Presència catalana al congrés de l’IFLA 2012

Aquests dies se celebra a Hèlsinki el congrés anual de l’IFLA. Concretament, entre l’11 i el 17 d’agost. Aquesta trobada reuneix una bona colla de responsables de les polítiques bibliotecàries de molts països d’arreu del món, representants de les principals associacions bibliotecàries i estudiosos i altres personalitats de la nostra professió.

El congrés té lloc cada any en una ciutat diferent. Vegeu l’entrada d’aquest bloc referida al congrés que va tenir lloc a Puerto Rico, el 2011.

El congrés de l’IFLA és una reunió molt important pel que fa a les polítiques bibliotecàries, ja que els òrgans de govern i els grups de treball especialitzats de l’IFLA aprofiten aquesta trobada per fer les seves reunions anuals més importants, que acabaran produint, al llarg de l’any, documents diversos (directrius, manifestos, etcètera) amb els quals s'intenta influir en les polítiques concretes dels governs de cada país i en la població en general.

I com a congrés professional que és, molts bibliotecaris d’arreu del món hi aporten comunicacions amb les seves experiències d’èxit, o amb treballs de caràcter assagístic i també amb resultats de projectes de recerca. Al congrés d’enguany es presenten unes 360 comunicacions aproximadament. La llista sencera la podreu veure en aquest enllaç, des d'on es dona pas a molts textos sencers dels treballs.


D’entre totes aquestes comunicacions només n’hi ha una signada per bibliotecaris catalans (i cap per part de col·legues espanyols). Es tracta d’aquest treball:

Millán, Mercè; Omella, Ester; Viladrich, Assun. «When used, library buildings shows up, take profit of it!» [en línia]. IFLA Council and General Conference (78a: 2012: Helsinki). Libraries now!: inspiring, surprising, empowering. Helsinki: IFLA, 2012, 26 p. <http://conference.ifla.org/sites/default/files/files/papers/wlic2012/190-millan-en.pdf>. [Consulta: 7 agost 2012].

Les tres col·legues ocupen llocs de responsabilitat a la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, i a la seva comunicació expliquen la feina feta en l’avaluació dels nous equipaments bibliotecaris, després que es van inaugurar. Aquest procés s’ha fet conjuntament entre totes les persones implicades: els responsables bibliotecaris, els tècnics de la Diputació i els polítics de cultura dels ajuntaments. S’avaluen, entre d’altres, l’organització dels espais, la ubicació dels taulells, la il·luminació, el mobiliari, etcètera. La finalitat d’aquesta avaluació és millorar en el possible les deficiències detectades.

Ens agrada que les biblioteques i els bibliotecaris catalans estiguin presents en els fòrums internacionals del més alt nivell. És més: diria que pel nostre nivell de qualitat en diversos àmbits professionals, com ara les biblioteques públiques i les universitàries (inclosos els consorcis existents), la biblioteca nacional i la formació professional, Catalunya mereixeria estar molt més representada que ho ha estat enguany. Deu ser la crisi...

Més encara sobre la reutilització de dades

Ja hem parlat en aquest bloc en algunes ocasions sobre la reutilització de dades públiques i la possibilitat d'elaborar amb elles productes d'informació que responguin a necessitats d’algun col·lectiu. L'entrada d'avui recull diverses informacions recents sobre el tema.

Versió en valencià del portal de dades obertes del govern central

Per un cantó, recordem el portal de la Generalitat de Catalunya: Dades obertes Gencat: http://www20.gencat.cat/portal/site/dadesobertes. I ara també, el paral·lel espanyol: Datos.gob.es: http://www.datos.gob.es/datos/.

Des de tots dos portals es fomenta l'ús d'aquests recursos i es dona accés al catàleg de les dades disponibles. Es poden fer cerques directes o per categories (per matèries, per formats de les dades, per organisme productor...).

Continuem amb una presentació de les dades obertes de la Generalitat de Catalunya, feta per la Direcció General d'Atenció Ciutadana i Difusió:

Dades obertes a Catalunya [en línia]. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya, Direcció General d'Atenció Ciutadana i Difusió, maig 2012. 64 p. <http://www.slideshare.net/gencat/dades-obertes-a-catalunya-12827091>. [Consulta: 2 agost 2012].

Es tracta d'una presentació (tipus PowerPoint) amb les dades més significatives sobre la naturalesa de les dades obertes, les possibilitats de negoci que representen, una explicació del portal de la Generalitat i exemples reals de reutilització duts a terme tant amb dades obertes de la Generalitat, com també d'àmbit espanyol i internacional. També s'assenyalen les tendències de futur.

En el mateix sentit divulgatiu, però amb més extensió, val la pena conèixer la publicació que comentarem tot seguit. El Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme i el d’Hisenda i Administracions Públiques són els editors d'una guia adreçada als organismes públics de l'Estat per tal de facilitar l'aplicació del decret que desenvolupa la llei sobre reutilització de dades d'origen públic.

Guía de aplicación del real decreto 1495/2011 por el que se desarrolla la ley 37/2007 sobre Reutilización de la información del sector público [en línia]. Madrid: Ministerio de Industria, Energía y Turismo: Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, junio 2012. 85 p.
<http://datos.gob.es/datos/sites/default/files/PLANCISP-GRD-07.3.4.doc>. [Consulta: 2 agost 2012].

(Que dos ministeris s'ocupin d'un assumpte... vol dir que és molt important, o que no ho és tant?) Que calgui una publicació de 85 pàgines per explicar l'aplicació d'un decret que desenvolupa una llei pot donar a entendre que les disposicions legislatives potser no són gaire clares. Però en aquest cas no és només una explicació del text en si, sinó que s'hi incorporen altres normatives relacionades, i s'hi expliquen bones pràctiques portades a terme per algunes administracions.

Tot i que la publicació s'adreça als productors de les dades públiques, crec que la seva consulta pot ser també útil als possibles usuaris. S'explica el procediment per posar a disposició pública la informació reutilitzable, els responsables dels processos, el tractament que cal donar a la informació, etc.

Un detall que m'ha emocionat de la publicació (a mi, que de sempre m'han agradat les obres de consulta) és que disposa d'un índex analític de matèries! (p. 84). No és gens habitual que les publicacions modernes comptin amb aquesta eina de recuperació de la informació, que tan útil resulta, crec jo. Cal felicitar els editors de l'obra. (Fa una mica lleig l'entrada «El papel de la Administración» ordenada a la E; però ningú no és perfecte.)

Més coses. Per a aquells que tinguin un interès que vagi més enllà de la simple curiositat, recomanaria la consulta d'un número d'El profesional de la información (vol. 20, n.º 3, mayo-junio 2011) que té la part monogràfica dedicada al nostre tema: «Información de las administraciones públicas». Hi trobem articles divulgatius, d'assaig sobre aspectes tècnics, d'experiències concretes i casos d'èxit, etc. Com sempre, una revista a tenir molt en compte. Consultable en línia.

Una altra font d'informació per a qui tingui interès en el tema són els materials disponibles d'una jornada que va tenir lloc el passat 26 de juny de 2012: Encuentro Aporta: Iniciativas Open Data en España, que va ser organitzada pels dos ministeris implicats en el tema: el d’Industria, Energía i Turisme, i el d’Hisenda i Administracions Públiques.

L'encontre s'estructurà en quatre taules rodones en què es debateren les estratègies per tirar endavant la cosa, es presentaren experiències concretes dutes a terme per administracions, etcètera. Des d'aquesta pàgina es dona accés al programa, a una nota de premsa, a les presentacions de molts dels ponents (a Slideshare) i a vídeos de les sessions (a YouTube): http://datos.gob.es/datos/?q=saber-mas/eventos/encuentro2012

La posada a disposició de tothom de les dades generades per les administracions té diverses ramificacions. Una d'aquestes són els resultats dels treballs de recerca que han estat finançats amb fons públics. Amb relació a això, una notícia recent que té rellevància per als investigadors en general, per al públic, però també especialment per als bibliotecaris: la Unió Europea ha establert que, a partir del 2014, els productes de les investigacions finançades per programes de la Unió hauran d'estar disponibles per al públic en general. D'aquesta manera es vol facilitar la transferència de la recerca cap a tots els beneficiaris i interessats en general.

Doncs bé, algú haurà de preparar els repositoris, indicar els autors com han de lliurar els materials, supervisar que hagin estat ben descrits per a la seva ulterior recuperació, etcètera.

Aquí veureu una nota de premsa de la Comissió:
http://europa.eu/rapid/pressReleasesAction.do?reference=IP/12/790&format=HTML&aged=0&language=ES&guiLanguage=en

I aquí la disposició legal corresponent:

«Recomendación de la Comisión de 17 de julio de 2012 relativa al acceso a la información científica y a su preservación» [en línia]. Diario oficial de la Unión Europea, L 194 (21.7.2012), p. 39-43. <http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2012:194:0039:0043:ES:PDF>. [Consulta: 3 agost 2012].

Exactament en la mateixa direcció, el Govern britànic ha regulat que, igualment a partir de 2014, el resultat de les investigacions finançades amb fons públics han d'estar disponibles per tothom: http://www.rcuk.ac.uk/media/news/2012news/Pages/120716.aspx

Ja per anar acabant, voldria comentar una altra notícia relativament recent. El Síndic de Greuges de Catalunya va publicar el març de 2012 un informe sobre l'accés dels ciutadans a la informació pública:

El dret d’accés a la informació pública [en línia]: informe extraordinari. Barcelona: Síndic de Greuges de Catalunya, 2012. 38 p. <http://www.sindic.cat/site/unitFiles/3151/Informe%20acces%20informacio%20publica%20def.pdf>. [Consulta: 16 jul. 2012].

Disculpeu la llargada de l'entrada. El tema dona de si des del punt de vista professional, per als bibliotecaris. Estic segur que seguirem parlant d'aquesta qüestió en el futur.

Aprovat el nou pla d'estudis del màster de Gestió de Continguts Digitals

La Facultat imparteix des del curs 2005-2006 el màster de Gestió de Continguts Digitals. Es tracta d'una molt bona opció per especialitzar-se, després d'haver cursat el grau d'Informació i Documentació o qualsevol altra titulació universitària, en un camp amb moltes sortides laborals. Llegim a la seva presentació: «El màster ofereix coneixements relacionats amb la gestió documental, amb la informàtica i el disseny d’interfícies».

Com és normal, en tractar-se d'un ensenyament bàsicament de caire tecnològic, els continguts d'aquest màster es revisen contínuament. Però de tant en tant convé fer un replantejament general, per incorporar noves assignatures o reestructurar a fons els continguts.

Ara ha estat un d'aquests moments. La proposta de nou pla d'estudis ha rebut fa pocs dies el vistiplau de l'autoritat acadèmica corresponent (l'AQU, l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya) i des del proper curs 2012-2013 ja s'impartirà.

El nou pla d'estudis, de 90 crèdits de durada (un curs i mig), consta d'assignatures tan atractives com les següents (almenys, si tenim en compte els seus noms):

• Accessibilitat
• Analítica web
• Aplicacions i dispositius mòbils
• Arquitectura de la informació
• Disseny centrat en l'usuari
• Posicionament web (SEO)
• Sistemes de gestió de continguts al Web

I diverses assignatures optatives. El preu és el fixat per la Generalitat de Catalunya: 45 euros per crèdit (més alguna taxa de matriculació). Així doncs, poc més de 2.700 euros per curs. Tota una inversió, certament...

Aquí trobareu tota la informació sobre aquest màster:
http://www.ub.edu/biblio/master-de-gestio-de-continguts-digitals/presentacio-2.html

Formació en arxivística

La Coordinadora de Asociaciones de Archiveros (CAA), fundada el 1998, està formada per 19 associacions professionals espanyoles, 12 pertanyents exclusivament a l'àmbit de l'arxivística, i 7 d'un abast professional més ampli: ALDEE (Asociación Vasca de Profesionales de Archivos, Bibliotecas y Centros de Documentación), ANABAD (Confederación Española de Archiveros, Bibliotecarios, Museólogos y Documentalistas) i cinc delegacions territorials d'aquesta confederació: Aragó, Castella-La Manxa, Galícia, Múrcia i La Rioja. Aquest és el seu lloc web: https://web.archive.org/web/20160301110546/http://www.archiveros.net/.

Segons consta al seu web, a final de 2003 «la Coordinadora añade a sus tradicionales funciones de coordinación de trabajos técnicos el de su conversión en un órgano de defensa corporativa de los archiveros y agente de respuesta rápida ante las actuaciones de organismos públicos o privados que requieran la respuesta o el parecer de este colectivo profesional.»

Als seus estatuts, aprovats a final de 2004, es pot llegir, entre els seus objectius:

«3.2.4. Impulsar la formación profesional defendiendo los estudios universitarios en Archivística, además de promover la realización de cursos, la organización de conferencias, congresos y la edición de publicaciones. Con este objetivo la CAA defenderá los intereses de los archiveros y del ámbito profesional de la ciencia archivística ante los responsables de las universidades y órganos competentes de las Administraciones Públicas.»

Al web de la Coordinadora hi veiem l'existència del Grupo de Trabajo de Estudios en Archivística, que té com a objectiu «la creación de unos estudios universitarios de especialización en archivística.» (Si no estic equivocat, aquest objectiu ja s'hauria aconseguit a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb el reconeixement oficial, des del curs 2011-2012, del màster d'Arxivística i Gestió de Documents impartit per l'ESAGED, Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents). Aquí hi ha informació de la UAB mateixa.

En una altra font relacionada amb l'arxivística, el Butlletí de l'associació Arxivers sense Fronteres (vol. 1, núm. 22, 2n semestre de 2011) es comenta (p. [9]): 

«El 12 de març de 2011 a la reunió del Consell Plenari de la Coordinadora d’Associacions d’Arxivers i Gestors de Documents d’Espanya [...] una de les qüestions que es va tractar va ser la posada en marxa dels grups de treball; concretament es va acordar constituir-ne quatre: Grup de Treball de Formació, Grup de Treball de Normalització, Grup de Treball  d’Administració de la Web i Grup de Treball pel Pla de Comunicació. AsF participa en el grup de formació.»

Procurarem estar al corrent de les feines que dugui a terme aquest grup de treball de formació.

Fullejant el darrer butlletí d'Arxivers sense Fronteres, entitat que ha dut a terme moltes bones iniciatives en favor de la cooperació internacional, hi ha una notícia que pot interessar alguns dels lectors d'aquest bloc: l'Assemblea General de l'entitat acordà l'aprovació d'una quota de soci reduïda, de 12 euros anuals, destinada a col·lectius com ara estudiants i aturats. Aquí veureu el web dels Arxivers sense Fronteres: http://www.arxivers.org/ca/index.php.

Seqüeles del BizBarcelona 2012

Potser recordareu que BizBarcelona va ser un esdeveniment professional desenvolupat en el marc de Fira Barcelona el passat mes de juny, relacionat amb l'emprenedoria i la innovació empresarial. Ja vam parlar-ne en el seu moment en aquest bloc.

Ara fa poc s'han donat a conèixer alguns enregistraments de vídeo de xerrades que hi van tenir lloc, que m'ha semblat que podrien interessar a algun jove bibliotecari que estigués rumiant de posar-se a crear una empresa.

Es tracta de les presentacions que porten aquests títols:

• «El pla de negoci: claus per atraure l’interès dels inversors», a càrrec d'Alberto Fernández Terricabras (d'IESE).
• «Uns lluiten per vendre; altres, en canvi, els compren», per Miquel Ángel Oliva.
• «Com generar ingressos a través del Social Media», per Daniel Dévai.

Els trobareu tots en aquest enllaç.

De tot es pot aprendre!

Idees per trobar finançament

En el marc de l'emprenedoria, un dels reptes importants a què cal enfrontar-se és el del finançament dels nostres projectes. Podem tenir la millor idea del món per a un negoci; però si no comptem amb els recursos necessaris, no podrem pas tirar-la endavant.

Avui presentem un recull de xerrades en vídeo presentades per Anella. Són cinc vídeos prou interessants. Us en copio el títol de dos:

«Els sis errors típics de l'emprenedor»
«Bootstrapping, emprendre amb els recursos mínims»

Anella és «una plataforma de coneixement i col·laboració empresarial que té per objectiu fomentar la competitivitat empresarial de Catalunya i ser un punt de trobada virtual de debat i reflexió sobre els reptes, tendències i estratègies de futur de les empreses catalanes.»

És impulsada per Acc1ó, l'agència de la Generalitat que dóna suport a la competitivitat de l'empresa catalana, especialment en el foment de la innovació i la internacionalització empresarial.

Anella publica un butlletí informatiu, que es pot rebre per correu electrònic gratuïtament, amb informacions variades sobre activitats formatives, recursos com els que comentem en aquesta entrada, etcètera.

Tot i que sembli que la iniciativa empresarial que podem tenir serà –al començament– ben modesta, això no treu que els temes d'aquesta plataforma no siguin del nostre interès. Tant per veure altres experiències d'èxit, com per identificar possibles clients als nostres serveis d'assessoria empresarial.

Us animo a fer-hi una ullada, si teniu entre cella i cella algun projecte empresarial.

Guia per implantar el comerç electrònic a una pime

Aquí sempre fomentem l'emprenedoria en l'àmbit de la informació i la documentació... Ens agradaria que molts bibliotecaris aconseguissin convertir una idea de negoci en una empresa viable!

L'entrada d'avui va un pas més enllà: serà útil per a aquells que ja s'han decidit i ja tenen una societat constituïda. Es tracta d'un document llarguet, però clar i engrescador, que explica com portar a terme el comerç electrònic.

Libro blanco del comercio electrónico [en línia]: guía práctica de comercio electrónico para pymes. [Por] Asociación Española de la Economía Digital (adigital). [2.ª ed.]. [Madrid]: Ministerio de Industria, Comercio y Turismo: Red.es: Adigital, [2012]. 215 p. <http://www.scribd.com/document_downloads/100797553?extension=pdf&from=embed>. [Consulta: 24 jul. 2012].

Una obra pràctica que explica amb tot detall, i d'una manera clara i amena, com posar-s'hi, en el tema del comerç electrònic, com captar clients cap al negoci, i totes les qüestions legals que afecten a aquest assumpte.

Copiarem aquí els capítols principals:

1. Introducción
2. Cómo desarrollar una tienda de comercio electrónico
3. Marketing
4. Medios de pago
5. Logística y distribución de pedidos
6. Venta multicanal
7. Mobile commerce
8. Analítica y medición de resultados
9. Aspectos legales ¿Cómo cumplir con la ley?
10. Seguridad al consumidor

Com a curiositat (no elogiosa) direm que enlloc del pdf consta la data de publicació del document: ni als preliminars, ni a la portada, ni al cologó. A la metadada "títol" del fitxer (i, per tant, visible a la banda superior de la pantalla), hi consta «2.ª edición», però sense data. Com que en un parell de pàgines del text es fa esment a fonts datades de maig de 2012, d'aquí inferim que es tracta d'un document ben recent.

El tema és atractiu. Esperem que sigui útil a algú!

La nostra professió, vella, àmplia i innominada

Una de les característiques dels professionals del nostre àmbit és la varietat de tasques que duem a terme i els contextos diferents en què fem feina. És lògic: la informació i la documentació són presents i necessaris en quasi tots els àmbits de l'activitat humana: des de l'escola, la recerca, les diferents professions, la producció industrial, l'oci...

En molts d'aquests àmbits la professió bibliotecària hi és present des d'antic. I no penso que el nostre origen sigui l'any 1915, quan la Mancomunitat de Catalunya funda l'Escola Superior de Bibliotecàries, embrió de l'actual Facultat. Parlo de molts segles enrere.

Segons una campanya promocional del Col·legi del 2006, els bibliotecaris portem a terme el segon ofici més antic del món. N'hi ha una presentació al Document núm. 161.


Ara bé, aquesta veterania també se l'atribueixen altres professions o activitats:

Arquitectes («L’arquitecte, la segona professió més antiga del món», llegim en el web d'una assignatura de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura La Salle).

Contrabandistes («L'exercici del contraban, la segona professió més antiga del món» diu Assumpta Montellà al seu llibre Contrabandistes de la llibertat (Barcelona: Ara Llibres, 2009), citada per Marta Planes al seu bloc).

Espies (En un escrit anònim d'una web que parla sobre el Museu dels Espies de Washington, es diu «El recorregut del museu repassa l’historia [sic] de la segona professió més antiga de la humanitat, des dels grecs fins a l'actualitat»).

Mercenaris («Probablement, el segon ofici més vell del món» diu Carles Ribera referint-se a aquesta activitat, a El punt Avui).

Periodistes (Així ho diuen, entre d'altres, Xavier Rius en un escrit a e-noticies.com i David Castillo al diari Avui en un article del 2008).

Polítics (Ronald Reagan, antic president dels Estats Units, va pronunciar aquesta frase: «Politics is supposed to be the second-oldest profession», que ha estat recollida per molta gent, per exemple Ramon Camats al seu bloc).

Recaptadors d'impostos («És possible que la feina de recaptador d’impostos sigui la segona professió més antiga de la humanitat» comenta Xavier Martínez Gil en un bloc acollit per La vanguardia).

Sigui com sigui, no hi ha dubte que els bibliotecaris venim de lluny. De tan lluny, que la nostra imatge arrossega estereotips del passat, i no hem sabut incorporar en aquesta projecció social les tasques que avui en dia també duem a terme.

També tenim una mica de dificultat a trobar un nom que designi la nostra professió d'una manera genèrica i amb el qual tots ens sentim còmodes. D'aquest tema ja en vaig parlar molt al començament d'aquest bloc: http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/08/bibliotecari-un-nom-passat-de-moda.html

La postura que ara per ara defenso (però per la qual no estaria disposat a perdre la vida) és la de revitalitzar el nom de «bibliotecari» com a designador global de les nostres professions i activitats variades, procurant que porti associada una imatge moderna i innovadora, tal com li escau. Però això és feina de tots...

Tota aquesta llauna de discurs ha estat motivada per una lectura d'estiu. No em pregunteu per què, estic repassant les actes del congrés de l'IFLA de 1955, que va tenir lloc a Brussel·les. El lema d'aquell any fou «The tasks and responsibilities of libraries and documentation centres in modern life». El primer escrit que s'hi recull porta per títol «The international aspects of the theme» i és signat per Douglas W. Bryant. Bryant era un bibliotecari nord-americà, que va començar com a auxiliar a la biblioteca de Harvard el 1952, de la qual el 1965 n'esdevingué bibliotecari i, més tard, entre 1972 i 1979, fou director del sistema de les biblioteques d'aquella universitat. Amb el seu nom es concedeixen anualment uns ajuts econòmics per a la recerca, adreçats al personal de la biblioteca.

Mr. Bryant utilitza aquest sentit extensiu de la paraula «bibliotecari» per referir-se al conjunt de les professions. Reprodueixo les seves paraules en l'escrit de presentació del congrés de l'IFLA de 1955:

«Librarians –and throughout this statement I use this word in its broadest sense to include also documentalists, bibliographers, archivists, et al.–  are realizing more and more that it is no longer enough to acquire and to catalogue their materials without further emphasis on service».

Ho trobareu a International Congress of Libraries and Documentation Centres (1955: Brussel·les). Congrès international des bibliothèques et des centres de documentation: Bruxelles, 11-18 septembre 1955. La Haye: Martinus Nijhoff, 1955. Vol. 1, p. 27. Volum localitzable a la biblioteca de la Facultat: http://cataleg.ub.edu/record=b1687087~S1*cat

Ja sé que això no té gaire valor; però m'ha fet gràcia trobar antecedents de la meva visió de les coses.

Per acabar l'entrada, una referència ben d'actualitat i que té relació amb aquesta visió integradora de la professió: fa pocs dies s'ha fundat a Madrid l'Asociación Profesional de Archiveros, Bibliotecarios y Documentalistas de Madrid (Asociación ABDM). El seu objectiu és «ayudar a la creación [de] un colegio profesional de archiveros, bibliotecarios y documentalistas en el ámbito de la Comunidad de Madrid»: http://www.abdm.tk

Sobta un pèl la creació d'aquesta nova entitat, tenint en compte que ja fa bastant de temps que existeix la Plataforma para la Creación del Colegio Profesional de Archiveros, Bibliotecarios y Documentalistas de Madrid: http://coabdm.wordpress.com/. (També amb aquest enfocament aglutinador.)

A veure si acaben tenint èxit.

L'alumnat del grau del curs que ve, més femení

A mitjan juliol es va fer pública a la web de la Facultat, com cada any, la llista dels alumnes admesos al grau d'Informació i Documentació del curs que ve. És una primera llista, formada pels alumnes que havien sol·licitat cursar aquest grau en primera opció en el procés de preinscripció de juny.

A tall d'anècdota, ens agrada comptabilitzar quants nois i quantes noies formen aquesta llista, igual com vam fer l'any passat en una altra entrada d'aquest bloc.

El resultat és aquest:

65,9 % de noies
34,1 % de nois

Respecte de les xifres de l'any passat, s'observa un lleuger increment del gènere femení, però els valors no arriben ni molt menys a fa dos anys. Vegem-ho amb una gràfica:
 

Segons un informe oficial publicat per la Generalitat que cito més avall, enguany hi ha hagut un petit decreixement del nombre total d'alumnes que desitgen entrar a la universitat: un 4,76 % menys que el 2011. Concretament, 48.240 estudiants van fer la preinscripció a la convocatòria de juny de 2012 (l'any anterior havien estat 50.650).

Entre aquests, tan sols 58 persones varen ser assignades a la subàrea de «Documentació», que suposem (tot i que no és explícit en aquest informe ni a la resta del web del Departament) que està composta únicament pel grau d'Informació i Documentació. A més, cal tenir present que les xifres que estem donant no inclouen la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) per tal com es tracta d'un centre privat. En aquest cas nostre és important aquest fet, perquè la UOC ofereix també el grau d'Informació i Documentació.

Per cursar el grau a la UOC no cal seguir el procés de preinscripció habitual. Al seu web no he sabut trobar el nombre de matriculats per ensenyament.

La subàrea de «Documentació», amb aquests 58 estudiants assignats, és la subàrea que ha tingut menys nombre d'estudiants assignats. La segueixen «Materials», amb 100 estudiants assignats, «Eng. biomèdica», amb 125, i «Nàutica», amb 179.

Entre d'altres subàrees pròximes a la nostra, i ens temem que amb un futur laboral no pas gaire bo, podem esmentar: «Periodisme», amb 489 estudiants assignats, i «Comunicació», amb 1.544 estudiants. El total de subàrees és de 48. I el total de graus, 193 (molts d'ells, impartits per diverses universitats). Cal tenir en compte, però, que la designació dels graus no és homogeneitzada, de manera que es troben graus amb noms diferents, però continguts –suposem– semblants: «Llengua i literatura espanyoles» (UAB) i «Llengua i literatura hispàniques» (URV); «Educació Infantil» (UAB) i «Mestre d'Educació Infantil» (UB), entre bastants d'altres...

A aquells 58 estudiants assignats en la convocatòria de juny caldrà sumar-hi els que vinguin reassignats d'altres opcions –perquè hagin canviat d'opinió– i els que passin la selectivat al setembre, a més dels que accedeixen a la universitat per la via dels més grans de 25 anys, i altres modalitats d'accés.

No ens enganyem: som pocs i anem a menys. Haurem de fer alguna cosa per modificar el curs dels esdeveniments.

L'estudi a què em referia més amunt és aquest:

Preinscripció universitària [en línia]: juny 2012: situació del procés de preinscripció universitària a juliol de 2012. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya, Secretaria d'Universitats i Recerca, 13 de juliol de 2012. 32 p. <http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2012/07/13/12/14/6624752e-67c3-40b6-b393-ed3a0adc1848.pdf>. [Consulta: 1 agost 2012].

Una nota de premsa, amb les dades més significatives, la trobareu en aquest enllaç.

La informàtica en núvol, camp d'especialització i de possible negoci

El concepte «cloud computing» s'ha de dir en català «informàtica en núvol» segons la Neoloteca del Termcat. La definició que en dóna aquest organisme normalitzador de la terminologia catalana és: «Sistema d'emmagatzematge i ús de recursos informàtics basat en el servei en xarxa, que consisteix a oferir a l'usuari un espai virtual, generalment a Internet, en què pot disposar de les versions més actualitzades de maquinari i programari.» El significat del concepte es pot ampliar amb la Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Cloud_computing

¿Qui no té avui en dia alguna informació personal al núvol? Molts tenim un compte de correu a Gmail o Hotmail o Yahoo. O tenim fotos a Flickr, o Picassa... Alguns mantenim un bloc... I compartim documents amb Google docs o tenim fitxers a Dropbox. En el nostre entorn ja són minoria els que no tenen compte a Facebook o a Twitter.

Malgrat el risc de manca de seguretat en les dades allotjades en servidors aliens, no hi ha dubte que la facilitat per accedir a la informació des de qualsevol ordinador i la possibilitat de compartir fitxers són dos bons al·licients per usar aquesta possibilitat.

A més, algunes empreses col·loquen «en núvol» una part del programari i de la informació pròpia. Així ho ha fet, per exemple, IBM, segons una notícia recent recollida per la Revista gestión documental fa unes setmanes.

Sobre les dades que tenim al núvol hi ha un article recent publicat a La vanguardia. I a El país va aparèixer el passat 10 de maig un article sobre les conseqüències mediambientals que comporta el manteniment de les grans infraestructures que contenen totes aquestes dades.

Aquest llarg preàmbul serveix per presentar un estudi que fa poquets dies s'ha posat en circulació sobre la informàtica en núvol.

Pérez San-José, Pablo (dir.). Estudio sobre el cloud computing en el sector público en España [en línia]. [Madrid]: Instituto Nacional de Tecnologías de la Comunicación (INTECO), julio 2012. 173 p. <http://www.inteco.es/file/a6Cywl9gxru5f1Ez5MwRMA>. [Consulta: 17 jul. 2012].

L'INTECO és un organisme públic adscrit al Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme. Aquest estudi presenta d'una manera força correcta el fenomen de la informàtica en núvol a Espanya, però també l'emmarca a escala internacional i en comenta la legislació que li afecta.

El seu objectiu principal és «conocer el posicionamiento y percepción de las entidades públicas españolas respecto del cloud computing». Es vol saber si existeix un model de decisió sobre l'adopció de serveis en núvol, la realitat actual i la intenció futura. Per assolir-ho s'han enquestat 500 responsables tecnològics d'entitats públiques espanyoles i s'han entrevistat amb profunditat experts nacionals pertanyents a diferents entitats de l'Administració pública.

Com dèiem, el treball comença amb una descripció detallada del fenomen, tot seguit es contextualitza a escala internacional i se'n presenta el marc normatiu. A continuació ofereix i valora les dades obtingudes de l'enquesta feta en diferents òrgans de l'Administració espanyola (central i autonòmica). Acaba amb unes recomanacions i les descripcions d'unes bones pràctiques d'àmbit internacional (amb exemples dels Estats Units, França, el Regne Unit, Japó...) i també estatal (només quatre casos, de Calp, Extremadura, Correus i Salamanca). Cita 16 títols a la bibliografia. Si voleu llegir una ressenya d'aquest treball feu un clic en aquest enllaç.

Casualment, poques setmanes abans de la publicació de l'estudi que acabem d'esmentar en va aparèixer un altre de la mateixa temàtica, que també mereixeria una ullada per qui estigui interessat en el tema.

Urueña, Alberto (coord.). Cloud computing [en línia]: retos y oportunidades. [Madrid]: Ministerio de Industria, Energía y Turismo, Ontsi, 2012. 341 p. <http://www.ontsi.red.es/ontsi/sites/default/files/1-_estudio_cloud_computing_retos_y_oportunidades_vdef.pdf>. [Consulta: 19 juny 2012].

Si l'estudi anterior analitzava l'ús del fenomen en l'Administració espanyola, aquest se centra en les pimes (petites i mitjanes empreses) espanyoles. Com en el cas anterior, el treball comença amb una descripció prou completa i correcta del fenomen de la informàtica en núvol. Detalla els avantatges que hi poden trobar els particulars, l'Administració, les empreses... També assenyala els reptes i els possibles riscos.

La part específica, com diem, està dedicada a l'estudi del «cloud computing» per part de les empreses espanyoles petites i mitjanes. Se'n descriu l'ús actual, les motivacions i les expectatives, com també les tendències futures. Les dades s'obtingueren a partir d'una enquesta adreçada a 1.700 pimes repartides proporcionalment pels diferents sectors d'activitats, que fou distribuïda a l'octubre-novembre de 2011.

Hi ha també una part d'entrevistes amb profunditat amb experts, i un capítol dedicat a l'impacte econòmic del «cloud computing». La bibliografia consta de 69 referències.

El motiu perquè parli de la informàtica en núvol en aquest bloc és per la possibilitat que aquest nou entorn sigui un context de desenvolupament professional dels bibliotecaris. I en aquest cas, em plau molt poder dir que no parlo per parlar, sinó que existeix una iniciativa empresarial que ja està en marxa, i portada per bibliotecaris!

6TIC (http://www.6tic.es/) es presenta com «una empresa de nova creació emmarcada en un context mundial particular basat en l'anomenada “societat de la informació” i l'avenç continuat de les noves tecnologies.» Continuen: «6TIC neix amb la idea d'ajudar a les empreses creant i administrant el seu sistema d'informació i gestió documental mitjançant la tecnologia del cloud computing.»
Per cert, entre els productes que ofereixen hi trobem: «Aplicacions de negoci per Smartphones i Tablets».

Molta sort als companys de 6TIC: Martí Garcia, Oriol Granero, Dàrius Ill i Jordi Serra!!!