Idees per promocionar la professió. 5: Adaptem jocs de sobretaula

Què millor que utilitzar una tècnica lúdica per donar a conèixer la professió de bibliotecari, les tasques que fem quotidianament, els diferents llocs de treball on desenvolupem la nostra activitat, els diferents perfils professionals, etcètera?

La gamificació és una tendència molt de moda com a metodologia per a la comunicació i l'aprenentatge. Precisament el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes n'ha programat un curs per d'aquí a unes setmanes.

Així que se’ns ha acudit (i segurament no devem ser els primers) de proposar l’edició d’alguns jocs clàssics de sobretaula adaptats a temes bibliotecaris. Cal tenir present que els destinataris dels jocs seria la població en general, de manera que una bona part de les preguntes haurien de ser molt senzilles, fetes més amb l’ànim de divulgar les nostres coses que no pas posar a prova el personal.

El Trivial pursuit bibliotecari

Un clàssic dels jocs de sobretaula per a gent mínimament il·lustrada és el Trivial. Gràcies a ell hem après que el toro que va matar Manolete es deia Islero, i que els pops compten amb tres cors, entre moltes altres coses igualment imprescindibles de saber per a la vida moderna...

Com sabreu, les preguntes de la versió clàssica del Trivial estan classificades en sis categories: art i literatura, ciències, esports, geografia, espectacles i història.

Lògicament, el Trivial bibliotecari tindria unes altres categories. A tall d’exemple podrien ser aquestes (només és una proposta):

• Arxivística
• Bibliografia i fonts d’informació
• Catalogació i classificació
• Fets i gent
• Història del llibre i les biblioteques
• Tecnologies de la informació

Exemples de preguntes de cada categoria:

Arxivística:

• Quin arxiu s’identifica amb les sigles ACA?
• A quina universitat s’imparteix l’únic màster oficial d’arxivística a Catalunya?

Bibliografia i fonts d’informació:

• Quina és la temàtica principal de la base de dades ERIC?
• De quants dígits es composa actualment un ISBN?

Catalogació i classificació:

• Quin signe de puntuació precedeix els títols paral•lels, segons les ISBD?
• Quin és el codi de la CDU per a les Matemàtiques?

Fets i gent:

• Com es diu la directora de la Biblioteca de Catalunya?
• Quin és l'acrònim del dipòsit cooperatiu de les biblioteques universitàries de Catalunya, emplaçat a Lleida?

Història del llibre i les biblioteques:

• Quin any es va fundar l'Escola de Bibliotecàries de la Mancomunitat?
• Qui va formular les «Cinc lleis de la biblioteconomia»?

Tecnologies de la informació:

• Quin programari utilitzen actualment les BEG (biblioteques especialitzades de la Generalitat)?
• Per a què serveix el programa Xenu’s?

El joc de les famílies bibliotecàries

Qui no recorda haver passat unes bones estones, de petit, amb l'entranyable joc de cartes de les famílies? Quan jo hi jugava estaven escrites en castellà: "Abuelo bantú", "Hijo esquimal", "Madre china", etc. En total eren set famílies: àrab, bantú, esquimal, índia, mexicana, tirolesa i xinesa.

Doncs bé, l'adaptació que proposo és clara: en lloc de les set nacionalitats o grups ètnics, hi posarem set perfils professionals del nostre àmbit. Proposo aquests (però podrien ser uns altres, tot es pot parlar):

• Arxiver
• Bibliògraf
• Bibliotecari
• Catalogador
• Community manager
• Documentalista
• Referencista

Canvio «avi bibliògraf» per «filla arxivera»... Només em falta «fill referencista» i guanyo!

Una certa relació amb aquesta idea l'han desenvolupada a la biblioteca municipal de Dijon (França). Es tracta d’un joc de cartes, però no sembla que siguin per jugar-hi.


Potser aquests jocs no tindrien gaire èxit popular; però... i les bones estones que passaríem al costat de la llar de foc?

Vegeu entrades anteriors dedicades al tema de la promoció.

A les biblioteques no es crida, si us plau!

El silenci ha passat a ser, en la societat moderna, un bé escàs. Semblaria com si ens fes por enfrontar-nos a no tenir estímuls auditius... potser s’apareixerien els nostres fantasmes? El fet és que hi ha gent que tot el dia està escoltant música, tertúlies polítiques, programes esportius... tant a casa com al metro, i moltes vegades ni hi presten atenció, només és un soroll de fons.

Algunes persones són ben poc tolerants al soroll ambiental. A la ciutat pot resultar difícil fugir de la televisió del veí de sobre, de la música caribenya del col·lega del davant o la fressa provocada per altres membres de la família. En algunes ocasions trobar un espai de silenci i tranquil·litat pot resultar necessari.

Les biblioteques (com els museus i les esglésies) de sempre han estat un reducte dels amants del silenci. Aquesta característica tothom la té força interioritzada. Tant és així, que fins i tot és motiu de bromes. A continuació, tres mostres d'aquesta línia d’humor.

Què és el millor de les galetes Oreo: la crema o la galeta?





Un de clàssic: la noia rossa que entén com s’ha de comportar a la biblioteca:





I finalment una figureta que representa una bibliotecària «clàssica» que fa el senyal que callem, amb el gest típic d'acostar-se el dit a la boca. No és entranyable?

Aquí en trobareu més detalls: http://www.mcphee.com/laf/

Bibliotecaris, recordem: mantinguem el silenci a la biblioteca!

Idees per promocionar la professió. 4: Participem en concursos televisius

Seguint amb la sèrie de missatges que pretenen aportar propostes d'actuacions per promocionar la professió, llanço avui la idea que els bibliotecaris participem en concursos televisius. Però amb orgull; no d’amagatotis!

La televisió té la particularitat que és present a quasi totes les llars. La veuen tant la iaia com el nét, el papa, la mama i la tieta... El que té èxit a televisió després és comentat per tothom a casa, al bar, a la feina...

Es tracta que, a mesura que la nostra participació en programes d’entreteniment, com els concursos de televisió, sigui més i més habitual, es vagi creant entre la població en general una imatge social dels bibliotecaris lligada a la confiança, prestigi i nivell intel·lectual.

Àngels Massísimo i Amadeu Pons en acte de servei a TV3 (6-7.10.2010)

De fet ja tenim uns quants precedents que molt dignament han estat els precursors d’aquesta idea, i dels quals ja hem parlat en algun moment en aquest blog. Recordarem la llicenciada en Documentació Inma Contreras, de Granada, que passà pel Gran hermano. I també els intervinents al concurs de TV3 El gran dictat: Jordi Casadellà i Rosana Andreu, documentats en aquest blog. També hi participà Chahida Haddad, segons va informar Iris Duarte en un comentari a una entrada. També hi hem d’afegir els professors Àngels Massísimo i Amadeu Pons, que van participar el 6 i el 7 d’octubre de 2010 al concurs Bocamoll, de TV3, i que podem veure en la imatge reproduïda més amunt, fent gala de la professió: «Biblio». Aquí podeu veure el vídeo del primer programa.


Aquest és l’exemple que hem de seguir. A partir d’ara, sempre que ens trobem davant d’una càmera, hem d’esmentar la nostra pertinença a aquesta sagrada professió.

Doncs vinga, mans a l’obra. No hi pensem més. Agafem telèfons i correus electrònics, i comencem a inscriure’ns als concursos actualment en antena:

• Atrapa un millón: http://www.antena3.com/programas/millon/
• El gran dictat: http://www.tv3.cat/elgrandictat/html/participa.html
• Gran hermano: http://www.telecinco.es/granhermano/Quieres-participar-proxima-Gran-Hermano_2_1516755198.html
• La partida: http://www.tv3.cat/partida
• Pasapalabra: http://www.telecinco.es/pasapalabra/
• La ruleta de la suerte: http://www.antena3.com/programas/la-ruleta-de-la-suerte/noticias/quieres-participar-ruleta_2012012700157.html
• Lo sabe no lo sabe: http://www.cuatro.com/losabenolosabe/enchufados-Senor_13_1572045001.html 
• Saber y ganar: http://www.rtve.es/television/20100210/317417.shtml 

Per anar-nos entrenant, podem consultar un blog amb consells per als participants en concursos:
http://concursostv.blogspot.com.es/

I aquí trobarem una recopilació de concursos de televisió (actuals i antics): http://es.wikipedia.org/wiki/Categor%C3%ADa:Concursos_televisivos_de_Espa%C3%B1a

Recordeu: no ho fem pels diners ni per la fama... ho fem per la professió!

-----------

Actualització. El 2010, María José Hernanz, diplomada madrilenya en Biblioteconomia i Documentació, va guanyar un sucós premi a Pasapalabra. Ho podeu veure a: http://www.formulatv.com/noticias/15457/pasapalabra-bote-maria-jose-hernanz-concursante-mas-veterana/3/

Les biblioteques, presents als ritmes més moderns

Després de l’èxit que aconseguí l’artista sudcoreà conegut com a PSY (en realitat, Park Jae-sang) amb el tema Gangnam style, que arribà a ser el vídeo més vist mai a Youtube (amb 1.000 milions de visites) i que va ser popularitzat a casa nostra gràcies a la paròdia del programa d’humor Polònia de TV3, ara ens ha regalat un nou numeret, anomenat Gentleman, que porta el camí de convertir-se també un gran èxit de popularitat. 

Doncs bé, com molt bé ha detectat Maria José Sola, i ha publicat al seu web, en aquesta nova peça de l’artista asiàtic apareixen diversos escenaris. Un d’ells, una biblioteca. Vegeu-ne una imatge (que prenc del blog de la Maria José):

Sembla que es tracta de la Seoul Metropolitan Library, segons veiem documentat al blog Parker higgins dot net

I sembla que efectivament és aquesta, si ens fixem en les imatges que apareixen a la pàgina web de la biblioteca: http://lib.seoul.go.kr/www/html/en/main.jsp, i en aquesta fotografia, que prové d’un lloc web oficial del govern sud-coreà:

Doncs ja ho veieu: qualsevol diria que comencem a ser normals, si fins i tot als vídeos de més de moda hi surten les biblioteques!

Seguirem...

Recull de concursos per a emprenedors fet per la UPF

En aquest blog hem parlat en diverses ocasions de premis i concursos per a idees de negocis, d'oportunitats amb les quals els emprenedors poden donar a conèixer un bon projecte.

N’hi ha per a tots els gustos, amb una gran varietat de condicions. Alguns demanen un projecte ben acabat; altres, només unes ratlles amb la idea original. Els premis també són molt diversos: quantitat de diners en metàl·lic, recompenses en espècie, com formació gratuïta o participació en el negoci...

Avui presentem una recopilació feta per la Universitat Pompeu Fabra que reuneix la majoria d’aquestes convocatòries: http://www.upf.edu/emprenedoria/premis_i_programes/premis.html

Forma part del servei UPF Business Shuttle que a més d'aquest recull reuneix tot un seguit de recursos i serveis per ajudar els futurs emprenedors a assolir amb èxit la creació d'una empresa.

La recopilació de premis recull els més destacats que es convoquen en el nostre entorn. A hores d’ara n’hi ha uns 25 que estan vigents.

Així doncs, el que cal és que tinguem sempre la ment ben desperta, i quan aparegui la inspiració, identificar la convocatòria que més s’adigui al projecte que se’ns hagi acudit. Segur que n’hi haurà algun que es correspon a les nostres expectatives!

Les dificultats de convertir-se en emprenedor

Quin dubte hi ha que la vida de l’emprenedor és dura. Els estudiosos del tema acostumen a advertir que perquè un projecte triomfi, n’hi ha d’haver deu que hagin fracassat (és un dir).

Avui presentem una entrada del blog d’un expert espanyol en emprenedoria, que comenta «el mal viure» que implica portar una vida d’emprenedor:

Lacoste, Jesús. «Las 10 verdades que nadie te cuenta sobre los emprendedores y las start-up» [en línia]. Mundo digital, emprendedores y negocios TIC, 20 marzo 2013. <http://jesuslacoste.soydigital.es/las-10-verdades-nadie-te-cuenta-sobre-los-emprendedores-las-start-up>. [Consulta: 25 març 2013].

Al seu decàleg adverteix de les moltes hores de dedicació que demana aquesta activitat, les dificultats de finançament, i els problemes variats que poden sorgir amb els clients, amb els treballadors... En definitiva, un bany de realisme.

Idees per promocionar la professió. 3: Produïm un vídeo promocional

Continuo el fil «audiovisual» de dijous passat. En aquell missatge aportava exemples de vídeos que busquen la captació d’alumnat per al grau d’Informació i Documentació. Avui fem un pas més.

Fa unes setmanes vaig veure al blog d’Enrique Dans un vídeo que em va frapar. Es tracta d’un reportatge de poc menys de sis minuts que explica la necessitat que l’ensenyament de la programació informàtica s’introdueixi com a matèria obligatòria als plans d’estudis de tots els escolars, des del batxillerat. Així s’ha decidit al Regne Unit: http://www.bbc.co.uk/news/education-21261442

Aquest és el vídeo de què parlo:
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=nKIu9yen5nc

Les persones que hi apareixen són responsables d’alt nivell de les empreses que estan en boca de tots: Facebook, Twitter, Microsoft, Dropbox... Tots ells abonen la idea que saber programar ajuda a saber pensar, i tot i que el seu aprenentatge pot semblar una mica complex, hi ha moltes altres coses al món que ho són. Saber programar no exigeix molt més esforç que practicar un esport...

La producció ha estat realitzada per una fundació nord-americana dedicada al foment de l’aprenentatge de la programació informàtica: Code.org (http://www.code.org/).

El vídeo em suscita dues idees importants i complementàries. La primera: estaria bé que tots els bibliotecaris que acaben els seus estudis de grau sortissin «de fàbrica» amb uns coneixements mínims de programació informàtica per ser capaços de modificar un programari de codi obert o de desenvolupar aplicacions més o menys senzilles, o, si més no, per poder dialogar amb un programador informàtic més «de tu a tu».

Aquesta idea ja fa molt de temps que em rondava pel cap. Ja l’havia deixada anar en alguna altra entrada d’aquest blog: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/06/ambit-tecnologic-formacio-necessaria.html

La segona idea que em desperta la visualització del vídeo és que les autoritats competents estaria bé que endeguessin la producció d’un vídeo amb el mateix caràcter promocional que aquest, però sobre la professió de bibliotecari.

Hi haurien d’aparèixer els responsables de més nivell de les diferents xarxes i sistemes, i també alguns professionals implicats en els diferents processos, explicant d’una manera ben engrescadora la funció tan important que fan les biblioteques (des de la nacional fins a les públiques i escolars) i els arxius (igualment, des de les grans institucions arxivístiques del país fins als més humils i pròxims arxius municipals).

I, lògicament, tota l’altra vessant de la professió no vinculada amb les institucions clàssiques arxivístiques i bibliotecàries. Hi haurien de sortir tant bibliotecaris d’empreses dedicades a oferir serveis de gestió de la informació i la documentació a altres empreses (n’esmentaré dues que em vénen ara al cap: Ebla i GreenData), bibliotecaris que treballen en tipus d’empreses de les que sempre han comptat amb la presència de la nostra professió (mitjans de comunicació com TV3 o diaris, bufets d’advocats com Cuatrecases, laboratoris farmacèutics com Bayer...), i els bibliotecaris implicats en empreses més de caire industrial o de serveis (a tall d’exemple, empreses que facin antenes per a mòbils, empreses que venguin productes al gran públic, clíniques privades, etc., etc.

I encara, per acabar, hi hauria d’intervenir-hi algun emprenedor del nostre àmbit, que hagi creat una empresa pròpia i amb la qual es guanyi la vida oferint serveis a pimes, particulars o grans empreses (penso en microempreses de l’estil de 6tic o Bibliopuntcat).

No es tractaria de fer un vídeo molt llarg, però tampoc massa curt o atropellat, perquè els destinaris principals no serien els adolescents directament. El missatge s’adreçaria al públic en general, però tenint al cap els prescriptors dels futurs estudiants del grau: pares i professors d’institut.

Com a vídeo que és, hauria d’entrar pels ulls: ben realitzat, amb professionalitat, tenint cura de tots els detalls, dels missatges que es donen, de la música, etc., etc.

És una idea....

Vídeos de promoció dels estudis

Que estem en una societat en què la majoria d’informació ens arriba en format audiovisual no cal demostrar-ho, en som tots ben conscients. Produir un vídeo ja no és un projecte car, ni tècnicament complicat. Penjar-lo a la xarxa i tenir la possibilitat que el vegin milers de persones, és una realitat.

A Youtube trobem vídeos de festes familiars, d’animalons entremaliats, proclames polítiques, actuacions musicals... Entre tota aquesta oferta, que respon a finalitats ben diverses, hi trobem també alguns vídeos promocionals de la nostra professió i del nostre grau. Avui en volem fer una tria, sense cap ànim d’exhaustivitat.

Per començar per casa, trobem una dotzena de vídeos realitzats per la Facultat que consisteixen en entrevistes a exalumnes, els quals presenten la feina que fan i expliquen els motius que els van impulsar a matricular-se en aquesta carrera. És la sèrie anomenada Canal professional, que es pot trobar tant a Youtube (http://www.youtube.com/playlist?list=PL9D00A492AB84AD4B) com al web de la Facultat (https://www.ub.edu/portal/web/informacio-mitjans-audiovisuals/canal-professional).

 

Alguns exalumnes van ser també entrevistats per Loida Garcia-Febo, fundadora de l’IFLA New Professionals SIG (Special Interest Group), entitat de la qual es parlà a l’Observatori professional del Col·legi: https://web.archive.org/web/20150420103854/http://www.cobdc.net/observatori/visibilitat/els-nous-professionals-dinteres-per-a-lifla/. Aquí veureu el vídeo:
https://www.youtube.com/watch?v=37DOwocq6pg&list=UUbjNbD4kVKPF47sWXgrd44Q

Altres universitats espanyoles i estrangeres també han realitzat (amb més o menys fortuna) vídeos promocionals del grau. En destaco la de Salamanca, que ha produït un vídeo força atrevit i atractiu de promoció del grau: http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=5Il1spTeulY. Un personatge va corrents pels carrers de Salamanca amb una bossa, mentre una veu de fons explica la importància de la informació avui en dia.

La mateixa universitat va produir el 2010 un parell més de vídeos de promoció del nou grau, una mica més llargs: de 5 i 12 minuts. El primer mostra imatges de les instal·lacions i serveis de la Facultat, només amb música de fons (http://www.youtube.com/watch?v=aRDMFb8DBRE) i i el segon (http://www.youtube.com/watch?v=S5Rwq_FdcmQ) presenta diverses unitats documentals on els alumnes hi poden fer el Pràcticum: l’arxiu de la Universitat, la Fundación Germán Sánchez Ruipérez, el Centro de Documentación Europea, etc.

Així mateix, la Universidad de Murcia va produir el 2012 un vídeo curt sobre el nou grau, en què es potencia les sortides més modernes (community manager, etc.), sense esmentar les biblioteques:
http://www.youtube.com/watch?v=vMKdwQ643wY

Els nostres veïns de Saragossa també han produït al 2012 un vídeo de promoció del grau. Només amb música de fons, s’ensenyen les instal·lacions i es mostren sortides professionals diverses: http://www.youtube.com/watch?v=8jOX9UwaGWo&list=PLD7335934C471CF72. El mateix any, un altre vídeo de la mateixa universitat: http://www.youtube.com/watch?v=HMoBuOjoEFA

La Facultad de Comunicación y Documentación de la Universidad de Granada va realitzar el 2010 un vídeo de 5 minuts (http://www.youtube.com/watch?v=i-EuKuMc6gY) on es promocionen els ensenyaments que hi fan i es mencionen els grups de recerca.

La SEDIC (Asociación Española de Documentación e Información) va convocar un concurs de vídeos de promoció de l’ofici de bibliotecari. Aquí en podem veure uns resultats:
http://www.youtube.com/watch?v=KJAXIfsb_uo&feature=youtu.be
http://www.youtube.com/watch?v=c8_KevfL1I8

Podríem seguir, però crec que com a mostra, n’hi ha prou per avui...

Consells per als futurs bibliotecaris

Gloria Pérez Salmerón, bibliotecària catalana que fins fa poc era la directora de la Biblioteca Nacional d’Espanya, «ens regala» un vídeo amb deu consells per als futurs professionals. És el que podríem anomenar el decàleg del futur bibliotecari.

Imatge extreta de la Wikipedia

Són deu principis que no hem d’oblidar pas: ni els futurs, ni els actuals bibliotecaris. Aquí poso els titulars:

1. Siguem empàtics.
2. Parlem el llenguatge dels usuaris.
3. Tinguem un pla estratègic.
4. Complim la llei.
5. Que no ens espanti el canvi.
6. Traballem en equip.
7. Avaluem el que fem.
8. Siguem innovadors.
9. Actualizem els nostres coneixements.
10. Siguem feliços.

Però el que convé és veureu el vídeo:
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=XI3psZSjAm8#!

Aquest vídeo el va enregistrar la Glòria Pérez perquè li va demanar en Julián Marquina perquè fos difós en una conferència que ell havia de pronunciar a Saragossa l’octubre de 2012. A l’enllaç següent veureu una entrada del blog de Marquina amb el nucli de la seva conferència: http://www.julianmarquina.es/el-poder-de-la-informacion-en-la-era-social

També, interessant de repassar.