L'impacte del procés de Bolonya

El «procés de Bolonya» és una expressió que fa uns anys anava de boca en boca entre estudiants i professors universitaris. Es refereix a una política conjunta dels estats europeus que fou plantejada el 1999 per tal d’aconseguir l’harmonització dels ensenyaments universitaris en un «espai comú europeu». Es va definir l’estructura dels cicles universitaris, es va adoptar el crèdit com a unitat de còmput de les assignatures, es va posar la importància en l’aprenentatge més que no en l’ensenyament, entre d’altres.

El procés d’implantació d’aquesta política es va completar el curs 2010-2011, i certament ha comportat moltes reformes. No només nominals (hem passat de diplomatures o llicenciatures a graus) sinó de funcionament.

Tanmateix, l’harmonització universitària arreu d’Europa s’ha aconseguit en grau divers segons les carreres. En el nostre cas concret, d’Informació i Documentació, la durada del primer cicle varia d’un estat a un altre, i els continguts dels plans d’estudis tampoc coincideixen gaire, considerat a escala europea.

Aquestes diferències dificulten la mobilitat internacional dels estudiants perquè el grau d’equivalència entre universitats és baix. Una de les possibles causes d’aquesta disparitat pot ser la naturalesa mateixa de la nostra professió, que permet ocupar llocs de treball amb perfils professionals tan variats, i cada universitat adopta un enfocament determinat.

Aquesta realitat la podem constatar si visitem les pàgines web de les aproximadament 200 institucions europees que ofereixen formació en Informació i Documentació, però ho podem fer més còmodament si consultem aquest treball, publicat el 2005:

Kajberg, Leif; Lørring, Leif (eds.). European curriculum reflections on library and information science education [en línia]. Copenhagen: Royal School of Library and Information Science, 2005. 241 p. Disponible també en paper (ISBN 87-7415-292-0). <http://www.library.utt.ro/LIS_Bologna.pdf>. [Consulta: 21 oct. 2013].

Més recentment (desembre de 2012) ha aparegut un nou treball sobre el tema. S’ha publicat dins de la col·lecció Library and Information Science, d'Emerald, i està compost per treballs d’autors diversos. El títol del número és Library and Information Science trends and research: Europe: http://ccuc.cbuc.cat/record=b5286361~S23*cat (no disponible des de la UB).

Aquesta obra col·lectiva conté un capítol signat per Anna Maria Tammaro: «The Bologna Process impact on Library and Information Science education: towards Europeisation of the curriculum» (p. 195-215). No he pogut consultar-lo; però la mateixa autora n’ha publicat un resum en una revista que sí que tenim accessible:

Tammaro, Anna Maria. «The impact of the Bologna Process on LIS education» [en línia]. Managing information, vol. 20, issue 2 (2013), p. 41-44. Disponible des de l’entorn de la UB. <http://www.aslib.com/download.php?fld=mi&file=vol_20_issue_2.pdf>. [Consulta: 21 oct. 2013].

La voluntat de convergència europea (i mundial) en la formació dels futurs bibliotecaris és present en diverses entitats: tant per part de l’IFLA (que compta amb una secció dedicada a la formació professional), EBLIDA (European Bureau of Library, Information and Documentation Associations, que el 2004 va crear el grup ILEG, Information Library Education Group, avui en dia no gaire actiu) i EUCLID (European Association for Library and Information Education and Research), que cada any organitza el congrés BOBCATSSS, protagonitzat per estudiants de la nostra especialitat.

Per si no ho sabíeu: el proper congrés BOBCATSSS tindrà lloc a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB entre el 29 i el 31 de gener de 2014. Una oportunitat per coincidir amb col·legues d’arreu i intercanviar punts de vista. Aquí trobareu més informació: http://bobcatsss2014.hb.se/