dimecres, 29 d’agost del 2012

La Facultat incorpora un grau nou!

A partir del proper setembre de 2012, a la Facultat s’hi començarà a impartir també el grau de Comunicació Audiovisual! Aquí podeu veure la notícia al butlletí informatiu de la Facultat:
http://bd.ub.edu/noticies/el-grau-de-comunicacio-audiovisual-ve-la-facultat

Fotografia: LeoSynapse
Aquest grau s’estava fent fins ara a la Facultat de Formació del Professorat, al Campus Mundet de la UB. Havia començat com una llicenciatura de segon cicle el curs 1998-1999 i amb la reforma universitària endegada arran del Pla de Bolonya, s’ha convertit en grau a partir del curs 2010-2011. De manera que el proper curs 2012-2013 començarà el tercer curs.

El canvi d’adscripció de Facultat, aprovat pel Consell de Govern de la UB del passat 19 de juliol, ha vingut motivat principalment per la manca d’espai al Campus Mundet. Aquí veureu informació bàsica d’aquest grau (pla d’estudis, sortides professionals...): http://www.ub.edu/biblio/cav

La Facultat de Biblioteconomia i Documentació passarà doncs a oferir dos graus i comptarà en conseqüència amb un nombre major d’estudiants i de professors.

La majoria de facultats de la UB ofereixen més d’un grau. Per exemple:

Facultat de Belles Arts:
  • Grau de Belles Arts
  • Grau de Conservació-Restauració de Béns Culturals
  • Grau de Disseny
Facultat de Dret:
  • Grau de Ciències Polítiques i de l’Administració
  • Grau de Criminologia
  • Grau de Dret
  • Grau de Gestió i Administració Pública
  • Grau de Relacions Laborals
Facultat de Geografia i Història:
  • Grau d'Antropologia
  • Grau d'Arqueologia
  • Grau d'Història
  • Grau d'Història de l'Art
  • Grau de Geografia
Facultat de Matemàtiques:
  • Grau d’Enginyeria Informàtica
  • Grau de Matemàtiques
Crec que aquesta incorporació no portarà sinó avantatges. Tingueu present que la nota de tall per accedir al grau de Comunicació Audiovisual és alta (a diferència del grau d’Informació i Comunicació). El curs 2012-2013 ha estat de 8,96: http://www.ub.edu/web/ub/galeries/documents/estudis/notes_tall_juny12.pdf

Això significa que hi ha bastants estudiants que no hi poden entrar... Potser alguns d’ells se sentiran atrets per l’altre grau que s’imparteix al mateix edifici... És una mica llastimós pensar que podrem incorporar alumnat al nostre grau d’aquesta manera... però no estem per posar-nos primmirats.

dimarts, 28 d’agost del 2012

Biblioteques al cinema

No és la primera vegada que portem aquest tema al blog. Al llarg de la història del cinema han estat moltíssimes les pel·lícules que de manera principal o bé de passada inclouen biblioteques o bibliotecaris com a protagonistes.

Sense anar més lluny, a la darrera edició dels Oscar (febrer de 2012), tres de les pel·lícules nominades contenien alguna seqüència localitzada en una biblioteca:

My week with Marilyn (Mi nombre es Marilyn), dirigida per Simon Curtis i nominada a la millor actriu principal (Michelle Williams) i al millor actor secundari (Kenneth Branagh).

Imatge obtinguda del blog Des del meu punt de vista


La pel·lícula, basada en fets reals, relata la realització d’una pel·lícula dirigida per Sir Laurence Olivier a Londres, el 1957, on intervé Marilyn Monroe. Durant l'estada de l'actriu a Anglaterra, la Monroe aprofita per visitar el castell de Windsor, i durant una bona estona s'atura per veure la biblioteca reial i per parlar amb el seu bibliotecari, Sir Owen Morshead. Per a més informació: https://reel-librarians.com/2012/05/15/my-week-with-marilyn/

Una altra pel·lícula, guanyadora de cinc òscars i nominada a sis més a la passada edició és Hugo (La invención de Hugo), dirigida per Martin Scorsese.

Fotograma de la pel·lícula Hugo

L'acció de la pel·lícula està situada a París, als anys trenta. L'Hugo és un pobre noi orfe que viu amagat pels racons d'una estació de tren. Una noia el descobreix i junts visiten una bonica biblioteca on busquen la clau d'un misteri. L'escena de la biblioteca ens presenta belles imatges. Per a més informació: http://bibliotecasinfantiles.blogspot.com.es/2012/03/la-invencion-de-hugo-una-acertada.html

La darrera pel·lícula on apareixen imatges de biblioteques és J. Edgar, dirigida pel Clint Eastwood, que relata la vida de J. Edgar Hoover (1895-1972), cap de l'FBI durant una cinquantena d'anys. El protagonista (interpretat per Leonardo DiCaprio) havia treballat durant la seva joventut a la Library of Congress (entre 1913 i 1917). I aquest detall –i imatges d'aquesta biblioteca– apareixen a la pel·lícula.

Foto de Mark Hartsell
Per a més informació:
http://blogs.loc.gov/teachers/2012/03/j-edgar-hoover-the-crimebuster-and-the-catalogers/
http://www.loc.gov/loc/lcib/1105/eastwood.html

Entre la molta informació disponible a Internet sobre el tema, recomano als interessats que vegin una entrada de María Benítez al blog Biblogtecarios: «Cine, bibliotecarios y bibliotecas», apareguda ara fa cosa d'un any, el 31 d'agost de 2011: http://www.biblogtecarios.es/mariabenitez/cine-bibliotecarios-y-bibliotecas.

Ens agrada que les biblioteques (i els arxius i la informació i la documentacio, en general) apareguin als mitjans de comunicació de masses! Ja ho veureu, vindrà un dia que a les aules de la Facultat no s'hi cabrà...

En relació a aquest tema podríem afegir que algunes biblioteques organitzen projeccions de cinema per tal d'apropar uns bons exemples d'obres del setè art als seus usuaris i també com a mesura per divulgar l'existència de la biblioteca mateixa. Per exemple, a la Biblioteca Pública de Lleida.

També a la Facultat hem projectat, algunes vegades, pel·lícules que tenien relació amb algun aspecte de la nostra professió, com a instrument per incentivar el debat i la participació de l'alumnat. Aquí veureu informació de les darreres edicions: http://www.ub.edu/biblio/cine-forum/

Per anar acabant, una breu referència a un article recent de la magnífica revista francesa BBF, disponible en línia:

Fioretti, Hoël. «Les bibliothèques au cinéma» [en línia], BBF, tome 57, n° 4 (juillet 2012), p. 60-63. <http://bbf.enssib.fr/consulter/bbf-2012-04-0060-001>. [Consulta, 11 jul. 2012].

Però bé, no només parlem de coses passades!

La Filmoteca de Catalunya acaba d'anunciar un cicle de pel·lícules titulat «Tota la memòria del món: biblioteques i cinema» que es projectarà des de final de setembre fins al novembre: https://www.filmoteca.cat/web/ca/cicle/tota-la-memoria-del-mon-biblioteques-i-cinema

No ens ho podem perdre!

Aquí va la programació:

Dimecres 26 de setembre: Farenheit 451 i Toute le mémoire du monde, amb la presentació –ni més ni menys– del conseller de Cultura Ferran Mascarell.

Dimecres, 3 d'octubre: Der Himmel über Berlin, amb els comentaris de Laura Borràs.

Dimecres, 10 d'octubre: Storm center, amb la presència del filòsof Josep Maria Terricabras.

Dimecres, 17 d'octubre: El nom de la rosa, que comptarà amb l'animació de Rosa Regàs, exdirectora de la Biblioteca Nacional d'Espanya.

Totes les funcions començaran a les 19.30 h. El preu: 2 euros, amb carnet de biblioteques.

Allà hi serem!

dilluns, 27 d’agost del 2012

L’emprenedoria reprèn, a Catalunya

Com que el foment de l’emprenedoria en l’àmbit de la Informació i la Documentació és un dels temes d’aquest bloc, recullo algunes notícies que fan referència a l’emprenedoria en general, amb la intenció d’animar els bibliotecaris que hi puguin tenir algun interès.

Fa un parell de mesos es va publicar la novena edició d’un informe que analitza amb força detall l’estat de l’emprenedoria a Catalunya.

    Vaillant, Yancy (dir.). Global entrepreneurship monitor [en línia]: informe executiu Catalunya 2011. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Empresa i Ocupació: Diputació de Barcelona: IERMB; Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, D.L. 2012. 114 p. <http://www.iermb.uab.es/htm/descargaBinaria.asp?idPub=192>. [Consulta: 13 agost 2012]. ISBN 978-84-92940-10-3.
El treball ha estat elaborat per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona amb l’impuls de les institucions que figuren al peu d’impremta. L’estudi es realitza seguint una medologia que s’aplica a diversos països, de manera que es poden tenir còmodament dades comparables a escala internacional.

El projecte de recerca Global Entrepreneurship Monitor (GEM), començat el 1998 pel Babson College i la London Business School, va sorgir amb la intenció d’analitzar l’activitat emprenedora i els factors que influeixen en la creació de noves empreses. Actualment hi participen més de 70 països. 

Tot seguit copio els capítols principals de l’edició d’enguany:

1. Activitat emprenedora i empresarial l’any 2011
2. La recuperació emprenedora
3. Perfil de la recuperació emprenedora
4. La creació d’empreses i el desenvolupament territorial
5. Finances
6. Joves
7. Activitat emprenedora a l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Extrec unes dades significatives: «La taxa de la població adulta a Catalunya involucrada en activitats de creació d’empresa el 2011 (6,82) va augmentar més del 35 % respecte al resultat del 2010. Això vol dir que hi ha aproximadament 334.500 persones emprenedores en fase inicial de creació d’empreses a Catalunya.» (p. 1).

«Si s’analitza tot el procés empresarial, es pot observar com un de cada quatre adults (25,57 %) té la intenció de crear una empresa,o l’està creant actualment o ja dirigeix la seva pròpia empresa. Això representa un augment interanual a Catalunya del 17,10 % respecte a la dada del 2010.» (p. 1).

A Catalunya es va notar el 2011 una crescuda de l’activitat emprenedora, després de quatre anys que això no passava.

«El flux empresarial de Catalunya l’any 2011 ha tornat a recuperar el terreny positiu i la creació d’empreses torna a superar els abandonaments empresarials.» (p. 2).

«La recuperació emprenedora de Catalunya està fortament liderada per iniciatives promogudes per joves menors de 35 anys.» (p. 3).

«La forta estructura de la PIME catalana li permet adaptar-se molt bé al model d’economia basada en el coneixement.» (p. 3).

«La taxa d’activitat emprenedora en fase inicial dels joves [menors de 35 anys] l’any 2011 (7,00) va augmentar un 25,67 % respecte a l’any 2010, i supera la de la resta de la població adulta. A diferència de la situació a la resta d’Espanya el 2011, a Catalunya la majoria de joves emprenedors estan mostrant major resistència davant els efectes de l’actual crisi econòmica i a la vegada les empreses liderades per aquests tenen majors nivells de supervivència.» (p. 5).

Per al conjunt de Catalunya, la taxa d’activitat emprenedora (TEA) d’iniciatives que utilitzen tecnologies de menys d’un any en el mercat augmenta del 2,2 % (al 2010) al 8,9 % (al 2011). I les iniciatives el sector de les quals és d’alta base tecnològica augmenten del 0,9 % al 4,1 % (entre 2010 i 2011).

La metodologia per elaborar aquest treball ha consistit en 2.000 enquestes telefòniques realitzades a població adulta durant el juny de 2011, i en 36 enquestes amb experts.

Aquí podreu veure una nota de premsa de la Generalitat sobre aquest informe:
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=152161&idioma=0

Des d’aquí tindreu accés a l’informe paral·lel, relatiu al conjunt d’Espanya:
http://gem.fundacionxavierdesalas.com/Mis%20archivos/Informes/GEM2011.pdf

Conclusió: es respira un aire d’emprenedoria... no ho noteu...?

divendres, 24 d’agost del 2012

Els museus ens donen exemple

El passat 23 de maig de 2012 va tenir lloc al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) la jornada L'Era Digital: Què Estem Fent els Museus Catalans? S’hi van presentar vuit comunicacions, provinents de museus o entitats relacionades.


Ara fa unes setmanes s’han posat a la Xarxa els enregistraments de vídeo de les contribucions a aquesta jornada, i també les presentacions que els ponents van aportar-hi. Ho trobareu tot aquí: http://www.mnac.cat/activitats/era_digital.jsp?lan=001

Voldria destacar un parell d’aquests treballs:

«Apps de patrimoni: fora de les parets del museu», d’Albert Sierra, de la Direcció General del Patrimoni Cultural Generalitat de Catalunya.

«Noves maneres de relacionar-se amb l'art: realitat augmentada al Museu de Mataró», d’Alexandra Prats, del Museu de Mataró.

Les destaco per dos motius. Per un cantó, tracten d'unes tecnologies en les quals els bibliotecaris podríem intervenir, tant en la creació com l'edició i –per tant– podríem convertir-nos en col·laboradors de museus per aquesta vessant. Per una altra banda, el tipus d'idees que ens presenten aquestes comunicacions, aplicades a museus, també podrien ser realitzades en l’entorn de les biblioteques. Només cal donar-hi dues voltes perquè se'ns acudeixi alguna idea.

Seguirem.


dijous, 23 d’agost del 2012

Tècnic en bibliometria, nou perfil d'interès

Fa un temps ja vaig recollir al bloc la idea d'un nou perfil professional: l'expert en bibliometria, expert en el maneig de les eines i les tècniques bibliomètriques, per tal de donar suport a grups de recerca o a unitats de recerca d'universitats o altres organitzacions similars: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/01/especialista-en-bibliometria-possible.html

Avui hi torno, amb l'excusa de la publicació recent d'un article que insisteix en el tema:
    Torres-Salinas, Daniel; Jiménez-Contreras, Evaristo. «Hacia las unidades de bibliometría en las universidades [en línia]: modelo y funciones». Revista española de documentación científica, vol 35, n.º 3 (jul.-dic. 2012), p. 469-480. 25 referències citades a la bibliografia. <http://redc.revistas.csic.es/index.php/redc/article/view/753/834>. [Consulta: 1 agost 2012].
En aquest treball s'exposa «una propuesta para la creación de unidades de bibliometría en las universidades españolas.»

L'objectiu de l'article és «ilustrar el modelo y funciones de dichas unidades [de bibliometría] que han de basarse en tres pilares fundamentales: control de las fuentes de la información, realización de informes y asesoramiento y formación.»

A més de la proposta teòrica, que desenvolupen amb prou claredat i detall, es presenten alguns exemples reals portats a terme a les universitats de Granada i de Navarra.

Ja es veu que es tracta d'una funció necessària amb què han de comptar les universitats i altres organismes similars. I que els bibliotecaris –amb l'especialització que convingui– són plenament capacitats per portar a terme.

Reprodueixo el paràgraf final del treball:

«Asimismo este tipo de servicios requiere para su buen funcionamiento y autonomía de un personal multidisciplinar que abarque no solo conocimientos sobre bibliometría y evaluación de la actividad científica, sino también otra formación como técnicas estadísticas, visualización de la información, informática (programación y bases de datos) o divulgación científica. Otro aspecto reseñable es el paso de la bibliometría evaluativa de los grupos de investigación a una fase de mayor profesionalización de la práctica bibliométrica. La documentación, desde un punto de vista laboral, debe abrirse a nuevos nichos de trabajo y ésta que hemos comentado en estas páginas creemos que es una gran oportunidad.» (p. 478).

Tant de bo que els escoltin!

dimecres, 22 d’agost del 2012

Curs d'emprenedoria per a bibliotecaris, a València

El proper mes de setembre (concretament, els dies 24 a 27 de setembre de 2012, a les tardes), el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana organitza un curs que coincideix totalment amb una de les línies d’aquest bloc: el foment de l’emprenedoria entre els bibliotecaris.

 
El curs, de 20 hores de durada, porta per títol «Nous perfils i competències per a la promoció al sector de la Documentació i la Biblioteconomia» i serà impartit per Ofelia Santiago López. Els preus d’inscripció varien segons qui s’hi apunti: per als estudiants no col·legiats, el preu és de 110 euros; per als no col·legiats (s’entén, al Col·legi del País Valencià), 180 euros.

L’objectiu del curs és ben atractiu:

«Desenvolupar en els participants els coneixements, habilitats i competències personals necessàries per despertar l'interès per la iniciativa empresarial i estar preparat emocional i personalment per poder generar i gestionar adequadament alternatives d'autoocupació, entrenant els alumnes, en les diferents habilitats personals que estan directament implicades en l'èxit de l'activitat emprenedora.»

Més informació i la butlleta d’inscripció la trobareu a l’enllaç següent:
http://cobdcv.es/portal/index.php?option=com_content&amp;task=view&amp;id=92

Bona iniciativa!

dimarts, 21 d’agost del 2012

Aprofundiment en intel·ligència competitiva

En ocasions anteriors ja hem introduït el concepte d'intel·ligència competitiva en aquest bloc. En aquest enllaç trobareu les entrades relacionades.

Fotografia de Jurvetson

Avui hi tornem, perquè fa poques setmanes s'ha publicat a Internet el text complet d'una tesi doctoral sobre intel·ligència competitiva, la qual va ser defensada el passat mes d'abril de 2012 a la Facultat. Es tracta d'aquest treball:
    González Gálvez, Pilar. Xarxes socials com a instrument analític de suport a les funcions d’intel·ligència de les organitzacions [en línia]: estudi de cas en les direccions d’infermeria. Dirs., Carina Rey Martín, Víctor Cavaller Reyes. Barcelona: Universitat de Barcelona, Departament de Biblioteconomia i Documentació, 2012. 298, xxx p. <http://www.tdx.cat/handle/10803/83866>. [Consulta: 28 jul. 2012].
L'autora, diplomada en Infermeria a la UB, llicenciada en Documentació a la UOC i professora a la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna (Universitat Ramon Llull), ja fa temps que es dedica al tema. L'any 2009 va publicar l'article «Factors facilitadors per a les pràctiques de gestió del coneixement i d’intel·ligència competitiva» a Quaderns d'intel·ligència competitiva, vigilància estratègica, científica i tecnològica, vol. 2, núm. 1 (2009), p. 45-49. Disponible a http://www.raco.cat/index.php/QUICVECT/article/view/123694/171641

I més recentment, a El profesional de la información (vol. 20, núm. 5, set.-oct. 2011), p. 527-532: «Redes sociales para la inteligencia competitiva: propuesta de un índice sintetico», amb Carina Rey i Víctor Cavaller, els codirectors de la seva tesi. Resum disponible a: http://www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/2011/septiembre/06.html

A la tesi hi ha un parell de capítols que poden ajudar a aclarir els conceptes –en el cas que tinguem alguna confusió al respecte– i a donar idees que ens puguin inspirar. Són els capítols 2, «Les xarxes socials» (p. 23-56), i el capítol 3, «Funcions d'intel·ligència» (p. 57-108). I en concret, l'apartat 3.3: «Intel·ligència competitiva» (p. 69-82).

Diu l'autora:

«En el context d'aquest treball s'ha pres el concepte d'IC [intel·ligència competitiva] com a disciplina orientada a donar suport als directius en la presa de decisions, de manera que les organitzacions actuals, si volen estar ben posicionades en el seu sector i ser competitives, ja no poden ignorar aquestes pràctiques» (p. 69)

Més endavant parla de les fases del procés, etcètera. En conclusió, un text de nivell de recerca –una tesi doctoral– però perfectament comprensible per tothom, que ens pot ajudar a aprofundir en la intel·ligència competitiva i en un dels papers que els bibliotecaris podem desenvolupar en l'entorn empresarial i de les organitzacions en general.

Enhorabona a la doctora i gràcies pel text!


dilluns, 20 d’agost del 2012

Maneres de donar-se a conèixer

Qualsevol mitjà és bo per difondre l’existència d'una biblioteca i donar a conèixer els seus serveis a la població usuària. Com és normal, hem d’aprofitar els mitjans que en cada moment ens ofereixen les tecnologies i hem d’encertar amb el llenguatge que utilitzem, que sigui adequat al públic destinatari al qual ens adrecem.


A la Biblioteca Josep Soler Vidal, de Gavà, van realitzar un vídeo de presentació de la biblioteca que imita la manera de fer del programa televisiu d'humor APM (Alguna pregunta més?). El vídeo, dirigit per la bibliotecària i directora de la biblioteca, Maite Pinteño, es va realitzar el 2011.

Amb una realització aparentment casolana, segueix l'estil de l'APM (reproduint frases gracioses de personatges que han sortit per la televisió). I ens van ensenyant totes les seccions de la  biblioteca. Hi apareix tot el personal: Adri, Aurora, Diana, Eva, Jaume, José, Maite, Marc, María, Mónica, Raquel, Vanessa, Virginia.

Aquí veureu el vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=2eEqrW4bl-U

I aquí, més informació sobre la biblioteca. I aquí també.

Felicitem els col·legues per aquest llenguatge informal i divertit, tan d'acord amb els gustos juvenils del moment.

divendres, 17 d’agost del 2012

«La biblioteca serà una festa»

Lourdes Reyes, bibliotecària, filla, neboda i germana de bibliotecàries, antiga professora associada de la Facultat, funcionària de la Generalitat, vinculada a les terres gironines, ha estat nomenada directora de la Biblioteca Pública de Girona, després que l’anteriora directora, Teresa García Panadés, s’ha jubilat.

Fotografia de Diaridegirona.cat, de la notícia que comentem

El Diari de Girona del 4 d’agost passat recull la notícia, signada per Daniel Bonaventura, la qual comença amb una frase que vol descriure el caràcter de la Lourdes: «Apassionada i dinàmica, trenca l'estereotip de la bibliotecària rondinaire i malcarada.» Potser encara seríem més fidels a la realitat si diguéssim que la Lourdes és molt apassionada i molt dinàmica! Sens dubte, és la imatge que tots voldríem per a les bibliotecàries del país.

Aquí podreu llegir l’article del diari, que consisteix bàsicament en una entrevista amb la Lourdes: http://www.diaridegirona.cat/cultura/2012/08/04/biblioteca-sera-festa/575441.html

Com potser sabreu, la Biblioteca Pública de Girona forma part de les biblioteques que l’Estat té en cada capital de província (excepte a Barcelona, per raons històriques, situació que està en vies de ser normalitzada). A Girona s’està construint un nou edifici per a la biblioteca, que serà inaugurada –si tot va com està previst– l’estiu de 2014. Aquest és el seu lloc web.

La Lourdes havia ocupat el càrrec de cap del Servei del Sistema de Lectura Pública de Catalunya, al Departament de Cultura de la Generalitat, des d’on participà en l’impuls d’un projecte participatiu de configuració del que podrien ser les biblioteques públiques del país: Imagina la biblioteca pública del segle XXI. Em plau rememorar aquell projecte perquè va ser un motor d’idees molt interessant. Es va dur a terme entre 2008 i 2009.

Aquí podreu veure’n les conclusions: http://www.imaginalabiblioteca.cat/

D’entre els punts que s’hi van treballar hi havia aquest, que afecta directament la temàtica del nostre bloc: «Quins professionals esperes trobar a les biblioteques públiques? Què n’esperes?»
Les respostes es concentraren a anomenar característiques pertanyents a dos àmbits:

«Professionals: qualificats, bons, preparats, cultes, [amb] formació literària, [amb] habilitats tecnològiques, especialitzats, orientadors, assessors, reciclables.
Servicials: [amb] cultura de servei, amables, propers, empàtics, flexibles, oberts, atents, educats, disponibles, afables, apassionats, contents de treballar amb gent, sensibles, coneixedors de la comunitat, no funcionarials, no burocràtics, [oferint] atenció personalitzada, agradables, simpàtics, relacions públiques, [amb] humanitat, [amb] esperit de servei…»

És una bona descripció del que tots esperem d’un bon bibliotecari.

Felicitats a la Lourdes, i felicitats a Girona!

dijous, 16 d’agost del 2012

Les aplicacions per a mòbils, sector en alça

El sector de les tecnologies de la informació sembla que és un dels que més bé suporta el pas de la crisi. Hi hem fet referència en altres ocasions. Per exemple aquí i també aquí.

Fotografia: Creactions
Quan diem «tecnologies de la informació» estem parlant d'una realitat molt àmplia i variada. Avui em centraré en un camp específic: el de les aplicacions per a telèfons i altres dispositius mòbils, el que es coneix popularment com a «apps». Vaig informar ja fa dies que la UNED juntament amb altres entitats pensava endegar una formació gratuïta per capacitar la gent per programar apps.

Avui indico unes quantes notícies noves al respecte.

La Generalitat ha estrenat una aplicació per a mòbils que inclou una bona colla de serveis creats per la mateixa Generalitat o bé per altres, a partir de dades procedents de l’Administració, que són reutilitzables lliurement. Hi trobem aplicacions relatives al trànsit, el temps, horaris de transports públics, equipaments públics, el DOGC, etc.

Aquí en podreu veure una nota de premsa. I aquí, més informació al respecte.

Segons notícies recollides a la premsa, el sector concret de les aplicacions per a mòbils està en alça. Vegeu si més no el que publicava La vanguardia el passat 19 de juliol:

«Los datos recogidos por The App Date demuestran cómo en España a pesar de la crisis económica comienza a afianzarse lo que en Estados Unidos se ha llamado app economy, un nuevo fenómeno económico que en Norteamérica ha generado medio millón de empleos.»

En un estudi fet per la mateixa entitat, recollit pel diari, «El 84 % de las empresas españolas dedicadas al diseño y creación de aplicaciones para smartphones y tabletas en nuestro país ha hecho nuevas contrataciones de personal en lo que llevamos de año. La mayoría, el 86 %, prevé además que también generará empleo en España en 2013.»

Cap al final de l'article hi ha un paràgraf que ens toca el cor:

«A pesar de crecer y de generar nuevos puestos de trabajo, las compañías que han participado en este estudio subrayan cierta dificultad a la hora de encontrar profesionales formados en el mundo de las aplicaciones, no solo desarrolladores sino profesionales de otros campos con conocimientos en esta nueva tecnología. Según explican los responsables de contratación o recursos humanos, al 76 % les ha parecido difícil encontrar a los profesionales que buscaban».

Aquí podreu llegir l'article sencer: http://www.lavanguardia.com/tecnologia/20120719/54326636521/las-apps-generadoras-de-empleo-en-espana-en-2012-y-2013.html

En relació a aquesta darrera idea, de la manca de professionals preparats per a aquesta funció, vull acabar l'entrada amb una bona notícia. Al màster de Gestió de Continguts Digitals, que s'imparteix a la Facultat, a partir del curs que ve s'hi començarà a impartir un nou pla d'estudis, dins del qual hi tenim la bonica assignatura titulada «Programació d'aplicacions per a mòbils».

Ens agrada!