Generació digital: un programa que cal seguir

Trobo que tots els bibliotecaris –i els estudiants de bibliotecari– hauríem de seguir el programa de televisió Generació digital cada setmana. De segur que l'heu vist o us sona. Va començar el 2002 com a programa de ràdio, a Catalunya Ràdio. I des de fa un parell d'anys s'ha convertit també en un programa de televisió.

S'emet els dimarts a les 23.00 h pel Canal 33, i es poden veure els vídeos antics a partir de la seva pàgina web: http://www.tv3.cat/generacio-digital

Al programa d'ahir, per exemple (26 de novembre de 2013), a partir del minut 5.20 hi podreu veure un petit reportatge sobre la tasca de digitalització que porta a terme l'Arxiu Municipal de Girona. Hi veureu unes declaracions del seu cap, en Joan Boadas.

En cada programa s'inclouen presentacions de novetats tant de dispositius, aplicacions, algun apunt terminològic, i notes d'humor. Les peces informatives són força breus, cosa que fa que el programa sigui àgil de veure i es faci curt, tot i que dura uns 25 minuts.

Dades sobre l’atur dels bibliotecaris

                                        Gràfica presa de l’Observatori professional

La darrera aparició de dades sobre l’atur dels bibliotecaris a Catalunya és positiva. Com deveu saber, l’Observatori professional, el blog del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, publica cada mes les dades de les persones amb estudis universitaris que estan inscrites a l’atur i desitgen trobar feina com a bibliotecari. La xifra de l’octubre de 2013 ronda la xifra de les 635 persones. Aquesta és l'entrada que en parla: https://web.archive.org/web/20150424204651/http://www.cobdc.net/observatori/mercat-laboral/seguiment-de-latur-dels-bibliotecaris-documentalistes-setembre-2013/

Les dades «històriques» d’atur de la nostra professió eren força positives fins al 2008. De 2005 a 2008 s’observen unes xifres sostingudes de menys de 300 persones inscrites a l'atur (cal aclarir que, a causa de l’origen de les dades, no es pot saber amb seguretat que totes aquestes persones tinguessin titulació del nostre àmbit; només tenien «nivell universitari» i estaven buscant feina en el nostre sector).  A partir del 2008 comença l’increment d’aturats, i el 2011 es depassa a la xifra dels 600. Durant el 2012 s’arriba algun mes als 700. Doncs bé, ara, a l’octubre de 2013, hem retrocedit a valors de fa dos anys. Ara per ara, l’atur està baixant.

No podem cantar victòria... però ens agrada deixar anar un missatge d’esperança... No oblidem que durant l'any 2013 s'han inaugurat (o s'han reubicat en equipaments molt més ben dotats) diverses biblioteques públiques. La darrera, dissabte passat, la biblioteca Josep Benet al barri del Clot, de Barcelona; al setembre hi va haver tres inauguracions: a Capellades, la Biblioteca El Safareig; a Castellserà, la nova Biblioteca Valeri Serra i Boldú, i a Porqueres, la Biblioteca Carles Fontserè. A l'abril, dues inauguracions: a Navarcles, la nova ubicació de la Biblioteca Sant Valentí, i la nova biblioteca de Sant Antoni de Vilamajor. Al març, la Biblioteca Sant Ildefons, tercera pública de Cornellà de Llobregat, i al febrer, la Biblioteca Antoni Comas, la segona biblioteca de titularitat pública de Mataró.

Ara bé, no sempre que s'inaugura una biblioteca significa que s'hagin creat nous llocs de treball, com bé informava via Twitter Iris González, del comitè d'empresa del Consorci de Biblioteques de Barcelona, dissabte passat, durant la inauguració de la biblioteca del Clot: https://twitter.com/Irisibula/status/404177971209977856/photo/1

Biblioteques sense llibres?

Imatge de Greg Melander

Què farem els bibliotecaris si un dia les biblioteques deixen de tenir llibres? Ja no serem necessaris? Ens convertirem en una espècie en perill d'extinció, com el linx ibèric o l'ós panda?

Tothom tranquil! Suposant que els llibres en paper puguin acabar desapareixent un dia (cosa que no crec pas que passi), la informació no s'esfumarà pas, només canviarà de suport. Els problemes que ajudem a resoldre els bibliotecaris continuaran existint: sobreabundància d'informació, amb la dificultat que comporta d'accés i ús. Més aviat sembla que serà al revés: que tindrem més feina, per exemple, en la formació de la gent en l'ús de les tecnologies, o en la gestió documental de les empreses i organitzacions.

Però sí, les biblioteques sense llibres (impresos) ja existeixen. La primera documentada –si no em fallen les fonts– es troba emplaçada als Estats Units, a la Universitat de Texas, a la ciutat de San Antonio. Es va inaugurar el setembre de 2010. Al mateix estat, però al comtat de Bexar, s'ha obert més recentment la primera biblioteca pública sense llibres (al gener de 2013). I per últim també es troba documentada una biblioteca sense llibres espanyola: a la Universitat de Salamanca (febrer de 2013).

En aquests enllaços podreu ampliar la informació si us ve de gust:

• http://kosmopolis2011.pbworks.com/w/page/37669163/Cap%20a%20un%20futur%20sense%20llibres%20a%20les%20biblioteques
• http://www.bauenblog.info/2013/01/20/biblioteca-publica-sense-llibres-de-bexar-county/
• http://www.abc.es/tecnologia/20130115/abci-biblioteca-libro-electronico-201301151045.html
• http://www.elconfidencial.com/ultima-hora-en-vivo/2013/02/biblioteca-libros-papel-universidad-espanola-20130214-97115.html
• http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2013/05/130523_tecnologia_bibliotecas_sinlibros_aa.shtml

Com en diuen d'un tallat descafeinat amb la llet descremada i sacarina...?

:-)

De biblioteques especialitzades

Imatge obtinguda de La devocioteca

Fa unes setmanes vaig fer-me ressò d'una notícia que parlava de la creació d'una biblioteca nova, especialitzada en temes funeraris. Si ho recordeu, estava vinculada a Cementiris de Barcelona S.A.: http://bib-doc.blogspot.com.es/2013/08/presencia-la-premsa.html

A Catalunya hi ha una colla de petites biblioteques especialitzades, sovint dotades de molt pocs recursos, que funcionen gràcies al voluntarisme dels seus responsables.

Ara fa un any va aparèixer als mitjans la notícia que a Manresa s'havia creat el Centre de Documentació sobre Pastorets, impulsada per la Coordinadora de Pastorets, formada per una cinquantena d'entitats. Té «l'objectiu de recollir, indexar i investigar en qualsevol dels àmbits relacionat amb aquesta tradició tan arrelada a les festes nadalenques». A hores d'ara podem veure que el lloc web de la coordinadora conté una pestanya per al «Centre de documentació», però sense contingut: http://www.pastoretsdecatalunya.cat

Aquí podreu llegir diferents notícies que se'n feren ressò:
Nació digital
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
La vanguardia

Una altra iniciativa d'un tarannà similar és la del Centre de Documentació Castellera de Catalunya (CDOCA), amb seu a Valls, que va ser creat al març de 2012 amb el suport de la  Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. El CDOCA ha de custodiar el material documental i garantir-ne l’accessibilitat als investigadors o persones interessades en la matèria. Aquí veureu la notícia: http://www.cccc.cat/continguts/noticies/conveni-cccc-cdoca_4072_46. Ara per ara no hem sabut trobar-ne presència a la xarxa.

A Vilanova i la Geltrú hi ha el Centre de Documentació del Museu del Ferrocarril de Catalunya, amb «més de 10.000 fotografies, aproximadament 400 vídeos i 5.000 registres bibliogràfics». http://www.museudelferrocarril.es/serveis/centre-de-documentacio

D'una temàtica semblant tenim la biblioteca de l'Associació d'Amics del Ferrocarril, a Barcelona, que compta «amb una extensa biblioteca amb més de 5.000 llibres, uns 700 dvd’s, plànols, hemeroteca, arxiu fotogràfic, accés a internet i una sala d’audiovisual». http://www.aafcb.org/

Només aquesta darrera té entrada al Directori de biblioteques de Catalunya (http://cultura.gencat.cat/cercadorbiblioteques/). No crec que es tracti de cap error. Tot i que no conec que existeixi cap requisit mínim per considerar una biblioteca com a tal, està clar que una simple col·lecció de llibres (i altres documents) no li atorga aquesta categoria. Tinc la impressió que l'atomització de petites unitats documentals no és una bona política si es volen aconseguir resultats òptims.

Compartir recursos i infraestructures deu permetre disminuir els costos i augmentar la qualitat. Però això de les «capelletes» és molt català...

Idigital: una font per seguir

Fa temps vaig parlar del Pla idigital: pol d'innovació digital de Catalunya, promogut per la Generalitat de Catalunya «per crear al nostre país un pol d’innovació digital que generi creixement econòmic, competitivitat empresarial i ocupació de qualitat».

Avui recomano una font d'informació que es desprèn d'aquell pla: Idigital. Podríem dir que és la cara visible d'aquesta iniciativa a Internet. Es tracta d'un portal on se centralitza molta informació i es dóna accés a serveis diversos. Va adreçada sobretot als empresaris.

Aquesta iniciativa s'emmarca en el convenciment que «Una de les fites més importants del país és reactivar la nostra economia per generar riquesa i llocs de treball. En aquest context, les TIC han de ser una punta de llança que, ben utilitzada, permeti donar un impuls als diferents àmbits de la nostra societat per ser més productiu, dinamitzar la generació d’ocupació i aconseguir que el sector TIC català sigui un motor de creixement econòmic pel país».

I més endavant, continua: «L’objectiu que es persegueix és fer realitat una Catalunya digital, plenament integrada a Europa, i amb una clara visió internacional, que lideri el desenvolupament de la Societat de la Informació i posi els seus beneficis al servei de la ciutadania i l’empresa catalana».

El portal conté informació sobre:

• Jornades i formació
• Assessorament
• Coneixement
• Oportunitats de negoci
• Ajuts i finançament

Per exemple, al capítol de Coneixement, hi ha l'apartat «Guies d'empresa», una recopilació d'una vintena de noves possibilitats per a les empreses, relacionades amb la millora de la gestió. De cada tema s'explica en què cosisteix, quins avantatges competitius comporta, una selecció d'empreses que ofereixen la implantació...

Moltes d'aquestes temes tenen relació amb la feina que un bibliotecari pot portar a terme:

• Dóna a conèixer la teva empresa: el Web
• Gestiona les TIC sense ser informàtic
• Millora la relació entre clients i proveïdors: extranet
• Controla i optimitza els recursos de l'empresa: ERP
• Coneix bé els teus clients: CRM
• Gestió documental «Els sistemes de gestió documental permeten agilitzar els fluxos d'informació dins de l'empresa, a la vegada que generen altres beneficis, com són l'estalvi en consumibles, espai o material d'emmagatzematge».
• Guia de màrqueting electrònic
• ...

Il·lustració de la «guia» sobre gestió documental

Per estar al dia de les novetats que es van incorporant al portal, hi ha un butlletí electrònic mensual de subscripció gratuïta.

Per tant, si ens veiem a nosaltres mateixos treballant com a assessors d'empreses a partir de les nostres competències com a bibliotecaris, haurem d'extreure tot el que doni de si aquest portal i altres fonts similars.

Innovació a les biblioteques públiques

Les universitàries tenen la fama de ser el tipus de biblioteca que porta endavant més projectes i més innovacions tecnològiques. I potser sí que és veritat; però això no treu que les biblioteques públiques s'escarrassin també per oferir uns serveis de més qualitat cada dia.

Avui, 13 de novembre de 2013, es donarà a conèixer la biblioteca guanyadora del I Premi Teresa Rovira i Comas a la Innovació a les Biblioteques Públiques (vegeu una entrada relacionada a l'Observatori professional, del Col·legi). S'hi han presentat 18 candidatures (aquí es poden veure les biblioteques que hi participen).

La decisió es farà pública en el marc de la segona Trobada de Responsables de les Biblioteques Públiques de Catalunya, amb la presència del conseller Mascarell. Encara que no es diu explícitament, aquesta trobada recorda molt les reunions de bibliotecàries que van tenir lloc a la Biblioteca de Catalunya durant una colla d'anys (abans i després de la guerra civil) i que servien perquè «el gremi» de les bibliotecàries es trobés, compartís unes quantes experiències d'èxit (avui en diríem «millors pràctiques») i escoltessin també alguna conferència. A la revista Biblioteconomía se'n feia una crònica cada any, com podeu veure als sumaris de la revista que ha recopilat Dialnet.

Com dèiem, d'idees innovadores entre les biblioteques públiques sempre n'hi ha hagut. A tall d'exemple, un cas ben recent, que porten a terme a Cambrils des del setembre de 2013: el Bibliocoaching. S’ofereix un tracte individualitzat a cada usuari, per ajudar-lo a arribar a l'objectiu que es proposi, relacionat amb la lectura. El personal de la biblioteca ha rebut formació específica. Aquí hi trobareu més informació.

Un altre exemple: el premi que SEDIC concedeix anualment a la qualitat i la innovació. Fa uns dies s'ha resolt l'edició d'enguany, que ja és la vuitena. S'ha concedit a la Biblioteca de l'Instituto Cervantes de Tetuan pel projecte «Digitalización y difusión  del Fondo Alfonso de  Sierra Ochoa (FASO)». Per a més informació, feu clic en aquest enllaç.

Fins la propera!

Actualització:

En aquesta notícia de les Notícies de la Facultat veureu les biblioteques guanyadores del Premi Teresa Rovira i Comas. Enhorabona a les dues!

Testimonis de vocacions bibliotecàries

Al blog ja hem parlat moltes vegades de l'ús dels vídeos per promocionar la nostra professió. Avuí, una mostra més.

Nieves González, professora de Biblioteconomia a la Universidad Pablo de Olavide de Sevilla i bibliotecària a la Universidad de Sevilla fins el 2011, manté un blog de molt d'interès: Bibliotecarios 2020, que recomanem que segui: http://www.nievesglez.com/

A banda del blog, disposa d'un canal a Youtube on publica entrevistes breus a bibliotecaris de tota mena, tant d'aquí com de fora, que responen a la pregunta «Per què et vas fer bibliotecari?».En total hi ha més de 80 vídeos, i entre els entrevistats hi ha alguns col·legues catalans: Albert Díaz Mota, Javier Leiva, Roser Lozano, Anna Magre, Glòria Pérez Salmeron, Jordi Serrano... Aquí ho trobareu: http://www.youtube.com/playlist?list=PL6AD4FEF104E28581
Els vídeos normalment no arriben als dos minuts, i són fets amb una realització molt casolana; però els missatges són espontanis.


Carme Fenoll a BTV

I si dimecres passat ens fèiem ressò d'unes declaracions de la cap del Servei de Biblioteques que es publicaven al web de la UOC, avui ho fem d'una aparició de la mateixa Carme Fenoll a la televisió.

El passat 6 de novembre de 2013 la cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya va ser entrevistada per Lluís Reales (27 minuts) al programa Terrícoles de BTV.

La conversa posa de relleu la importància de les biblioteques públiques com a equipament de proximitat que permet a la ciutadania accedir a recursos informatius i culturals.

Es destaca l'evolució de les biblioteques en els darrers temps: la incorporació de les tecnologies i els nous usos que s'hi donen (de socialització, de lleure, de formació en tecnologies...). Es tracta també de l'acolliment de la població immigrant i les activitats d'animació, com els 500 clubs de lectura existents.

Ens n'alegrem força. Aparicions com aquesta ajuden a eixamplar el coneixement de les biblioteques per part de la població en general.

«Els bibliotecaris haurien de ser...»

Fa pocs dies es va publicar a la Sala de premsa de la UOC una entrevista amb Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.

Imatge obtinguda de la Viquipèdia

Fenoll, Carme. «"Els bibliotecaris han de ser el motor cultural del territori i remoure les consciències dels usuaris" [en línia]: entrevista amb Carme Fenoll». Per Susanna Ginesta. Sala de premsa. Actualitat. Entrevistes. 25 oct. 2013. <https://www.uoc.edu/ca/news/2013/carme-fenoll>. [Consulta: 29 oct. 2023].

Coincidim plenament amb la visió que la Carme té de les biblioteques, i ens admira gratament la seva empenta i entusiasme.

Reprodueixo algunes de les seves declaracions de l'entrevista esmentada, aquelles que més tenen a veure amb els temes que tractem en aquest blog: el paper del bibliotecari, la seva formació, els diferents perfils que pot portar a terme...

Diuen que vas fer una petita revolució a la biblioteca de Palafrugell.

La base de la feina d'un bibliotecari d'una biblioteca pública és ser el motor cultural i remoure les consciències d'aquell espai. [...] Els equips de les biblioteques són els que donen l'empenta perquè les biblioteques funcionin i és bàsic que t'estimis allò que fas i els ciutadans a qui serveixes. En una pública és essencial. Si no t'agrada treballar de cara al públic, oblida't de treballar en una biblioteca pública; no tothom serveix. 

[...] 

Com t'agradaria que fossin les biblioteques catalanes? 

Els bibliotecaris haurien de ser els agents principals prescriptors principals de cultura del seu territori. Els ciutadans haurien de percebre que són capaços de recomanar-los un llibre, una pel·lícula, una obra de teatre... 

[...]

S'estan formant correctament els bibliotecaris i documentalistes del futur? Com creus que evolucionarà la seva tasca? 

Els estudis hauran d'evolucionar molt. Haurem de segmentar i diferenciar cada vegada més els perfils. A la vegada, necessitarem cada cop més gent amb perfils més amplis o molt oberts de mires pel que fa a coneixements. El perfil del bibliotecari del futur haurà de ser una persona molt polivalent, molt encarada al servei públic, molt sociable, extravertida i amb flexibilitat.

Felicitem la Carme per la feina feta fins ara i l'esperonem perquè maldi per assolir totes les fites que albira!

Gestió i aprofitament de dades: terreny reservat als periodistes?

Aquesta entrada que fa la número 400 d'aquest blog va dedicada a un camp nou de desenvolupament professional: l'aprofitament de les dades posades a disposició per l'Administració.

El proper divendres, 8 de novembre de 2013, a les 16.30 h, tindrà lloc al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) una nova sessió pràctica sobre el periodisme de dades: https://www.cccb.org/ca/activitats/fitxa/periodisme-de-dades-sessio-de-treball-ii/217714

Segons el programa, l'acte consistirà en dues parts: la presentació d'un projecte ja enllestit, elaborat amb l'ús de dades obertes, i un taller sobre Google Fusion Tables, un mitjà per visualitzar dades en tipus diferents de gràfics i mapes.

L'activitat és organitzada per l'Open Knowledge Foundation, http://okfn.org/, una organització sense ànim de lucre que promou el coneixement obert, en el sentit més ampli de l'expressió.

Aquest tema ens resulta molt atractiu als bibliotecaris, tant perquè l'accés a les dades –i amb elles a la informació i al coneixement– afavoreix la democratització de la societat, com perquè aquest fenomen pot significar noves oportunitats de negoci per a nosaltres.

De la reutilització de dades ja n'hem parlat diverses vegades en aquest blog: 
http://bib-doc.blogspot.com.es/search/label/reutilitzaci%C3%B3 i sobre el periodisme de dades també en va parlar l'Observatori professional del Col·legi: https://web.archive.org/web/20140928202605/http://www.cobdc.net/observatori/perfils-professionals/periodisme-de-dades/

Ara que estem en època de crisi, farien bé els estudiants de bibliotecari i els joves professionals a l'atur de considerar totes les possibilitats disponibles per guanyar-se les garrofes. La sessió del proper divendres té un cost d'inscripció de 3 euros: un bon preu per aprendre coses i per trobar-se amb gent amb les mateixes inquietuds.