Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Isidro Aguillo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Isidro Aguillo. Mostrar tots els missatges

dijous, 3 de maig del 2012

Els bibliotecaris hem de ser més tecnòlegs

Això és el que promulga en diversos treballs, entre d'altres autors, Isidro Aguillo, i darrerament, en l’article de presentació d’un dels últims números de la revista El profesional de la información (vol. 21, núm. 1, gener-febrer 2012). Que, aprofito per dir, és d’accés gratuït per als col·legiats, des de la intranet del Col·legi: una altra bona iniciativa del nostre Col·legi!


Aguillo, Isidro F. «Tecnologías, investigación y futuro de la profesión». El profesional de la información, vol. 21, n.º 1 (enero-feb. 2012), p. 5-7. Disponible en línia des del Campus de la UB a: http://www.metapress.com/content/v26223672l238268/fulltext.html

I hi estic totalment d’acord, perquè les tecnologies són un pilar de la nostra professió. No podem ser només uns usuaris avançats. Hem de poder dominar les eines per oferir els resultats que a nosaltres ens interessin. Això en qualsevol context (biblioteca pública, universitària...), però especialment si hem de vendre’ns a les empreses (és el que hi ha si les administracions no convoquen places), els hem de convèncer amb un llenguatge tecnològic.

Així doncs, si fa temps que vam acabar la carrera, ens haurem de reciclar també en aquest àmbit. I és més: haurem de trobar la col·laboració amb informàtics per compartir projectes junts. Deixeu-me reproduir alguna frase de l’article original:

«El éxito de los profesionales de la información en los próximos años dependerá de su compromiso con la investigación y desarrollo en las áreas de identificación, acceso, recuperación, almacenamiento, descripción y puesta en valor de la ingente cantidad de recursos disponibles. Este esfuerzo de investigación debe ser coordinado con los informáticos, no ya para recabar su colaboración en tareas técnicas y desarrollos puntuales, sino para realizar avances significativos en áreas de frontera de la ciencia de los contenidos.»

«Las interfaces de acceso a la información evolucionarán hacia el reconocimiento del habla, la comprensión del lenguaje natural y la traducción multilingüe “instantánea”.»

«La información en la Web va a seguir creciendo a ritmos exponenciales, y sus formatos y estructuras se hacen cada vez más complejos, lo que podría aumentar las posibilidades de que nuestros profesionales fueran expulsados de ciertas áreas, como lamentablemente ya estamos viendo que ocurre en bastantes casos. Sirva como ejemplo la escasa presencia de aplicaciones (apps) en cualquiera de las tiendas online realizadas o inspiradas por documentalistas.»

Tot seguit enumera una sèrie de camps on la col·laboració entre bibliotecaris i informàtics podria donar molt de si (els comentaris, si no van entre cometes, són meus):

Archivo digital. La nova llei del dipòsit legal (publicada al BOE del 20 de juliol de 2011) estableix que els documents electrònics publicats en línia passen a ser objectes a controlar. Cal desenvolupar molta tecnologia... però molta capacitat d'organització! Segur que des del Padicat podrien dir-hi moltes coses.

Web semántica. «La lingüística computacional, o como quiera que llamemos a esta disciplina, debe entrar en el curriculum de nuestros másteres.»

Acceso abierto. Hem de fer que els investigadors tinguin un accés més fàcil als repositoris.

Web 2.0 o Web social. Falten aplicacions tipus Facebook més específiques, per a comunitats determinades (vegeu http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/02/nova-xarxa-social-per-futurs.html).

Multimedia. «El vídeo es un formato perfectamente catalogable, con herramientas informáticas capaces de describir contenidos, separar secuencias, transcribir diálogos o identificar música.»

Web móvil. «No veo la necesidad de invertir más esfuerzos en una web específica y distinta para los dispositivos móviles.»

Evaluación de calidad. «Un potencial para el cual estamos plenamente preparados, pero que aplicamos con dificultad y hasta con recelo. Me refiero fundamentalmente a la identificación y explotación de recursos de calidad, aplicando criterios que deben ser menos automáticos y más rigurosos.»

En relació a aquesta idea, de la importància que té ser hàbils amb les tecnologies, com a competència bàsica de la nostra professió, voldria referir-me a una notícia breu que va aparèixer ja fa uns dies (el 12 de març proppassat).

Es tracta d'un apunt del bloc de l’empresa Setesca, http://www.setesca.com/?p=329. S'hi diu que «el 90 % de los responsables de los departamentos TIC [de las empresas] consideran que los recién licenciados en informática no disponen de la formación necesaria en herramientas las informáticas esenciales para la empresa, como la programación y gestión de ERP’s [enterprise resource planning], herramientas de BI [business intelligence], o la gestión de entornos de productividad.»

Més endavant es diu «Por otro lado, otra de las oportunidades que destacan los responsables TIC en los titulados, es el conocimiento de herramientas básicas y claves en informática profesional como son los principales ERP’s, gestión documental y funciones básicas como la programación de aplicaciones profesionales, o el mantenimiento y gestión de aplicaciones de gestión de sistemas como herramientas de virtualización, correo electrónico o gestión de redes de comunicaciones.»

Com podem veure, les funcions que s'anomenen tenen a veure directament amb la formació que reben els nostres graduats i màsters de la nostra àrea. Davant d'això ens vénen sentiments contrastats: és llàstima que no s’identifiquin aquestes àrees de treball com a pròpies dels bibliotecaris (si convé, amb denominacions més modernes, d’acord); però és interessant que almenys s’identifiquen aquestes necessitats per al bon govern de les organitzacions. Si un dels nostres professionals es presenta a l’empresa i demostra que domina aquestes competències, crec que té futur...

(Al web de Setesca no he sabut trobar l’informe complet en què es basa l’apunt del seu bloc, que comento...).

Doncs aquest és el repte. Confiem que el grau –del qual tot just el curs que ve començarem a implantar el quart curs– proporcioni uns bibliotecaris plenament dotats de rudiments tecnològics per desenvolupar-se en el món de la informació; però, sobretot, amb ganes de fer-ho i amb ganes de col·laborar en equips multidisciplinars. La tecnologia té això: que és dels elements més canviants, i que requereix una actualització contínua de coneixements.

ACTUALITZACIÓ. L'informe de Setesca esmentat més amunt porta per títol Estudio SETESCA sobre la evolución del sector TIC en Catalunya 2011 i es pot consultar en línia a: http://www.setesca.com/wp-content/uploads/Estudio-SETESCA-Evoluci%C3%B3n-Sector-TIC-en-Catalunya-2011.pdf. S'ha fet a partir d'una enquesta en línia a 1000 directius de tot Espanya i d'entrevistes personals a 180 responsables de tecnologies. Es presenten els principals resultats i es plantegen unes conclusions.




dilluns, 13 de febrer del 2012

Informació i Documentació: de ciències o de lletres?

Hi ha estudiants que comencen la carrera amb la noble il·lusió d’acabar treballant com a responsables d’una biblioteca convencional. Fa anys demanava als alumnes de primer curs, el primer dia de classe, els motius pels quals havien escollit aquests estudis. Recordo que molts deien una cosa com ara «M’agrada molt llegir». Està clar que venien amb una idea una mica desvirtuada del que és la feina quotidiana.

Il·lustració: dullhunk
En quin àmbit del coneixement s’haurien d’inscriure els nostres estudis? Crec que pel conjunt de la població estem ubicats entre les humanitats. Però si mirem les assignatures del grau actual ben poques es podrien classificar en aquesta branca; potser Història social del coneixement? (Quan jo estudiava hi havia matèries com Literatura universal, Terminologia científica o Català.) Sí que és cert que una part de la nostra tasca té relació amb la lingüística aplicada o computacional: quan hem de representar (amb paraules) les matèries de què tracta un document.

La ubicació entre les ciències socials crec que és la més habitual, si consultem classificacions de l'entorn acadèmic. I és lògic: treballem per oferir un servei a persones, així que hem de conèixer les seves característiques, interpretar les seves necessitats, administrar unitats i serveis, planificar activitats, elaborar productes... Activitats ben pròximes a la sociologia, la direcció i administració d'empreses...

Però donada la nostra necessitat de dominar eines i aplicacions tecnològiques, els nostres ensenyaments també es podrien considerar dins de la ciència i la tecnologia. A més de saber desenvolupar programari, hem de conèixer l'especialitat de la bibliometria (que utilitza bàsicament fonaments aritmètics i estadístics), la qual és ben pròpia de la nostra professió.

De fet, fa uns dies, Isidro Aguillo (http://www.directorioexit.info/ficha67) va publicar una nota a Thinkepi on, precisament, defensava aquesta posició: «El año de las ciencias sociales y humanas». Formarà part de l'Anuario ThinkEPI 2012. De moment es pot llegir a: http://www.thinkepi.net/el-ano-de-las-ciencias-sociales-y-humanas

No és només un article de caire epistemològic. S'hi aboquen opinions dures sobre la pobra preparació que –segons l'autor– tenen els professionals quan acaben la formació universitària. Dedica també uns paràgrafs a criticar l'allunyament de la formació professional de les necessitats reals del món laboral. Igualment posa en qüestió el nivell mitjà de la recerca en el nostre camp.

En conclusió: un interessant treball de reflexió (auto)crítica, ben recomanable de ser llegit!