Analista-indexador – Catalogador. «Garanteix el tractament intel·lectual dels documents; extreu dels documents les dades textuals, conceptuals o factuals, les codifica o les formalitza amb la finalitat d'alimentar una base de dades o d'elaborar un producte documental d'alta qualitat.»
No es tracta pas d'un perfil nou; però en parlo avui perquè fa pocs dies, navegant per Internet, vaig anar a parar a la pàgina web d’una associació que agrupa els indexadors britànics i irlandesos: Society of Indexers: http://www.indexers.org.uk/
La feina d’aquests professionals es tradueix en els índexs analítics (o senzillament, índexs) que són les llistes de conceptes extrets d’una obra, ordenats normalment alfabèticament, que serveixen per facilitar la recuperació precisa del seu contingut.
Els índexs apareixen típicament al final de les obres de consulta publicades en paper (o pdf), però també són prou freqüents en obres de coneixements en general, manuals... Són eines molt útils per recuperar amb rapidesa conceptes rellevants. I als webs, qui diu que no poden ser útils? Quan un lloc web és compost per molta informació, què millor que un índex alfabètic per recuperar la pàgina desitjada?
 |
| Índex del lloc web de l'International Finance Corporation |
Una altra aparició molt útil dels índexs analítics és en les revistes. Per exemple, són exemplars els índexs que Jesús Gascón va fer dels 30 primers números de la revista Item: http://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/34206/34070
A la diplomatura existia una assignatura optativa dedicada en part al tema:
Elaboració d'índexs i resums documentals, de 4,5 crèdits. El seu pla docent és aquí:
http://www.ub.edu/grad/plae/AccesInformePD?curs=2011&codiGiga=351050&idioma=CAT&recurs=publicacio
Elaborar un bon índex analític és una tasca entretinguda, per a la qual calen uns coneixements propis del bibliotecari. L’experiència em diu que als manuals o tractats en anglès és molt més habitual trobar índexs analítics que no pas en els publicats en català o castellà. La decisió d'incloure o no aquesta eina sol correspondre a l’editorial, no pas a l’autor dels continguts.
Crec que una oportunitat de feina és oferir-se com a «indexador» a les editorials que publiquen obres de coneixements (tant de ciències com de lletres). No cal dir que un llibre que aparegui publicat amb aquesta eina de recuperació guanya molt en qualitat.
Si consulteu la pàgina de l’associació d’indexadors anglosaxons trobareu molta més informació i arguments per promocionar aquesta feina entre els possibles clients (les editorials). Veureu també que des de 1958 publiquen una revista especialitzada, The indexer (http://cataleg.ub.edu/record=b1370828~S1*cat).
També hi trobareu les tarifes recomanades per a aquesta feina:
«As from 1 January 2012, the Society recommends indexing rates of £21.95 [27 €] an hour, £2.45 [3 €] a page or £6.64 [8,25 €] per thousand words for an index to a straightforward text.»
Enllaços relacionats:
Article sobre «índexs» de la Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%8Dndex
Society of Indexers: http://www.indexers.org.uk/
Això em recorda l'índex que vaig crear fa alguns anys d'un fons d'arxiu històric. Quina feinada!
ResponElimina