 |
| Imatge de Leo Reynolds |
La idea que va inspirar l'aparició del bloc era la de donar a conèixer informacions sobre la realitat professional del bibliotecari –entesa en el seu sentit més ampli– que podien escapar al coneixement general. No hi ha un gran volum d'opinions o valoracions personals, tot i que sovint es complementen les notícies amb altres informacions relacionades. En general els missatges transmeten optimisme, però no volen ser xirois.
El públic objectiu que tinc en ment quan escric els apunts és variat: penso en l'estudiant que comença a obrir-se camí en el món laboral, i també en el bibliotecari inquiet que desitja conèixer una realitat més àmplia de la que l'envolta. Insisteixo que faig servir la paraula «bibliotecari» per designar l'ampli espectre de professionals relacionats amb la informació i la documentació, i que treballen en contextos i funcions molt variats.
Estic agraït a tots els lectors anònims i a tots aquells que han deixat algun rastre en forma de comentari a alguna entrada al bloc. I animo a tothom a aportar suggeriments, idees o temes a desenvolupar.
En el missatge d'avui, i seguint amb el to habitual, vull fer-rme ressò d'un parell d'entrades escrites per col·legues, i publicades en altres blocs, que aporten una visió realista i optimista alhora de la situació bibliotecària a Catalunya.
En Josep Vives (cap del Servei de Biblioteques de la Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural) va fer una aportació el passat 24 de novembre al bloc d'ESCACC, Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura, que portava per títol «Biblioteques 2.0: readaptant-se constantment»: http://bloc.escacc.cat/2011/11/biblioteques-2-0-readaptant-se-constantment/
N'extrec algun paràgraf i us animo a llegir l'escrit sencer:
«Les biblioteques públiques, les que es dirigeixen al públic en general i que s’engloben en l’anomenat Sistema de Lectura Pública de Catalunya, són actualment un dels èxits col•lectius dels quals podem estar més orgullosos al nostre país. L’acció coordinada, en diferents graus d’intensitat, del Govern de la Generalitat, de les diputacions provincials, dels consells comarcals i dels ajuntaments (que en són els titulars i qui més esforços hi dediquen) ha permès que actualment puguem gaudir d’un molt bon conjunt de biblioteques. Els índexs d’ús d’activitat d’aquests equipaments no paren de créixer any rere any i això és gràcies, en part, a com els professionals bibliotecaris han sabut adaptar aquests equipaments a les necessitats derivades de la Societat de la Informació.»
[...]
«Des d’aquest punt de vista [el de la interacció entre la tecnologia i el món de les biblioteques] se m’acudeixen quatre eixos que poden ésser considerats en allò que respecta al futur de les biblioteques:
• Foment de la lectura en un entorn digital.
• Reptes de la digitalització i canvi en el model de servei i de negoci.
• Evolució futura de les biblioteques públiques en un entorn fortament tecnològic.
• Capacitat d’assumpció de costos de la informació electrònica.»
Per una altra banda, un bloc que considero «de capçalera» per als bibliotecaris catalans actuals és el que anima des del 18 de gener de 2008 en Lluís Anglada: Bdig: biblioteques digitals i cooperació (http://bdig.blogspot.com). Gràcies a la seva llarga experiència en llocs estratègics i a la participació en organismes nacionals i internacionals, en Lluís disposa d'un bagatge molt ampli, al qual afegeix el seu esperit crític i agut, i ens regala tot sovint amb comentaris d'un interès ben alt.
Una de les seves darreres entrades, la del 27 de novembre, porta per títol «Les biblioteques catalanes i la crisi: una mirada cap endavant» (http://bdig.blogspot.com/2011/11/les-biblioteques-catalanes-i-la-crisi.html).
En destaco també algun paràgraf:
«Malgrat partir de situacions deficients i comptar amb una tradició immediata inferior, en molts aspectes i realitzacions les biblioteques de Catalunya s’han modernitzat i posat a un nivell similar al de països europeus. Les activitats de la Biblioteca de Catalunya, les de les biblioteques municipals i les de les universitàries presten sòlids serveis a les respectives comunitats i s’han consolidat com a realitats d’èxit en el context bibliotecari dels països del nostre entorn geogràfic i socioeconòmic.»
[...]
«Els recursos però no són suficients per explicar els encerts de la millora bibliotecària experimentada en els darrers anys. Aquesta s’ha basat en tres factors:
• La internacionalització, és a dir, en el seguiment dels millors i més moderns desenvolupaments a nivell mundial en l’àmbit de les biblioteques per tal d’adaptar-los a la realitat catalana.
• La professionalitat en la gestió, basant aquesta en personal especialitzat que ha planificat l’assoliment dels objectius plantejats a nivell polític i ha gestionat els recursos amb criteris de servei públic.
• La cooperació intensa a nivell de Catalunya, tant entre les biblioteques del mateix tipus com entre les que serveixen a diferents tipus d’usuaris amb els resultats de tenir avui un sistema bibliotecari més eficient i més eficaç.»
[...]
«Catalunya està vivint intensament la profunditat dels canvis que està comportant a nivell mundial passar d’una societat industrial a una d’informacional. Cada vegada més la riquesa, el benestar i la felicitat de les comunitats i de les persones tindran el seu origen en processos que s’inicien en la informació. Al llarg de la seva història, les biblioteques han fet això, proporcionar informació i també formar en com usar aquesta informació.»
Us en recomano la lectura sencera.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada