Ho puc afirmar des de la meva experiència, perquè ja fa molts anys que em dedico a la docència. De sempre han existit mecanismes de revisió dels continguts de la carrera. Pot ser que aquesta revisió no s’hagi portat a terme de la manera més àgil o ràpida o profunda com es voldria. Però cal tenir en compte les limitacions del context: un cert encotillament de les estructures administratives (normatives universitàries i limitacions legals) i la dificultat d'arribar als consensos necessaris entre les persones implicades. Però sempre hi ha hagut la voluntat i la pràctica de la revisió contínua.
- Auckland, Mary. Re-skilling for research [en línia]. London: RLUK, Research Libraries UK, January 2012. II, 112 p. <http://www.rluk.ac.uk/files/RLUK%20Re-skilling.pdf>. [Consulta: 22 abril 2012].
Primer punt: donat que els investigadors presenten nous requeriments, les biblioteques i els bibliotecaris s'hi han d'adaptar, per tal d'atendre adequadament les seves necessitats. Segon punt: cal saber de quina manera hem de canviar, els bibliotecaris, per assolir aquest objectiu.
L'estudi comença descrivint les necessitats dels investigadors i el seu comportament quan cerquen informació, i el paper que han de jugar els bibliotecaris en aquest context. La segona part del treball se centra en les habilitats o competències que han de dominar els bibliotecaris que donin suport als investigadors: se n'identifiquen 32. D'aquestes, n'hi ha nou que es considera bàsic que siguin dominades pels bibliotecaris d’avui en dia, perquè en el futur immediat seran més i més necessàries:
- Capacitat per assessorar sobre la preservació dels resultats de recerca
- Coneixements per assessorar sobre la gestió d'informació, des de l'adquisició, l'accés, la preservació, la portabilitat...
- Coneixements per donar suport als investigadors en el compliment dels diversos mandats dels finançadors, com la publicació en accés obert
- Coneixements per assessorar sobre les possibles eines de manipulació de dades segons disciplina
- Coneixement per assessorar sobre la mineria de dades
- Coneixement per promoure i assessorar sobre l'ús de metadades
- Capacitat per assessorar sobre la conservació de la documentació del projecte, per exemple, la correspondència
- Coneixements de fonts de finançament de la recerca
- Habilitats per desenvolupar esquemes de metadades, i assessorar sobre la disciplina / matèria de normes i pràctiques, per a projectes de recerca individuals.
La metodologia seguida combina la revisió dels treballs publicats recentment, més una enquesta passada a una vintena de biblioteques de recerca (concretament, a 169 bibliotecaris). També s’ha recollit informació de centres universitaris de formació bibliotecària al Regne Unit, els Estats Units i Austràlia: se’ls demanava quines estratègies formatives estan duent a terme per formar els futurs bibliotecaris.
De fet no es pot parlar dels investigadors com d'un grup homogeni quant a models de comportament en la recerca: existeixen diferències segons les disciplines i segons l'estadi de la seva carrera. En les conclusions, l'estudi assegura que no n'hi ha prou de treballar les competències fins ara existents. Per exemple, fins ara s'havia treballat força les habilitats de formació d'usuaris.
Cal que les biblioteques tinguin una actitud activa per facilitar els serveis que els investigadors necessiten, i que portem a terme la nostra feina amb la rapidesa que correspon als models de treball d'aquests usuaris.
Cal que les biblioteques disposin de prou personal i que aquest personal estigui prou ben preparat perquè pugui oferir el suport a la recerca que s'espera de les biblioteques.
Molt recomanable la part de l'estudi que tracta sobre els aspectes millorables de la formació professional dels futurs bibliotecaris.
Ara fa cosa d'un any, el RLUK va publicar un altre informe de força interès, que va ser ressenyat per Ángel Borrego a Blok de BiD: «El valor de la biblioteca per a la recerca» (20/04/2011): <http://www.ub.edu/blokdebid/ca/content/el-valor-de-la-biblioteca-la-recerca>.
ACTUALITZACIÓ: Vegeu una altra ressenya d'aquest treball a Blok de BiD, el 13 de juny de 2012, a càrrec d'Anna Rovira: http://www.ub.edu/blokdebid/ca/node/254.
Hola Amadeu!
ResponEliminaNo no tinc gaire experiència per parlar d'aqueste tema però és mooolt interessant i m'enfangaré una mica.
L'última frase on dius "Molt recomanable la part de l'estudi que tracta sobre els aspectes millorables de la formació professional dels futurs bibliotecaris" m'ha fet donar-li una ullada i a la pàgina 40 del document "Re-skilling for research" llegeixo:
The requirement for Subject Librarians,in their many guises, to have a deep knowledge of their subject is perhaps one of the most controversial skills areas.
Sembla que és una capsa de trons aquest tema! No se com es planteja per les nostres terres ni quines decisions ni moviments hi ha hagut al respecte.
Ara que només hi ha el grau, que la gent no té un duro, que el preu del crèdit només pot anar fins a l'infinit i més enllà...d'on treure'm bibliotecaris amb perfils híbrids? si bé amb la diplomatura de curt cicle y la llicenciatura de segon cicle hi havia força historiadors, linguístes, pedagogs, etc. al nostre mon, ara hem costa veure com hi arribaran, i no parlem de bibliotecaris "STEM" (ciències, tecnologia, enginyeria, matemàtiques), que per aquí mai han tingut ni tan sols massa crítica per a que fos considerat un "colectiu" per més que la E.Currás porti dècades escrivint sobre la casuística.
No s'ha plantejat fer alguna cosa similar al MLIS dels EUA o a utilitzar la fórmula dels "minor" però sense les rigideses amb que s'ha aplicat aquí? crec que als EUA es pot fer un minor d'un camp totalment diferent al "major" que s'estigui cursant. I no ho dic per a que els graduats en documentació es re-especialitzin en lo seu, ho dic per a que vingui gent d'altres camps i ajudin a la professió a anar més enllà (aquí tinc la intuïció que ja entro en terreny minat).
I mira que ja arrivem lluny i hi ha iniciatives molt interessants que hem sembla que funcionen molt bé i amb èxit entorn als bibliotecaris temàtics (son valents i llestos això està clar!), però en centres de recerca, suport a doctorands i usuaris "sofisticats" crec que si volem donar el millor servei hauríem de coneixer el camp d'estudi amb una certa profunditat i poder parlar el mateix llenguatge que el nostre usuari, inclòs el matemàtic és clar.
Gran bloc i gran tema Amadeu!
Jordi
Jordi,
ResponEliminaT’agraeixo el comentari! I no tinguis cap por d’intervenir sempre que vulguis.
Coincideixo amb tu en la importància que tenen els coneixements temàtics dels bibliotecaris. De fet, com més cultura tinguem –en general, tant sigui de caire tècnic, científic o... d’argot juvenil!– més bé comprendrem els usuaris i la informació que passi per les nostres mans.
Òbviament, si disposem d’estudis especialitzats en un camp concret tindrem molt d’avantatge en aquest sentit. Conec alguns casos en què això es dóna i és perfecte (recordo exemples en una biblioteca de música, en un centre de documentació de legislació, en una biblioteca universitària de ciències...). Però realment no són casos molt habituals.
La majoria de bibliotecaris tenen únicament la formació bàsica del nostre camp. I lògicament, quan es comença a treballar en aquestes condicions, això significa un handicap. Aquesta mancança es pot veure compensada amb el temps: els anys de pràctica i la curiositat intel·lectual que ens caracteritza ens permetran moure’ns amb comoditat entre la terminologia especialitzada de cada camp. (Em ve al cap ara el cas d’una bibliotecària «històrica», Maria Serrallach, que fou pionera en l’àmbit de la química, exemple de competència adquirida al lloc de treball.)
A això cal afegir-hi un altre element: la mobilitat laboral actual –sobretot entre els titulats més joves– fa que encara sigui més palesa aquesta manca de coneixements especialitzats.
La discussió «especialitat» versus «generalitat» ve d’antic. Si ens formem en medicina i en documentació mèdica, en sabrem molt d’aquest tema i serem molt bons especialistes; però les possibilitats laborals es veuran molt limitades.
L’estructura dels ensenyaments universitaris a Espanya posen al mercat uns joves titulats amb una gamma molt variada de llocs de treball; però amb uns coneixements de cada camp molt limitats.
És difícil de trobar una solució òptima...