Les xarxes socials, mitjà per trobar feina

A més de publicar les fotos de les vacances, de comentar el programa preferit de televisió o d'opinar sobre la darrera astracanada dels personatges populars, les xarxes socials ens poden servir per donar-nos a conèixer entre els empleadors i per identificar oportunitats de feina.

Sobre aquest tema ja hem parlat alguna vegada en aquest bloc: http://bib-doc.blogspot.com.es/search/label/xarxes%20socials

Fa pocs dies s'ha publicat un estudi que analitza la importància que tenen les xarxes per a la localització de feina.

Informe Infoempleo sobre redes sociales y mercado de trabajo en España [en línia]. [S.l.]: Infoempleo, 2012. 62 p. <http://www.slideshare.net/InfoempleoSlide/i-informe-infoempleo-sobre-redes-sociales-y-mercado-de-trabajo-en-espaa>. [Consulta: 11 jul. 2012].

L'estudi, realitzat pel portal de feina Infoempleo amb el suport econòmic d'Adecco, s'ha elaborat en el marc espanyol a partir d'una enquesta passada a 8.777 candidats potencials a buscar feina (el 23 % de Madrid i només el 9 % de Barcelona) i a 555 professionals de recursos humans.

Segons el que contesten els candidats potencials, les xarxes socials queden en quart lloc com a mitjà per buscar feina (el primer, els portals amb ofertes de feina). Per a la majoria d'enquestats, les xarxes és un mitjà nou (el 43 % les utilitzen de fa 1-3 anys). Però d'ús molt habitual (el 68 % hi entren cada dia). El 50 % dels enquestats han buscat alguna vegada feina per les xarxes socials. Poques vegades han estat contactats en relació a una oferta de feina (només el 26 %).

Les xarxes socials més utilitzades són Facebook (el 90 % dels enquestats), mentre que Linkedin queda en cinquè lloc (amb un ús per part del 39 %).

Pel que fa als responsables de recursos humans, també declaren que entren a les xarxes diàriament en un bon percentatge: el 51 % dels enquestats. Les empreses on treballen tenen, la gran majoria, presència a les xarxes: el 70 %. El 51 % d'ells declaren que alguna vegada han utilitzat les xarxes per buscar candidats. Amb una lleugera tendència a augmentar: el 55 % declara que pensen fer-ho en el futur immediat. La gran majoria creu (el 71 %) que els candidats actius a les xarxes tenen més oportunitats de trobar feina.

Les xarxes més usades per aquest col·lectiu són Facebook en primer lloc (el 87 % dels enquestats) i Linkedin en segon lloc (el 70 %). En canvi, per reclutar personal utilitzen en primer lloc Linkedin (amb un 50 %) i després Facebook (amb un 34 %).

¿Per reclutar un candidat es té en compte la seva presència a les xarxes? Un 24 % diuen que «sempre».

Us animo a fullejar l'informe sencer, i a treure'n conseqüències. Ens agradi o no, les xarxes han vingut per quedar-se, i crec que seria un error ignorar-les.

Una presentació en vídeo d'aquest informe, amb les dades més significatives, el podem veure aquí:
http://www.youtube.com/watch?v=Pw__sPBpzd4
En relació a aquest tema de les xarxes socials com a mitjà per trobar feina, deixeu-me recomanar una entrada d'un bloc on es donen uns consells ben assenyats:

«Como encontrar trabajo mediante las redes sociales», signat per Eduardo Lara: http://www.empleoytrabajo.net/index.php/2012/07/10/consejos_encontrar_trabajo_en_redes_soci

La web semàntica, d'aplicació per a les empreses

La funció dels bibliotecaris a les empreses ofereix múltiples possibilitats. (Els lectors d'aques bloc ja saben que utilitzo la paraula «bibliotecari» per referir-me al conjunt de professions i perfils relacionats amb la gestió de la informació i la documentació.)

A més de ser bons en la tasca de la vigilància tecnològica, la gestió documental, l'auditoria de la informació... hi ha un altre camp que està en ple desenvolupament en el món de la gestió empresarial: la web 3.0.

Si la web 2.0 tenia relació amb la col·laboració entre els usuaris a l'hora de compartir i generar continguts, la web 3.0 o web semàntica es pot definir com un estadi de l'evolució del web en què el sistema és capaç d'interpretar el significat del llenguatge natural. Vegeu més explicacions a la Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Web_3.0 o molt millor, la versió anglesa: http://en.wikipedia.org/wiki/Semantic_Web

Diumenge passat, 8 de juliol, va sortir a La vanguardia (a la pàgina 18 de la secció «Diners»), un article divulgatiu sobre aquest assumpte, «La tecnologia semàntica», signat per Jordi Goula, que recull unes declaracions d'Agustín Gómez, de l'empresa iSOCO: http://twitpic.com/a5c2kc/full

Llegim a l'entradeta de l'article: «En primer lloc [la màquina] capta informació, interna o en xarxes. Després, l'estructura perquè pugui ser explotada. Per últim, s'aplica al negoci. Fa una gestió automàtica de la multitud de dades de forma intel·ligent, en fer associacions d'idees».

Fa un any i escaig, ja aparegué al mateix diari un altre article en la mateixa direcció: «¿Puede una máquina resumir un texto?», signat per Ana Solana (publicat el 21 de feber de 2011): http://www.lavanguardia.com/tecnologia/aplicaciones/20110221/54118303958/puede-una-maquina-resumir-un-texto.html

Doncs heus ací un àmbit d'especialització: la web semàntica, que té a veure amb la intel·ligència artificial, el processament del llenguatge natural, etcètera.

Al grau d'Informació i Documentació es rep una primera formació sobre aquest assumpte a l'assignatura Formalització semàntica, a quart curs: http://www.ub.edu/grad/plae/AccesInformePD?curs=2011&codiGiga=360055&idioma=CAT&recurs=publicacio

Però després cal continuar l'especialització, si es vol dominar el tema.

Actualització (1 agost 2012). Els interessats en el tema faran bé de llegir el llibre de Juan Antonio Pastor Sánchez, Tecnologías de la web semántica. Barcelona: UOC, 2011. 120 p. (El profesional de la información; 1).  ISBN 978-84-9788-474-7. N'hi ha una ressenya de José A. Senso a la Revista española de documentación científica, vol. 35, n.º 3 (jul.-dic. 2012), p. 507-508: http://redc.revistas.csic.es/index.php/redc/article/view/757/839.

Suport a les empreses culturals

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i en concret l'Institut Català de les Empreses Culturals, ha inaugurat un lloc web per al seu Servei de Desenvolupament Empresarial (SDE): http://sde.cultura.gencat.cat/cultura/

El Servei com a tal havia estat creat el gener de 2006, amb els objectius principals de contribuir a la millora de la competitivitat  i promoure les condicions favorables necessàries per a la innovació en la gestió de les empreses culturals.

Ara s’ha inaugurat la seva pàgina web, des d’on còmodament es pot tenir informació adreçada a les empreses dels sectors culturals, concretament, sobre gestió empresarial, internacionalització, jurídica i fiscal, de màrqueting i comunicació, de mitjans digitals...

L’SDE té dos eixos principals d’actuació: la formació directiva (mitjançant l’organització de seminaris, tallers, conferències i jornades de treball centrades en temes específics d’interès per a les empreses culturals) i la consultoria (mitjançant una línia de subvencions específica per a la realització de consultories per a empreses o entitats culturals).

Els sectors als quals dedica la seva atenció l’SDE són: arts escèniques, arts visuals, videojoc i multimèdia, edició i llibre, música, audiovisual i gestió cultural.

Amb una periodicitat setmanal de mitjana, organitza sessions informatives, algunes de les quals crec que serien molt útils per als joves bibliotecaris que tenen al cap la idea d’encetar una empresa.

Al seu web hi ha un apartat on es poden veure una colla de vídeos on hi ha enregistrades part de les sessions públiques d’informació:
http://sde.cultura.gencat.cat/cultura/videosindex.php

Alguns dels títols d’aquests vídeos són:

• Com treure el màxim profit de les xarxes socials i presentació del web 3.0
• Tendències de les xarxes socials (keep calm)
• Models de negoci, sharisme i DRM

Enllaços relacionats:

Nota de premsa sobre la inauguració d'aquest web.
Web de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC).

Nous perfils o noves denominacions...

Un dels fils temàtics que seguim en aquest bloc és el de les diverses ocupacions laborals que els bibliotecaris duem a terme. L’objectiu és deixar ben palesa la varietat de llocs de treball que podem ocupar, a plena satisfacció nostra i dels nostres clients o usuaris.

Ara fa pocs dies ha aparegut un nou número de la revista valenciana Métodos de información (el vol. 3, n.º 4, de 2012), que publica el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana (ISSN 2173-1241), en el qual hi ha dos articles que tenen relació amb els nous perfils professionals.

El primer: «Coaching documental: un nuevo paradigma para la profesión», d’Empar Cuellar Alejandro i A. Mario Gato Gutiérrez, p. 5-12.
http://www.metodosdeinformacion.es/mei/index.php/mei/article/download/IIMEI2-N2-005012/749

Els  autors figuren adscrits a la Universitat Politècnica de València. Per les fotos a Linkedin, diria que són joves professionals. La intenció del treball és ben lloable: la nostra professió té el repte de «hacerse un nombre dentro [de] la gestión de la documentación en las pequeñas y medianas empresas, hablando su mismo lenguaje.» (p. 5).

De seguida es veu per on es desenvoluparà la reflexió: «Desde siempre los profesionales de la documentación hemos sido los encargados de entrenar y asesorar a la sociedad en su búsqueda de conocimiento. El coaching es, básicamente, lo mismo, entrenar a una persona para que consiga una serie de metas.» (p. 6).

«Para poder vender productos en el mundo empresarial hay que hablar su mismo lenguaje. Por eso debemos cambiar una serie de términos que como profesionales sólo debiéramos usar dentro del ámbito académico. Uno de esos términos es el de "formación de usuarios".» (p. 6).

Tot seguit defineixen i documenten el paper del coach, expliquen les habilitats que ha de tenir aquest personate, i l'apliquen al coaching documental.

A l'apartat de les conclusions diuen «Como se puede observar, muchas de las competencias que se le piden a un coach van implícitas en la formación que recibimos en las universidades. Hay que abrir nuevas vías para el desarrollo de nuestra profesión y la conquista de nuevas áreas en las que ser útiles a la sociedad.» (p. 12).

A la bibliografia citen cinc títols, tots referits al coaching en general –no aplicat a la informació i documentació. En conclusió: un bon treball, prou original, basat en reflexions de caràcter personal, que postula l'aproximació de la nostra activitat professional a les necessitats de l'empresa. Cal fer-nos-hi més visibles tot utilitzant un llenguatge que l'empersari entengui. És una idea que ja vam tocar en una entrada d'aquest bloc fa temps. http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/11/arguments-perque-els-empresaris-ens.html

El segon:  «De usuarios a clientes y de bibliotecarios a prescriptores de la información», de Victòria Rodrigo Fuentes, p. 61-72.
http://www.metodosdeinformacion.es/mei/index.php/mei/article/viewFile/IIMEI2-N2-061072/753

La Victòria és la cap de la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus i és en el marc de la biblioteca pública on centra les seves reflexions.

Com l'article anterior, s'analitzen unes noves funcions que el bibliotecari d'avui ha de portar a terme: «El objetivo de este trabajo es demostrar que el perfil profesional de los bibliotecarios ha iniciado un giro hacia una nueva realidad, que los dibuja como prescriptores y gestores de la información, es decir, como carácter híbrido, no estrictamente documental.» (p. 61).

En aquest cas, les reflexions recolzen en diverses enquestes: a usuaris de la Biblioteca Central de Reus i a bibliotecaris de biblioteques públiques de la província de Tarragona (aquestes dues realitzades el 2011), més altres treballs ja publicats prèviament (l'interessantíssim projecte Imagina la biblioteca pública del siglo XXI, del 2008, l'estudi publicat per Fesabid Prospectiva de una profesión en constante evolución, del 2011, entre d'altres).

L'autora defensa que el treball del bibliotecari s'ha de centrar en l'usuari. «los usuarios no sólo ven la biblioteca como un espacio de lectura o de ocio, sino que aquellos que se dirigen a nuestros mostradores, desean que la información les sea entregada encapsulada, procesada, fácil de digerir. Es decir, esperan que el bibliotecario actúe como filtro cualitativo sobre la gran cantidad de información que recibe.» (p. 65).

La formació del nou bibliotecari sembla que va en aquesta línia: «El programa de estudios y la definición de las competencias del nuevo grado incluye como asignaturas obligatorias: Técnicas de comunicación, Fundamentos de la cognición humana, Información y sociedad, Análisis de la necesidad de información, Estadística aplicada, Aspectos legales de la información, Desarrollo de colecciones, Metodología de la búsqueda, Evaluación y calidad, Formación semántica, Márquetin... Estas nuevas materias alejan a los futuros profesionales del mundo de la literatura y los sitúa como prescriptores de la información al tiempo que los introducen en el mundo de la gestión.» (p. 67-68).

El treball, que cita 13 títols a la bibliografia, acaba recomanant que els bibliotecaris passin a l'acció: «las bibliotecas, como unidades de información y agentes educativos, y a través de sus profesionales, tienen un papel relevante y estratégico para formar usuarios en el uso autónomo, crítico y ético de la información.» (p. 71)

El sumari sencer de la revista el trobareu ací:
http://www.metodosdeinformacion.es/mei/index.php/mei/issue/view/51

Seguirem...

Innovem i emprenem en informació!

El final de la crisi encara no s'albira. Les joves generacions de bibliotecaris que estan acaban el grau o que fa poc que han acabat la carrera troben dificultats per trobar una feina en bones condicions, a difrència d'allò que teníem per costum fins ara.

En aquestes circumstàncies és molt fàcil aconsellar «Sigueu emprenedors!», «Tingueu idees!», «Munteu una empresa pròpia!». Però no és tan fàcil portar a la pràctica aquestes benintencionades recomanacions. Tanmateix, sembla que hem de provar-ho, hem d'intentar acabar nosaltres amb la crisi... i no deixar que la crisi acabi amb nosalres!

Avui comento un llibre (en paper, oh!) relativament recent (aparegué el 2011) que postula la possibilitat (o la necessitat) d'aplicar la metodologia de la innovació i l'emprenedoria en l'àmbit de la informació i la documentació.

Fa unes setmanes ja havíem presentat un treball amb una orientació similar, aquell de Brian Mathews:
http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/06/el-present-demana-actuar-com.html

I, més enllà de les biblioteques, si parlem d'innovació, no podem deixar d'esmentar Infonomia, com una inciativa impulsada des de casa nostra, plena d'idees inspiradores: http://www.infonomia.com/.

Rowley, Jennifer. Being an information innovator. London: Facet, 2011. XVI, 189 p. ISBN 978-1-85604-671-8. Localitzable a la biblioteca de la Facultat: http://cataleg.ub.edu/record=b1998954~S1*cat

Sobre l'autora direm que és professora de la nostra àrea a la Manchester Metropotilan University, on ha tingut diversos càrrecs de gestió i on, actualment, és la coordinadora dels treballs finals de màster i porta endavant un grup de recerca. Aquí podeu veure'n una presentació completa: http://www2.hlss.mmu.ac.uk/information-communications/academic-staff/?profileID=163

Del llibre, aquí veureu el sumari sencer:
http://syndetics.com/index.php?isbn=9781856046718/toc.html&client=udbarc&type=rn12

Els cinc capítols principals són:

• Innovation and entrepreneurship in information organizations,
• Innovation (amb Anahita Baregheh),
• Entrepreneurship (amb Siwan Mitchelmore),
• Organizing for innovation
• Innovation in practice.

L'objectiu del llibre (p. XI) és «encoratjar els professionals de la informació de qualsevol nivell dins de les organitzacions a comprendre i a implicar-se de manera creativa amb la innovació, i a portar a terme els beneficis d'una acció emprenedora. El llibre convida a tots els professionals de la informació a desenvolupar les seves capacitats per actuar de manera emprenedora i a explorar amb profunditat el gran potencial d'innovació tant per al seu propi desenvolupament professional com pels interessos d'èxit de les seves organitzacions». 

Realment, les tecnologies han facilitat que la informació estigui molt més a l'abast de la gent, tant en forma de textos digitalitzats, com en nous serveis, i han influït en el comportament dels nostres usuaris (amb l'extensió del web 2.0, per exemple).

Els bibliotecaris ens movem en un context en què la innovació és ben valorada per part de les organitzacions on treballem (Administració, universitats, empreses...). Així doncs, podem aprofitar aquests estímuls de l'entorn.

Cal estar atents a les tendències que observem al nostre voltant, cal identificar els problemes (petits o grans) que encara hi ha per resoldre, cal localitzar buits al mercat. Aquestes serien tres màximes que els emprenedors (també els emprenedors en informació i documenació) haurien de seguir per arribar a alguna meta.

El llibre aporta un cos teòric (amb definicions i altres explicacions sobre els conceptes «innovació», «emprenedoria», etc.) i esmenta alguns bons exemples (el que ara s'anomena «bones pràctiques») que il·lustren el que s'argumenta. No tots els exemples estan relacionats amb les tecnologies; també n'hi ha que desenvolupen serveis per a col·lectius amb necessitats especials o que exploren la col·laboració amb empreses privades. Són exemples desenvolupats tant per biblioteques individuals com per organitzacions bibliotecàries.

Cada capítol inclou, al final, un resum, unes conclusions, unes preguntes per comprovar que hem entès tot el que s'hi ha anat dient, una llista de reptes que el capítol pot suggerir, i uns suggeriments de temes perquè siguin debatuts en grup, a més de la bibliografia per ampliar la informació. Aquests complements fan d'aquesta obra una eina molt bona com a recurs per a l'aprenentatge.

Per aquest motiu, no m'estranya que formi part de la bibliografia recomanada de l'assignatura obligatòria del grau Mètodes i tècniques de planificació: http://www.ub.edu/grad/plae/AccesInformePD?curs=2011&codiGiga=360050&idioma=CAT&recurs=publicacio

En conclusió, una obra que coincideix amb un dels punts claus d'aquest bloc: el foment de l'emprenedoria en l'àmbit de la informació i la documentació. Nosaltres més aviat pensem en el bibliotecari que actua per iniciativa pròpia –sol o en col·laboració amb altres col·legues–; la professora Rowley emmarca més aviat el seu discurs en el si d'una organització.

Si teniu ocasió de fullejar-lo, ja m'ho direu!

Aquí, unes altres ressenyes d'aquest llibre: http://informationr.net/ir/reviews/revs417.html, http://www.ariadne.ac.uk/issue68/paschoud-rvw

El rol combinat d'arxiver i bibliotecari va a missa!

Perdoneu el to sensacionalista del titular... El tema d'avui continua en part el fil d'una entrada que vam publicar fa unes setmanes, en la qual es comentava un article que estudiava uns professionals dels Estats Units, que eren a la vegada arxivers i bibliotecaris universitaris: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/06/dia-internacional-dels-arxius.html

 

Avui canviem de continent i ens aturem a la ciutat eterna, a la seu del Vaticà. Fa pocs dies vaig assabentar-me, gràcies al bloc Dokumentalistas (que al seu torn ho recull d’altres fonts), que el director de la Biblioteca Apostòlica i de l’Arxiu Secret del Vaticà s’acaba de jubilar (el 9 de juny de 2012). Es tracta del cardenal Raffaele Farina, salesià, que el proper 24 de setembre complirà 80 anys.

I ja ha estat escollit el seu successor (el passat 26 de juny): Jean-Louis Bruguès, dominic, el qual va ser bisbe d'Angers (França) entre 2000 i 2007 i, posteriorment, secretari de la Congregació per a l’Educació Catòlica. Nascut el 1943, ha estudiat Dret, Lletres i Ciències Polítiques i Econòmiques, i és doctor en Teologia.

Aquí podreu veure un vídeo amb la notícia, de Rome Reports: http://youtu.be/dZU4jt5-Lh0

Fins aquí el relat de la notícia, la qual ens serveix, dissimuladament, per deixar anar la idea que una sola persona porta a terme tant la funció de bibliotecari com la d'arxiver en dos centres de primera categoria. I aquesta dualitat vaticana no és anecdòtica: des del segle XVII predomina aquesta figura doble.El cardenal Flavio Chigi inaugura la sèrie, el 1659. El segueixen 16 arxivers-bibliotecaris, fins a Jean-Baptiste-François Pitra, que ocupà el càrrec fins el 1879. Després vénen uns anys de divisió dels càrrecs entre dues persones, fins que des del 1912 (amb el cardenal Mariano Rampolla del Tindaro) fins avui, tornen a estar unificats sota una sola direcció. (Podeu veure detalls de la història d'aquests centres en aquesta font: http://www.gcatholic.com/.)

El pare Albareda, en una imatge extreta de l'hemeroteca de La vanguardia

I ara una petita ampliació, del tipus «cultura bibliotecària catalana històrica». ¿Sabíeu que la Biblioteca Apostòlica vaticana va comptar amb un sotsdirector català durant una colla d'anys? Eh? Ah! Doncs jo tampoc no ho sabia... fins que un dia –ja fa temps– ho vaig aprendre gràcies al col·lega Jesús Gascón, un pou de ciència sense parangó!

Aquest bibliotecari català d'influència internacional no és un altre que Anselm Maria Albareda i Ramoneda (Barcelona 1892-1966), monjo de Montserrat. I el càrrec que ocupà a la Vaticana fou el de prefecte, que és el segon lloc de l'escalafó d'aquesta biblioteca.

Ocupà aquest càrrec des del juliol de 1936 (molt poc abans que esclatés la Guerra Civil espanyola) fins el 19 de març de 1962: quasi 26 anys. Abans de ser nomenat per a aquesta feina havia estudiat paleografia a Roma, on també havia fet investigacions a l'Arxiu Secret, a més d'altres estudis a Jerusalem i a Alemanya. Ja el 1924 fou nomenat arxiver de Montserrat.

Llegint la seva biografia podem afirmar que som davant d'un gran intel·lectual català, com també d'un home d'influència en els àmbits religiosos i polítics de l'època. Unes breus pinzellades biogràfiques les trobarem a les enciclopèdies habituals:
Enciclopèdia catalana: http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0001706&BATE=Anselm%2520Albareda%2520i%2520Ramoneda
Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Anselm_Maria_Albareda_i_Ramoneda

De la seva tasca com a bibliotecari vaticà, l'Enciclopèdia catalana destaca:

«Organitzà els serveis de la Biblioteca Vaticana (sales de lectura, adquisicions, publicacions —la col·lecció "Studi e testi" augmentà en més de 200 volums—, administració, serveis de microfilm, de raigs ultraviolats, de restauració) segons les tècniques més avançades. Durant la Segona Guerra Mundial salvà de la destrucció diverses biblioteques, entre elles la de Montecassino.»

Però molt més detallat que els articles enciclopèdics és el treball de Josep Massot i Muntaner (per cert, premi d'honor de les Lletres Catalanes del 2012) titulat «El pare Anselm M. Albareda, historiador, bibliotecari i cardenal» i publicat a les pàgines 341-354 de la seva obra Església i societat a la Catalunya contemporània (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003). Disponible en part en línia a Google llibres.


Fins aquí aquesta entrada religiosa d'avui... Fins la propera!


Actualització (31 jul. 2012). Estic llegint les actes del congrés de l'IFLA de 1955, que va tenir lloc a Brussel·les, i m'hi trobo per casualitat amb una comunicació del pare Albareda, de quan ja era prefecte de la Biblioteca Vaticana: «Reproduction documentaire par la photographie et le microfilm pour la constitution de dépôts en cas de conflit armé.»  M'ha fet gràcia deixar-ne constància. La publicació on es troba és aquesta: International Congress of Libraries and Documentation Centres (1955: Brussel·les). Congrès international des bibliothèques et des centres de documentation: Bruxelles, 11-18 septembre 1955. La Haye: Martinus Nijhoff, 1955. Vol. 1, p. 76-78. Exemplar disponible a la biblioteca de la Facultat: http://cataleg.ub.edu/record=b1687087~S1*cat

Un parell de concursos d’idees

Ara que, com aquell qui diu, ja s’ha acabat el curs, pot ser un bon moment per als «bibliotecaris emprenedors» que vulguin intentar concretar alguna idea que pugui ser portada a la pràctica relacionada amb la gestió de la informació o qualsevol altra orientació que els nostres estudis ens hagin permès d'imaginar.

I què millor per provar si una idea té possibilitats de materialitzar-se en projecte que presentar-la a un concurs d’idees. Avui presentem dues convocatòries actualment obertes, que podrien ben bé ésser aprofitades.

El primer concurs s’anomena «Premio de la Idea a la Acción», i és convocat per RedEmprendia, una xarxa d’universitats d’Iberoamèrica, a la qual pertany la Universitat de Barcelona, i que compta amb el suport de Banc Santander.

La presentació del concurs diu això: «El concurso tiene por objeto la generación de ideas orientadas al emprendimiento con características innovadoras y que muestren potencial de desarrollo comercial como negocio. Este concurso evaluará y valorará asimismo, de modo relevante, el perfil y forma en que el/la o los/las emprendedores/as que presenten una idea sean capaces de defenderla ante el público, eventuales inversores y posibles socios para su desarrollo comercial.»

Hi haurà tres premis de 3.000 euros cadascun. El termini per presentar-s’hi acaba el 31 d’agost de 2012.  Aquí trobareu les bases senceres: http://redemprendia.es/spin-2012/premio-de-la-idea-a-la-accion/%28seccion%29/introduccion


L’altra convocatòria és llançada per una entitat barcelonina que ofereix formació especialitzada en màrqueting social, direcció d’empreses d’Internet, etc. Es tracta d’IEBS (Escuela de Negocios de la Innovación y los Emprendedores): http://www.iebschool.com/

La seva proposta s’anomena «Becas Emprende», en quatre modalitats:

• Idea Emprendedora,
• Idea Innovadora en Marketing,
• Idea Innovadora en Finanzas
• Idea Innovadora en Recursos Humanos.

El guanyador de cada categoria rebrà una beca del 100 % per cursar un màster a IEBS, el segon classificat, una beca del 70 %, i el tercer, una del 50 %.

Com en el cas anterior, hi ha temps per presentar les propostes fins el 31 d’agost.

Aquí hi ha més informació al respecte: http://www.iebschool.com/conocenos/becas-y-ayudas/becas-emprende/

A veure si algú s'hi anima!

Presència als mitjans

Sense cap intenció exhaustiva, ens agrada deixar constància de la presència de les biblioteques i dels bibliotecaris als mitjans de comunicació. Ens agrada perquè és una demostració que la nostra professió no es troba tan amagada com podria semblar, i perquè aquesta presència pot servir alhora per despertar la curiositat o l'interès del públic en general.

No oblidem un dels principals objectius del bloc: fomentar l'interès per la professió i l'augment del nombre de joves que vulguin incorporar-se a les nostres files.

Fotografia: Arjun Kartha

Avui recullo quatre notícies relativament recents. En primer lloc, una que destaca pel titular: «Si hoy tuviera 20 años escogería ser bibliotecario o editor antes que pintor». És una frase extreta d'una entrevista a Eduardo Arroyo, pintor espanyol, un dels principals exponents del pop art, en ocasió de la presentació d'un documental sobre ell, que va tenir lloc a Màlaga el passat 27 d'abril de 2012.

Aquesta és la pregunta sencera, d'on s'extreu el titular:

«– ¿Está hoy el arte donde pensó usted que llegaría a estar cuando comenzó a pintar?
–No. Es un caso muy curioso: todos los oficios evolucionan para bien con el paso del tiempo, pero el arte ha evolucionado para mal. Si hoy tuviera 20 años, tengo claro que no escogería ser artista, sino otra cosa, bibliotecario tal vez, o editor, algo relacionado con el mundo del libro y la literatura, que es lo que más interesa.»

Diria que transmet una visió dels bibliotecaris més aviat tradicional, però no pas negativa.

Aquí, la notícia sencera: http://www.malagahoy.es/article/ocio/1243701/si/hoy/tuviera/anos/escogeria/ser/bibliotecario/o/editor/antes/pintor.html#.T5paUi_Wg8g.twitter

La segona aparició pública és, ara sí, d'un veritable bibliotecari. Correspon a Jordi Serrano, de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) i professor associat de la Facultat. Fa pocs dies va aparèixer al diari Ara, en una secció on alguns lectors expliquen les seves experiències com a usuaris de la versió digital del diari. Com no podia ser d'una altra manera, en Jordi transmet una imatge plenament identificada amb les tecnologies.

Aquí veureu la notícia: http://www.ara.cat/especials/aradigital/Jordi-Serrano-viatjo-llegir-casa_0_721128039.html


El proppassat dissabte, 23 de juny de 2012, es publicava a La vanguardia la notícia de la concessió del primer premi del concurs de relats curts escrits per gent gran «Va de ilusión», finançat per la Caixa. La guanyadora fou Luisa Horno, una bibliotecària aragonesa, ja jubilada. Ara que té temps lliure es dedica a escriure, i amb èxit, com ho demostra aquest premi. El seu relat al·ludeix a la malaltia de l'Alzheimer, amb un enfocament irònic i simpàtic alhora.

Aquí trobareu la notícia, amb un enllaç a la narració: http://www.lavanguardia.com/cultura/20120623/54315400018/aproximacion-alzheimer-premio-relatos-mayores-lacaixa.html

Per acabar, una referència a la presència als mitjans d'una exalumna recent de la Facultat. El mitjà on es publica té molta menys difusió que els anteriors, però no per això deixa de tenir la seva importància. La protagonista és Laura Martínez, que va acabar la diplomatura deu fer uns dos cursos i que està treballant com a responsable de la biblioteca de l'IMO (Instituto de Microcirugía Ocular), un dels centres de més prestigi d'entre els de la seva especialitat, situat a la part alta de Barcelona.

El reportatge apareix a la revista que publica aquest centre. Com a anècdota, direm que la Laura forma part dels exalumnes que apareixen a la secció «Canal professional», accessible des del web de la Facultat: http://www.ub.edu/biblio/canal-professional/

Aquí veureu aquesta aparició: http://www.imo.es/2012/06/20/la-biblioteca-del-imo-cuenta-con-un-fondo-de-casi-mil-obras/

En conclusió, podríem dir que totes aquestes presències de la professió als mitjans –i segurament que moltes d'altres que no m'han arribat– són una demostració que els bibliotecaris anem guanyant el nostre espai a la vida pública.

El nostre desig, com deia al principi, és que aquestes aparicions serveixin també per animar alguns dels joves que aquests dies trien la carrera que han d'estudiar el proper curs a escollir el nostre grau.

Tant de bo que fos així!

Presentacions de BizBarcelona i de WebCongress Barcelona 2012

Fa unes setmanes (els dies 13 i 14 de juny proppassat) es van celebrar al recinte de la Fira de Barcelona dos esdeveniments relacionats amb Internet i l’emprenedoria: WebCongress Barcelona 2012 i BizBarcelona 2012.

El Col·legi va oferir l’oportunitat d’obtenir entrades gratuïtes als col·legiats (http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/06/bizbarcelona-acces-gratuit-per-als.html).

Tot dos esdeveniments comptaven amb una agenda prou interessant de xerrades gratuïtes sobre aquests temes que ens agraden. Jo m’hi vaig deixar caure el primer dia, però tan sols per passejar per l’espai de les empreses expositores; no vaig poder anar a cap xerrada per manca de temps.

Ara s’han penjat a Internet algunes de les presentacions del WebCongress Barcelona 2012 i de BizBarcelona 2012. Com dic, es tracta només de les presentacions en PowerPoint; per tant, algunes són molt esquemàtiques... però en tot cas ens ajuden a conèixer els temes clau que hi foren exposats.

Del primer esdeveniment hi ha 10 xerrades. Hi podreu accedir des d’aquí: http://www.webcongress.com/media/presentations/barcelona-2012/

D'entre elles podria recomanar, per exemple, la primera: «La nueva forma de virtualizar el escritorio», de Llorenç Vallès (d’eyeOS).

També estan disponibles en obert les presentacions d’unes quantes xerrades de BizBarcelona 2012. En aquest esdeveniment es varen fer més de 90 conferències; però de no pas de totes hi ha material disponible. Vegeu el que hi ha aquí: http://www.bizbarcelona.com/portal/appmanager/efiraSalones/S092012?_nfpb=true&_pageLabel=P81201168591319033517569

Podria recomanar aquestes contribucions, només a tall de mostra:

«Marco legal del trabajo autónomo económicamente dependiente» per la Federació de Treballadors Autònoms Dependents.
http://media.firabcn.es/content/S092012/docs/Presentacions/Jordi_Gutierrez.pdf

«Emprenedoria cooperativa» per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya:
http://media.firabcn.es/content/S092012/docs/Presentacions/Guillem_Pedrix.pdf

De tot s’aprèn i en qualsevol moment pot saltar la llebre... o la idea...

Fins aviat!

Els enginyers informàtics, amb bones perspectives laborals

Fa pocs dies parlàvem en aquest blog sobre si els bibliotecaris seríem capaços o no de desenvolupar aplicacions informàtiques per a mòbils... I no sé si vam arribar a cap conclusió definitiva... El que va quedar clar és que els nostres col·legues enginyers informàtics sí que es preparen per a aquesta feina, que a hores d'ara sembla que dóna bastants llocs de treball.

El cas és que fa pocs dies (el 28 de juny de 2012) es va donar a conèixer una notícia que fa referència precisament als titulats en aquesta enginyeria. Segons un estudi realitzat per la Conferencia de Directores y Decanos de Ingeniería Informática (CODDII), les possibilitats que un titulat d'aquest ensenyament trobi feina se situen entre el 90 i el 100 %:
http://coddii.org/2012/06/el-nivel-de-empleo-de-ingenieros-informaticos-roza-el-100-por-100/#more-983

Com passa sovint, el caràcter periodístic d'aquesta noteta fa que no es detalli la metodologia usada en l'estudi esmentat. Es diu només que es basa en «informes y encuestas a titulados en unos 25 centros que imparten titulaciones en todo el territorio nacional». (En realitat a Espanya hi ha 65 universitats que imparteixen graus d'enginyeria informàtica, segons el web mateix de CODDII: http://coddii.org/presentacion/mapa-de-grados/.) A més, no sabem exactament el volum de la població enquestada ni altres dades necessàries per conèixer el rigor del treball realitzat i, en conseqüència, desconeixem el grau de fiabilitat de la informació.

D'altra banda, no he sabut trobar a Internet l'estudi complet que és l'origen de la informació... (De fet, no se'n donen gaires dades que permetin trobar-lo fàcilment, cas d'estar disponible en línia.) Però estic segur que aquesta nota informativa, publicada a la «Sala de prensa» del web de CODDII no és (només) una informació amb finalitat publicitària, ara que estem en plena època de preinscripcions universitàries, sinó que respon –encara que no sé realment en quina mesura– a la realitat.

La nota acaba amb la reproducció d'unes declaracions d'Eduardo Vendrell, president de la CODDII, el qual diu: «continuamente aparecen campos de aplicación de las tecnologías de la información como la salud, el ocio o el posicionamiento empresarial, que evidencian su importancia en el ámbito empresarial y social, lo que explica en parte la altísima empleabilidad de los titulados informáticos.»

Perdoneu, però algú ho havia de dir: d'aplicació de les tecnologies en camps diversos com ara el posicionament empresarial, els bibliotecaris sí que sabríem dir-hi alguna cosa, oi?

Per acabar, una idea que potser no arribarà enlloc: donat que a la Universitat de Barcelona existeix el grau d'Enginyeria Informàtica, impartit a la Facultat de Matemàtiques, per què no estudiem vies de contacte –amb tacte– entre la nostra Facultat i aquest centre? No seria interessant aquesta interacció?