Idees per promocionar la professió. 16: Fem un calendari de difusió!

La idea és més vella que anar a peu: es tracta d’editar un calendari de paret amb il·lustracions al·legòriques a la nostra professió, per difondre àmpliament i durant tots els mesos de l’any el paper dels bibliotecaris a la societat actual.

Imatge del calendari de 2016 dels Frikitecaris,
esmentat més avall

Moltes entitats, tant públiques com privades, editen cada any el seu calendari, com a material de difusió. Des d’empreses, com els pneumàtics Pirelli i el seu mític calendari present en molts tallers mecànics, fins a biblioteques, com el CRAI de la UB o els bibliobusos de la Diputació de Barcelona, per citar-ne només uns casos concrets. També el nostre Col·legi va editar durant uns anys un calendari-pot per als llapis.

Altres col·lectius professionals també ho han fet, tant per donar-se a conèixer, com per col·laborar amb alguna causa social. Aquí podem veure el cas dels Bombers de la Generalitat de Catalunya i el dels Mossos d’Esquadra, que fins i tot han publicat un vídeo de com van fer el seu calendari.

I fora de les nostres fronteres, també altres bibliotecaris ja han portat a terme aquesta idea. Sovint, amb finalitats concretes. Aquí, per exemple, el cas d’uns bibliotecaris (homes), que volen trencar l’estereotip femení de la professió. Un altre calendari trencador és el dels bibliotecaris tatuats, de la Rhode Island Library Association. I encara un pèl més atrevits són els bibliotecaris i estudiants (homes) d'Informació i Documentació del Brasil, concretament de Río de Janeiro, São Paulo, Pará i Brasilia, que apareixen bastant lleugerets de roba en un calendari. Els guanys de la venda del calendari es destinaran a la construcció d'una biblioteca especialitzada a Brasília. La notícia la podeu veure al Facebook de la Biblioteca da Diversidade. Ens n'hem assabentat perquè se'n va fer ressò el blog de la Biblioteca Joan Triadú de Vic: De casa al club. Buscant, buscant, trobem una empresa que en té una bona colla en estoc.


Encara cal mencionar, a casa nostra mateix, un exemple de calendari protagonitzat per bibliotecaris. Els companys del col·lectiu Frikitecaris fa anys que van fent diverses propostes, descarregables des del seu blog.


Penso que podria resultar efectiu un calendari amb imatges de col·legues en diverses posicions i facetes professionals, ja que la feina de bibliotecari és molt polivalent. Caldria tenir cura de triar bé les imatges. Haurien de ser ben xamoses, xiroies, suggerents, insinuants... espero que capteu la idea. Seria un regal que els bibliotecaris podríem oferir a les nostres amistats. Tenim tot un any per endavant per pensar en el calendari del 2017: les localitzacions, els protagonistes, la il·luminació... Algú es prestaria voluntari...?

Vegeu entrades anteriors sobre la promoció de la professió en aquest enllaç.

Seguiment dels convenis de cooperació educativa (22)

Hem entrat com qui no vol la cosa en un any nou i tornem de les vacances amb energies renovades. Des d'aquest blog volem contribuir al coneixement de la figura del bibliotecari des de diferents punts de vista (història, llocs de treball que es poden ocupar, detalls sobre la formació universitària...). Tot amb l'objectiu de promoure la vinguda de força estudiants cap al grau d'Informació i Documentació, la formació bàsica que ens permet treballar en aquest sector.

Fotografia de Lewis Wickes Hine (1915),
propietat de la Library of Congress

Com en mesos anteriors, a continuació aporto informació sobre les ofertes de pràctiques extracurriculars que poden aprofitar els alumnes de la nostra Facultat. Ens les fan arribar les empreses i institucions que desitgen un suport d'alumnes del nostre grau o màsters per a tasques diverses de gestió d'informació o documentació. Les dades que incloc tot seguit corresponen als anuncis que hi havia exposats a la cartellera oportuna el 7 de gener de 2016 (primer dia que la Facultat ha reobert les portes després de les festes).

Nombre d'anuncis exposats: 25
Nombre d'estudiants demanats: 29

Entitats de l'àmbit públic: 8 (32 %)
Empreses de l'àmbit privat: 17 (68 %)

Preu mitjà de la remuneració que s'ofereix: 4,02 euros l'hora.

En comparació amb el mes anterior, el nombre total d'anuncis és una miqueta inferior, de 27 a 25 (cal tenir en compte que hem passat les festes de Nadal i Reis, en què moltes activitats disminueixen). El percentatge a favor de les empreses del sector privat augmenta una mica: del 59,3 al 68 %. I el preu mitjà de la remuneració també ha baixat una mica: de 4,12 a 4,02 euros per hora.

Pel que fa a la remuneració, cal dir que en el mes actual hi ha hagut 5 anuncis en què no s'ofereix compensació econòmica (en canvi, n'hi ha una que ofereix 10 euros per hora). Si desagreguem la mitjana de les empreses pel sector públic i privat, la diferència podríem dir que és significativa: 2,61 euros per part del sector públic, 4,96 per part del privat.

Pel que fa als sectors representats, en l'àmbit de les ofertes provinents d'entitats públiques trobem un ajuntament, una biblioteca pública, dues d'universitàries, un museu, una institució acadèmica, una escola de música i un centre docent no universitari.

Quant al món privat, aquest mes les ofertes ens han arribat de quatre centres de formació superior, dues entitats financeres, dos despatxos d'arquitectura, una productora audiovisual, un laboratori farmacèutic, un bufet d'advocats, una llibreria, una constructora, i empreses diverses: de desenvolupament d'apps, de distribució de continguts per Internet, de seguretat informàtica i de fabricació de mobiliari.

Vegeu les entrades anteriors d'aquesta sèrie en aquest enllaç.

Defunció del pare Josep Vives i Solé, jesuïta

El proppassat 26 de desembre de 2015, va morir a Sant Cugat del Vallès Josep Vives i Solé, sacerdot de la Companyia de Jesús. Havia nascut a Montferri (Alt Camp) el 14 de març de 1928. Va entrar al noviciat dels jesuïtes el 1945 i, segons la nota biogràfica del Centre d’Estudis de Cristianisme i Justícia, publicada amb motiu de la seva defunció, havia estudiat Filosofia, Teologia i Filologia Clàssica a Sant Cugat, Oxford i Londres. El 1959 es va ordenar sacerdot. Era doctor en Teologia i havia exercit com a professor de Filosofia, Teologia i Filologia Grega en diversos centres universitaris. La seva especialitat de recerca eren els Sants Pares. Havia escrit uns 25 llibres, a més de múltiples estudis i articles especialitzats.

Retrat de Josep Vives, SJ, extret del butlletí InfoSJ

El motiu que en parlem en aquest blog és que entre els anys 1965 i 1973, Josep Vives i Solé va treballar a la Biblioteca del Seminari dels Jesuïtes, emplaçada en aquell moment a Sant Cugat del Vallès. Entre els anys 1970 i 1973 en va ser el director. Durant el seu mandat ingressaren molts volums antics per donació, que ell va propiciar, i es compraren moltes edicions crítiques dels Sants Pares i de la història antiga de l’Església.

Una altra activitat dins del camp documental del pare Vives va ser la col·laboració portada a terme entre 2002 i 2009 a la revista Actualidad bibliográfica de filosofía y teología, a càrrec de la mateixa comunitat jesuïta, que informa amb ressenyes molt completes de les publicacions que van apareixent en l’àmbit dels estudis religiosos i filosòfics, i presenta uns dossiers temàtics ‒revisions bibliogràfiques‒ d’un alt nivell de qualitat.

Del pas del pare Vives per la biblioteca de Sant Cugat només n’hem sabut trobar unes mencions escadusseres al seu currículum, publicat pels jesuïtes, i també en aquest article del seu successor en la direcció de la biblioteca:

Borràs i Feliu, Antoni. «La Biblioteca Borja de Sant Cugat del Vallès». Gausac, 27 (des. 2005), p. 35-48. Disponible també en línia en aquest enllaç.

Aquesta biblioteca, fundada per l’orde de la Companyia de Jesús (que tants beneficis en l’ordre social, cultural i religiós proporciona a Catalunya) compta amb una història centenària i una importància cabdal. En la següent pàgina web hi trobarem un retall d’història.

Curiosament, un altre sacerdot anomenat Josep Vives (en aquest cas, Josep Vives i Gatell), nascut igualment a la comarca de l’Alt Camp, havia estat responsable també d'una notable biblioteca, la Biblioteca Balmesiana. Vives i Gatell (1888-1978) en va tenir cura entre 1927 i 1942. La seva carrera intel·lectual també és de primera línia.

I per reblar el clau de la casualitat, no podem deixar d’esmentar un tercer Josep Vives bibliotecari. En aquest cas, contemporani i conegut de molts de nosaltres: Josep Vives i Gràcia, de qui no fa gaire vam parlar en aquest blog amb motiu de la seva presentació a les files d’ERC a les darreres eleccions generals.