (6), Osona (5), i Alt Penedès, Anoia, Barcelonès i Ripollès (3).

Com a curiositat, esmentem que hi ha diverses poblacions on apareixen més d’un candidat bibliotecari: Mataró (3, en llistes diferents), Barcelona (3, dues en les CUP i una en Primàries), Cardedeu (2, amb ERC), Corbera de Llobregat (2, amb les CUP), Mollerussa (2, amb les CUP), Ripoll (2, en llistes diferents), Sant Feliu de Guíxols (2, amb ERC), Sant Martí de Tous (2, en llistes diferents), Vallgorguina (2, a la llista d'Alternativa per Vallgorguina) i Vilafranca del Penedès (2, en llistes diferents).

La posició dels nostres candidats a les llistes no sol ser gaire destacada... Abunden els que es troben en llocs força baixos, sense possibilitat de formar part dels consistoris futurs, o bé ocupen posicions simbòliques, per donar suport a la llista. Hi ha, tanmateix, unes poques excepcions: tenim quatre «números 1»: Josep Miquel Varea, a Mollerussa (amb les CUP), Marcel Comas, a Montmeló (amb Canviem Montmeló), Xevi Rovira, a Santa Eulàlia de Riuprimer (amb una agrupacio local), i Sílvia Orriols Serra (per Aliança Catalana). També tenim tres «números 2»: Montserrat de Anciola, a Botarell (amb ERC), Anna-Belén Avilés, a Ripoll (amb el PSC), i Griselda Castells, a Sant Pere de Torelló (per una agrupació local).

A tall d’anècdota, hem detectat dues «nissagues» bibliotecàries: dues candidates bibliotecàries que són mares de bibliotecàries (Ramona Claparols i Joana Serret). I, també, una altra dada curiosa: segurament, la candidata de més edat d’aquestes eleccions, i no només de Catalunya, sigui Maria Porter Moix, exdirectora del Servei del Patrimoni Bibliogràfic de la Generalitat de Catalunya, amb 96 anys, que es presenta com a número 12 per Altafulla a la llista d’ERC.

Evidentment, aquest entreteniment no vol influir en el vot de ningú; només vol posar de relleu el grau d’implicació del nostre col·lectiu en la gestió pública de l'àmbit més proper.

Desitgem molta sort a tots els candidats!

Nom (núm. d'ordre a la llista)	Formació política	Municipi (comarca)	Notes
Aguilà Miret, Laura (4)	PSC	Solsona (Solsonès)	1
Amat Bozzo, Lluïsa (S1)	Fem el Papiol	El Papiol (Baix Llobregat)	2
Anciola Moragas, Montserrat de (2)	ERC	Botarell (Baix Camp)	3
Argudo Plans, Sílvia (7)	Alternativa per Vallgorguina	Vallgorguina (Vallès Oriental)	4
Avilés Ramos, Anna-Belén (2)	PSC	Ripoll (Ripollès)	5
Bailac Puigdellivol, Assumpta (S2)	PSC	Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)	6
Balagué Linares, Jordi (7)	CUP	Mollerussa (Pla d'Urgell)	7
Barragan Sacco, Sylvia (17)	CUP	Santa Coloma de Farners (Selva)	8
Benítez Baudés, Carles (17)	CUP	Sant Just Desvern (Baix Llobregat)	9
Borràs Vela, Josep Àngel (4)	Junts per les Avellanes	Les Avellanes i Santa Linya (Noguera)	10
Bosch i Pou, Mercè (S3)	CUP	Mataró (Maresme)	11
Cabarrocas Guardiola, Gisela (7)	CUP	Corbera de Llobregat (Baix Llobregat)	12
Cabrera Florido, Ernest (16)	Junts per Mataró	Mataró (Maresme)	13
Carbonell Ferrando, Marina (11)	Primàries Codines	Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental)	14
Casadevall Sala, Non (21)	CUP	Banyoles (Pla de l'Estany)	14 bis
Castell Padilla, Laia (S1)	CUP	Barcelona (Barcelonès)	15
Castells Criballés, Griselda (2)	Entesa per Sant Pere	Sant Pere de Torelló (Osona)	16
Castro i Bayona, Sandra (4)	ERC	Lleida (Segrià	17
Cervera Farré, Albert (S6)	ERC	Cardedeu (Vallès Oriental)	18
Claparols Mayoral, Ramona (20)	PSC	Manlleu (Osona)	19
Cloquell Villarte, Thaïs (4)	CUP	Barcelona (Barcelonès)	20
Colomer i Vila, Anna (6)	ERC	Camprodon (Ripollès)	21
Comas Subirà, Marcel (1)	Canviem Montmeló	Montmeló (Vallès Oriental)	22
Duarte i Puig, Sergi (S2)	Junts per Sant Joan Despí	Sant Joan Despí (Baix Llobregat)	23
Ferrer Maruenda, Lluis (4)	Som Montesquiu	Montesquiu (Osona)	24
Gómez Ballano, Laura  (9)	Alternativa per Vallgorguina	Vallgorguina (Vallès Oriental)	25
Guerra i Sala, Miracle (17)	CUP	Corbera de Llobregat (Baix Llobregat)	26
Hortal Corbella, Bernadette (10)	Vilafranca en Comú	Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)	27
Infante Garcia, Rubén (15)	CUP	Palau-solità i Plegamans	28
Jové i Raubert, Robert (S7)	Independents per Olost i Santa Creu	Olost (Lluçanès)	29
Lara Navarra, Pablo (4)	Sumem per Tous	Sant Martí de Tous (Anoia)	30
Linares Albertí, Georgina (11)	ERC	Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)	31
Llueca i Fonollosa, Ciro (20)	PSC	Figueres (Alt Empordà)	32
Martínez Mañé, Marcel (13)	CUP	Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)	33
Masdeu Cañellas, Gemma  (9)	CUP	Calella (Maresme)	34
Masferrer Ferrer, Mariona (16)	PSC	Esparreguera (Baix Llobregat)	35
Mestres Boquera, Rafel (19)	PSC	Vilanova i la Geltrú (Garraf)	36
Mussarra Roca, Imma (S7)	ERC	Cardedeu (Vallès Oriental)	37
Noè Colomer, Mariona (10)	Comuns	Mataró (Maresme)	38
Opisso Atienza, Isàvena (7)	CUP	Vic (Osona)	39
Orriols Serra, Sílvia (1)	Aliança Catalana	Ripoll (Ripollès)	40
Ortiz i Bachs, Elvira (S6)	ERC	Arenys de Mar (Maresme)	41
Pallàs Capó, Judit (31)	Primàries	Barcelona (Barcelonès)	42
Pons i Ventura, Maria (S8)	ERC	La Granada (Alt Penedès)	43
Porter Moix, Maria (12)	ERC	Altafulla (Tarragonès)	44
Pujol Soler, Montse (21)	ERC	Terrassa (Vallès Occidental)	45
Queraltó i Closa, Anna (9)	CUP	Sant Martí de Tous (Anoia)	46
Rovira Montells, Xevi (1)	Independents per Riuprimer	Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona)	47
Sellarès Perelló, Miquel (18)	ERC	Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)	48
Serret Fabra, Joana (20)	ERC	Amposta (Montsià)	49
Varea Polo, Josep Miquel (1)	CUP	Mollerussa (Pla d'Urgell)	50
Ventura Viñals, Albert (4)	Junts per Cabrera	Cabrera de Mar (Maresme)	51
Vidal Prat, Isabel (18)	PSC	Igualada (Anoia)	52
Vives i Gràcia, Josep (4)	Tots Som Montferri	Montferri (Alt Camp)	53

Notes

1. La Laura treballa actualment a la Biblioteca pública de Solsona.

2. La Lluïsa, diplomada en Biblioteconomia i Documentació, és bibliotecària a la Universitat Politècnica de Catalunya.

3. La Montse ja es va presentar a les eleccions de 2015 i 2019.

4. La Sílvia és professora a la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals.

5. L'Anna-Belén, que ja ha format part del consistori de Ripoll en l'actual legislatura, és la responsable de la Biblioteca Municipal Josep Picola, de Sant Joan de les Abadesses.

6. L'Assumpta havia estat cap de la Gerència de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.

7. En Jordi treballa al CRAI de la Universitat de Barcelona.

8. La Syvia ha treballat en una biblioteca escolar i es presenta a diferents eleccions des de 2015.

9. En Carles havia treballat a la biblioteca de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona.

10. En Josep Àngel és professor associat de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals.

11. La Mercè havia estat directora de l'Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació.

12. La Gisela ja es va presentar el 2019.

13. L'Ernest treballa d'auxiliar a la Biblioteca Popular.

14. La Marina treballa a la Universitat Autònoma de Barcelona.

14 bis. Segons el seu currículum, en Non ha cursat estudis de Documentació, tot i que actualment és professor de secundària.

15. La Laia treballa des de fa molts anys en biblioteques de presons.

16. La Griselda, diplomada en Biblioteconomia i Documentació, es va presentar també el 2015 i el 2019. 

17. La Sandra, bibliotecària titulada i amb un ric historial professional, és actualment 3a tinenta d'alcalde de la Paeria de Lleida. 

18. L'Albert treballa a la biblioteca de la UOC.

19. La Ramona, mare de bibliotecària, es va presentar també el 2015 i el 2019. Havia treballat a la Biblioteca de Manlleu des de 1963 a 1995, any en què es jubilà.

20. La Thaïs treballa des de fa anys al CRAI Biblioteca de Farmàcia de la Universitat de Barcelona.

21. L'Anna es va diplomar el 2005.

22. En Marcel és el director de la Biblioteca de Martorelles.

23. En Sergi va acabar el doble grau en Informació i Documentació i Gestió Audiovisual el 2021.

24. En Lluís treballa a l'Arxiu Històric de Montesquiu.

25. La Laura és mestra, va fer el màster en Biblioteca Escolar i Promoció de la Lectura, i treballa de bibliotecària escolar.

26. La Miracle ja es va presentar el 2015 i el 2019. 

27. La Bernadette també es va presentar el 2019.

28. En Rubén també s'havia presentat el 2019 i el 2015.

29. En Robert s'havia presentat el 2015.

30. En Pablo s'ha presentat a totes les eleccions des de 2011.

31. La Georgina és la directora de la Biblioteca Joaquim Bauxell, d’Anglès. S'ha presentat a totes les eleccions des de 2011.

32. En Ciro s'ha presentat diverses vegades a eleccions. 

33. En Marcel s'ha presentat a les eleccions municipals des del 2011. 

34. La Gemma treballa al CRAI de la UB.

35. La Mariona, que havia dirigit la biblioteca d'Esparreguera, s'ha presentat a totes les eleccions des de 2011.

36. En Rafel, llicenciat en Història, és arxiver del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, adscrit a la Ciutat de la Justícia.

37. L'Imma es va diplomar a la UB el 1993.

38. La Mariona es va diplomar per la UOC el 2020.

39. La Isàvena, que actualment treballa a la UAB, s'havia presentat ja el 2015.

40. La Sílvia és diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Vic.

41. L'Elvira havia treballat a les biblioteques de Rant Roc de Badalona i d'Arenys de Mar.

42. La Judit és diplomada en Biblioteconomia i Documentació i treballa a Biblioteques de Barcelona.

43. La Maria és diplomada en Biblioteconomia i Documentació.

44. Sens dubte, la candidata de més edat de les que es presenten, amb 96 anys. La Maria havia ocupat el càrrec de directora del Servei del Patrimoni Bibliogràfic.

45. La Montse va treballar durant deu anys (fins al 2021) a les biblioteques de Terrassa.

46. L'Anna s'havia presentat ja el 2011 i el 2019.

47. En Xevi s'ha presentat des del 2007 a les eleccions i, actualment, és l'alcalde del poble. Havia treballat una temporada a les biblioteques de la Garriga i de l'Ametlla del Vallès, i també a la Llibreria Mater, de Vic.

48. En Miquel es va presentar també a les eleccions de 2019.

49. La Joana, mare de bibliotecària, és la bibliotecària d'Amposta.

50. En Josep Miquel és llicenciat en Documentació per la UOC i va de número 1 a la seva llista.

51. L'Albert es va presentar també el 2019.

52. La Isabel, nascuda el 1943 a Castellolí, va treballar molts anys a la Biblioteca Sant Jordi d'Igualada.

53. En Josep és actualment director general de Promoció Cultural i Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.

Quatre bibliotecàries, candidates a les eleccions autonòmiques del 14 de febrer de 2021

Un any més, i a les envistes d’unes eleccions, publico una entrada amb el nom dels bibliotecaris que he sabut detectar entre les persones que es presenten. Les eleccions, en aquesta ocasió, són per al Parlament de Catalunya. Dic «bibliotecaris» en un sentit ampli, incloent-hi professionals en actiu i jubilats, amb títol i sense...

Faig la cerca de manera molt artesanal, repassant les llistes proclamades, que es poden trobar al DOGC, de manera que és possible que més d’un se m’hagi escapat. Si algú en sap d’algú més i m’ho diu, amb molt de gust l’afegiré a la relació.

Com podeu comprendre, aquesta publicació no té la intenció de fer decantar el vot cap a les forces on militen les nostres col·legues, sinó que vol posar un gra de sorra en la divulgació del col·lectiu bibliotecari.

En aquesta ocasió han estat quatre les bibliotecàries identificades:

Sylvia Barragan Sacco. És la número 67 en la llista de la CUP per Barcelona. Va treballar més de vint anys a la biblioteca de l’institut de Santa Coloma de Farners. La Sylvia no és pas la primera vegada que es presenta a unes eleccions, ja ho ha fet tres vegades anteriorment: a les municipals de 2015 i de 2019 i a les autonòmiques del 2017, sempre amb la CUP. Aquí trobareu el seu Twitter. 

Maria Elisa Farré i Torra. Diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Barcelona, és la candidata número 11 per Lleida d'Esquerra Republicana de Catalunya. Si bé ha treballat molts anys com a bibliotecària, avui en dia ha canviat d'àmbit professional.

Hermínia Mostaza Viñals. Ocupa el número 55 per Barcelona a la llista del Moviment Primàries per la Independència, i s’estrena en aquesta activitat política. Ella és diplomada en Biblioteconomia i Documentació i ha estat més de vint anys treballant a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, tot i que actualment no treballa. En aquest enllaç podreu veure una entrevista de quatre minuts, feta en ocasió de les eleccions.

Montserrat Rollán Espunyes. Forma part de la llista d’En Comú Podem per Lleida, amb el número 10. La Montserrat, col·legiada, treballa a la Biblioteca Sant Agustí, de la Seu d’Urgell. Ja es va presentar a les eleccions estatals de 2019 per la mateixa formació. En aquest enllaç podreu veure una entrevista (de 46 minuts) feta el 2013. I aquí, el seu Twitter.

Desitgem molta sort a les candidates bibliotecàries!

Candidats bibliotecaris a les eleccions generals del 10 de novembre de 2019

Una vegada més, em plau presentar a la distingida audiència d’aquest blog una breu nota amb els candidats que són bibliotecaris (o afins) i que es presenten a les pròximes eleccions generals de novembre de 2019. Com que la darrera convocatòria electoral va ser l’abril d’aquest mateix any, veureu que no hi ha gaires novetats.

La finalitat d’aquestes entrades no és influir en el vot dels lectors –Déu me’n guard–, sinó aportar una mostra més de la visibilitat de la nostra professió, tan necessària i útil en tots els àmbits de la societat.

Com sempre, la metodologia seguida s’ha basat en la lectura de les llistes de les candidatures proclamades (que podeu trobar al BOE núm. 248, del 15 d’octubre de 2019) i la cerca als llocs web de les diferents agrupacions polítiques que es presenten. Així doncs, no es pot garantir que la collita hagi estat exhaustiva. S’accepta de molt bon gran qualsevol informació al respecte.

En les passades eleccions generals, del mes d’abril de 2019, vam trobar dos candidats: Carmen Garcia i Enric Pineda. Només la primera repeteix en aquesta ocasió; l’Enric Pineda ha deixat el càrrec que ocupava a la seva formació. Així doncs, com diem, només podem parlar d’una candidata: 

Carmen García Lorés, que ocupa el mateix número 15 del PSC per Barcelona que havia ocupat en les eleccions anteriors. La Carmen va treballar com a documentalista (1988-1993) al Servei de Documentació d’Història Local de Catalunya del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, i en va ser la responsable tècnica entre 1994 i 1998. És una de les autores del Tesaurus d'història contemporània de Catalunya. És llicenciada en Filosofia i Lletres (especialitat en història contemporània) i màster en Història Contemporània per la UAB. Va ser alcaldessa de Rubí i diputada provincial entre 2003 i 2015. Prèviament, havia estat regidora i tinent d'alcalde del mateix ajuntament, entre 1999 i 2000. El 2015 va ser diputada del PSC al Parlament, durant un període curt: entre el 30 de juny i el 4 d’agost. El seu Twitter: https://twitter.com/CGLores. Més informació sobre ella: al web del Parlament i a la Viquipèdia.

Foto de Viquirubi, a la Viquipèdia

 A banda d’aquesta candidata que guarda relació amb la documentació, també mereixen ser esmentats dos altres candidats vinculats amb la nostra Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals. Tots dos ja es van presentar en les passades eleccions generals per les mateixes formacions:

Carlos Aguilar Paredes. Candidat número 17 d’En Comú Podem per Barcelona. Ell és llicenciat en Física i doctor en Comunicació Audiovisual per la UB. És professor del grau de Comunicació Audiovisual de la Facultat i actualment ocupa el càrrec de vicedegà de Màrqueting i Equipament de la Facultat. Més informació: https://fbd.ub.edu/directori/ficha267. El seu Twitter: https://twitter.com/Polar_Lander

Júlia Sala Medina. Candidata número 2 d’Izquierda en Positivo per la província de Tarragona. La Júlia és estudiant del grau de Comunicació Audiovisual, que s’imparteix a la nostra Facultat. Aquí podreu veure més informació: http://www.mydocumenta.com/eportfolio/didal/salamedinajulia

---------------

ACTUALITZACIÓ. Posteriorment a la publicació d'aquesta entrada, he "descobert" una altra bibliotecària candidata:

Montserrat Rollán Espunyes. Suplent número 8 d'En Comú Podem per la província de Lleida. La Montse és col·legiada (núm. 1.513) i treballa a la Biblioteca Sant Agustí, de la Seu d'Urgell. El seu Facebook: https://www.facebook.com/montse.espunyes i el seu Twitter: https://twitter.com/montseroes