Que feliços que som!

Fa pocs dies es va fer públic un curiós estudi elaborat per l'empresa Adecco, de treball temporal. El tema investigat és el grau de satisfacció a la feina per part de les diferents professions. La font d'informació, una enquesta passada a 1.800 treballadors espanyols.

Bibliotecària feliç. Foto: Jeshua Nace

En la nota de premsa publicada no hi apareixen gaires explicacions més de caràcter metodològic:

Encuesta Adecco, la felicidad en el trabajo [en línia]: ránking de los profesionales más felices. [Madrid]: Adecco, 2011. 8 p. http://www.adecco.es/_data/NotasPrensa/pdf/304.pdf. [Consulta: 6 set. 2011].

La cosa té gràcia per partida doble. En primer lloc, els bibliotecaris hi apareixem! Això sol ja és un motiu d'alegria. Però és que, a més, hi sortim força ben classificats! Concretament, en la posició número 6 d'una llista de 37 professions. No està malament, no?

Els que ocupen els dos primers llocs, empatats a 100 % de satisfacció, són els artistes (actors, músics i pintors) i els investigadors. Després vénen els educadors, els financers, i els biòlegs i assimilats. I en una honrosa sisena posició, els bibliotecaris-documentalistes (tal com ens designen a l'estudi), amb un 92,9 % de satisfacció en la feina. Déu n'hi do!

(Els darrers de la llista són els telefonistes i teleoperadors, dels quals només el 50 % estan satisfets a la feina.)

Fa unes setmanes vaig parlar aquí d'un altre estudi força detallat sobre la situació laboral dels bibliotecaris de França, que va promoure l'ADBS (Association des professionnels de l’information et de la documentation):

Enquête métiers salaires 2010 [en línia]. Paris: ADBS, [2011]. 4 p. http://www.adbs.fr/servlet/com.univ.collaboratif.utils.LectureFichiergw?ID_FICHE=5200&OBJET=0017&ID_FICHIER=140622. [Consulta: 6 set. 2011].

Aquest estudi es va fer exclusivament en bibliotecaris: van facilitar la seva opinió més de 2.200 professionals. Torno a parlar d'ell perquè l'enquesta contenia una pregunta sobre la satisfacció a la feina. Aquestes són les dades d'aquest punt:

Gens satisfets: 1 %
Poc satisfets: 13 %
Prou satisfets: 58 %
Molt satisfets: 27 %

Si sumem les dues últimes categories ens trobem amb un 85 % de bibliotecaris francesos satisfets amb la feina (una mica menys que en l'estudi d'Adecco).

En el cas de l'estudi francès, es va una mica més enllà, i es demana el motiu de la satisfacció. Aquestes són les raons més al·ludides:

El 88 % dels que responen diuen que la utilitat de la feina; el 86 %, l'interès del camp; el 85 %, l'autonomia; el 80 %, la relació amb els usuaris, i el 78 %, la diversitat de tasques.

De vegades he tingut l'oportunitat de fer xerrades a estudiants de batxillerat informant-los del grau d'Informació i Documentació, i aquest aspecte de la satisfacció a la feina sempre l'he posat de relleu. Jo crec que estar ocupat vuit hores al dia fent una activitat que et ve de gust (i que et paguin per fer-ho) és tot un privilegi. (D'acooord... exagero una micaaa.)

Sobretot si treballes de cara al públic, la feina de bibliotecari és gratificant per dos motius: resolts necessitats informatives de persones concretes (bé sigui presencialment, per correu electrònic o per telèfon) que solen mostrar-se molt agraïdes i, a més, tens l'oportunitat d'aprendre cada dia coses noves (si tens una mínima curiositat intel·lectual amb els documents que et passen pel davant dels ulls).

Aquí podeu llegir un comentari a l'enquesta d'Adecco publicat al bloc de la Biblioteca Regional de Múrcia: http://brmu.blogspot.com/2011/08/soy-bibliotecario-soy-feliz.html.

Ressons de França

L’ADBS (Association des professionnels de l’information et de la documentation) és l’associació més important del nostre sector a França, amb prop de 5.000 membres. L’any passat (2010) va portar a terme (amb l’ajuda d’una empresa especialitzada) un estudi entre els seus associats que analitzava els tipus de feina i els salaris, com també altres detalls sobre la professió. Anteriorment, els anys 1993, 1999 i 2005, ja havia realitzat un estudi similar.

Les principals dades d’aquest estudi es van presentar públicament el passat 8 de juliol, a París, en una jornada de l’associació on assistiren uns 200 membres. Els resultats complets de l’enquesta es poden veure al lloc web de l’ADBS:

Enquête métiers salaires 2010 [en línia]. Paris: ADBS, [2011]. 4 p. https://www.abd-bvd.be/wp-content/uploads/2011-1_Lebigre.pdf.

I el darrer número de la revista publicada per l’ADBS, Documentaliste: Sciences de l’information (vol. 48, no 2, juillet de 2011, no disponible en línia) conté un dossier amb diversos articles relacionats amb la situació professional a França.

Heus ací un resum de les dades més destacades de l’estudi, que ens poden ajudar per veure si la situació francesa i la catalana estan molt allunyades o no.

Les dades es van obtenir per una enquesta distribuïda en línia entre setembre i novembre de 2010, que va ser contestada per 2.820 persones.

Pel que fa al gènere: el 84 % són dones, i el 16 %, homes.

El tipus d’empresa on treballen: el 50 % al sector públic; el 41 %, al privat (el 9 % restant, no responen o treballen en altres situacions).

Els tipus d’activitats desenvolupades més habituals:

• Gestió i tractament documental, 60 %
• Cerca d’informació i vigilància tecnològica: 51 %
• Realització de productes i serveis: 37 %
• Gestió de la informació: 28 %
• Concepció o administració de models i de sistemes d’informació: 16 %

Algunes opinions sobre la influència tecnològica en la professió:

Gairebé el 80 % dels enquestats es declaren molt influenciats en el seu treball per l’ús de motors de cerca (com Google) i el 60 %, pel seguiment de llocs web (com RSS).
Menys del 20 % diuen trobar-se afectats per l’emergència de les xarxes socials o la publicació en accés obert.

Com veuen l’evolució de la professió?

Per gairebé una quarta part dels enquestats, la situació millora: la tecnologia modernitza la professió i justifica la presència de professionals per tractar amb les fonts d’informació que són cada vegada més importants; així es genera un valor afegit de reconeixement.

Però per l’altre cantó, també quasi una altra quarta part, opina que la professió es deteriora: les eines d’accés a la informació (cercadors populars) són vistes com una competència a menys cost, que provoquen una devaluació de la professió. La manca de reconeixement i de visibilitat dels llocs de treball comporta problemes d’ocupació. El marge per a la millora sembla limitat. Aquests professionals se senten els primers perjudicats per la crisi. La professió esdevé massa tècnica i orientada cap a la informàtica.

Satisfacció amb la feina.

El 85 % dels que contesten manifesten estar satisfets amb la seva feina. Entre els motius de satisfacció, el 86 % dels enquestats esmenten l’interès del camp de treball; el 85 %, l’autonomia; el 88 %, la utilitat de la seva feina; el 80 %, la relació amb els usuaris, i el 78 %, la varietat de tasques.

En general, el 63 % dels enquestats se senten reconeguts per la seva feina, per part de la seva organització.

La percepció del reconeixement de les seves funcions és una mica ambivalent: una meitat deplora la manca de reconeixement com un factor principal d’insatisfacció, mentre que al mateix temps, dos terços creuen que el seu treball és reconegut dins de la seva organització. Més de 4 de cada 10 enquestats també assenyalen la manca de progrés en la seva carrera i un salari molt baix. No obstant això, només una cinquena part dels entrevistats es planteja canviar de feina.
Pel que fa als salaris, el sou mitjà anual se situa en 26.350 euros (és a dir, uns 34.220 euros bruts a l’any). Això és un 10 % superior al salari mitjà a França. En comparació a l’estudi efectuat per l’ADBS el 2005, el salari mitjà ha augmentat un 15,1 % (és a dir, ha experimentat una taxa anual de creixement del 2,8 % de mitjana).

Tanmateix, es detecten variacions importants pel que fa a la remuneració:
Els homes cobren més que les dones: 28.000 euros enfront de 25.000 (aproximadament).
Els llocs de comandament, 30.000 euros enfront dels 20.000 dels que no tenen responsabilitats.
28.000 euros per als que tenen més de 40 anys enfront dels 20.000 euros per als menors de 30 anys.

Segons el tipus d’empresa: 29.000 euros en el sector privat enfront de 23.000 en el públic o paraestatal. 28.000 euros en les estructures de 250 empleats o més, enfront dels 22.000 a les pimes.

Pensem que estudis com aquest ajuden molt a saber on som, i poden servir per imaginar cap on volem anar.

Felicitem l’ADBS per aquesta iniciativa, i tant de bo que a Catalunya poguéssim disposar també d’estudis comparables.