Informe sobre l'ús i la percepció de les biblioteques als Estats Units

Avui faig referència a un estudi publicat fa quasi un any, però que em sembla d'una gran importància. Es tracta d’un treball elaborat per l’OCLC que descriu l'evolució de les biblioteques i el valor que li donen els ciutadans d'Estats Units.

Imatge de la coberta de l'estudi

OCLC són les sigles d'Online Computer Library Center, una organització sense ànim de lucre que promou la cooperació interbibliotecària a escala mundial. El seu producte principal és el catàleg col·lectiu Worldcat, http://www.worldcat.org/.

Perceptions of libraries, 2010 [en línia]: context and community: a report to the OCLC membership. Brad Gauder, editor. Dublin, Ohio: OCLC, 2011. 108 p. N'hi ha una versió en paper (ISBN 978-1-55653-395-2). <http://www.oclc.org/reports/2010perceptions/2010perceptions_all.pdf>. [Consulta: 20 gener 2012].

Es tracta d’un treball relativament llarg, però que es deixa llegir amb molta comoditat perquè és ple de gràfics, fotografies, quadres…

Les dades es refereixen al 2010. Aquesta és la quarta aparició d'un estudi de característiques semblants. Els anteriors es varen publicar el 2003, 2005 i 2007. En l'edició actual els autors dediquen una atenció especial a les conseqüències que la recessió econòmica comporta al món de les biblioteques i als usos que el públic en fa.

La metodologia usada està explicada a la p. 102: les dades provenen d'una enquesta en línia de 100 preguntes que va ser contestada per 2.229 persones adultes residents als Estats Units, Canadà i Regne Unit (si bé l'estudi reflecteix únicament la informació facilitada pels habitants d'Estats Units). Se cita una bibliografia consultada de 46 títols.

Comença el treball aportant unes dades de context, informant de l’evolucio en els darrers cinc anys de diferents aspectes de tecnologies de la informació i la comunicació als Estats Units: es constata un increment del percentatge de ciutadans amb perfil a Facebook, amb accés en línia, en la venda de llibres electrònics, d’accés a internet a través de dispositius mboils..

Considera també la situació de recessió econòmica que viuen els Estats Units, i les conseqüències principals que comporta: atur, rebaixa dels salaris, menys garanties socials…

Tot seguit descriu quins usos fan els ciutadans de les biblioteques i dels recursos d’informació. El 68 % de la població enquestada (les dades són del 2010) tenia carnet de biblioteca. I aquest percentatge puja fins al 81 % entre els ciutadans afectats per la crisi. Aquests darrers utilitzen més habitualment la biblioteca que abans.

Una bona part de l’enquesta tracta sobre la percepció que els ciutadans tenen de les biblioteques. A tall il·lustratiu s’inclouen diverses opinions expressades pels enquestats que posen de valor els beneficis que troben en les biblioteques, com ara: «Puc llegir molts llibres de franc en lloc de gastar 10 dòlars per dues hores d’esbarjo». Dóna la percepció desagregada per diferents grups d’edat, en cinc franges diferenciades.

Cap al final de l’estudi, a tall de conclusió, es remarquen les pinzellades més significatives, sovint comparant-les amb l’estudi fet cinc anys enrere (p. 96). Jo en destaco aquestes:

• El material «llibre» és el que els ciutadans identifiquen més clarament amb les biblioteques.
• Els usuaris necessiten cada vegada menys ajuda per trobar per si sols la informació que busquen: del 39 % el 2005 es passa al 28 % el 2010.
• Els materials impresos van perdent importància com a font per trobar la informació: del 68 % el 2005, al 51 % el 2010.
• La biblioteca en línia no ha esdevingut un substitut per visitar la biblioteca en persona.
• El valor que els ciutadans atorguen a la biblioteca ha augmentat un 31 % en els darrers cinc anys (i un 40 % si considerem l’opinió dels ciutadans afectats per la crisi).

I, la darrera, la millor (des del punt de vista d'aquest bloc):

• Els bibliotecaris són ben valorats. Fins i tot més que el 2005. El 2005, el 76 % dels usuaris que havien rebut l'ajut d'un bibliotecari pensava que els bibliotecaris afegien valor al procés de recerca; el 2010 aquest percentatge creix al 83 %. I si considerem només els ciutadans afectats per la crisi, aquest percentatge arriba al 88 %.

La impressió global que m’ha quedat, després d’haver fullejat tot l’estudi, és que a partir d’una enquesta prou representativa i rigorosament plantejada, la percepció global dels ciutadans dels Estats Units respecte de les seves biblioteques és que és francament positiva. I que aquest sentiment va en augment en comparació amb els estudis del mateix caire fets en anys enrere.

Heus ací un exemple de publicació ben plantejada i ben editada que és una molt bona carta de presentació de la nostra feina, útil per als ciutadans en general, perquè comprovin la bona salut del servei; però especialment per als que prenen decisions, per als estudiants de batxillerat que han de triar carrera i… per a nosaltres mateixos, perquè ens agrada la feina que fem!

Presència de Catalunya en el panorama bibliotecari internacional

L'altre dia consultava el directori de l'IFLA en línia:

IFLA. IFLA directory. 2009-2011. The Hague, IFLA, 2010. 161 p. Disponible també en línia a: http://www.ifla.org/files/hq/membership/ifla-directory-2009-2011.pdf. ISSN 0074-6002.

Sobta agradablement veure la quantitat de col·legues catalans que col·laboren activament en seccions diverses d'aquest organisme internacional, el màxim òrgan professional que ens representa a tots i que vetlla per la difusió de les biblioteques arreu del món:

• Maite Cuende, membre corresponent de la Government Libraries Section
• Antoni Feliu, membre de la Statistics and Evaluation Section
• Àngels Massísimo i Sánchez de Boado, membre de la Management and Marketing Section
• Mònica Medina Blanes, membre de la Public Libraries Section
• Miguel Navas Fernández, president de la Government Libraries Section (al directori que citem encara hi figura com a coordinador d'informació de la secció)
• Glòria Pérez Salmerón, membre de la Public Libraries Section
• Judit Terma, membre de la Metropolitan Libraries Section
• Maria Carme Torras i Calvo, presidenta de la Information Literacy Section
• Maria del Tura Molas Alberich, membre de la Serials and Other Continuing Resources Section
• Santi Romero Garuz, membre de la Library Buildings and Equipment Section.
• Cristóbal Urbano, membre de l'Education and Training Section

D'altra banda, també em plau esmentar un altre col·lega que ocupa un càrrec important a escala internacional: en Lluís Anglada és membre del Comitè Executiu de l'Europe, Middle East and Africa Regional Council (EMEA) de l'OCLC, i membre delegat al Consell Global de l'OCLC. https://www.oclc.org/en/membership/councils/directory/emea.html.

També a EUCLID (European Association for Library and Information Education and Research, https://bobcatsss.info/) hi ha representació catalana. Aquesta entitat agrupa una setantena de centres universitaris europeus que s’ocupen de la docència i la recerca en el camp de la Informació i la Documentació. En Cristóbal Urbano forma part de la Junta Directiva. El proper desembre serà substituït per Ángel Borrego.

En l'àmbit de l'arxivística, hi ha uns quants professionals catalans que exerceixen un càrrec en diverses seccions de l'ICA (International Council on Archives, https://www.ica.org/en):

• Joan Boadas i Raset és comissari dels arxius fotogràfics i audiovisuals, i membre executiu d'EURBICA (European Regional Branch) i de la Section of Professional Associations.
• Andreu Carrascal i Simon i Montserrat Cervera i Vidal són membres executives de la Section on Architectural Records.
• David Iglésias i Franch és coordinador del Working Group in Photographic and Audiovisual Archives.
• Remei Perpinyà Morera és membre executiva de la Section on Archival Education and Training.
• Pere Puig i Ustrell és membre executiu de la Section for the Notarial Archives.
• Fina Solà i Gasset és vicepresidenta de la Section on Sport Archives (SPO), de l'ICA.

Què me'n dieu? Podem estar orgullosos de la nostra representació internacional o no?

Cal agrair l'esforç de totes aquestes persones en temps i en diners, i també a les institucions on treballen, per les facilitats i suport que els presten per portar a terme la seva activitat internacional. Gràcies a elles, Catalunya té presència en el concert bibliotecari internacional.