Nombre de bibliotecaris als EUA al llarg de la història

Fa un parell d'anys es va publicar un petit estudi estadístic sobre la professió als Estats Units:

Beveridge, Sydney; Weber, Susan; Beveridge, Andrew A. «Librarians in the U.S. from 1880-2009 [en línia]: an analysis using 120 years of census data». OUPblog, June 20th, 2011. <http://blog.oup.com/2011/06/librarian-census/>. [Consulta: 25 oct. 2013].

Aprofitant els registres del cens dels Estats Units, que es recullen des de 1880, descobrim que en aquell any tan llunyà, constaven tan sols 636 bibliotecaris al conjunt del país. Des de llavors el nombre de bibliotecaris no va deixar de pujar fins el 1990, en què s'assolí la xifra més alta fins ara: 307.273.  Des del 1990 i fins a 2009, que és l'any més modern que consta en aquest treball, la quantitat no ha fet més que baixar, com es pot veure en aquesta gràfica, procedent del mateix estudi:

A banda de la quantitat total de bibliotecaris, les fonts americanes ens permeten conèixer també quina és la mitjana dels salaris dels nostres col·legues des de 1940. I altres fets significatius, com el gènere, l'ètnia, l'estat civil, la formació i altres.

A l'Estat espanyol les dades estadístiques oficials són recollides i publicades per l'Instituto Nacional de Estadística, entitat creada el 1856. A partir del 1858 disposem ja del primer anuari estadístic, però als primers anys la recopilació de dades era molt limitada. Tenim la sort de poder consultar en línia la col·lecció sencera d'aquests anuaris: http://www.ine.es/prodyser/pubweb/anuarios_mnu.htm

A les primeres edicions no hi ha cap dada relativa a les biblioteques. Anys més tard, el 1934, per exemple, hi ha una única taula, amb el nombre d'usuaris i el nombre de préstecs. A l'anuari de 1955 es troba una sèrie estadística referia als anys de 1941 a 1954, però sense dades de personal: només usuaris, fons i obres servides. Deu anys més tard hi ha moltes més dades, però encara no hi consten les relatives al personal. Tampoc al 1975, ni al 1980 ni el 1985. No serà fins l'any 2000 en què es comença a trobar aquesta dada, a partir de la base de dades Inebase: http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=/t12/p403&file=inebase&L=0

El nombre de personal, l'any 2000 –el primer de què es coneix aquesta dada– és de 22.850. I l'any més recent de què es disposa d'aquesta quantitat és el 2010, que és de 25.551 persones (xifres que inclouen el personal de totes les categories, en tot tipus de biblioteques).

Doncs ja veieu que no disposem del mateix nivell de dades, per comparar la situació d'Espanya en relació a la dels Estats Units –o almenys nosaltres no les hem sabut trobar–. Tot sembla indicar, però, que els Estats Units ens portaven molt d'avantatge (si més no fins a les èpoques contemporànies).

Sobre la presència internacional i les feines a mitges

El proppassat mes d’agost l’ICA-CIA (International Council on Archives) va publicar al seu web un vocabulari multilingüe especialitzat en arxivística. El projecte va ser iniciat el 2010 per la Secció d’Educació i Formació Arxivística (ICA-SAE).

Multilingual archival terminology [en línia]. [S.l.]: ICA, [2013]. <http://www.ciscra.org/mat/>. [Consulta: 26 oct. 2013].

Aquí trobareu informació complementària: https://www.ica.org/en/online-resource-centre/multilingual-archival-terminology

La direcció de l’obra ha anat a càrrec de Luciana Duranti, de la Universitat de British Columbia, al Canadà. El vocabulari es presenta en 16 llengües, entre elles, el català. La versió en la nostra llengua ha estat revisada per Miquel Serra Fernández, tècnic superior de la Unitat de Gestió Documental, Arxiu i Registre de la Universitat de Girona, i membre de l’anterior junta directiva de l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya.

Potser la feina encara no és acabada, però la versió anglesa compta amb 328 entrades, i la catalana només en té 50, ara per ara. Ignoro els detalls de la cosa, així que no voldria extreure conclusions precipitades; però a simple vista semblaria que es tracta d'una feina per acabar. Internet és el regne de les obres «en construcció». Podríem dir que tot hi és «en construcció», però l'Internet dels nostres dies és també el regne del 2.0, de permetre la participació voluntària i constructiva dels usuaris.

En el cas que ens ocupa hi ha un formulari per enviar suggeriments, però cal estar registrat prèviament… i enlloc no es diu com registrar-se! D’altra banda, no hi sé veure cap adreça de correu electrònic. No ens agrada gaire, la veritat.

Molt diferents són altres projectes que sí que compten amb la col·laboració activa dels usuaris interessats. Per no citar la paradigmàtica Viquipèdia, que cada dia va guanyant confiança i prestigi, esmentarem dos projectes no tan ambiciosos, però benintencionats:

Transcriu-me!!, de la Biblioteca de Catalunya: http://transcriu.bnc.cat/
Els usuaris col·laboren en la transcripció de manuscrits que la biblioteca posa a la xarxa, amb la finalitat de fer aquests textos més comprensibles pel públic en general i més trobables mitjançant els cercadors.

Georeferenciació, de l'Institut Cartogràfic de Catalunya: https://www.icgc.cat/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Georeferenciacio
Els usuaris poden georeferenciar mapes antics, que han estat digitalitzats prèviament per l'Institut (de la seva cartoteca històrica). Ja n’hi ha quasi 1.500 de processats.

Com deia, la manera de treballar més actual és la col·laborativa. «Entre tots ho farem tot», com se sol dir. I en això també els bibliotecaris podem presumir.

L'impacte del procés de Bolonya

El «procés de Bolonya» és una expressió que fa uns anys anava de boca en boca entre estudiants i professors universitaris. Es refereix a una política conjunta dels estats europeus que fou plantejada el 1999 per tal d’aconseguir l’harmonització dels ensenyaments universitaris en un «espai comú europeu». Es va definir l’estructura dels cicles universitaris, es va adoptar el crèdit com a unitat de còmput de les assignatures, es va posar la importància en l’aprenentatge més que no en l’ensenyament, entre d’altres.

El procés d’implantació d’aquesta política es va completar el curs 2010-2011, i certament ha comportat moltes reformes. No només nominals (hem passat de diplomatures o llicenciatures a graus) sinó de funcionament.

Tanmateix, l’harmonització universitària arreu d’Europa s’ha aconseguit en grau divers segons les carreres. En el nostre cas concret, d’Informació i Documentació, la durada del primer cicle varia d’un estat a un altre, i els continguts dels plans d’estudis tampoc coincideixen gaire, considerat a escala europea.

Aquestes diferències dificulten la mobilitat internacional dels estudiants perquè el grau d’equivalència entre universitats és baix. Una de les possibles causes d’aquesta disparitat pot ser la naturalesa mateixa de la nostra professió, que permet ocupar llocs de treball amb perfils professionals tan variats, i cada universitat adopta un enfocament determinat.

Aquesta realitat la podem constatar si visitem les pàgines web de les aproximadament 200 institucions europees que ofereixen formació en Informació i Documentació, però ho podem fer més còmodament si consultem aquest treball, publicat el 2005:

Kajberg, Leif; Lørring, Leif (eds.). European curriculum reflections on library and information science education [en línia]. Copenhagen: Royal School of Library and Information Science, 2005. 241 p. Disponible també en paper (ISBN 87-7415-292-0). <http://www.library.utt.ro/LIS_Bologna.pdf>. [Consulta: 21 oct. 2013].

Més recentment (desembre de 2012) ha aparegut un nou treball sobre el tema. S’ha publicat dins de la col·lecció Library and Information Science, d'Emerald, i està compost per treballs d’autors diversos. El títol del número és Library and Information Science trends and research: Europe: http://ccuc.cbuc.cat/record=b5286361~S23*cat (no disponible des de la UB).

Aquesta obra col·lectiva conté un capítol signat per Anna Maria Tammaro: «The Bologna Process impact on Library and Information Science education: towards Europeisation of the curriculum» (p. 195-215). No he pogut consultar-lo; però la mateixa autora n’ha publicat un resum en una revista que sí que tenim accessible:

Tammaro, Anna Maria. «The impact of the Bologna Process on LIS education» [en línia]. Managing information, vol. 20, issue 2 (2013), p. 41-44. Disponible des de l’entorn de la UB. <http://www.aslib.com/download.php?fld=mi&file=vol_20_issue_2.pdf>. [Consulta: 21 oct. 2013].

La voluntat de convergència europea (i mundial) en la formació dels futurs bibliotecaris és present en diverses entitats: tant per part de l’IFLA (que compta amb una secció dedicada a la formació professional), EBLIDA (European Bureau of Library, Information and Documentation Associations, que el 2004 va crear el grup ILEG, Information Library Education Group, avui en dia no gaire actiu) i EUCLID (European Association for Library and Information Education and Research), que cada any organitza el congrés BOBCATSSS, protagonitzat per estudiants de la nostra especialitat.

Per si no ho sabíeu: el proper congrés BOBCATSSS tindrà lloc a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB entre el 29 i el 31 de gener de 2014. Una oportunitat per coincidir amb col·legues d’arreu i intercanviar punts de vista. Aquí trobareu més informació: http://bobcatsss2014.hb.se/

Opinions sobre la formació dels bibliotecaris

Foto: Rosevita

Les persones que contracten bibliotecaris, els responsables de projectes, aquells que han dirigit equips de professionals, disposen d'una experiència molt qualificada per opinar sobre com hauria de ser la formació dels bibliotecaris.

Els que ens dediquem a la docència faríem bé de tenir en compte els seus punts de vista, ja que la nostra missió és precisament la preparació dels futurs professionals per a una òptima col·locació laboral i per a un exercici professional com més adequat millor a les necessitats dels usuaris.

Fa poc hem pogut llegir un parell de petites «perles» d'aquestes opinions d'expert. Concretament, em refereixo a un article publicat a El profesional de la información:

Rodríguez-Rovira, Josep-Maria. «La aportación de valor en tiempos de crisis» [en línia]. El profesional de la información, vol. 22, n.º 4 (jul.-ag. 2013), p. 333-338. Disponible en línia per als subscriptors (o des d'algun entorn que ho permeti) a: http://www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/2013/julio/09.html

L'autor ha estat directiu de l'empresa doc6 durant una bona colla d'anys, fins al 2011 en què es retirà. Una de les idees principals de l'article és que els bibliotecaris formem una professió molt important per tal com tenim els coneixements per gestionar informació: un dels elements vitals de la societat contemporània.

«Esta es la profesión que más puede aportar en la gestión del conocimiento y en su difusión, porque de su formación, su cultura profesional y su experiencia colectiva se infiere que dispone de los instrumentos intelectuales, técnicos y metodológicos y del saber social necesarios para ello.

[...] Hace falta que los propios miembros de la profesión sean plenamente conscientes de ello y actúen en consecuencia. Esta profesión tiene, todavía, unas ciertas reminiscencias de “auxiliar” de otras, y de vocacional en el sentido de “ayudar” y no se trata de ayudar, si no de aportar, de contribuir.

Para ello, es condición imprescindible que desde la propia profesión y desde los centros educativos, en concreto las universidades, se asuman estos planteamientos y objetivos y se transmitan a los profesionales en formación. Es necesario que todos tengamos clara la visión global de nuestra capacidad y nuestras aportaciones a la sociedad, cada uno desde el ámbito de su actividad». (p. 335)

I més endavant, després de comentar els nous papers que els bibliotecaris portem a terme a les biblioteques universitàries (participant plenament en els grups de recerca) i a les biblioteques públiques (com a dinamitzadors de l'activitat econòmica i agents d'integració cultural i social), comenta el mateix autor:

«Lo dicho implica que la formación, muy concretamente la formación universitaria de los profesionales, sea multifacética y aborde, además de los temas técnico-profesionales, los de gestión y relación, y que los colegios y las asociaciones profesionales jueguen un papel muy activo». (p. 336)

Procurarem estar a l'alçada de les circumstàncies.

Ara fa cinquanta anys...

Els lectors fidels d’aquestes humils pantalles ja saben que de tant en tant ens agrada girar la vista enrere, per recordar d’on venim, sense perdre de vista cap on anem.

Tinc la sort de posseir una col·lecció quasi completa de la revista Biblioteconomía (ISSN 0006-1778), que va publicar l’Escola de Bibliotecàries –la institució que ens precedeix en la història– entre 1944 i 1976. Són trenta anys de producció tècnica i científica de diverses generacions de professionals que l’Escola va anar llançant al món professional.

L’Aurora Vall en fa una descripció al començament del seu article:

Vall Casas, Aurora. «La revista Biblioteconomía (1944-1976) [en línia]: o com l'anàlisi del contingut i els llenguatges documentals interessaven als professionals de l'època». BiD, núm. 13 (des. 2004). <http://bid.ub.edu/13vall.htm>. [Consulta: 19 oct. 2013].

Actualment se’n troben ací i allà alguns exemplars a la venda, al mercat de segona mà. Però es pot consultar en moltes biblioteques. Fa un parell d’anys, els sumaris de Biblioteconomía van ser incorporats a Dialnet, de manera que es poden consultar còmodament: http://dialnet.unirioja.es/servlet/revista?codigo=13896. Malauradament, de moment no estan disponibles els textos complets dels articles.

Doncs bé, avui em plau aturar-me cinc minuts en la contemplació del número doble 57-58, corresponent a l’any 1963, és a dir, ara fa cinquanta anys: http://dialnet.unirioja.es/servlet/ejemplar?codigo=259425

Són 13 treballs en total, que inclouen temàtiques i autors molt variats. Per començar, un parell sobre història del llibre: «Un ejemplar de "Kempis" de 1551», de Concepció Guarro (de la Biblioteca de Catalunya), «Autores españoles en las prensas italianas de los siglos XV a XVIII», de Felip Mateu i Llopis (director de l’Escola i de la Biblioteca de Catalunya).

Tot seguit un treball que ens mostra com la cooperació ha estat de sempre una manera de treballar de les biblioteques d’aquí: «Estado actual del Catálogo colectivo de publicaciones periódicas de las Bibliotecas de Barcelona», per Carme Ribé.

I a continuació un petit monogràfic de cinc treballs sobre un aspecte innovador per l’època: la documentació. El primer, a càrrec de Maria Serrallach, «Centros de documentación». Tot seguit, «La documentación y las bibliotecas especializadas», per Mercè Rossell; «Documentación, información: aplicaciones prácticas en nuestras bibliotecas», per Teresa Rovira; «Documentación e información en las bibliotecas populares», per Antònia Montmany, i finalment, «La información en las bibliotecas generales», de M. Teresa Boada Vilallonga.

Us heu adonat com els termes «informació» i «documentació», que designen l’actual grau, ja figuraven en aquests treballs de fa cinquanta anys...?

Tot seguit un article sobre un servei especial: «Los bibliobuses de Barcelona», de Montserrat Marmer. I un altre de caire internacionalitzador: «Tendencias de la biblioteconomía inglesa actual», per Rosa Ricart Ribera.

Per anar acabant, un treball que es publicava cada any, la crònica de la trobada de (quasi) totes les bibliotecàries  diplomades per l’Escola, que tenia lloc pels volts de Nadal a la Biblioteca de Catalunya: «La XL Reunión de bibliotecarias de la Escuela de Barcelona».

Acaba el número una tria de «Guías de lectura» elaborades per diferents biblioteques i la «Crónica bibliográfica» amb petites notes sobre novetats professionals.

Ens podem sentir ben orgullosos de la nostra història.

Idees per promocionar la professió. 11: Editem el llibre dels rècords de les biblioteques catalanes!

La realitat actual de les biblioteques de Catalunya genera un munt de dades, d’indicadors, de fets singulars, d'anècdòtes... I si mirem enrere, la història de les biblioteques a Catalunya compta amb un recorregut secular, que dóna per molt a l'hora de trobar dades singulars. Perquè no ens pensem que tot va començar el 1915 (any de fundació de l’Escola Superior de Bibliotecàries): abans ja hi havia biblioteques i arxius, en aquest país...

Entre tantes i tantes dades, entre anècdotes i curiositats, es podrien extreure els «rècords de les biblioteques de Catalunya» i fer-ne una publicació que, tot i humil, fos atractiva, com a instrument de divulgació tant de fets històrics, com de dades actuals. Fets i dades que solen ser desconegudes pel públic en general. I si mai s'exhauria la tirada, se'n podrien anar fent noves edicions, actualitzant-ne les dades.

La distribució, com sempre, començaria pels centres mateixos i els mitjans de comunicació. I és d'esperar que entre tots procuraríem fer l'efecte «taca d'oli» que impregnaria la societat sencera de cultura bibliotecària. Fent volar la imaginació, es podrien crear uns distintius oficials per destacar les biblioteques que haguessin assolit el rècord anual d'algun aspecte, que podrien exhibir públicament. Per exemple: "Rècord bibliotecari de Catalunya - 2012. Més documents prestats: 316.013 (866 cada dia)".

L'objectiu principal és donar a conèixer a la població en general unes dades espectaculars que palesin el que tu i jo –amable lector– ja sabem, però que molta gent del carrer (i alguns polítics) ignoren: l'èxit total, magnífic, estratosfèric, excels... dels serveis bibliotecaris a Catalunya. Com a segon objectiu, es potenciaria una sana competitivitat entre biblioteques, per tal de figurar com a número 1 en tal o qual categoria.

A banda dels rècords obtinguts amb les xifres del servei i funcionament, n'hi ha d'altres que no depenen d'indicadors, com ara la biblioteca més gran en superfície, la fundada fa més temps... etc.

Com a referent del gènere tenim el clàssic llibre dels rècords, publicat des de 1955 i que continua essent un èxit de vendes. Ara n'existeix també una versió en línia, que ens permet trobar alguns rècords relacionats amb la nostra professió. Per exemple, la biblioteca més alta o la multa més cara pagada pel retard en el retorn d'un llibre en préstec.

També em plau recordar que durant uns anys (1993-1995) es va publicar el bonic Llibre dels rècords catalans. (Exemplars al catàleg Aladí i Argus.)

Tornant al nostre projecte, aquests serien alguns exemples de rècords que podrien figurar a l'obra:

• La biblioteca pública de Catalunya amb més superfície? 
• La primera biblioteca oberta al públic de Catalunya?
• La primera biblioteca de la Xarxa de la Mancomunitat, inaugurada el 1918?
• La biblioteca de Catalunya que té més documents?
• La biblioteca de Catalunya que custodia més incunables?
• El director o directora de la Biblioteca de Catalunya que ha ocupat més anys aquest càrrec?
• La biblioteca pública de Catalunya que ha tingut més visites el darrer any?
• La biblioteca pública de Catalunya que ha realitzat més préstecs el darrer any?
• La biblioteca de Catalunya que participa en més xarxes socials?
• El primer home amb títol professional de bibliotecari?
• El primer bibliotecari o bibliotecària documentat a Catalunya?
• El lector que ha pres més documents en préstec (en el darrer any - en tota la seva vida)?
• El lector que va retornar un document amb més dies de retard?
• La biblioteca amb el lector més jove?
• La biblioteca amb el nombre més alt d'activitats realitzades?
• Etcètera

És una idea...

Vegeu entrades anteriors dedicades al tema de la promoció.
http://bib-doc.blogspot.com.es/search/label/promoci%C3%B3

II Concurs de vídeos de SEDIC

Imatge del vídeo de Bàrbara Lara Sonidos de biblioteca

Tal com vam anunciar a mitjan d'agost, Sedic (Asociación Española de Documentación e Información) va convocar una segona edició del concurs de vídeos breus per promocionar la professió de bibliotecari.

Ara s'han donat a conèixer els seis vídeos presentats, a través de la pàgina web de Facebook de SEDIC: https://www.facebook.com/AsociacionSEDIC

Com que les propostes arribades han estat menys de deu, totes passen a la fase final (no cal que el públic les voti). Tots sis candidats tenen alguna cosa original; però aquí en volem destacar un que el fa diferent dels altres: ha estat presentat per una bibliotecària catalana, Bàrbara Lara Fernández, que treballa a la Biblioteca de Dret del CRAI de la UB.

El vídeo es titula Sonidos de biblioteca, i les imatges se centren en els sons quotidians de les biblioteques: des d'obrir la porta, el torn d'entrada, l'alarma del sistema antifurts, el carretó de llibres amunt i avall, el "pip" del lector de codi de barres, el sorollet del teclat, el de les fotocòpies, l'escàner...

El resultat del concurs es donarà a conèixer a mitjan novembre. Esperem que tingui sort!

Actualització:
El 14 de novembre de 2013 s'ha donat a conèixer el guanyador del concurs. El premiat ha estat el vídeo Conservación, presentat per José Manuel Rodríguez Acevedo. Aquí el podreu veure: http://www.youtube.com/watch?v=oxtaUQWdEtM

L'Escola d'Hivern de la Biblioteca Pública, per la visibilitat

El proper dimecres 16 d'octubre de 2013, a les 10.30 h, tindrà lloc a la sala d'actes de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona la sessió inaugural de la novena edició de l'Escola d'Hivern de l'Escola Pública.

Acte amb professionals, a la Facultat

No vull estendre'm en la tasca encomiable de coordinació d'aquesta activitat que es fa des de la Facultat (actualment, Maite Comalat), ni de l'encert dels òrgans responsables del funcionament de les xarxes i del sistema de lectura pública (Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona) a programar-la i finançar-la any rere any.

En cada edició, un centenar de professionals (bibliotecaris i auxiliars) de les biblioteques públiques del país tenen l'oportunitat de formar-se, reciclar-se i compartir experiències i emocions, i augmentar, entre tots, un puntet més el grau de qualitat que oferim des d'aquest equipament cultural i social tan ben valorat per la població.

Des d'aquesta entrada volem animar els qui estem interessats per la professió i volem que progressi sense aturador, que assistim a les activitats d'aquesta Escola d'Hivern que són obertes a tothom, sense necessitat d'haver-s'hi inscrit.

I enguany amb més motiu, perquè el tema de la xerrada inaugural, a càrrec de Julián Marquina, té relació amb la visibilitat. El títol: «Biblioteques: qui i què ens fa visibles a la xarxa?»

Julián Marquina (http://www.julianmarquina.es/) es va fent un lloc entre els col·legues que destaquen, per la seva inquietud i iniciatives. Sens dubte que la seva conferència ens inspirarà.

A la tarda, a les 17 h, una altra sessió oberta al públic en general: «Diàleg a tres bandes: Què volem ser a la xarxa?», amb la participació de Lucía Calvo i Raül Ruiz, moderats per Begoña Aguilera.

I el dimecres 30 d’octubre, dues activitats més d'accés lliure. A les 10 h, «Diàleg a tres bandes: I els resultats de tot plegat, quins són? Com mesurem i avaluem el que fem a la xarxa», a càrrec de Yolanda Guerrero Torres i Aurora Toboso Vicente, amb la moderació de Javier Leiva.

I a les 16.30 h, «Taula de debat: Què impliquen les xarxes socials? Una anàlisi sobre les xarxes socials, el seu ús i els seus usuaris», per Natalia Arroyo, Laura Huerga i Catuxa Seoane. Modera: Anna Bröll.

Vegeu més detalls de tot plegat aquí:
http://www.ub.edu/biblio/cursos-de-formacio-continuada/escola-dhivern-de-la-biblioteca-publica-9a-edicio-octubre-2013.html

Darreres distincions a biblioteques i bibliotecaris

Dimarts passat (8 d'octubre de 2013) es van concedir els Premis Nacionals de Cultura de Catalunya 2013, que com cada any distingeixen «la innovació, la continuïtat i l'excel·lència» de persones i institucions en l'àmbit de la cultura: https://conca.gencat.cat/ca/ambits-dactuacio/premis-nacionals-de-cultura/edicions-anteriors/premis-2013/

Entre les institucions guardonades, una de Reus, que destaca per la seva biblioteca: el Centre de Lectura: http://www.centrelectura.cat/cdlweb/?page_id=322.

Façana del Centre de Lectura de Reus

L’endemà dimecres, Catalunya Ràdio li dedicava un reportatge dins del programa El matí. Hi parla el director del Centre i la seva bibliotecària, Montse de Anciola. Per complementar la notícia, el programa va convidar Teresa Pagès, directora de la biblioteca Jordi Rubió i Balaguer, de Sant Boi de Llobregat, que comenta l'alt nivell de qualitat que han assolit les biblioteques al país. Aquí ho podreu sentir (a partir del minut 7).

Un altre «bibliotecari» que ha estat distingit públicament aquesta setmana és, ni més ni menys, que un Premi Nobel. El de Física, Peter Higgs (que aconseguí el guardó juntament amb el belga François Englert). Aquí podreu llegir la notícia.

Peter Higgs

Diem que el professor Higgs és «bibliotecari» entre cometes perquè, de fet, ho va ser únicament durant una temporada, quan de jove va treballar a la biblioteca del Departament de la seva universitat. Ja en vam parlar en una entrada antiga d’aquest mateix blog. I aquí podeu veure la font de la informació.

No és l'únic Premi Nobel que és concedit a un bibliotecari. L’altre cas que coneixem és el Premi Nobel de la Pau atorgat el 1913 a Henri La Fontaine, un advocat belga que juntament amb Paul Otlet són considerats els «pares de la documentació».

Henri La Fontaine

El 1895 Otlet i La Fontaine varen crear l’Institut international de bibliographie, un ambiciós centre de documentació que es proposava recollir, processar i difondre informació bibliogràfica de tot allò que es publiqués arreu del món, en qualsevol format. En aquest projecte és on es gestà la CDU (classificació decimal universal).

La finalitat última d’aquest centre era facilitar l'entesa entre els pobles i evitar els conflictes. Uns valors que sens dubte compartim tots els bibliotecaris: l'accés al coneixement ens fa més lliures, tolerants i demòcrates.

Aquí podreu veure la seva biografia: http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/peace/laureates/1913/fontaine-bio.html

Twitter i altres xarxes, ajudes per cercar feina

Trobar feina s'ha convertit avui en dia en una bona feina! Hem de comptar amb una bona xarxa de contactes, hem d'estar pendents dels serveis d'informació sobre ofertes de feina, no podem deixar de formar-nos permanentment... i, a més, ens hem de fer visibles a les xarxes socials.

No podem deixar que se'ns escapi cap oportunitat. Per això hem de tenir tots els fronts oberts. Un d'ells, la nostra presència a les xarxes: Linkedin, Facebook i Twitter són les plataformes que més poden servir-nos per ser trobats per una empresa que desitgi un professional tan ben preparat com nosaltres.

I la nostra presència a les xarxes ha de ser acurada, condicionada pel nostre objectiu. Quina és la imatge que volem projectar? Què volem que se sàpiga de nosaltres? Què volem que pensin de nosaltres? En uns moments en què la competència pels llocs de treball pot ser alta, cal tenir cura de tots els petits detalls.

Per ajudar-nos a pensar sobre el tema, us convido a llegir una petita entrada del blog Geek's room, amb uns consells fàcils per tenir una bona presència a Twitter:
http://geeksroom.com/2013/09/como-crear-el-mejor-perfil-posible-para-twitter/78707/

Fa temps vaig dedicar una altra entrada en aquest mateix blog sobre el mateix:
http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/11/consells-per-trobar-feina-amb-twitter.html

I a l'Observatori professional, del Col·legi, també en van parlar fa uns mesos: http://www.cobdc.net/observatori/mercat-laboral/us-de-les-xarxes-per-buscar-feina/

Fer-se del Col·legi, una opció interessant

Aquest missatge va adreçat als graduats en Informació i Documentació que fa poc que han acabat la carrera: ara tenen l’oportunitat de formar part del Col·legi Oficial sense pagar la quota anual de 2013: de manera gratuïta.

Formar part del Col·legi pot respondre a raons pràctiques o simbòliques. Quins beneficis directes pot comportar fer aquest pas? Els enumero segons la importància que personalment dono a cada element:

1. Aprofitar-me de l’assessoria laboral gratuïta, per poder demanar consells sobre la integració laboral, perfils professionals, emprenedoria... http://www.cobdc.org/serveis/assessoria.html

2. Beneficiar-me dels preus reduïts per als cursos de formació (40 % de descompte), tant del Col·legi, com de les altres entitats que formen part de Fesabid. Per exemple, si estic col·legiat i a l'atur, un curs de Community manager em costarà 151 euros. Si no estic col·legiat i em trobo a l'atur, el preu són 212 euros. http://www.cobdc.org/cursos/index.html

3. Aprofitar-me d'una borsa de treball més activa que un simple servei de difusió d'ofertes de feina (amb la possibilitat de deixar-hi el teu currículum, que pugui ser vist per empreses). http://www.cobdc.org/serveis/borsatreball.html

4. Préstec gratuït de portàtils (què fas si un dia el teu ordinador «es mor»?) http://www.cobdc.org/serveis/prestec_pc.html

5. Recepció puntual de la revista Item (i de les altres publicacions del Col·legi, tot i que en general són d'accés obert).

6. Participació en grups de treball especialitzats: la millor manera per compartir i relacionar-te amb altres col·legues que potser el dia de demà serà qui pensaran en tu per a una feina... http://www.cobdc.org/grups/index.html

7. Altres petits serveis gratuïts: 50 targetes de visita; adreça de correu electrònic; descomptes (al voltant del 10 %) d'una multitud de botigues, empreses...

Per tots aquests motius, considero que és un «bon negoci» estar col·legiat.

Però més enllà dels beneficis pràctics que rebo del Col·legi, hem de pensar que aquesta entitat vetlla pels interessos professionals en l'àmbit de l'Administració pública i que porta a terme accions encaminades a augmentar la visibilitat de la nostra professió en l'entorn de les empreses i a la societat en general.

La quota anual són 118 euros. Es pot pagar en dos terminis. Si resulta que la teva parella també és col·legiada, hi ha un 25 % de descompte per a cadascun. Aquí hi ha altres modalitats de pagament: http://www.cobdc.org/membres.html

Concurs de vídeos per promocionar el grau

La Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB ens ha sorprès agradablement amb una nova iniciativa per augmentar la visibilitat del grau d'Informació i Documentació entre la societat. Ha convocat un concurs de vídeos promocionals, dotat amb 500 euros.

Si el curs passat fou el premi per a un treball de recerca de batxillerat relacionat amb el nostre camp de coneixement (activitat organitzada conjuntament amb el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes), en aquesta ocasió ens decantem pel format audiovisual.

Hi poden participar únicament estudiants de la Facultat, que poden presentar les seves propostes fins el 13 de gener de 2014. El vídeo guanyador serà utilitzat com a eina propagandística del grau i de la Facultat.

No hi ha dubte que avui en dia la imatge pot tenir un impacte molt més gran que el text, de manera que felicitem des d'aquí la Facultat i animem a tots els estudiants que hi participin. Des d'aquesta pàgina hi ha accés a la informació completa: http://bd.ub.edu/noticies/concurs-de-curts

Sobre l'ús dels vídeos com a eina divulgativa de la nostra professió i dels nostres estudis, ja n'hem parlat anteriorment en aquest blog. Si voleu fer una repassada a les entrades, les veureu aquí: http://bib-doc.blogspot.com.es/search/label/v%C3%ADdeos

Feines per a l'estranger

De tant en tant deixem caure en aquest blog una entrada relacionada amb les oportunitats de feina a l'estranger. Podeu ver-les totes si aneu a la matèria «treballar a l'estranger». Independentment de la situació econòmica del país, una estada a l'exterior sempre és recomanable, per l'experiència vital de beneficis indubtables tant a escala personal com professional. Però a més, en els temps que ens ha tocat viure, tan precaris laboralment parlant, és una oportunitat que no hem de perdre de vista.

Fa unes setmanes l'Observatori professional del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya va publicar una llarga entrada en què tres joves bibliotecaris catalans explicaven les seves vivències com a treballadors a l'estranger. Eren Daniel Becerra (a la Xina), Marta Fernández (a Grècia) i Ester Angulo (als Països Baixos). Aquí podreu llegir aquest text.

Recentment s'han distribuït diverses ofertes de feina per treballar a l'estranger, totes elles ben atractives:

Per un cantó, la «tradicional» beca d'un any per treballar a la biblioteca de l'Institut Universitari Europeu amb seu a Florència, adreçada a exalumnes recents de la Facultat. En aquest enllaç podreu llegir la informació. El termini per presentar-hi candidatures acaba l'11 d'octubre de 2013.

L'Oficina Internacional de l'ISSN, a París, cerca un nou director o directora, per a un període de dos anys. El pressupost total d'aquest organisme és d'1,5 milions d'euros, i hi treballen 12 persones. El termini per rebre les sol·licituds també acaba el proper 11 d'octubre. Les bases d'aquesta feina la trobareu en aquest enllaç. I més informació en aquest altre.

I finalment, la Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball (Eurofound), organisme depenent de la Unió Europea amb seu a Dublín, està buscant un responsable de continguts del seu web. En aquest cas, el termini per fer arribar les cadidatures acaba el 24 d'octubre de 2013. I aquí es pot trobar més informació.

No passa cada dia que puguem parlar de tres llocs de treball vigents ben pagats a l'estranger, específicament pensats per a bibliotecaris. Però de tant en tant, sí. O sigui que... tinguem les maletes preparades, per si de cas...