Alfonso Simón signa un petit reportatge publicat a Cinco días el passat 11 de gener de 2013: «Los profesionales más buscados en 2013». Recull les opinions de representants de diverses empreses del sector de la col·locació laboral. Sintetitzant, aquestes serien les futures professions demanades (no tradueixo les denominacions originals):
Ingenieros, consultores, especialistas en el mundo digital dispuestos a salir al extranjero
Director de innovación
Responsables de recursos humanos
Responsables de desarrollo de negocio y de exportación
Directivo de marketing online
Gestores sanitarios
Ejecutivos que sean emprendedores
Responsable financiero de proyectos
Digital manager
Chief digital officer
Jefe de contenidos en línea
Directores de comercio electrónico
Programadores para iPhone y Android
Community manager, social media manager
Desarrolladores o consultores SAP
Consultores de business intelligence (que analizan datos sobre negocio y clientes).
A la font original trobareu més detalls: http://www.cincodias.com/articulo/directivos/profesionales-buscados-2013/20130111cdsdir_1/
Amb un títol molt semblant («Los 10 trabajos más demandados en el futuro») es va publicar ja fa uns mesos (el 17 d’octubre de 2012) a El economista una llista de perfils acompanyada d’uns comentaris molt breus. En aquest cas no sembla una informació gaire contrastada: no s’esmenten per a res les fonts ni la metodologia usades. Més aviat sembla un estirabot, una broma no gaire pròpia d’un periòdic que vol projectar una imatge seriosa.
Heus ací la llista (també respecto la llengua original):
Arquitecto espacial
Bioinformático
Periodistas de audiencias segmentadas
Abogado/asesor global
Nanomédico
Policía climático
Cirujano de memoria
Granjero de productos transgénicos
Especialista en avatares
Reciclador de uranio
Aquí la font original de la notícia: http://listas.eleconomista.es/emprendedores/1428-los-10-trabajos-mas-demandados-en-el-futuro
Crec que no es dóna ni una coincidència entre les dues llistes. No sé si aquesta mena de rànquings són gaire útils. Per descomptat, dubto del segon. Però si algú hi troba algun perfil del seu gust... Somiar és lliure!
Una entrada molt "currada", com gairebé totes les d'aquest blog.
ResponEliminaNomés afegir-hi un toc més "d'intel·ligència emocional" en aquesta selva que s'ha convertit avui dia la societat per trobar un lloc de feina: no cometeu l'error que jo vaig cometre, no estudieu una carrera per diners, perquè tingui més demanda, estudieu el que realment us apassioni, perquè d'altra manera és molt probable que acabeu amb trastorns d'ansietat.
Salutacions
Gràcies pel comentari. Crec que és un bon consell el que dónes: triar la carrera perquè ens apassioni la matèria i no, per exemple, perquè sigui una carrera de prestigi o per seguir la tradició familiar. De fet, que sentim passió per alguna cosa em sembla un indici molt positiu d'humanitat. Dedicarem el millor de nosaltres a allò que sigui, i en traurem el màxim rendiment.
ResponEliminaAra bé... algú deia que està bé que puguem dedicar-nos a allò que ens agrada; però potser està millor que ens agradi allò a què ens dediquem. No sempre podem triar feina o altres circumstàncies de la nostra vida. I no sempre ens esforcem per trobar el cantó positiu de les coses...
Salut!