Nova responsabilitat: encarregat de repositori institucional

Gràcies a les tecnologies, cada vegada tenim la sort de comptar amb més repositoris institucionals, tant a les universitats com en d’altres organitzacions de recerca o professionals, que recullen i difonen els treballs creats pel personal del centre.

Sobre aquest tema hi ha força bibliografia, que ara no ve a tomb comentar.  Qui hi estigui interessat ho té molt fàcil; només cal que faci un seguiment d'aquesta publicació:

Bailey, Charles W., Jr. Institutional repository bibliography [en línia]. Houston: Digital Scholarship, 2009-   . <http://www.digital-scholarship.org/irb/irb.html>. [Consulta: 17 des. 2012].

Parlo avui de repositoris arran de la publicació fa poc temps d’un article de revista que presenta les funcions i responsabilitats i les necessitats formatives dels bibliotecaris que se’n fan càrrec. Perquè, com és lògic, les biblioteques de les institucions solen ser els òrgans que en tenen cura.

Simons, Natasha; Richardson, Joanna. «New roles, new responsibilities [en línia]: examining training needs of repository staff». Journal of Librarianship and scholarly communication, vol. 1, issue 2 (2012), 16 p. <http://jlsc-pub.org/jlsc/vol1/iss2/7/>. [Consulta: 17 des. 2012].

Les dues autores pertanyen a la Griffith University, que es troba a Nathan, Austràlia. El seu treball es basa en una enquesta enviada a 238 responsables de repositoris institucionals d’Austràlia i Nova Zelanda, la qual va ser resposta per 85 persones (el 37,3 % del total). Constaten que el 85 % dels que responen no han rebut cap formació específica per fer la feina que fan, sinó que han après el que cal amb la pràctica, a la feina. Entre les temàtiques que desitjarien ser formats hi ha qüestions com ara la gestió de drets d’autor, gestió de projectes i normes d’interoperabilitat.

I és que un repositori és molt més que un magatzem on s’acumulen fitxers per evitar la seva desaparició... És una eina que ha de servir per fer avançar la ciència. Per tant, convé que els treballs dispositats –i, cada vegada més, les dades en brut obtingudes en projectes de recerca que s'hi aboquen– siguin fàcilment disponibles per qualsevol estudiós o ciutadà que les vulgui trobar.

A les competències tradicionals dels bibliotecaris, com ara l’organització de la informació, la indexació, l’elaboració de resums, s’hi sumen en aquest cas unes altres: la gestió de drets d’autor, la capacitat de trobar aliances entres els investigadors, tècniques de digitalització, formats de la informació, etc.

Els repositoris porten feina: quasi la meitat dels que van respondre l’enquesta dediquen tot el seu temps laboral a tasques relacionades directament amb el respositori de la seva institució. Però és una feina ben agraïda, que permet l'accés permanent, les 24 hores del dia, des de qualsevol dispositiu connectat a la xarxa, d'aquell article que busques, de la tesi que t'inspira, del treball que necessites...