Les tecnologies a Espanya: estat de la qüestió

Estar al corrent de les tendències d'ús de les tecnologies al nostre entorn és quasi una obligació per a tots els bibliotecaris. Sabem que l'àmbit tecnològic ens ofereix una àmplia gamma de llocs de treball, així que hem de controlar tota la informació disponible i actualitzada.

Per això recomano la consulta de la darrera edició d'un anuari que publica Telefónica des del 2000. L’edició d’enguany es pot visualitzar en diversos formats. Jo citaré la versió en pdf, que és la que he consultat:

La sociedad de la información en España [en línia]. 2011. Madrid: Fundación Telefónica; Barcelona: Ariel, 2012. 175 p. <http://e-libros.fundacion.telefonica.com/sie11/aplicacion_sie/ParteA/pdf/SiE_2011.pdf>. [Consulta: 22 agost 2012]. ISBN 978-84-08-00383-0.

Aquí anoto els capítols principals:

1. La sociedad de la información en 2011 en 10 claves
2. La sociedad de la información a través de sus indicadores más representativos
3. Vida y realidad digital
4. La sociedad de la información en las comunidades autónomas

De la presentació, signada per Pedro Alierta, reprodueixo algunes frases que em semblen significatives:

«La vida digital española tomó un gran impulso en 2011 de la mano de las actividades culturales y productivas que crecieron un 34 %, relevando al ocio como motor de crecimiento. Actividades como la lectura, tanto de prensa como de libros, la formación y los trámites con la Administración Pública son las que más han aumentado su uso en formato digital en el último año.»

I més endavant:

«Mirando hacia el futuro, hay dos tendencias importantes marcadas en este Informe. La primera de ellas es la rapidez en la adopción de nuevas tecnologías por parte de los hogares españoles. Así, el 45,5 % de hogares que poseen un libro electrónico, el 39 % con TV-3D y el 38 % con martphones, han adquirido estos dispositivos durante el último año. Esto supone un signo positivo del avance de la sociedad digital en nuestro país, especialmente si consideramos el contexto económico en que ha ocurrido.» (p. [5]).

L’informe analitza els usos que es fan a la xarxa, per quins dispositius, per quines franges d’edat dels usuaris, per gèneres. També les relacions entre els ciutadans i l’administració. Les dades es donen en comparació amb les de l’any anterior o en sèries cronològiques més àmplies.

Les fonts d’informació solen ser les oficials (Instituto Nacional de Estadística, Eurostat...), tot i que també n’hi ha d’empreses o consultories. (Es van citant al peu de pàgina les diferents fonts d’informació utilitzades.) La informació fa referència al conjunt d’Espanya (i alguna vegada al context europeu i mundial), excepte al capítol 4, en què es donen detallades per cada comunitat autònoma.

El capítol 4, dedicat a les autonomies, ha estat elaborat pels governs de cada territori. Concretament, l’apartat dedicat a Catalunya ha estat realitzat pel Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat.

En destaco algunes frases i dades: «En el año 2011, Catalunya supera las medias españolas en lo que se refiere a equipamiento TIC en los hogares y uso de las TIC por los ciudadanos.» (p. 137).

«Las empresas catalanas gozan de una buena salud digital, situándose en los últimos años a un nivel similar al de la Unión Europea. Sin embargo, sigue detectándose una brecha entre el equipamiento y los usos. Es decir, las empresas catalanas cuentan con equipamientos TIC que permiten afirmar que éstas han dado el salto al mundo digital pero, a pesar de esta buena base, el uso de las TIC que hacen las empresas aún puede intensificarse puesto que son pocas las que realizan un uso avanzado de las posibilidades que les ofrecen las nuevas tecnologías.» (p. 137).

Es tracta d’un treball fàcil de consultar, ben estructurat i realment informatiu.

També en relació a les tecnologies, vull fer esment d’un altre estudi, d’una envergadura diferent, realitzat per una empresa catalana: Setesca, assessoria dedicada a millorar la rendibilitat empresarial als departaments de tecnologies de la informació.

Estudio SETESCA sobre la evolución del sector TIC en Catalunya [en línia]. 2011. [10] p. <http://www.setesca.com/wp-content/uploads/Estudio-SETESCA-Evoluci%C3%B3n-Sector-TIC-en-Catalunya-2011.pdf>. [Consulta: 22 agost 2012].

S’ha realitzat a partir d’entrevistes mantingudes amb 180 responsables tecnològics d’empreses. El document ofereix unes dades molt específiques i quasi sense comentaris. En destaco unes quantes.

Sobre el pressupost anual (dels departaments tecnològics):

«Variación de presupuesto de gastos 2011 vs 2010: – 8 %»
«Variación de presupuesto de gastos 2012 vs 2011: – 3,8 %»

«El departamento TIC es uno de los pocos departamentos (en la mayoría de casos el único) que dispone de una visión transversal de todos los procesos de la empresa.»

«El departamento TIC puede estar en una posición privilegiada para aportar valor competitivo y diferencial a la empresa.»

Doncs res, a llegir una mica...

Codi deontològic de l’IFLA

Aquest mes d’agost que ja s'acaba l’IFLA ha publicat –crec que per primera vegada– un codi deontològic. Es titula IFLA code of ethics for librarians and other information workers, i el trobareu aquí.

Ja sabeu què són els codis deontològics: documents que volen regular la pràctica laboral de determinades professions, en aspectes relacionats amb l’ètica o la moral. No tenen caràcter de llei, però són pautes de conducta que els professionals accepten tàcitament i que els col·legis professionals vetllen perquè es compleixin.

Els bibliotecaris catalans ja fa anys que disposem del nostre codi: va ser preparat el 2004 per un grup de treball del Col·legi format per Concepción Rodríguez, Sílvia Sunyer, Nora Vela i Josep Vives, que va rebre després suggeriments de la resta de col·legiats. Finalment, va ser aprovat per l’Assemblea General del Col·legi el 26 de maig de 2006. Aquí el podreu llegir: https://cobdc.org/la-professio/codi-deontologic/

Encara que als joves bibliotecaris els l’han ensenyat a la carrera, crec que tots l’hem de tenir ben interioritzat. El nostre codi està compost de 31 articles. Amb relació a aquest blog, en voldria destacar un parell:

Article 17. Els bibliotecaris-documentalistes col·laboren amb col·legues i amb professionals d'altres àrees i es donen suport recíproc mitjançant l'intercanvi de les seves opinions, coneixements i experiències.
(Molt important per als bibliotecaris emprenedors: sovint haurem de comptar amb col·legues d’altres disciplines per tirar endavant un projecte que tingui èxit.)

Article 28. Els bibliotecaris-documentalistes han de posar al dia els seus coneixements i les seves habilitats professionals.
(Imprescindible el reciclatge permanent per estar a l’última en temes tecnològics, per exemple.)

Crec que els col·legues espanyols no disposen d’un text d’aquestes característiques, tot i que en diversos fòrums s’ha expressat la voluntat de tenir-ne un. Existeix un fullet de final del segle XIX que pel títol podria prendre’s com un antecedent; però en realitat veurem que no és tal. Tot sembla apuntar que l’autor era català, tot i que no he pogut acreditar aquesta dada:

Sastachs y Costas, José. La responsabilidad del bibliotecario. Tarragona: Estab. Tip. Viuda é H. de Tort, 1898. 47 p. Localitzable a: https://ccuc.csuc.cat/permalink/34CSUC_NETWORK/1ocvfv9/alma991006562599706706
L’obra es troba disponible en línia a la Biblioteca digital de Castilla y León: http://bibliotecadigital.jcyl.es/i18n/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=10003822

En Sastachs era sacerdot i havia superat les difícils oposicions del cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs. Aquesta publicació seva no és un codi deontològic. Recorda més aviat un petit compendi de biblioteconomia, però amb una visió molt diferent de l’actual. Posa molt en relleu l’obligació que té el bibliotecari de custodiar i tenir ben endreçat el fons, amb un accés molt limitat als usuaris.

Reprodueixo un paràgraf en què es veu la idea de bibliotecari com a erudit que es tenia des d’aquest cos de funcionaris estatals, encarregats de les biblioteques provincials i altres grans establiments:

Del buen bibliotecario, si llega á ser consumado, puede asegurarse que es todo un hombre de erudición porque sabe cuales son las fuentes de materias en los diferentes ramos del saber humano, digno de ser consultado no ya por meros escolares y aficionados al estudio, sino por catedráticos y sábios de gran nota como quiera que, ni de entre ellos hay quien sepa cuando se lleva escrito sobre una especialidad por no haber tenido á mano registrar un grupo de los de nuestras galerías, cuanto menos una sección entera. (p. 25)

Efectivament, el món ha canviat molt... A la p. 36, però, ens trobem amb una alegria: «Los libros no son tanto para guardar, como para consultar.» Però el goig dura poc, perquè tot seguit recorda diversos articles del Reglamento general vigent a l’època que limiten la consulta a un llibre per dia i usuari. Evidentment, els llibres no es trobaven a disposició dels lectors, que els havien de demanar al bibliotecari. Eren altres èpoques.

Però tornem al codi de l’IFLA promulgat fa pocs dies. Té un total de 30 paràgrafs (sense numerar). D’entrada, un comentari sobre el títol mateix, en referència a allò que dèiem fa pocs dies, de la manca d’un nom curt que identifiqui el conjunt de la nostra professió. L’IFLA ens anomena, en aquest document, amb la paraula típica més una perífrasi: «librarians and other information workers».

Amb relació a la temàtica d’aquest blog, voldria destacar l’article que fa el número 25:

Librarians and other information workers strive for excellence in the profession by maintaining and enhancing their knowledge and skills. They aim at the highest standards of service quality and thus promote the positive reputation of the profession.
Això és bàsic perquè la nostra professió tingui un bon reconeixement social: que el nostre servei sigui donat amb la màxima qualitat possible. D’aquesta manera el prestigi social de la nostra professió es mantindrà i tot rutllarà com Déu mana. Penso que de moment anem bé: els resultats dels estudis de satisfacció dels usuaris de biblioteques fets a Catalunya ens diuen que estem fent la feina correctament.

Ja per acabar, ve a tomb que fem una referència en aquesta entrada al codi deontològic dels arxivers, que fou adoptat per l'ICA (International Council on Archives) ja fa molts anys, a l'Assemblea General d'aquest organisme internacional del 6 de setembre de 1996 a Pequín. Porta per títol ICA code of ethics, i està disponible en 24 llengües (també en català) a: http://www.ica.org/?lid=5555&bid=225

L'article que vull remarcar és el número 9, molt semblant al destacat de l'IFLA:

Els arxivers aspiren a assolir el millor nivell professional renovant sistemàticament i contínuament els seus coneixements arxivístics i compartint els resultats de les seves recerques i de la seva experiència.
Els arxivers s'esforcen a desenvolupar el seu saber professional i els seus coneixements tècnics, a contribuir als progressos de l'arxivística i a vetllar perquè les persones a les quals els pertoca formar i enquadrar exerceixin les seves tasques amb competència.

L'Associació d'Arxivers - Gestors de Documents de Catalunya (AAC) també té el seu propi codi, titulat Codi deontològic dels arxivers catalans, i va ser elaborat per un grup de treball format per Mariona Corominas, Alfred Garcia, David Lobato, Josep Matas, Ramon Planes, Jordi Serchs i Susanna Vela. El text definitiu va ser aprovat a l'assemblea general de l'entitat catalana, celebrada el 27 de juny de 2002. El podem llegir aquí: https://arxivers.com/wp-content/uploads/2018/07/Textos-01-Codi-deontol%C3%B2gic-dels-arxivers-catalans.pdf.

L'article 2 d'aquest codi diu:

Els arxivers desenvolupen l’activitat professional d’acord amb la seva consciència i la seva competència professional, garantint així un exercici responsable i de qualitat de la professió.

(Després segueixen una sèrie de subapartats). I l'article 5 diu:

Els arxivers desenvolupen el seu tracte amb els col·legues i altres professionals sota els principis de solidaritat, respecte i col·laboració. En aquest sentit, els arxivers en el seu exercici professional han de:
5.1. Treballar pel reconeixement social de la professió, defensant i fent respectar els drets inherents a la professió.

(I segueixen més subapartats).

Continuarem!

La Facultat incorpora un grau nou!

A partir del proper setembre de 2012, a la Facultat s’hi començarà a impartir també el grau de Comunicació Audiovisual! Aquí podeu veure la notícia al butlletí informatiu de la Facultat:
http://bd.ub.edu/noticies/el-grau-de-comunicacio-audiovisual-ve-la-facultat

Fotografia: LeoSynapse

Aquest grau s’estava fent fins ara a la Facultat de Formació del Professorat, al Campus Mundet de la UB. Havia començat com una llicenciatura de segon cicle el curs 1998-1999 i amb la reforma universitària endegada arran del Pla de Bolonya, s’ha convertit en grau a partir del curs 2010-2011. De manera que el proper curs 2012-2013 començarà el tercer curs.

El canvi d’adscripció de Facultat, aprovat pel Consell de Govern de la UB del passat 19 de juliol, ha vingut motivat principalment per la manca d’espai al Campus Mundet. Aquí veureu informació bàsica d’aquest grau (pla d’estudis, sortides professionals...): http://www.ub.edu/biblio/cav

La Facultat de Biblioteconomia i Documentació passarà doncs a oferir dos graus i comptarà en conseqüència amb un nombre major d’estudiants i de professors.

La majoria de facultats de la UB ofereixen més d’un grau. Per exemple:

Facultat de Belles Arts:

• Grau de Belles Arts
• Grau de Conservació-Restauració de Béns Culturals
• Grau de Disseny

Facultat de Dret:

• Grau de Ciències Polítiques i de l’Administració
• Grau de Criminologia
• Grau de Dret
• Grau de Gestió i Administració Pública
• Grau de Relacions Laborals

Facultat de Geografia i Història:

• Grau d'Antropologia
• Grau d'Arqueologia
• Grau d'Història
• Grau d'Història de l'Art
• Grau de Geografia

Facultat de Matemàtiques:

• Grau d’Enginyeria Informàtica
• Grau de Matemàtiques

Crec que aquesta incorporació no portarà sinó avantatges. Tingueu present que la nota de tall per accedir al grau de Comunicació Audiovisual és alta (a diferència del grau d’Informació i Comunicació). El curs 2012-2013 ha estat de 8,96: http://www.ub.edu/web/ub/galeries/documents/estudis/notes_tall_juny12.pdf

Això significa que hi ha bastants estudiants que no hi poden entrar... Potser alguns d’ells se sentiran atrets per l’altre grau que s’imparteix al mateix edifici... És una mica llastimós pensar que podrem incorporar alumnat al nostre grau d’aquesta manera... però no estem per posar-nos primmirats.

Biblioteques al cinema

No és la primera vegada que portem aquest tema al blog. Al llarg de la història del cinema han estat moltíssimes les pel·lícules que de manera principal o bé de passada inclouen biblioteques o bibliotecaris com a protagonistes.

Sense anar més lluny, a la darrera edició dels Oscar (febrer de 2012), tres de les pel·lícules nominades contenien alguna seqüència localitzada en una biblioteca:

My week with Marilyn (Mi nombre es Marilyn), dirigida per Simon Curtis i nominada a la millor actriu principal (Michelle Williams) i al millor actor secundari (Kenneth Branagh).

Imatge obtinguda del blog Des del meu punt de vista

La pel·lícula, basada en fets reals, relata la realització d’una pel·lícula dirigida per Sir Laurence Olivier a Londres, el 1957, on intervé Marilyn Monroe. Durant l'estada de l'actriu a Anglaterra, la Monroe aprofita per visitar el castell de Windsor, i durant una bona estona s'atura per veure la biblioteca reial i per parlar amb el seu bibliotecari, Sir Owen Morshead. Per a més informació: https://reel-librarians.com/2012/05/15/my-week-with-marilyn/

Una altra pel·lícula, guanyadora de cinc òscars i nominada a sis més a la passada edició és Hugo (La invención de Hugo), dirigida per Martin Scorsese.

Fotograma de la pel·lícula Hugo

L'acció de la pel·lícula està situada a París, als anys trenta. L'Hugo és un pobre noi orfe que viu amagat pels racons d'una estació de tren. Una noia el descobreix i junts visiten una bonica biblioteca on busquen la clau d'un misteri. L'escena de la biblioteca ens presenta belles imatges. Per a més informació: http://bibliotecasinfantiles.blogspot.com.es/2012/03/la-invencion-de-hugo-una-acertada.html

La darrera pel·lícula on apareixen imatges de biblioteques és J. Edgar, dirigida pel Clint Eastwood, que relata la vida de J. Edgar Hoover (1895-1972), cap de l'FBI durant una cinquantena d'anys. El protagonista (interpretat per Leonardo DiCaprio) havia treballat durant la seva joventut a la Library of Congress (entre 1913 i 1917). I aquest detall –i imatges d'aquesta biblioteca– apareixen a la pel·lícula.

Foto de Mark Hartsell

Per a més informació:
http://blogs.loc.gov/teachers/2012/03/j-edgar-hoover-the-crimebuster-and-the-catalogers/
http://www.loc.gov/loc/lcib/1105/eastwood.html

Entre la molta informació disponible a Internet sobre el tema, recomano als interessats que vegin una entrada de María Benítez al blog Biblogtecarios: «Cine, bibliotecarios y bibliotecas», apareguda ara fa cosa d'un any, el 31 d'agost de 2011: http://www.biblogtecarios.es/mariabenitez/cine-bibliotecarios-y-bibliotecas.

Ens agrada que les biblioteques (i els arxius i la informació i la documentacio, en general) apareguin als mitjans de comunicació de masses! Ja ho veureu, vindrà un dia que a les aules de la Facultat no s'hi cabrà...

En relació a aquest tema podríem afegir que algunes biblioteques organitzen projeccions de cinema per tal d'apropar uns bons exemples d'obres del setè art als seus usuaris i també com a mesura per divulgar l'existència de la biblioteca mateixa. Per exemple, a la Biblioteca Pública de Lleida.

També a la Facultat hem projectat, algunes vegades, pel·lícules que tenien relació amb algun aspecte de la nostra professió, com a instrument per incentivar el debat i la participació de l'alumnat. Aquí veureu informació de les darreres edicions: http://www.ub.edu/biblio/cine-forum/

Per anar acabant, una breu referència a un article recent de la magnífica revista francesa BBF, disponible en línia:

Fioretti, Hoël. «Les bibliothèques au cinéma» [en línia], BBF, tome 57, n° 4 (juillet 2012), p. 60-63. <http://bbf.enssib.fr/consulter/bbf-2012-04-0060-001>. [Consulta, 11 jul. 2012].

Però bé, no només parlem de coses passades!

La Filmoteca de Catalunya acaba d'anunciar un cicle de pel·lícules titulat «Tota la memòria del món: biblioteques i cinema» que es projectarà des de final de setembre fins al novembre: https://www.filmoteca.cat/web/ca/cicle/tota-la-memoria-del-mon-biblioteques-i-cinema

No ens ho podem perdre!

Aquí va la programació:

Dimecres 26 de setembre: Farenheit 451 i Toute le mémoire du monde, amb la presentació –ni més ni menys– del conseller de Cultura Ferran Mascarell.

Dimecres, 3 d'octubre: Der Himmel über Berlin, amb els comentaris de Laura Borràs.

Dimecres, 10 d'octubre: Storm center, amb la presència del filòsof Josep Maria Terricabras.

Dimecres, 17 d'octubre: El nom de la rosa, que comptarà amb l'animació de Rosa Regàs, exdirectora de la Biblioteca Nacional d'Espanya.

Totes les funcions començaran a les 19.30 h. El preu: 2 euros, amb carnet de biblioteques.

Allà hi serem!

L’emprenedoria reprèn, a Catalunya

Com que el foment de l’emprenedoria en l’àmbit de la Informació i la Documentació és un dels temes d’aquest bloc, recullo algunes notícies que fan referència a l’emprenedoria en general, amb la intenció d’animar els bibliotecaris que hi puguin tenir algun interès.

Fa un parell de mesos es va publicar la novena edició d’un informe que analitza amb força detall l’estat de l’emprenedoria a Catalunya.

Vaillant, Yancy (dir.). Global entrepreneurship monitor [en línia]: informe executiu Catalunya 2011. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Empresa i Ocupació: Diputació de Barcelona: IERMB; Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, D.L. 2012. 114 p. <http://www.iermb.uab.es/htm/descargaBinaria.asp?idPub=192>. [Consulta: 13 agost 2012]. ISBN 978-84-92940-10-3.

El treball ha estat elaborat per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona amb l’impuls de les institucions que figuren al peu d’impremta. L’estudi es realitza seguint una medologia que s’aplica a diversos països, de manera que es poden tenir còmodament dades comparables a escala internacional.

El projecte de recerca Global Entrepreneurship Monitor (GEM), començat el 1998 pel Babson College i la London Business School, va sorgir amb la intenció d’analitzar l’activitat emprenedora i els factors que influeixen en la creació de noves empreses. Actualment hi participen més de 70 països. 

Tot seguit copio els capítols principals de l’edició d’enguany:

1. Activitat emprenedora i empresarial l’any 2011
2. La recuperació emprenedora
3. Perfil de la recuperació emprenedora
4. La creació d’empreses i el desenvolupament territorial
5. Finances
6. Joves
7. Activitat emprenedora a l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Extrec unes dades significatives: «La taxa de la població adulta a Catalunya involucrada en activitats de creació d’empresa el 2011 (6,82) va augmentar més del 35 % respecte al resultat del 2010. Això vol dir que hi ha aproximadament 334.500 persones emprenedores en fase inicial de creació d’empreses a Catalunya.» (p. 1).

«Si s’analitza tot el procés empresarial, es pot observar com un de cada quatre adults (25,57 %) té la intenció de crear una empresa,o l’està creant actualment o ja dirigeix la seva pròpia empresa. Això representa un augment interanual a Catalunya del 17,10 % respecte a la dada del 2010.» (p. 1).

A Catalunya es va notar el 2011 una crescuda de l’activitat emprenedora, després de quatre anys que això no passava.

«El flux empresarial de Catalunya l’any 2011 ha tornat a recuperar el terreny positiu i la creació d’empreses torna a superar els abandonaments empresarials.» (p. 2).

«La recuperació emprenedora de Catalunya està fortament liderada per iniciatives promogudes per joves menors de 35 anys.» (p. 3).

«La forta estructura de la PIME catalana li permet adaptar-se molt bé al model d’economia basada en el coneixement.» (p. 3).

«La taxa d’activitat emprenedora en fase inicial dels joves [menors de 35 anys] l’any 2011 (7,00) va augmentar un 25,67 % respecte a l’any 2010, i supera la de la resta de la població adulta. A diferència de la situació a la resta d’Espanya el 2011, a Catalunya la majoria de joves emprenedors estan mostrant major resistència davant els efectes de l’actual crisi econòmica i a la vegada les empreses liderades per aquests tenen majors nivells de supervivència.» (p. 5).

Per al conjunt de Catalunya, la taxa d’activitat emprenedora (TEA) d’iniciatives que utilitzen tecnologies de menys d’un any en el mercat augmenta del 2,2 % (al 2010) al 8,9 % (al 2011). I les iniciatives el sector de les quals és d’alta base tecnològica augmenten del 0,9 % al 4,1 % (entre 2010 i 2011).

La metodologia per elaborar aquest treball ha consistit en 2.000 enquestes telefòniques realitzades a població adulta durant el juny de 2011, i en 36 enquestes amb experts.

Aquí podreu veure una nota de premsa de la Generalitat sobre aquest informe:
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=152161&idioma=0

Des d’aquí tindreu accés a l’informe paral·lel, relatiu al conjunt d’Espanya:
http://gem.fundacionxavierdesalas.com/Mis%20archivos/Informes/GEM2011.pdf

Conclusió: es respira un aire d’emprenedoria... no ho noteu...?

Els museus ens donen exemple

El passat 23 de maig de 2012 va tenir lloc al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) la jornada L'Era Digital: Què Estem Fent els Museus Catalans? S’hi van presentar vuit comunicacions, provinents de museus o entitats relacionades.

Ara fa unes setmanes s’han posat a la Xarxa els enregistraments de vídeo de les contribucions a aquesta jornada, i també les presentacions que els ponents van aportar-hi. Ho trobareu tot aquí: http://www.mnac.cat/activitats/era_digital.jsp?lan=001

Voldria destacar un parell d’aquests treballs:

«Apps de patrimoni: fora de les parets del museu», d’Albert Sierra, de la Direcció General del Patrimoni Cultural Generalitat de Catalunya.

«Noves maneres de relacionar-se amb l'art: realitat augmentada al Museu de Mataró», d’Alexandra Prats, del Museu de Mataró.

Les destaco per dos motius. Per un cantó, tracten d'unes tecnologies en les quals els bibliotecaris podríem intervenir, tant en la creació com l'edició i –per tant– podríem convertir-nos en col·laboradors de museus per aquesta vessant. Per una altra banda, el tipus d'idees que ens presenten aquestes comunicacions, aplicades a museus, també podrien ser realitzades en l’entorn de les biblioteques. Només cal donar-hi dues voltes perquè se'ns acudeixi alguna idea.

Seguirem.

Tècnic en bibliometria, nou perfil d'interès

Fa un temps ja vaig recollir al bloc la idea d'un nou perfil professional: l'expert en bibliometria, expert en el maneig de les eines i les tècniques bibliomètriques, per tal de donar suport a grups de recerca o a unitats de recerca d'universitats o altres organitzacions similars: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/01/especialista-en-bibliometria-possible.html

Avui hi torno, amb l'excusa de la publicació recent d'un article que insisteix en el tema:

Torres-Salinas, Daniel; Jiménez-Contreras, Evaristo. «Hacia las unidades de bibliometría en las universidades [en línia]: modelo y funciones». Revista española de documentación científica, vol 35, n.º 3 (jul.-dic. 2012), p. 469-480. 25 referències citades a la bibliografia. <http://redc.revistas.csic.es/index.php/redc/article/view/753/834>. [Consulta: 1 agost 2012].

En aquest treball s'exposa «una propuesta para la creación de unidades de bibliometría en las universidades españolas.»

L'objectiu de l'article és «ilustrar el modelo y funciones de dichas unidades [de bibliometría] que han de basarse en tres pilares fundamentales: control de las fuentes de la información, realización de informes y asesoramiento y formación.»

A més de la proposta teòrica, que desenvolupen amb prou claredat i detall, es presenten alguns exemples reals portats a terme a les universitats de Granada i de Navarra.

Ja es veu que es tracta d'una funció necessària amb què han de comptar les universitats i altres organismes similars. I que els bibliotecaris –amb l'especialització que convingui– són plenament capacitats per portar a terme.

Reprodueixo el paràgraf final del treball:

«Asimismo este tipo de servicios requiere para su buen funcionamiento y autonomía de un personal multidisciplinar que abarque no solo conocimientos sobre bibliometría y evaluación de la actividad científica, sino también otra formación como técnicas estadísticas, visualización de la información, informática (programación y bases de datos) o divulgación científica. Otro aspecto reseñable es el paso de la bibliometría evaluativa de los grupos de investigación a una fase de mayor profesionalización de la práctica bibliométrica. La documentación, desde un punto de vista laboral, debe abrirse a nuevos nichos de trabajo y ésta que hemos comentado en estas páginas creemos que es una gran oportunidad.» (p. 478).

Tant de bo que els escoltin!

Curs d'emprenedoria per a bibliotecaris, a València

El proper mes de setembre (concretament, els dies 24 a 27 de setembre de 2012, a les tardes), el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana organitza un curs que coincideix totalment amb una de les línies d’aquest bloc: el foment de l’emprenedoria entre els bibliotecaris.

 
El curs, de 20 hores de durada, porta per títol «Nous perfils i competències per a la promoció al sector de la Documentació i la Biblioteconomia» i serà impartit per Ofelia Santiago López. Els preus d’inscripció varien segons qui s’hi apunti: per als estudiants no col·legiats, el preu és de 110 euros; per als no col·legiats (s’entén, al Col·legi del País Valencià), 180 euros.

L’objectiu del curs és ben atractiu:

«Desenvolupar en els participants els coneixements, habilitats i competències personals necessàries per despertar l'interès per la iniciativa empresarial i estar preparat emocional i personalment per poder generar i gestionar adequadament alternatives d'autoocupació, entrenant els alumnes, en les diferents habilitats personals que estan directament implicades en l'èxit de l'activitat emprenedora.»

Més informació i la butlleta d’inscripció la trobareu a l’enllaç següent:
http://cobdcv.es/portal/index.php?option=com_content&amp;task=view&amp;id=92

Bona iniciativa!

Aprofundiment en intel·ligència competitiva

En ocasions anteriors ja hem introduït el concepte d'intel·ligència competitiva en aquest bloc. En aquest enllaç trobareu les entrades relacionades.

Fotografia de Jurvetson

Avui hi tornem, perquè fa poques setmanes s'ha publicat a Internet el text complet d'una tesi doctoral sobre intel·ligència competitiva, la qual va ser defensada el passat mes d'abril de 2012 a la Facultat. Es tracta d'aquest treball:

González Gálvez, Pilar. Xarxes socials com a instrument analític de suport a les funcions d’intel·ligència de les organitzacions [en línia]: estudi de cas en les direccions d’infermeria. Dirs., Carina Rey Martín, Víctor Cavaller Reyes. Barcelona: Universitat de Barcelona, Departament de Biblioteconomia i Documentació, 2012. 298, xxx p. <http://www.tdx.cat/handle/10803/83866>. [Consulta: 28 jul. 2012].

L'autora, diplomada en Infermeria a la UB, llicenciada en Documentació a la UOC i professora a la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna (Universitat Ramon Llull), ja fa temps que es dedica al tema. L'any 2009 va publicar l'article «Factors facilitadors per a les pràctiques de gestió del coneixement i d’intel·ligència competitiva» a Quaderns d'intel·ligència competitiva, vigilància estratègica, científica i tecnològica, vol. 2, núm. 1 (2009), p. 45-49. Disponible a http://www.raco.cat/index.php/QUICVECT/article/view/123694/171641

I més recentment, a El profesional de la información (vol. 20, núm. 5, set.-oct. 2011), p. 527-532: «Redes sociales para la inteligencia competitiva: propuesta de un índice sintetico», amb Carina Rey i Víctor Cavaller, els codirectors de la seva tesi. Resum disponible a: http://www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/2011/septiembre/06.html

A la tesi hi ha un parell de capítols que poden ajudar a aclarir els conceptes –en el cas que tinguem alguna confusió al respecte– i a donar idees que ens puguin inspirar. Són els capítols 2, «Les xarxes socials» (p. 23-56), i el capítol 3, «Funcions d'intel·ligència» (p. 57-108). I en concret, l'apartat 3.3: «Intel·ligència competitiva» (p. 69-82).

Diu l'autora:

«En el context d'aquest treball s'ha pres el concepte d'IC [intel·ligència competitiva] com a disciplina orientada a donar suport als directius en la presa de decisions, de manera que les organitzacions actuals, si volen estar ben posicionades en el seu sector i ser competitives, ja no poden ignorar aquestes pràctiques» (p. 69)

Més endavant parla de les fases del procés, etcètera. En conclusió, un text de nivell de recerca –una tesi doctoral– però perfectament comprensible per tothom, que ens pot ajudar a aprofundir en la intel·ligència competitiva i en un dels papers que els bibliotecaris podem desenvolupar en l'entorn empresarial i de les organitzacions en general.

Enhorabona a la doctora i gràcies pel text!

Maneres de donar-se a conèixer

Qualsevol mitjà és bo per difondre l’existència d'una biblioteca i donar a conèixer els seus serveis a la població usuària. Com és normal, hem d’aprofitar els mitjans que en cada moment ens ofereixen les tecnologies i hem d’encertar amb el llenguatge que utilitzem, que sigui adequat al públic destinatari al qual ens adrecem.

A la Biblioteca Josep Soler Vidal, de Gavà, van realitzar un vídeo de presentació de la biblioteca que imita la manera de fer del programa televisiu d'humor APM (Alguna pregunta més?). El vídeo, dirigit per la bibliotecària i directora de la biblioteca, Maite Pinteño, es va realitzar el 2011.

Amb una realització aparentment casolana, segueix l'estil de l'APM (reproduint frases gracioses de personatges que han sortit per la televisió). I ens van ensenyant totes les seccions de la  biblioteca. Hi apareix tot el personal: Adri, Aurora, Diana, Eva, Jaume, José, Maite, Marc, María, Mónica, Raquel, Vanessa, Virginia.

Aquí veureu el vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=2eEqrW4bl-U

I aquí, més informació sobre la biblioteca. I aquí també.

Felicitem els col·legues per aquest llenguatge informal i divertit, tan d'acord amb els gustos juvenils del moment.