Sóc bibliotecari, però no sóc el que semblo

Em va agradar força una entrada del blog d'Albert Valero titulada «Documentalistas: el síndrome de la boca pequeña», publicada el 3 de setembre de 2013.

Fotografia: Hotblack

 Relata una situació en què de segur que ens hem trobat algun cop: un familiar, amic o conegut ens pregunta: «I tu a què et dediques?» Llavors ens posem nerviosos, no tenim la resposta assajada, no ens surten les paraules adequades, i el nostre interlocutor es queda igual, perquè no entén gairebé res del que li diem, o la imatge que transmetem de la nostra feina és molt simplificada.

I és que l’Albert té més raó que un sant: hem d’adequar el llenguatge que utilitzem al nostre destinatari. I abans que res, hem d’estar convençuts nosaltres mateixos de la nostra funció dins de l’empresa o organització on ens trobem treballant.

Proposa un exercici que ens pot anar bé de practicar: imaginem que ens trobem en l’ascensor d’un edifici d’oficines i tenim només 60 segons per explicar «a què ens dediquem» a la persona que comparteix el viatge amb nosaltres. Ho hem de fer «de manera clara, comprensible y sin ambigüedades».

Proposa un esquema de resposta i posa uns exemples. Resoldre bé aquesta situació de definició de la feina d’un mateix és el primer pas per poder-nos vendre quan sigui el moment.

No sé si hem d’arribar a l’extrem d’un col·lega nostre, que ha titulat una pàgina web personal I don't look like a librarian!

És que si no ens promocionem nosaltres mateixos, ens pot passar com a l'ós panda: tothom reconeix que és molt bonic... però està en vies d'extinció!