Si bé és veritat que la feina de bibliotecari comporta moltes alegries i satisfaccions, també ho és que hem de relacionar-nos amb usuaris de tota mena i condició, i no sempre de tracte agradable. Potser on es nota més aquesta varietat de públics és a la biblioteca pública; però en qualsevol ambient en què es doni una interacció humana pot saltar la sorpresa...
Ho comentava amb gràcia Roz Warren, una bibliotecària de Filadèlfia, en una entrada al blog Metropolis, el 5 de desembre de 2012: «The #@%& joys of library work». Divertits també els comentaris que els lectors del blog van deixar-hi. Cristina Domínguez, periodista, se'n va fer ressò al seu blog Librópatas.com (el 5 de desembre de 2013), i la seva entrada també va rebre uns quants comentaris graciosos.
En el mateix estil de relats d'experiències viscudes, Gina Sheridan, una altra bibliotecària que ha treballat a Califòrnia i a Missouri, va publicar el passat juliol I work at a public library: a collection of crazy stories from the stacks (Avon, MA: Adams Media, 2014, ISBN 978-1-440576-24-9). Tot i que no he pogut veure el llibre, m'imagino com deu ser a la vista del material de primera mà publicat al seu blog I work at a public library, que és ben recomanable. L'autora mateixa parla una mica del seu llibre al blog de Huffingtonpost, «10 people the library can't live without» el passat 11 d'agost de 2014.
Estic segur que els caràcters pintats per aquestes col·legues nord-americanes també existeixen a Catalunya. De fet, tot i que escadusserament, també podem trobar alguns relats semblants a aquests, produïts per bibliotecaris d'aquí. Vegem-ne un parell.
Per un cantó, David Vivancos, bibliotecari a la biblioteca de la Facultat de Dret de la UB, consumat narrador, va guanyar fa poques setmanes el I Concurs de Relats Breus de la Facultat de Dret amb el relat «Yo, bibliotecario». Relat que podeu llegir al blog del David Grimas y leyendas. Us en recomano la lectura. Reprodueix interaccions amb usuaris de la seva biblioteca que no deixen indiferent.
Una altra col·lega bibliotecària que manté un blog personal on dóna sortida als seus pensaments i experiències és Gemma Medina. El seu blog, Portfolio de sastre. La majoria de les seves entrades tenen un caràcter intimista, no relacionat amb la feina. Però de tant en tant apareix l'anècdota o la reflexió basada en fets reals esdevinguts a peu de taulell. Com en l'entrada «Psicoanàlisi gratuït», del passat 8 de setembre, que us recomano de llegir.
Totes aquestes mostres de vivències professionals les he portades amb una finalitat ‒a part de passar l'estona‒ propedèutica ‒sempre pensant en els estudiants i els joves bibliotecaris. És un aforisme que no m'he pas inventat jo: Per ser un bon bibliotecari t'han d'agradar els llibres (enteneu-me: dic «els llibres», però estic parlant de la lectura, la informació, el coneixement, les novetats de tot tipus, les notícies del dia, les tendències musicals, la moda...), però també t'han d'agradar les persones. Si no sents que amb la teva feina portes a terme una missió de servei als altres, no sé si trobaràs un sentit al que estàs fent...
Amén...
dimecres, 29 d’octubre del 2014
Keep calm and work as a librarian
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
I si em deixes, jo encara diria més: al bibliotecari de pública (com a mínim) li han d'agradar les persones, relacionar-.se amb elles, entendre què volen, servir-les. I és per això que fa tot el que fa al voltant dels llibres (bueno, val, amb la informació en general; ja ens entenem). M'agrada més el punt de vista que dóna a la professió si li donem la volta.
ResponEliminaSi penso en un metge, també recomanaria el mateix: primer les persones, i llavors aprens tot el que hagis d'aprendre de medicina. I si la primera opció no es compleix, llavors, a veterinari!
Gràcies pel teu blog, Amadeu!
Moltíssimes gràcies pel comentari, Bego!
EliminaTambé hem de comprendre que el tracte continuat amb el públic (penso en les biblioteques públiques) pugui "cremar" amb el temps, per més bona voluntat que hi posis. Perquè hi ha cada usuari que... vaja! N'hi ha per llogar cadires!
Crec que el professional ha de trobar la mesura justa de dedicació als altres, de manera que ell no se'n senti perjudicat, i cal no oblidar que l'essència de la nostra feina són els usuaris.
És un tema ben delicat, aquest... Potser a un usuari "ben educat i agraït" tenim tendència a servir-lo al 100 per 100, i un altre que sigui més "tancat, exigent o despectiu" pot ser que no rebi per part nostre el mateix tracte. Potser ho fem inconscientment... i hem de procurar mantenir un mateix to professional a tothom!
Hello! I am glad that you enjoyed my essay and that you included it on your blog!
ResponEliminaRoz Warren
www.rosalindwarren.com
Thank you for your comment, Roz! It's hard, working as a librarian... (sometimes!).
EliminaRegards from Barcelona! (Catalonia, Spain).
Coincideixo amb Begonya Aguilera. En tot servei les persones són sempre el primer!!. Sovint es posen davant la tecnologia, els fons (llibres, etc),... Diria que és indispensable un gir de 180 graus o una petita "revolució copernicana". Gràcies!
ResponEliminaGràcies a tu, Adela!
EliminaAlguns ens considerem deixebles teus en la visió de la professió, i admiradors de la teva constant empenta per innovar i ajudar a progressar el col·lectiu i la societat.
Fins ara!
Gràcies per la referència, Amadeu! La professió m'inspira moltes entrades, però encara les tinc com a esborranys. Bona entrada d'any!
ResponElimina