No hi ha dubte que les biblioteques es veuen afectades per la crisi, com tots els serveis públics i la societat en general. Aquesta afectació és, majoritàriament, negativa: disminueixen els recursos per a les adquisicions, per a les activitats i per al personal.
Però, en pla positiu, la situació actual ha fet que les biblioteques públiques vegin augmentat el seu valor social (ho posava en relleu la directora de la Biblioteca Jaume Fuster, Carme Galve, fa uns dies a El periódico, tal com vam comentar en una entrada anterior). Les biblioteques acullen gent vagarosa i procuren donar recursos a la gent que busca feina. També, en un altre sentit, podríem dir que la crisi resulta estimulant per als bibliotecaris, perquè ens obliga a escarrassar-nos per ser imaginatius i tractar de fer més amb menys.
De la crisi ja n’hem parlat alguna altra vegada en aquest bloc; però avui em faré ressò d’un parell de fets recents que hi tenen relació. Per un cantó, un bon article sobre el tema de Lluís Anglada, publicat tant al seu bloc com a Thinkepi (el 16 de gener de 2012): «¿Podemos hablar de crisis desde las bibliotecas?»
http://www.thinkepi.net/%C2%BFpodemos-hablar-de-crisis-desde-las-bibliotecas
N'extrec uns paràgrafs, tot convidant-vos a la seva lectura completa:
«El problema no es que si los bibliotecarios y sus asociaciones profesionales no defendemos las bibliotecas no lo hará nadie. El problema es que si no lo hacemos estamos asumiendo su prescindibilidad (y, por cierto, la nuestra como profesionales). Estos reparos en explicar a la sociedad lo que las bibliotecas le aportan demuestran poca confianza en los valores de la biblioteca y en la profesionalidad con que las gestionamos.»
«Vamos a vivir tiempos difíciles y la valoración que la sociedad haga de las bibliotecas dependerá tanto del discurso global que sepamos articular colectivamente como de lo que vean que se hace en las bibliotecas concretas que la gente conoce. Creo que algo podemos hacer racionalizando nuestras actividades, cooperando más y mostrando mejor lo que las bibliotecas consiguen.»
«Finalmente, debemos mejorar la visibilidad de lo que aportamos a la sociedad a la que servimos. Las bibliotecas han estado siempre comprometidas con la efectividad de los recursos que les asignan sus financiadores, pero lo han hecho tradicionalmente con estadísticas de uso. Pero éstas dicen o “significan” ya poco y las bibliotecas debemos encontrar nuevos sistemas para mostrar a la sociedad que nos financia que “vale la pena” seguir invirtiendo e invertir aún más en bibliotecas.»
També la Fundación Germán Sánchez Ruipérez ha publicat recentment, al seu bloc, un parell d'entrades sobre aquest tema de la crisi: «Bibliotecas y crisis económica», que bàsicament reprodueixen i comenten les estadístiques oficials (que arriben fins a 2010):
http://dae.fundaciongsr.com/blog_detalle.php?id=148
http://dae.fundaciongsr.com/blog_detalle.php?id=153
Davant d'aquesta situació, voldria recordar la publicació recent de l'Argumentari professional, per part del Col·legi, nascut justament arran de la crisi, i que ja vam comentar fa uns dies: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/04/documents-en-favor-de-les-biblioteques.html
Encara, i per acabar, vull fer-me ressò d'una activitat que tindrà lloc demà passat al voltant de la situació de recessió econòmica en què ens trobem i la seva vinculació amb les biblioteques. Es tracta de la celebració, el pròxim 26 d'abril, d'una nova edició de l'Aula Jordi Rubió i Balaguer, a la Facultat.
Probablement, sabreu que amb aquest nom es coneix una sèrie de jornades de reflexió i debat sobre temes d'actualitat del món bibliotecari a Catalunya. L'edició anterior, del novembre de 2011, fou ressenyada en aquest bloc (http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/12/notes-duna-conferencia-sobre.html) ja que es va dedicar a un tema que li és ben propi (l'emprenedoria en el nostre àmbit).
Doncs bé, la pròxima convocatòria de l'Aula Rubió, del 26 d'abril, porta per títol «La biblioteca pública i la seva funció social en temps de crisi». Hi participaran Josep Mayoral (alcalde de Granollers), Assumpta Bailac (gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona), Isabel Blanco (consultora de la Corunya), Cristóbal Guerrero (director de la Biblioteca Pública Municipal de Camas, Sevilla), José Antonio Gómez Hernández (professor de la Facultad de Comunicación y Documentación de la Universidad de Murcia).
Tindrà lloc a la Facultat, entre les 17 i les 19 h: una xerrada i una taula rodona. L'assistència és lliure. Aquí trobareu els detalls: https://www.ub.edu/portal/web/informacio-mitjans-audiovisuals/aula-jordi-rubio-i-balaguer (Curs 2011-2012).
ACTUALITZACIÓ: La biblioteca de la Facultat, com té per costum quan se celebra una Aula Jordi Rubió, ha publicat una guia de lectura sobre el tema. La podreu veure aquí en pdf: https://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/24647
Hola Amadeu!
ResponEliminaDisculpa que et pregunti això aquí, però per treballar en una biblioteca pública, que cal fer?
Moltes gràcies
Hola,
EliminaGràcies pel comentari. Treballar en una biblioteca pública és una de les feines més cansades que hi ha; però alhora una de les més gratificants. T’animo que ho intentis.
En aquests equipaments hi ha diferents llocs de treball, amb diferents nivells de responsabilitat i diferents requisits de formació.
Per treballar de director o de bibliotecari, cal posseir el grau d’Informació i Documentació (o els títols anteriors, que tot i que ja no s’imparteixen, continuen essent vàlids per sempre: la diplomatura de Biblioteconomia i Documentació i la llicenciatura de Documentació). En canvi per treballar d’auxiliar n’hi ha prou amb el batxillerat o un nivell equivalent.
Per a una descripció de les funcions de cadascun dels tres nivells, pots consultar aquest document: La biblioteca pública a la província de Barcelona: un servei en xarxa. Està publicat el 2002 i es troba disponible en línia: http://www.diba.cat/biblioteques/documentspdf/publicacio_omella_cat.pdf.
A les p. 69-70 hi ha la informació a què em refereixo.
Com potser saps, les biblioteques públiques són un servei municipal, de manera que són els ajuntaments els que convoquen les proves per ocupar els llocs de treball. En el cas de la ciutat de Barcelona, aquest paper el porta a terme el Consorci de Biblioteques de Barcelona.
Actualment, fins que la situació econòmica global no millori, a Espanya es convoquen places públiques amb comptagotes. Així que el màxim a què es pot aspirar de moment és a obtenir un contracte temporal per substituir algú que tingui la plaça, per motiu de vacances, malaltia, maternitat...
De tant en tant es convoquen unes proves per formar llistes d’espera de personal per fer substitucions. Hauries de posar-te en contacte amb el teu ajuntament (i, en el cas de Barcelona, amb el Consorci) perquè t’informin d’aquesta possibilitat.
Si et queda algun dubte, torna a escriure!