 |
| Imatge obtinguda de La devocioteca |
A Catalunya hi ha una colla de petites biblioteques especialitzades, sovint dotades de molt pocs recursos, que funcionen gràcies al voluntarisme dels seus responsables.
Ara fa un any va aparèixer als mitjans la notícia que a Manresa s'havia creat el Centre de Documentació sobre Pastorets, impulsada per la Coordinadora de Pastorets, formada per una cinquantena d'entitats. Té «l'objectiu de recollir, indexar i investigar en qualsevol dels àmbits relacionat amb aquesta tradició tan arrelada a les festes nadalenques». A hores d'ara podem veure que el lloc web de la coordinadora conté una pestanya per al «Centre de documentació», però sense contingut: http://www.pastoretsdecatalunya.cat
Aquí podreu llegir diferents notícies que se'n feren ressò:
Nació digital
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
La vanguardia
Una altra iniciativa d'un tarannà similar és la del Centre de Documentació Castellera de Catalunya (CDOCA), amb seu a Valls, que va ser creat al març de 2012 amb el suport de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. El CDOCA ha de custodiar el material documental i garantir-ne l’accessibilitat als investigadors o persones interessades en la matèria. Aquí veureu la notícia: http://www.cccc.cat/continguts/noticies/conveni-cccc-cdoca_4072_46. Ara per ara no hem sabut trobar-ne presència a la xarxa.
A Vilanova i la Geltrú hi ha el Centre de Documentació del Museu del Ferrocarril de Catalunya, amb «més de 10.000 fotografies, aproximadament 400 vídeos i 5.000 registres bibliogràfics». http://www.museudelferrocarril.es/serveis/centre-de-documentacio
D'una temàtica semblant tenim la biblioteca de l'Associació d'Amics del Ferrocarril, a Barcelona, que compta «amb una extensa biblioteca amb més de 5.000 llibres, uns 700 dvd’s, plànols, hemeroteca, arxiu fotogràfic, accés a internet i una sala d’audiovisual». http://www.aafcb.org/
Només aquesta darrera té entrada al Directori de biblioteques de Catalunya (http://cultura.gencat.cat/cercadorbiblioteques/). No crec que es tracti de cap error. Tot i que no conec que existeixi cap requisit mínim per considerar una biblioteca com a tal, està clar que una simple col·lecció de llibres (i altres documents) no li atorga aquesta categoria. Tinc la impressió que l'atomització de petites unitats documentals no és una bona política si es volen aconseguir resultats òptims.
Compartir recursos i infraestructures deu permetre disminuir els costos i augmentar la qualitat. Però això de les «capelletes» és molt català...
Totalment d'acord amb l'entrada, però també trobo a faltar un directori (per modest que sigui) que agrupi aquestes petites biblioteques d'entitats, associacions, hospitals, col·legis professionals... l'altre dia, per exemple, el COBDC anunciava amb un tuit que l'associació "Mujeres p'alante" ja té biblioteca. Però si no està en cap directori no hi ha manera de conèixer aquest centre si no és per font directa.
ResponEliminaO aquesta: http://www.apsocecat.org/index.php/biblioteca
La biblioteca "la més gran de l'estat en referència a la sordceguesa".
En un món paral·lel ideal, aquestes petites biblioteques són totes amigues i comparteixen recursos i fan préstecs interbibliotecaris :-)
Gràcies pel comentari, Eli.
ResponEliminaEn el fons devem estar d'acord; però des d'una perspectiva gremialista i potser de poca volada podríem dir: "Cap biblioteca sense bibliotecari!" O bé "Si no hi ha bibliotecari, no és biblioteca!"
Fins ara,